Article 241. Administració deslleial

Article 241. Administració deslleial

1. El qui, havent-li estat confiada l’administració o la cura d’interessos patrimonials aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d’un tercer i causi un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

2. Ha de ser castigat amb les mateixes penes el treballador, directiu o administrador que, en el marc de les seves funcions dins d’una societat o empresa, realitzi directament o a través de tercers activitats econòmiques, comercials o professionals concurrents o relacionades amb l’activitat de l’empresa que l’ha contractat, amb la finalitat d’obtenir un benefici propi o per a una tercera persona, incloent-hi una altra empresa en la qual participi com a soci, directiu o treballador, quan aquesta actuació comporti cumulativament:

a) Un perjudici efectiu o potencial per a l’empresa, i

b) L’aprofitament indegut d’informació privilegiada, oportunitats de negoci o recursos de l’empresa.

3. Les conductes descrites en l’apartat anterior són igualment punibles encara que no s’hagi produït un benefici econòmic efectiu, sempre que es pugui acreditar l’existència d’un conflicte d’interessos no declarat i una actuació contrària als interessos de l’empresa.

4. Les conductes previstes en els apartats anteriors són també punibles quan es realitzin dins d’un període posterior a la finalització de la relació laboral, mercantil o professional amb l’empresa, sempre que el contracte laboral preveiés una clàusula de no competència i que:

a) Es facin servir coneixements, informació confidencial, estratègica o no pública obtinguda durant la relació anterior,

b) Es produeixi una explotació d’oportunitats de negoci que l’interessat hagués conegut o desenvolupat en el marc de la seva vinculació amb l’empresa, o

c) Es generi un perjudici efectiu o potencial per a l’empresa anterior derivat d’una actuació contrària als deures de bona fe i lleialtat.

5. El període al qual fa referència l’apartat anterior s’ha de valorar en funció de la naturalesa de l’activitat, la responsabilitat exercida i el tipus d’informació o relacions adquirides, i pot estendre’s fins a un màxim de dos anys, sense perjudici d’altres responsabilitats civils o mercantils que puguin correspondre.