Article 191. Omissió del deure d’assistència en cas de necessitat

Article 191. Omissió del deure d’assistència en cas de necessitat

El qui deixi de prestar l’assistència legalment establerta per al manteniment dels seus descendents, ascendents o cònjuge que es trobin en situació de necessitat ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest. La mateixa pena s’ha d’imposar al tutor o curador respecte al menor d’edat o persona amb discapacitat subjectes a tutela o curatela. Aquest delicte només és perseguible amb denúncia prèvia de la persona ofesa o de qui en tingui la representació legal. Si es tracta d’un menor d’edat, persona amb discapacitat o persona desvalguda, pot denunciar el fet el Ministeri Fiscal.