Article 145. Omissió de socors

Article 145. Omissió de socors

1. El qui, sense risc per a ell o altri, s’abstingui de prestar socors, mitjançant un acte personal o demanant la intervenció de tercers, a una tercera persona exposada a un perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

2. Si el perill prové d’un accident causat fortuïtament per l’autor de l’omissió de socors, la pena ha de ser de dos anys de presó com a màxim.

3. Si l’accident és degut a la seva imprudència, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.

4. Si l’autor de la infracció és una persona obligada per la seva professió a prestar socors a tercers, se li pot imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.