Article 3

Article 3

Modificació de l’article 38 Es modifica l’article 38 de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “Article 38. Penes complementàries per als delictes

1. En els delictes majors el tribunal pot imposar la pena complementària d’expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat estrangera. En els delictes majors i menors el tribunal pot imposar la pena complementària de privació temporal o definitiva del permís d’arma, de la llicència de caça o pesca i/o la de treballs en benefici de la comunitat, fins a un màxim de dos anys si es tracta d’un delicte major i d’un any si es tracta d’un delicte menor.

2. En els supòsits que tinguin relació amb el delicte comès el tribunal pot imposar, per un termini no superior a deu anys en cas de delicte major o a 3 anys en cas de delicte menor o per un termini no superior al de la més greu de les penes principals imposades si fossin de major durada, una o diverses de les penes següents:

a) Inhabilitació per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.

b) Suspensió per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.

c) Privació del permís de conduir.

d) Prohibició d’emetre xecs o d’utilitzar targetes de crèdit.

e) Prohibició de contractar amb les administracions públiques.

3. En els delictes contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat sexual, i en els delictes d’amenaces, atenent les relacions entre el culpable i la víctima i la necessitat de protecció de la víctima o de tercers, el tribunal pot imposar la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima, fins a un màxim de dotze anys en cas de delicte major i de sis anys en cas de delicte menor.

4. En els delictes majors i menors que no tinguin prevista com a principal la pena de multa, el tribunal pot imposar la pena complementària de multa, sempre que tingui relació amb el delicte comès, amb els límits següents:

a) En cas de delicte major, fins a 150.000 euros o fins al doble del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o benefici obtingut o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.

b) En cas de delicte menor, fins a 30.000 euros o fins al tant del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o del benefici obtingut, o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.”