Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic · bopa.mca.ad
LleiArticle 33. Classificació dels allotjaments turístics
Article 33. Classificació dels allotjaments turístics
Tot allotjament turístic, de forma obligatòria, ha de complir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament i ser pertinentment classificat d’acord amb el seu grup, motiu pel qual ha d’exhibir les plaques o els certificats identificatius corresponents al seu grup i, si escau, a la seva categoria, segons un sistema definit reglamentàriament orientat a informar adequadament el client. L’empresari ha de sol·licitar la classificació de l’allotjament turístic mitjançant la presentació de la documentació corresponent als requisits a què es refereix el punt anterior. Posteriorment, la unitat competent en matèria d’inspecció verifica la certesa de la informació, i en cas que aquesta informació no s’ajusti a la realitat, denega la classificació o en rebaixa la categoria, sense perjudici de la responsabilitat en què pugui incórrer l’empresari per subministrar dades falses o incorrectes en la declaració responsable. Els establiments d’allotjament turístic poden optar voluntàriament a obtenir identificacions relatives a elements diferenciadors, cursant la petició corresponent al Govern a aquest efecte. Aquestes identificacions són sempre complementàries del grup i la categoria. Els establiments d’allotjament turístic, una vegada homologats, tindran una placa o un certificat atorgat pel Govern que garantirà la certesa de la informació sobre el grup, la categoria i els elements diferenciadors. Els requisits i les particularitats de la classificació, les plaques o certificats identificatius, els grups, les categories i els elements diferenciadors de l’establiment s’han de determinar reglamentàriament.
Tot allotjament turístic, de forma obligatòria, ha de complir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament i ser pertinentment classificat d’acord amb el seu grup, motiu pel qual ha d’exhibir les plaques o els certificats identificatius corresponents al seu grup i, si escau, a la seva categoria, segons un sistema definit reglamentàriament orientat a informar adequadament el client. L’empresari ha de sol·licitar la classificació de l’allotjament turístic mitjançant la presentació de la documentació corresponent als requisits a què es refereix el punt anterior. Posteriorment, la unitat competent en matèria d’inspecció verifica la certesa de la informació, i en cas que aquesta informació no s’ajusti a la realitat, denega la classificació o en rebaixa la categoria, sense perjudici de la responsabilitat en què pugui incórrer l’empresari per subministrar dades falses o incorrectes en la declaració responsable. Els establiments d’allotjament turístic poden optar voluntàriament a obtenir identificacions relatives a elements diferenciadors, cursant la petició corresponent al Govern a aquest efecte. Aquestes identificacions són sempre complementàries del grup i la categoria. Els establiments d’allotjament turístic, una vegada homologats, tindran una placa o un certificat atorgat pel Govern que garantirà la certesa de la informació sobre el grup, la categoria i els elements diferenciadors. Els requisits i les particularitats de la classificació, les plaques o certificats identificatius, els grups, les categories i els elements diferenciadors de l’establiment s’han de determinar reglamentàriament.
Vigent des del 03/08/2017
· text original
· Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic (BOPA 2017-08-02)
· Font: bopa.mca.ad
Com citar-lo
Art. 33 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, en la redacció vigent a 03/08/2017.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/llei/16-2017/art-33?data=2017-08-03
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.