Article 30. Definició i classificació del grup refugis de muntanya

Article 30. Definició i classificació del grup refugis de muntanya
Són refugis de muntanya els edificis que es troben en zones de muntanya i en sòl de titularitat pública, situats prop de senders de muntanya i que serveixen d’aixopluc o de punt de parada o de pernoctació a senderistes o alpinistes que fan una travessa de muntanya. Els refugis de muntanya es categoritzen en dos subgrups:
1. Refugis lliures o cabanes
2. Refugis guardats Els refugis lliures o cabanes són de titularitat pública. L’accés hi és lliure i estan oberts tot l’any. Es classifiquen en una única categoria. Els refugis guardats són de titularitat pública i poden ser explotats directament o indirectament per l’Administració titular, i en aquest darrer supòsit sota règim de concessió o altre conegut en dret per als béns de titularitat pública, i han d’estar inscrits al Registre de Comerç. Han de comptar amb subministrament d’aigua, lliteres, banys i servei de restauració. Es classifiquen en dos o més categories, que s’identifiquen per estrelles, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació, que s’han de definir reglamentàriament. A l’efecte de classificació, es considera la capacitat dels establiments, així com les característiques, els llocs en què estiguin instal·lats, les condicions, l’equipament i la prestació i la qualitat dels serveis. La modificació de la categoria d’un refugi de muntanya es pot produir a petició del propietari o representant legal, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, en seguiment d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte, o de resultes de qualsevol altra causa prevista a la legislació vigent.