Article 64. Responsabilitat disciplinària

Article 64. Responsabilitat disciplinària

1. Les persones menors d’edat internades estan sotmeses a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment d’aquesta Llei i de les normes que la desenvolupen.

2. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer els menors d’edat internats pels mateixos fets.

3. Si en el decurs de la tramitació d’un procediment sancionador a l’empara d’aquest capítol es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, la persona o l’òrgan que es determini reglamentàriament ho ha de fer saber al tribunal o el batlle competent; no obstant això, la persona o l’òrgan competent per iniciar el procediment o, si escau, l’instructor no han de suspendre la tramitació del procediment esmentat. En aquest cas, la persona o l’òrgan que es determini reglamentàriament ha de comunicar al tribunal o el batlle competent la resolució sancionadora o d’arxivament de l’expedient disciplinari, i la sanció disciplinària eventualment imposada i complerta s’ha de tenir en compte a l’hora d’imposar les mesures que escaiguin per part del tribunal o el batlle competent.

4. Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi un incompliment de les obligacions a les quals estan sotmeses els menors d’edat internats.

5. La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció que escaigui en funció de la tipificació i el procediment establerts en aquesta Llei.

6. És responsable disciplinàriament el menor d’edat internat que sigui autor de la falta i els altres menors d’edat que n’hagin induït, consentit o encobert la comissió:

a) Es considera autor qui comet la falta personalment, conjuntament amb altri o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o a cooperar-hi amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement de la comissió d’una falta i tenint l’obligació d’evitar el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.

b) Es considera encobridor qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, ajudi l’autor a aprofitar-se’n.