Article 68. Cooperació entre unitats d’intel·ligència financera

Article 68. Cooperació entre unitats d’intel·ligència financera
1. La UIFAND intercanvia, per pròpia iniciativa o prèvia sol·licitud, tota la informació que pugui ser pertinent per al tractament o l’anàlisi d’informació, per part d’altres UIF o organismes equivalents, relacionada amb el blanqueig de diners o valors, els seus delictes subjacents, o el finançament del terrorisme, i sobre les persones físiques o jurídiques implicades, amb independència del tipus de delicte subjacent i inclús si el tipus de delicte subjacent de què possiblement es tracti no ha estat identificat en el moment de l’intercanvi. La sol·licitud ha d’exposar els fets pertinents, els antecedents i els motius de la sol·licitud, i ha d’explicar la forma en què s’utilitzarà la informació sol·licitada. Quan la UIFAND rebi una declaració d’operació sospitosa que afecti un altre país, ho ha de transmetre sense demora a la UIF d’aquell país.
2. La UIFAND utilitza totes les competències disponibles que utilitzaria habitualment per a la recepció i anàlisis de la informació quan respongui a una sol·licitud d’informació cursada des d’una altra UIF. La UIFAND ha de respondre en el temps oportú. En especial, quan la UIFAND vulgui obtenir informació addicional d’un subjecte obligat establert en un altre país que porti a terme activitats en el seu territori, la sol·licitud es dirigirà a la UIF del país en el territori del qual es trobi situat el subjecte obligat.
3. La tramesa d’informació requereix l’autorització prèvia del cap de la UIFAND, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:
a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;
b) el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix aquesta Llei; i
c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional. La UIFAND pot no trametre informació quan hi hagi raons objectives per assumir que la comunicació d’aquesta informació podria tenir un impacte negatiu sobre investigacions o anàlisis en curs. La denegació de la informació ha d’ésser degudament motivada.
4. La UIFAND utilitzarà canals de comunicació protegits per comunicar-se amb altres UIF.
5. Les diferències entre les definicions de delicte subjacent en altres països no són obstacle perquè la UIFAND pugui intercanviar informació amb una altra UIF o prestar-li assistència, en la mesura més gran possible i d’acord amb la normativa andorrana, i no limiten la seva utilització en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.