Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer · bopa.mca.ad
LleiDisposició addicional sisena
a) Que almenys una de les parts de l’acord sigui una entitat operativa del sistema financer, un organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà, una entitat asseguradora andorrana o una entitat no resident autoritzada per dur a terme les activitats reservades per a la legislació andorrana a les entitats referides.
b) Que l’acord estableixi la creació d’una única obligació jurídica que abasti totes les operacions financeres esmentades incloses en el mateix acord en virtut del qual, en cas de venciment anticipat, les parts només tinguin dret a exigir-se el saldo net del producte de la liquidació de les operacions; el fet que hi hagi una única operació vigent sota l’acord en un determinat moment no priva d’efecte a les previsions d’aquesta disposició. El saldo net s’ha de calcular segons s’estableix a l’acord de compensació contractual o als acords que tinguin relació amb aquest acord, inclosos els acords que vinculin diferents acords de compensació contractual.
2. Als efectes d’aquesta disposició es consideren “operacions financeres” les següents:
a) Les realitzades sobre valors i instruments financers.
b) Les operacions dobles o amb pacte de recompra i, en general, les cessions temporals d’actius. Es consideren operacions dobles aquelles en què es contracti simultàniament dues compravendes, en sentit contrari, de valors de similars característiques i el mateix import nominal, però amb diferent data de liquidació, podent ser ambdues al comptat, a termini, o una al comptat i l’altra a termini; es consideren operacions amb pacte de recompra aquelles en què el titular dels valors els ven fins a la data d’amortització, convenint simultàniament amb el comprador la recompra de valors d’idèntiques característiques i import nominal, per a la seva liquidació a una data determinada o intermèdia entre la de venda i la d’amortització, inclòs voluntària o parcial, més pròxima.
c) Els préstecs de valors.
d) Les garanties financeres. Als efectes d’aquesta disposició, es consideren garanties financeres totes les penyores, anticresis, les cessions en garantia, fins i tot quan aquesta cessió suposi la transmissió plena de la propietat dels béns i drets objecte de cessió, o altres operacions amb finalitat directa o indirecta de garantia creades per a garantir el compliment de les obligacions de qualsevol de les parts d’un mateix acord de compensació contractual, sempre que tinguin per objecte deute públic, altres valors negociables, instruments financers, drets directes o indirectes sobre qualsevol dels anteriors, o efectiu. L’execució eventual de les garanties financeres es porta a terme en la forma prevista en l’acord de compensació contractual o en els acords que hi tenen relació, sense que sigui precís seguir un procediment d’execució judicial o altre establert legalment. L’execució mitjançant l’apropiació dels valors o l’efectiu en què es materialitzin les garanties financeres serà possible sempre que així s’hagi acordat expressament per escrit i que els actius objecte de garantia financera, als efectes de l’apropiació de la part del crèdit garantit, hagin estat atribuïts a valor de mercat a la data d’execució, calculat de forma raonable i objectiva. Així mateix, aquests acords de garantia financera no es veuen limitats, restringits ni afectats en qualsevol forma pel fet que una o ambdues parts d’un acord hagin cessat els pagaments, o siguin part d’un procediment de fallida, suspensió de pagaments, liquidació, administració o intervenció, i poden executar-se, immediatament, de forma separada, d’acord amb els pactes entre les parts. Així mateix, el fet que una o ambdues parts d’un acord hagin cessat els pagaments, o siguin part d’un procediment de fallida, suspensió de pagaments, liquidació, administració o intervenció no pot ser causa per declarar nuls o rescindir un acord de garantia financera o l’aportació mateixa d’una garantia, si l’inici del procediment és posterior a la formalització de l’acord de garantia o a l’aportació de la garantia. Les parts d’un acord de garantia financera poden, si ho pacten per escrit, acordar que qui va constituir la garantia financera pugui substituir els actius objecte de la garantia per d’altres del mateix tipus, així com afegir nous actius com a garantia addicional, sense que aquesta substitució o addició suposi la novació extintiva de l’acord de garantia financera, que mantindrà la seva data de constitució original (que serà la que s’apliqui també a la garantia addicional). Igualment, les parts poden acordar per escrit que el beneficiari de la garantia financera pugui adquirir la propietat dels actius objecte d’aquella, estant obligat a retornar uns actius de classe i valor equivalents, dins dels termes establerts en l’acord. Les operacions financeres a què es refereix aquest apartat són vàlides i eficaces davant de tercers, qualsevol que sigui la llei que les regeix, sense més requisits que la seva formalització documental privada i el lliurament, la transmissió o l’anotació registral dels valors, segons escaigui, i el dipòsit o la transferència de l’efectiu.
3. La declaració del venciment anticipat, de la resolució, de la terminació, de l’execució o de l’efecte equivalent de les operacions financeres definides als apartats anteriors realitzades en el marc d’un acord de compensació contractual o en relació amb el mateix acord no pot veure’s limitada, restringida o afectada de cap forma pel fet que una o ambdues parts hagin cessat els pagaments, hagin sol·licitat o siguin part d’un procediment de fallida, suspensió de pagaments, liquidació, administració o intervenció que afecti qualsevol de les parts de l’acord esmentat, les seves filials o sucursals. En el supòsit que una de les parts de l’acord de compensació contractual es trobi en una de las situacions concursals previstes al paràgraf anterior, s’ha d’incloure com a crèdit o deute de la part immersa en aquestes situacions, exclusivament l’import net de les operacions financeres emparades en l’acord, calculat conforme a les regles establertes al mateix acord o als acords que hi tinguin relació.
4. Les operacions financeres o l’acord de compensació contractual que les regula no poden ser impugnades o anul·lades a l’empara del que disposen els articles 26 a 31 del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre de 1969, excepte si es demostra frau en el moment en què van ser contractades.
Disposició addicional sisena de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, en la redacció vigent a 10/06/2010.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/llei/14-2010/da-6?data=2010-06-10
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.