Article 22. Í ndex de preus de consum
Article 22. Í ndex de preus de consum
En cas que, al final de l’any 2023, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2023 el 0% pel que fa a l’aplicació dels articles d’aquesta Llei. Disposició transitòria primera Respecte al reconeixement de la pensió de viduïtat per les situacions generades anteriorment a l’entrada en vigor de la modificació d’aquesta Llei, la persona vídua disposa d’un termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la modificació d’aquesta Llei per sol·licitar l’aplicació de les disposicions previstes per l’article 180.1 de la Llei de la seguretat social modificades per aquesta Llei. El reconeixement de la prestació corresponent pren efectes a comptar de la data de la sol·licitud. Si és una pensió de viduïtat temporal, s’atorga per tota la durada de la prestació prevista legalment. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de donar àmplia publicitat al contingut d’aquesta disposició, per tal que les persones concernides puguin assabentar-se’n. Disposició transitòria segona A partir de la data d’entrada de la modificació de la Llei de la seguretat social aprovada per aquesta Llei, les persones que perceben una pensió de jubilació anticipada i que, al mateix temps, cotitzen en el règim especial de persones prejubilades no han de cotitzar a la branca de jubilació. Disposició transitòria tercera. Cobertura sanitària per a les persones no obligades a afiliar-se abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social
1. Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, tindran el dret a continuar afiliades a la branca general a partir dels 65 anys d’edat, sempre que s’aboni el 10% de la cotització corresponent a la branca general, prenent com a base de cotització el Salari Mínim Interprofessional fins que s’assoleixi el còmput necessari establert a l’apartat 1 de l’article 196.
2. En el cas de l’apartat anterior, no es genera el dret a percebre la pensió de jubilació fins que s’assoleixi el còmput necessari establert a l’apartat 1 de l’article 196. Disposició final primera Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries, que queda redactada de la manera següent: “Disposició addicional primera El valor d’adquisició previst a l’apartat 5 de l’article 8 s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:
a) 1,00 per a l’any 2023
b) 1,07 per a l’any 2022
c) 1,10 per a l’any 2021
d) 1,10 per a l’any 2020
e) 1,11 per a l’any 2019
f) 1,12 per a l’any 2018
g) 1,15 per a l’any 2017
h) 1,15 per a l’any 2016
i) 1,14 per a l’any 2015
j) 1,14 per a l’any 2014 Els coeficients d’actualització anteriors només seran aplicables quan els fets generadors es produeixin, d’acord amb aquesta Llei, amb anterioritat a l’inici del primer període impositiu en què siguin aplicables les disposicions de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres relatives als impostos sobre la renda de les persones físiques, sobre societats i sobre la renda dels no-residents fiscals, quan els obligats tributaris operin a través d’un establiment permanent situat al Principat d’Andorra.” Disposició final segona Es modifica la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors:
1. S’afegeix l’apartat 5 a l’article 15, amb la redacció següent: “Article 15. Principi d’especialitat (qualitativa, quantitativa i temporal) […]
5. La Llei del pressupost pot autoritzar les despeses per a les quals –per motius tècnics i funcionals– les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu, en el supòsit en què els actes administratius que autoritzen la despesa i els actes que en dicten el compromís es produeixin en moments processals molt distants, en el temps, als de liquidació, ordre de pagament i pagament material de la despesa.
2. Es modifica l’apartat 4, lletra d, de l’article 22, que queda redactat de la manera següent: “Article 22. Pròrroga pressupostària […]
4. El cap de Govern, amb l’acord previ del Govern: […]
d) Pot prorrogar una sola vegada i a la bestreta els crèdits següents del darrer Pressupost general aprovat pel Consell General: els crèdits en concepte de prestació per desocupació involuntària i de prestacions econòmiques socials i sociosanitàries; les subvencions culturals a institucions sense ànim de lucre; els crèdits del subconcepte “Promoció cultural” destinats a l’organització i la realització d’activitats culturals; les ajudes a entitats esportives constituïdes legalment i al Comitè Olímpic Andorrà; les subvencions a les entitats cíviques d’Andorra i als altres actors sense ànim de lucre establerts legalment al país i que presentin projectes i programes de cooperació internacional al desenvolupament; les subvencions per a projectes d’igualtat de gènere a empreses i entitats sense ànim de lucre; les subvencions per a projectes i activitats de l’àmbit social a entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment al Principat d’Andorra, i les despeses d’actius i passius financers.” […]
3. S’afegeix l’apartat 4 a l’article 31, amb la redacció següent: “Article 31. Procediment administratiu de l’execució de les despeses: fases […]
4. Les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu respecte a les despeses que determini el text articulat de la llei del pressupost general, d’acord amb l’article 15.4 d’aquesta Llei.” Disposició final tercera Es modifica la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública:
1. L’article 30, que queda redactat de la manera següent: “Article 30. Contractació directa
1. La contractació directa només es pot aplicar quan es produeix alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan no és possible promoure la concurrència d’oferta: en el cas de licitacions tretes a concurs i no adjudicades per manca de proponents o per no admissió de les ofertes presentades; i per l’especificitat tècnica de l’obra, del subministrament o del servei o per la necessitat de mesures de seguretat singulars per portar-los a terme.
b) En el cas de tramitació d’emergència.
c) En els contractes en què concorren circumstàncies d’urgència, quan el seu import no és superior a 40.000 euros en el cas dels contractes d’obres i a 25.000 euros en el cas dels de serveis i subministraments.
d) En els contractes d’obres d’un import inferior a 24.000 euros i en els de serveis i subministraments d’un import inferior a 15.000 euros, que són considerats contractes menors.
e) En els contractes amb objectes que són declarats pel Govern o el Consell de Comú de notori caràcter artístic, d’acord amb el dictamen de l’òrgan competent.
f) Els contractes vinculats a esdeveniments, activitats o serveis de promoció econòmica, cultural, artística, turística, lúdica o esportiva en els quals, pel seu objecte, no és possible promoure la concurrència d’oferta. Es considera que es dona aquesta circumstància quan l’especificitat de l’objecte del contracte, que ha de quedar justificada en l’expedient, fa que un únic proponent pugui realitzar-lo, com és el cas, entre d’altres, dels contractes amb alguna de les característiques següents: de caràcter únic; amb col·laboradors de prestigi notori o titulars de marques registrades; o que responen als objectius estratègics del poder adjudicador d’acord amb criteris d’oportunitat degudament justificats. La contractació directa també és aplicable en els contractes estrictament derivats dels contractes vinculats a esdeveniments, activitats o serveis regulats per aquesta lletra, que siguin necessaris per al desenvolupament dels mateixos.
g) En els contractes de caràcter sensible o reservat, definits com els que afecten la protecció d’interessos essencials de l’Estat per a la seguretat de l’Estat, i els que corresponen a encàrrecs del cap de Govern, dels ministres, dels cònsols dels comuns o dels presidents de les entitats parapúbliques relatius a una matèria de la seva competència que té incidència en les directrius i decisions polítiques que determinen els objectius estratègics del Govern o de l’Administració contractant. La declaració que concorre la circumstància relativa a la protecció d’interessos essencials de l’Estat correspon fer-la, de manera expressa i justificada, en cada cas, al titular del departament ministerial en l’àmbit de l’Administració general, i a la persona que ocupi el càrrec de cònsol en el cas dels comuns. La competència per efectuar aquesta declaració no és susceptible de delegació, llevat que una llei ho autoritzi expressament.
h) La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries per part del Fons de Reserva de Jubilació, del Fons andorrà de garantia de dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió de seu patrimoni, d’acord amb el que estableix la llei que els regula.
i) En obres, serveis i subministraments complementaris no previstos en el projecte però que resulten ineludibles com a conseqüència de circumstàncies imprevistes, sempre que el seu import no excedeixi el 20% del preu del contracte i sempre que l’execució s’adjudiqui al contractista titular del contracte principal, d’acord amb el que està establert a l’article 50.
2. En els casos enumerats en les lletres a),
c) i h), l’òrgan de contractació demana pressupost o oferta per escrit almenys a tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, amb l’aprovació prèvia del plec de bases corresponent. Les ofertes presentades són obertes per la mesa de contractació.
3. En els casos enumerats en les lletres b), e), f),
g) i i), la tramitació de l’expedient no exigeix l’aprovació del plec de bases, ni la demanda de pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, ni la constitució de la mesa de contractació.
4. En els casos enumerats en la lletra
d) referents als contractes menors:
a) Només s’exigeix la incorporació de la factura a la liquidació –i per tant, no els és aplicable l’article 23 d’aquesta Llei–. La factura substitueix el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament a la recepció de les obres o dels serveis, segons correspongui.
b) La tramitació de l’expedient s’efectua per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic pel que fa als imports superiors als llindars establerts en la Llei del pressupost anual o en les ordinacions del pressupost, segons escaigui.
c) Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus. […]”
2. L’article 41.4 que queda redactat de la manera següent: “Article 41. Adjudicació del contracte […]
4. La resolució d’adjudicació ha de ser motivada i es publica en el perfil del contractant en el termini màxim de quinze dies a comptar de la data en què l’òrgan competent hagi resolt. No obstant això, en els supòsits definits a l’article 30 de la Llei, i sempre per raons d’interès públic o de protecció de legítims interessos comercials degudament justificats, es pot efectuar la publicació de l’adjudicació, com a molt tard, immediatament desprès de l’execució del contracte. També hauran de ser motivades les resolucions que descartin la resta d’ofertes. […]
3. L’article 42.3, que queda redactat de la manera següent: “Article 42. Formalització del contracte […]
3. L’anunci de la formalització del contracte, conjuntament amb els elements del contracte que reglamentàriament es determinin, s’ha de publicar en el termini de quinze dies des de la formalització en el perfil del contractant del poder adjudicador, d’acord amb l’article 10.3. No obstant això, en els supòsits definits a l’article 30 de la Llei, i sempre per raons d’interès públic o de protecció de legítims interessos comercials degudament justificats, es pot efectuar la publicació de la formalització, com a molt tard, immediatament desprès de l’execució del contracte. […].”
4. L’article 107, que queda redactat de la manera següent: “Article 107. Contractació directa A més del que disposa l’article 30, es pot utilitzar la contractació directa en els supòsits següents:
a) Necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel subministrador originari destinats a la renovació parcial o a l’ampliació de subministraments o instal·lacions ja existents, quan el canvi de subministrador obligaria el poder adjudicador a adquirir un material tècnic diferent que suposaria una incompatibilitat o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o manteniment.
b) Béns la uniformitat dels quals hagi estat declarada necessària per l’entitat contractant, sempre que l’adopció del model de què es tracti s’hagi efectuat prèviament i independentment per mitjà de concurs.”
5. L’addició de l’article 55 bis, amb la redacció següent: “Article 55 bis. Portal de factures electròniques i Registre de factures electròniques del sector públic
1. L’Administració general ha de posar en funcionament –i a disposició de tots els òrgans de contractació del sector públic– un portal o sistema per presentar factures electròniques i un registre de factures electròniques del sector públic, que han de complir els requisits següents:
a) Proporcionar un punt d’entrada de les factures electròniques de les entitats del sector públic.
b) Proporcionar una solució d’intermediació entre l’operador econòmic o qui presenta la factura i el poder adjudicador o l’òrgan administratiu o de l’entitat del sector públic que en sigui el destinatari.
c) Permetre l’enviament de factures electròniques en el format que estableixi el Reglament.
d) Garantir el lliurament electrònic de la factura a l’òrgan administratiu o de l’entitat del sector públic que en sigui destinatari.
e) Generar, al Registre de factures electròniques, un assentament d’entrada de factures electròniques que acrediti la data i l’hora de la presentació.
f) Permetre, des del Registre de factures electròniques, als operadors econòmics el seguiment i la consulta de l’estat de la tramitació de les seves factures.
g) La resta de requisits que s’estableixin en el Reglament que disposa l’article 55.5.
2. Les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic poden adherir-se al Portal de factures electròniques, d’acord amb els convenis que a aquest efecte se subscriguin entre el Govern i cadascuna de les administracions i entitats del sector públic esmentades.
3. Les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic que no optin per adherir-se al Portal de factures electròniques del sector públic han d’establir els seus propis punts d’entrada de factures electròniques, d’acord amb els requisits de l’apartat 1 d’aquest article i del Reglament que estableix l’article 55.5. Aquests punts d’entrada han de ser interoperables amb el Registre de factures electròniques del sector públic, amb la finalitat d’oferir als operadors econòmics la consulta i el seguiment de l’estat de les factures en un mateix registre. En cas d’una eventual discrepància entre la informació recollida en el servei d’informació de les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic i la del Registre de factures electròniques del sector públic, preval la primera.
4. La responsabilitat de l’arxivament i la custòdia de les factures electròniques correspon a l’òrgan administratiu o a l’òrgan de l’entitat del sector públic destinatari de la factura, sense perjudici que el Registre de factures electròniques del sector públic custodiï temporalment les factures i els documents adjunts per facilitar la consulta i el seguiment als operadors econòmics.
5. Durant el període que el Registre de factures electròniques del sector públic sigui utilitzat per a l’arxivament i la custòdia de les factures electròniques, la seva informació no pot ser emprada per a l’explotació o la cessió de la informació, excepte per l’òrgan de l’Administració respectiva o de la resta d’entitats del sector públic al qual correspongui la factura.”
6. L’article 122, que queda redactat de la manera següent: “Article 122. Efectes i extinció dels contractes
1. Els efectes i l’extinció dels contractes concertats pels poders adjudicadors que no tenen la condició d’administracions públiques es regeixen per normes de dret privat. No obstant això, els és aplicable el que disposa la Llei sobre obligacions en matèria mediambiental, social o laboral; sobre condicions especials d’execució que els plecs puguin establir; sobre supòsits de modificació del contracte; sobre cessió i subcontractació; sobre procediments i terminis de pagament, i sobre contractació electrònica i racionalització tècnica de la contractació.
2. En aquests contractes és en tot cas causa de resolució, entre altres, la impossibilitat d’executar la prestació en els termes inicialment pactats, quan no és possible modificar el contracte.
3. Als contractes de concessió d’obres i concessió de serveis els són aplicables les causes de resolució establertes en la Llei. La intervenció de l’obra o el servei i la supressió de la seva explotació les ha d’acordar l’òrgan de l’Administració general o comunal del qual depèn el poder adjudicador.
4. En els contractes de serveis consistents en l’elaboració íntegra d’un projecte d’obra, s’exigeix la responsabilitat del contractista d’acord amb l’article 115.”
7. La disposició transitòria desena, que queda redactada de la manera següent: “ Disposició transitòria desena. La classificació administrativa de contractistes i el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades Amb l’objecte que sol·licitin i obtinguin la classificació administrativa el màxim nombre possible d’empreses, a comptar de la data d’entrada en vigor de la Llei, el Govern ha d’iniciar una campanya informativa i divulgativa per afavorir al màxim aquesta classificació. Un cop publicat el nou Reglament de classificació administrativa de contractistes i del Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades, les empreses classificades d’acord amb la normativa anterior tenen un termini màxim d’un any per sol·licitar la revisió de la classificació d’acord amb les noves disposicions. Transcorregut el dit termini sense haver-ne sol·licitat la revisió, perdran la classificació anterior i hauran d’iniciar el procediment de classificació inicial.” Disposició final quarta Es modifiquen els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors:
1. L’article 13, que queda redactat de la manera següent: “Article 13. Persones assegurades indirectes
1. Són persones assegurades indirectes les que es troben a càrrec d’una persona assegurada directa, a condició que no siguin elles mateixes persones assegurades directes, excepte en el supòsit del règim especial regulat a l’article 224; que no exerceixin cap activitat professional o amb finalitat lucrativa; que resideixin de manera legal a Andorra, i que es trobin incloses en algun dels apartats següents:
a) El cònjuge d’una persona assegurada directa.
b) Els fills de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors de vint-i-cinc anys.
c) Les persones que estiguin totalment a càrrec de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors de vint-i-cinc anys.
d) La persona menor d’edat a la qual es nomena un tutor per decisió judicial o la guarda de la qual es confia a una persona física que no és ni el pare ni la mare, sempre que en aquest darrer cas no estigui a càrrec dels seus pares.
e) La persona discapacitada a la qual es constitueix judicialment una curatela o una tutela.
f) El net o la neta d’una persona assegurada directa, quan està a càrrec d’un fill o filla menor de vint-i-cinc anys.
2. Per reglament es pot establir i regular que, en situacions de separació, de divorci o d’extinció de la unió estable de parella, els fills puguin ser assegurats indirectes i trobar-se a càrrec, simultàniament, d’ambdós progenitors.”
2. La denominació i la lletra
b) de l’article 19, que queden redactades de la manera següent: “Article 19. Persones que duen a terme una activitat per compte propi […]
b) Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents: - Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18. g d’aquesta Llei. - Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225. - Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern. La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils. També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents: - Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis. - Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat. - Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. - Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi. Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa. […]”
3. Els apartats 1, 2 i 3 de l’article 101, que queden redactats de la manera següent: “Article 101. Cotització de les persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi
1. Les cotitzacions de les persones que exerceixen una activitat per compte propi les satisfà directament la persona interessada.
2. La base de cotització es calcula aplicant, al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior, els percentatges següents:
a) Un 25%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros, i la xifra de negoci de la societat unipersonal de la qual la persona és sòcia i administradora és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros, i la xifra de negoci de la societat unipersonal de la qual la persona és sòcia i administradora és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i presenta en l’exercici econòmic anterior una renda neta inferior a 6.000 euros i, alhora, és una persona assalariada per a la qual es cotitza almenys el salari mínim o és una persona beneficiària d’una pensió de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o d’un altre organisme de seguretat social que pertany a un país que tingui subscrit un conveni amb el Principat d’Andorra, o és una persona beneficiària d’una pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna de grup 1. v. Es troba en els dotze primers mesos a comptar de la data d’inici de l’activitat que dona lloc a la inscripció en el col·lectiu de persones que fan una activitat per compte propi. S’entén com a data d’inici de l’activitat d’un administrador de societats la inscripció de la constitució de la societat prop del Registre de Societats del Govern. vi. Es troba en els dotze mesos següents a la represa de la seva activitat després d’un període d’inactivitat: - Per raó de baixa de maternitat, de paternitat o d’adopció o per haver estat víctima de la violència de gènere. - De 12 mesos en el cas de persones de més de 30 anys i de menys de 50 anys. - De 6 mesos en el cas de persones de més de 50 anys i de menys de 30 anys. - De 3 mesos en el cas de persones amb discapacitat. En cas que la persona beneficiada amb aquest règim reduït de cotització sigui baixa laboral per un període inferior a dotze mesos, una volta obtingui l’alta laboral continuarà essent-li aplicable el règim fins a complir el període dels dotze mesos que dona dret a la cotització reduïda.
b) Un 50%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta inferior a 12.000 euros, i no compleix els requisits establerts en l’apartat 2. a.iv d’aquest article. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és soci de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
c) Un 62,5%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
d) Un 75%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
e) Un 125%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros. ii. És administrador d’una societat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 400.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 800.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 400.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 800.000 euros per a la resta de negocis.
f) I un 137,5%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros. ii. És administrador d’una societat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 500.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 900.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 500.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 900.000 euros per a la resta de negocis.
g) Els socis referits a la lletra b de l’article 19 i la resta de persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi cotitzen sobre el 100% del salari mensual global mitjà cotitzat de l’any anterior. En el cas que la base de cotització calculada d’acord amb les lletres b, c i d anteriors resulti inferior al salari mínim vigent en cada moment, la base de cotització s’entén aleshores que és igual a l’import en què estigui establert el salari mínim.
3. A l’efecte del càlcul de les bases de cotització, la renda neta és la que la llei reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques defineix com a derivada d’activitats econòmiques i la que defineix com a derivada del treball i que no ha estat objecte de cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. En el cas d’administradors, es prenen en consideració les rendes netes així obtingudes de les societats que administrin. La xifra de negoci és la suma de les rendes íntegres d’activitats econòmiques del titular de l’activitat per compte propi d’acord amb aquesta Llei, i s’addicionen a la renda neta del titular les retribucions a favor de les altres persones que treballin amb el titular de l’activitat i hi convisquin, sense que hi hagi una relació laboral, i que s’hagin deduït com a despeses. […]”
4. L’apartat 5 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent: “Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions […]
5. Les prestacions de la branca general per a les persones assegurades indirectes es fan efectives simultàniament al dret de la persona assegurada directa de la qual es troben a càrrec. En el cas que la persona assegurada indirecta iniciï una activitat com a persona assalariada o com a persona que duu a terme una activitat per compte propi, de manera consecutiva, i ininterrompuda, a la seva condició de persona assegurada indirecta, els períodes en els quals aquesta persona ha figurat com a persona assegurada indirecta es computen com a períodes de cotització exigits al punt 2 d’aquest article, a l’efecte d’obertura dels drets a les prestacions de reembossament.”
5. L’apartat 2 de l’article 147, que queda redactat de la manera següent: “Article 147. Càlcul de la prestació […]
2. La percepció de la prestació econòmica per incapacitat temporal és compatible amb la percepció d’altres pensions. […]”
6. L’apartat 1 de l’article 163, que queda redactat de la manera següent: “Article 163. Persones beneficiàries
1. Per tenir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de figurar en situació d’alta laboral o en situació assimilada a l’alta en la data de la contingència protegida o bé en la data del fet causant prevista a l’article 121.3 d’aquesta Llei per a la invalidesa, i ha de complir la resta de requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120. La definició de la contingència protegida es desenvolupa mitjançant reglament. […]”
7. L’apartat 1 de l’article 167, que queda redactat de la manera següent: “Article 167. Persones beneficiàries 1.Per ten ir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de figurar en situació d’alta laboral o situació assimilada a l’alta en la data de la contingència protegida o bé en la data del fet causant prevista a l’article 121.3 d’aquesta Llei per a la invalidesa, i ha de complir la resta de requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120. La definició de la contingència protegida es desenvolupa mitjançant reglament. […]”
8. L’apartat 1 de l’article 177, que queda redactat com segueix: ‘
En cas que, al final de l’any 2023, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2023 el 0% pel que fa a l’aplicació dels articles d’aquesta Llei. Disposició transitòria primera Respecte al reconeixement de la pensió de viduïtat per les situacions generades anteriorment a l’entrada en vigor de la modificació d’aquesta Llei, la persona vídua disposa d’un termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la modificació d’aquesta Llei per sol·licitar l’aplicació de les disposicions previstes per l’article 180.1 de la Llei de la seguretat social modificades per aquesta Llei. El reconeixement de la prestació corresponent pren efectes a comptar de la data de la sol·licitud. Si és una pensió de viduïtat temporal, s’atorga per tota la durada de la prestació prevista legalment. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de donar àmplia publicitat al contingut d’aquesta disposició, per tal que les persones concernides puguin assabentar-se’n. Disposició transitòria segona A partir de la data d’entrada de la modificació de la Llei de la seguretat social aprovada per aquesta Llei, les persones que perceben una pensió de jubilació anticipada i que, al mateix temps, cotitzen en el règim especial de persones prejubilades no han de cotitzar a la branca de jubilació. Disposició transitòria tercera. Cobertura sanitària per a les persones no obligades a afiliar-se abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social
1. Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, tindran el dret a continuar afiliades a la branca general a partir dels 65 anys d’edat, sempre que s’aboni el 10% de la cotització corresponent a la branca general, prenent com a base de cotització el Salari Mínim Interprofessional fins que s’assoleixi el còmput necessari establert a l’apartat 1 de l’article 196.
2. En el cas de l’apartat anterior, no es genera el dret a percebre la pensió de jubilació fins que s’assoleixi el còmput necessari establert a l’apartat 1 de l’article 196. Disposició final primera Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries, que queda redactada de la manera següent: “Disposició addicional primera El valor d’adquisició previst a l’apartat 5 de l’article 8 s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:
a) 1,00 per a l’any 2023
b) 1,07 per a l’any 2022
c) 1,10 per a l’any 2021
d) 1,10 per a l’any 2020
e) 1,11 per a l’any 2019
f) 1,12 per a l’any 2018
g) 1,15 per a l’any 2017
h) 1,15 per a l’any 2016
i) 1,14 per a l’any 2015
j) 1,14 per a l’any 2014 Els coeficients d’actualització anteriors només seran aplicables quan els fets generadors es produeixin, d’acord amb aquesta Llei, amb anterioritat a l’inici del primer període impositiu en què siguin aplicables les disposicions de la Llei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres relatives als impostos sobre la renda de les persones físiques, sobre societats i sobre la renda dels no-residents fiscals, quan els obligats tributaris operin a través d’un establiment permanent situat al Principat d’Andorra.” Disposició final segona Es modifica la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors:
1. S’afegeix l’apartat 5 a l’article 15, amb la redacció següent: “Article 15. Principi d’especialitat (qualitativa, quantitativa i temporal) […]
5. La Llei del pressupost pot autoritzar les despeses per a les quals –per motius tècnics i funcionals– les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu, en el supòsit en què els actes administratius que autoritzen la despesa i els actes que en dicten el compromís es produeixin en moments processals molt distants, en el temps, als de liquidació, ordre de pagament i pagament material de la despesa.
2. Es modifica l’apartat 4, lletra d, de l’article 22, que queda redactat de la manera següent: “Article 22. Pròrroga pressupostària […]
4. El cap de Govern, amb l’acord previ del Govern: […]
d) Pot prorrogar una sola vegada i a la bestreta els crèdits següents del darrer Pressupost general aprovat pel Consell General: els crèdits en concepte de prestació per desocupació involuntària i de prestacions econòmiques socials i sociosanitàries; les subvencions culturals a institucions sense ànim de lucre; els crèdits del subconcepte “Promoció cultural” destinats a l’organització i la realització d’activitats culturals; les ajudes a entitats esportives constituïdes legalment i al Comitè Olímpic Andorrà; les subvencions a les entitats cíviques d’Andorra i als altres actors sense ànim de lucre establerts legalment al país i que presentin projectes i programes de cooperació internacional al desenvolupament; les subvencions per a projectes d’igualtat de gènere a empreses i entitats sense ànim de lucre; les subvencions per a projectes i activitats de l’àmbit social a entitats sense ànim de lucre constituïdes legalment al Principat d’Andorra, i les despeses d’actius i passius financers.” […]
3. S’afegeix l’apartat 4 a l’article 31, amb la redacció següent: “Article 31. Procediment administratiu de l’execució de les despeses: fases […]
4. Les fases de gestió pressupostària es poden agrupar en un sol acte administratiu respecte a les despeses que determini el text articulat de la llei del pressupost general, d’acord amb l’article 15.4 d’aquesta Llei.” Disposició final tercera Es modifica la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública:
1. L’article 30, que queda redactat de la manera següent: “Article 30. Contractació directa
1. La contractació directa només es pot aplicar quan es produeix alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan no és possible promoure la concurrència d’oferta: en el cas de licitacions tretes a concurs i no adjudicades per manca de proponents o per no admissió de les ofertes presentades; i per l’especificitat tècnica de l’obra, del subministrament o del servei o per la necessitat de mesures de seguretat singulars per portar-los a terme.
b) En el cas de tramitació d’emergència.
c) En els contractes en què concorren circumstàncies d’urgència, quan el seu import no és superior a 40.000 euros en el cas dels contractes d’obres i a 25.000 euros en el cas dels de serveis i subministraments.
d) En els contractes d’obres d’un import inferior a 24.000 euros i en els de serveis i subministraments d’un import inferior a 15.000 euros, que són considerats contractes menors.
e) En els contractes amb objectes que són declarats pel Govern o el Consell de Comú de notori caràcter artístic, d’acord amb el dictamen de l’òrgan competent.
f) Els contractes vinculats a esdeveniments, activitats o serveis de promoció econòmica, cultural, artística, turística, lúdica o esportiva en els quals, pel seu objecte, no és possible promoure la concurrència d’oferta. Es considera que es dona aquesta circumstància quan l’especificitat de l’objecte del contracte, que ha de quedar justificada en l’expedient, fa que un únic proponent pugui realitzar-lo, com és el cas, entre d’altres, dels contractes amb alguna de les característiques següents: de caràcter únic; amb col·laboradors de prestigi notori o titulars de marques registrades; o que responen als objectius estratègics del poder adjudicador d’acord amb criteris d’oportunitat degudament justificats. La contractació directa també és aplicable en els contractes estrictament derivats dels contractes vinculats a esdeveniments, activitats o serveis regulats per aquesta lletra, que siguin necessaris per al desenvolupament dels mateixos.
g) En els contractes de caràcter sensible o reservat, definits com els que afecten la protecció d’interessos essencials de l’Estat per a la seguretat de l’Estat, i els que corresponen a encàrrecs del cap de Govern, dels ministres, dels cònsols dels comuns o dels presidents de les entitats parapúbliques relatius a una matèria de la seva competència que té incidència en les directrius i decisions polítiques que determinen els objectius estratègics del Govern o de l’Administració contractant. La declaració que concorre la circumstància relativa a la protecció d’interessos essencials de l’Estat correspon fer-la, de manera expressa i justificada, en cada cas, al titular del departament ministerial en l’àmbit de l’Administració general, i a la persona que ocupi el càrrec de cònsol en el cas dels comuns. La competència per efectuar aquesta declaració no és susceptible de delegació, llevat que una llei ho autoritzi expressament.
h) La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries per part del Fons de Reserva de Jubilació, del Fons andorrà de garantia de dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió de seu patrimoni, d’acord amb el que estableix la llei que els regula.
i) En obres, serveis i subministraments complementaris no previstos en el projecte però que resulten ineludibles com a conseqüència de circumstàncies imprevistes, sempre que el seu import no excedeixi el 20% del preu del contracte i sempre que l’execució s’adjudiqui al contractista titular del contracte principal, d’acord amb el que està establert a l’article 50.
2. En els casos enumerats en les lletres a),
c) i h), l’òrgan de contractació demana pressupost o oferta per escrit almenys a tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, amb l’aprovació prèvia del plec de bases corresponent. Les ofertes presentades són obertes per la mesa de contractació.
3. En els casos enumerats en les lletres b), e), f),
g) i i), la tramitació de l’expedient no exigeix l’aprovació del plec de bases, ni la demanda de pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, ni la constitució de la mesa de contractació.
4. En els casos enumerats en la lletra
d) referents als contractes menors:
a) Només s’exigeix la incorporació de la factura a la liquidació –i per tant, no els és aplicable l’article 23 d’aquesta Llei–. La factura substitueix el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament a la recepció de les obres o dels serveis, segons correspongui.
b) La tramitació de l’expedient s’efectua per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic pel que fa als imports superiors als llindars establerts en la Llei del pressupost anual o en les ordinacions del pressupost, segons escaigui.
c) Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus. […]”
2. L’article 41.4 que queda redactat de la manera següent: “Article 41. Adjudicació del contracte […]
4. La resolució d’adjudicació ha de ser motivada i es publica en el perfil del contractant en el termini màxim de quinze dies a comptar de la data en què l’òrgan competent hagi resolt. No obstant això, en els supòsits definits a l’article 30 de la Llei, i sempre per raons d’interès públic o de protecció de legítims interessos comercials degudament justificats, es pot efectuar la publicació de l’adjudicació, com a molt tard, immediatament desprès de l’execució del contracte. També hauran de ser motivades les resolucions que descartin la resta d’ofertes. […]
3. L’article 42.3, que queda redactat de la manera següent: “Article 42. Formalització del contracte […]
3. L’anunci de la formalització del contracte, conjuntament amb els elements del contracte que reglamentàriament es determinin, s’ha de publicar en el termini de quinze dies des de la formalització en el perfil del contractant del poder adjudicador, d’acord amb l’article 10.3. No obstant això, en els supòsits definits a l’article 30 de la Llei, i sempre per raons d’interès públic o de protecció de legítims interessos comercials degudament justificats, es pot efectuar la publicació de la formalització, com a molt tard, immediatament desprès de l’execució del contracte. […].”
4. L’article 107, que queda redactat de la manera següent: “Article 107. Contractació directa A més del que disposa l’article 30, es pot utilitzar la contractació directa en els supòsits següents:
a) Necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel subministrador originari destinats a la renovació parcial o a l’ampliació de subministraments o instal·lacions ja existents, quan el canvi de subministrador obligaria el poder adjudicador a adquirir un material tècnic diferent que suposaria una incompatibilitat o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o manteniment.
b) Béns la uniformitat dels quals hagi estat declarada necessària per l’entitat contractant, sempre que l’adopció del model de què es tracti s’hagi efectuat prèviament i independentment per mitjà de concurs.”
5. L’addició de l’article 55 bis, amb la redacció següent: “Article 55 bis. Portal de factures electròniques i Registre de factures electròniques del sector públic
1. L’Administració general ha de posar en funcionament –i a disposició de tots els òrgans de contractació del sector públic– un portal o sistema per presentar factures electròniques i un registre de factures electròniques del sector públic, que han de complir els requisits següents:
a) Proporcionar un punt d’entrada de les factures electròniques de les entitats del sector públic.
b) Proporcionar una solució d’intermediació entre l’operador econòmic o qui presenta la factura i el poder adjudicador o l’òrgan administratiu o de l’entitat del sector públic que en sigui el destinatari.
c) Permetre l’enviament de factures electròniques en el format que estableixi el Reglament.
d) Garantir el lliurament electrònic de la factura a l’òrgan administratiu o de l’entitat del sector públic que en sigui destinatari.
e) Generar, al Registre de factures electròniques, un assentament d’entrada de factures electròniques que acrediti la data i l’hora de la presentació.
f) Permetre, des del Registre de factures electròniques, als operadors econòmics el seguiment i la consulta de l’estat de la tramitació de les seves factures.
g) La resta de requisits que s’estableixin en el Reglament que disposa l’article 55.5.
2. Les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic poden adherir-se al Portal de factures electròniques, d’acord amb els convenis que a aquest efecte se subscriguin entre el Govern i cadascuna de les administracions i entitats del sector públic esmentades.
3. Les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic que no optin per adherir-se al Portal de factures electròniques del sector públic han d’establir els seus propis punts d’entrada de factures electròniques, d’acord amb els requisits de l’apartat 1 d’aquest article i del Reglament que estableix l’article 55.5. Aquests punts d’entrada han de ser interoperables amb el Registre de factures electròniques del sector públic, amb la finalitat d’oferir als operadors econòmics la consulta i el seguiment de l’estat de les factures en un mateix registre. En cas d’una eventual discrepància entre la informació recollida en el servei d’informació de les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic i la del Registre de factures electròniques del sector públic, preval la primera.
4. La responsabilitat de l’arxivament i la custòdia de les factures electròniques correspon a l’òrgan administratiu o a l’òrgan de l’entitat del sector públic destinatari de la factura, sense perjudici que el Registre de factures electròniques del sector públic custodiï temporalment les factures i els documents adjunts per facilitar la consulta i el seguiment als operadors econòmics.
5. Durant el període que el Registre de factures electròniques del sector públic sigui utilitzat per a l’arxivament i la custòdia de les factures electròniques, la seva informació no pot ser emprada per a l’explotació o la cessió de la informació, excepte per l’òrgan de l’Administració respectiva o de la resta d’entitats del sector públic al qual correspongui la factura.”
6. L’article 122, que queda redactat de la manera següent: “Article 122. Efectes i extinció dels contractes
1. Els efectes i l’extinció dels contractes concertats pels poders adjudicadors que no tenen la condició d’administracions públiques es regeixen per normes de dret privat. No obstant això, els és aplicable el que disposa la Llei sobre obligacions en matèria mediambiental, social o laboral; sobre condicions especials d’execució que els plecs puguin establir; sobre supòsits de modificació del contracte; sobre cessió i subcontractació; sobre procediments i terminis de pagament, i sobre contractació electrònica i racionalització tècnica de la contractació.
2. En aquests contractes és en tot cas causa de resolució, entre altres, la impossibilitat d’executar la prestació en els termes inicialment pactats, quan no és possible modificar el contracte.
3. Als contractes de concessió d’obres i concessió de serveis els són aplicables les causes de resolució establertes en la Llei. La intervenció de l’obra o el servei i la supressió de la seva explotació les ha d’acordar l’òrgan de l’Administració general o comunal del qual depèn el poder adjudicador.
4. En els contractes de serveis consistents en l’elaboració íntegra d’un projecte d’obra, s’exigeix la responsabilitat del contractista d’acord amb l’article 115.”
7. La disposició transitòria desena, que queda redactada de la manera següent: “ Disposició transitòria desena. La classificació administrativa de contractistes i el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades Amb l’objecte que sol·licitin i obtinguin la classificació administrativa el màxim nombre possible d’empreses, a comptar de la data d’entrada en vigor de la Llei, el Govern ha d’iniciar una campanya informativa i divulgativa per afavorir al màxim aquesta classificació. Un cop publicat el nou Reglament de classificació administrativa de contractistes i del Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades, les empreses classificades d’acord amb la normativa anterior tenen un termini màxim d’un any per sol·licitar la revisió de la classificació d’acord amb les noves disposicions. Transcorregut el dit termini sense haver-ne sol·licitat la revisió, perdran la classificació anterior i hauran d’iniciar el procediment de classificació inicial.” Disposició final quarta Es modifiquen els articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors:
1. L’article 13, que queda redactat de la manera següent: “Article 13. Persones assegurades indirectes
1. Són persones assegurades indirectes les que es troben a càrrec d’una persona assegurada directa, a condició que no siguin elles mateixes persones assegurades directes, excepte en el supòsit del règim especial regulat a l’article 224; que no exerceixin cap activitat professional o amb finalitat lucrativa; que resideixin de manera legal a Andorra, i que es trobin incloses en algun dels apartats següents:
a) El cònjuge d’una persona assegurada directa.
b) Els fills de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors de vint-i-cinc anys.
c) Les persones que estiguin totalment a càrrec de la persona assegurada directa o del seu cònjuge assegurat indirecte, sempre que siguin menors de vint-i-cinc anys.
d) La persona menor d’edat a la qual es nomena un tutor per decisió judicial o la guarda de la qual es confia a una persona física que no és ni el pare ni la mare, sempre que en aquest darrer cas no estigui a càrrec dels seus pares.
e) La persona discapacitada a la qual es constitueix judicialment una curatela o una tutela.
f) El net o la neta d’una persona assegurada directa, quan està a càrrec d’un fill o filla menor de vint-i-cinc anys.
2. Per reglament es pot establir i regular que, en situacions de separació, de divorci o d’extinció de la unió estable de parella, els fills puguin ser assegurats indirectes i trobar-se a càrrec, simultàniament, d’ambdós progenitors.”
2. La denominació i la lletra
b) de l’article 19, que queden redactades de la manera següent: “Article 19. Persones que duen a terme una activitat per compte propi […]
b) Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents: - Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18. g d’aquesta Llei. - Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225. - Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern. La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils. També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents: - Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis. - Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat. - Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. - Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi. Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa. […]”
3. Els apartats 1, 2 i 3 de l’article 101, que queden redactats de la manera següent: “Article 101. Cotització de les persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi
1. Les cotitzacions de les persones que exerceixen una activitat per compte propi les satisfà directament la persona interessada.
2. La base de cotització es calcula aplicant, al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior, els percentatges següents:
a) Un 25%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros, i la xifra de negoci de la societat unipersonal de la qual la persona és sòcia i administradora és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i no ha obtingut una remuneració per aquesta activitat tal com la defineix l’article 19 o ha generat una renda neta en l’exercici econòmic anterior inferior a 6.000 euros, i la xifra de negoci de la societat unipersonal de la qual la persona és sòcia i administradora és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i presenta en l’exercici econòmic anterior una renda neta inferior a 6.000 euros i, alhora, és una persona assalariada per a la qual es cotitza almenys el salari mínim o és una persona beneficiària d’una pensió de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o d’un altre organisme de seguretat social que pertany a un país que tingui subscrit un conveni amb el Principat d’Andorra, o és una persona beneficiària d’una pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna de grup 1. v. Es troba en els dotze primers mesos a comptar de la data d’inici de l’activitat que dona lloc a la inscripció en el col·lectiu de persones que fan una activitat per compte propi. S’entén com a data d’inici de l’activitat d’un administrador de societats la inscripció de la constitució de la societat prop del Registre de Societats del Govern. vi. Es troba en els dotze mesos següents a la represa de la seva activitat després d’un període d’inactivitat: - Per raó de baixa de maternitat, de paternitat o d’adopció o per haver estat víctima de la violència de gènere. - De 12 mesos en el cas de persones de més de 30 anys i de menys de 50 anys. - De 6 mesos en el cas de persones de més de 50 anys i de menys de 30 anys. - De 3 mesos en el cas de persones amb discapacitat. En cas que la persona beneficiada amb aquest règim reduït de cotització sigui baixa laboral per un període inferior a dotze mesos, una volta obtingui l’alta laboral continuarà essent-li aplicable el règim fins a complir el període dels dotze mesos que dona dret a la cotització reduïda.
b) Un 50%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta inferior a 12.000 euros, i no compleix els requisits establerts en l’apartat 2. a.iv d’aquest article. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és soci de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
c) Un 62,5%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 12.000 euros i inferior a 18.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
d) Un 75%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros. ii. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta igual o superior a 18.000 euros i inferior a 24.000 euros, i la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, inferior a 300.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 600.000 euros per a la resta de negocis.
e) Un 125%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros. ii. És administrador d’una societat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 400.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 800.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 40.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 400.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 800.000 euros per a la resta de negocis.
f) I un 137,5%, si la persona que exerceix una activitat econòmica per compte propi: i. És titular d’una autorització de professió titulada, d’un comerç o indústria o d’una explotació agrícola o ramadera o consta inscrita al Registre d’artistes professionals acreditats del Principat d’Andorra, i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros. ii. És administrador d’una societat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros. iii. Ostenta el càrrec d’administrador i soci únic de societat mercantil i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 500.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 900.000 euros per a la resta de negocis. iv. Ostenta el càrrec d’administrador de societat mercantil i és sòcia de la societat juntament amb familiars de fins al segon grau per consanguinitat o per afinitat i ha generat en l’exercici econòmic anterior una renda neta superior a 50.000 euros, o la xifra de negoci de la societat que administra és, en l’exercici econòmic anterior, superior a 500.000 euros si la societat exerceix una activitat professional o empresarial o a 900.000 euros per a la resta de negocis.
g) Els socis referits a la lletra b de l’article 19 i la resta de persones que exerceixen una activitat econòmica per compte propi cotitzen sobre el 100% del salari mensual global mitjà cotitzat de l’any anterior. En el cas que la base de cotització calculada d’acord amb les lletres b, c i d anteriors resulti inferior al salari mínim vigent en cada moment, la base de cotització s’entén aleshores que és igual a l’import en què estigui establert el salari mínim.
3. A l’efecte del càlcul de les bases de cotització, la renda neta és la que la llei reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques defineix com a derivada d’activitats econòmiques i la que defineix com a derivada del treball i que no ha estat objecte de cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. En el cas d’administradors, es prenen en consideració les rendes netes així obtingudes de les societats que administrin. La xifra de negoci és la suma de les rendes íntegres d’activitats econòmiques del titular de l’activitat per compte propi d’acord amb aquesta Llei, i s’addicionen a la renda neta del titular les retribucions a favor de les altres persones que treballin amb el titular de l’activitat i hi convisquin, sense que hi hagi una relació laboral, i que s’hagin deduït com a despeses. […]”
4. L’apartat 5 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent: “Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions […]
5. Les prestacions de la branca general per a les persones assegurades indirectes es fan efectives simultàniament al dret de la persona assegurada directa de la qual es troben a càrrec. En el cas que la persona assegurada indirecta iniciï una activitat com a persona assalariada o com a persona que duu a terme una activitat per compte propi, de manera consecutiva, i ininterrompuda, a la seva condició de persona assegurada indirecta, els períodes en els quals aquesta persona ha figurat com a persona assegurada indirecta es computen com a períodes de cotització exigits al punt 2 d’aquest article, a l’efecte d’obertura dels drets a les prestacions de reembossament.”
5. L’apartat 2 de l’article 147, que queda redactat de la manera següent: “Article 147. Càlcul de la prestació […]
2. La percepció de la prestació econòmica per incapacitat temporal és compatible amb la percepció d’altres pensions. […]”
6. L’apartat 1 de l’article 163, que queda redactat de la manera següent: “Article 163. Persones beneficiàries
1. Per tenir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de figurar en situació d’alta laboral o en situació assimilada a l’alta en la data de la contingència protegida o bé en la data del fet causant prevista a l’article 121.3 d’aquesta Llei per a la invalidesa, i ha de complir la resta de requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120. La definició de la contingència protegida es desenvolupa mitjançant reglament. […]”
7. L’apartat 1 de l’article 167, que queda redactat de la manera següent: “Article 167. Persones beneficiàries 1.Per ten ir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de figurar en situació d’alta laboral o situació assimilada a l’alta en la data de la contingència protegida o bé en la data del fet causant prevista a l’article 121.3 d’aquesta Llei per a la invalidesa, i ha de complir la resta de requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120. La definició de la contingència protegida es desenvolupa mitjançant reglament. […]”
8. L’apartat 1 de l’article 177, que queda redactat com segueix: ‘
Vigent des del 27/02/2024
· text original
· Llei 1/2024 de l’1 de febrer, del pressupost per a l'exercici del 2024 (BOPA 2024-02-26)
· Font: bopa.mca.ad
Com citar-lo
Art. 22 de la Llei 1/2024 de l’1 de febrer, del pressupost per a l'exercici del 2024, en la redacció vigent a 16/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/llei/1-2024/art-22
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.