Disposició addicional segona. Consideració de la reserva en garantia com a recursos propis

Disposició addicional segona. Consideració de la reserva en garantia com a recursos propis
En compliment de la ràtio de solvència en els termes que estableix l’article 3 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996, l’import efectivament constituït a cada moment com a reserva en garantia es considera com a fons propis. A l’efecte de presentar els estats financers de les entitats bancàries, i mentre no es dugui a terme l’adaptació sectorial a les disposicions que estableix la Llei 30/2007 , del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, la reserva en garantia s’ha de presentar amb la signatura X – Reserves- reserves en garantia, del passiu del balanç que estableix el Pla comptable normalitzat que han d’implementar tots els components operatius del sistema financer, aprovat per Decret el 19 de gener del 2000. L’INAF, mitjançant l’emissió d’un comunicat tècnic, ha de fixar els criteris comptables que cal emprar i en concret la metodologia que cal seguir per a la dotació de la reserva en garantia fins a arribar a l’import conjunt no inferior als 94,1 milions d’euros de cobertura inicial que estableix l’article 6 i les aportacions anuals al Fons per cada membre del Sistema. Es podran realitzar a tal efecte amb càrrec a resultats o amb càrrec a reserves de lliure disposició.