Acomiadament injustificat; incompliment horaris laborals (4000364/2017)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000336/2020 ORIGEN: 4000364/2017 - 00

NIG: 5300542120170002883

PARTS:

Apel·lant : Amador Procurador : Sra. Querol Advocat : Sr. Pino

Apel·lat : Sr. Rius Procurador : Sra. Carretero Advocat : Sra. Moliner

SENTÈNCIA 065-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 3-10-2017, el Sr. Rius formulava demanda laboral contra la societat Amador sol·licitant es dictés sentència declarant que el seu acomiadament havia intervingut de forma indeguda i que era injustificat, condemnant a l'adversa al pagament de la quantitat de 20.024,75 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data prevista per contestar i les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- La representació processal de la societat Amador contestava la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions que al seu respecte es formulaven, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda en la seva totalitat i, condemnant l'adversa al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, de procuradora i, eventualment perit.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerats necessaris per a la resolució del litigi i evacuat per les parts litigants els respectius escrits de conclusions, en data 22-7-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Estimar íntegrament la demanda formulada en data 3 d'octubre del 2017 pel Sr. Rius contra la societat ENTITY_4; Condemnar a la defenent a satisfer al Sr. Rius la quantitat de 20.024,75 bruta, més interessos legals i costes judicials en els termes del dos darrers fonaments jurídics. Tanmateix haurà de declarar l'import brut corresponent prop de la CASS".

Quart.- La representació processal de Amador articula recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i mitjançant escrit de conclusions de data 17-11-2020 en sol·licita la seva revocació i en el seu lloc es desestimi la demanda i s'imposin al treballador demandant les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Cinquè.- La representació processal del Sr. Rius, s'oposa al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació íntegre de la Sentència dictada amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Sisè.- Per Aute de 18-2-2021 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la societat recurrent en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS:

El dia 1-3-2008 Amador contractava, el Sr. Rius en qualitat de repartidor. Per cartes del 25-10-2016, 9-2-2017 i 20-2-2017, l'empresa comunicava diferents abandonaments de la feina per part del treballador així com retards en la incorporació al treball. Si bé en relació a les dues primeres només es demanava que els fets ocorreguts no es tornessin a repetir, en relació a la darrera se li imposava una sanció consistent en la suspensió de sou i feina durant 7 dies.

Per carta del 7-8-2017 l'empresa comunicava al treballador que el 31-7- 2017 havia plegat dos hores abans del que corresponia del seu lloc de treball; que el 1-8-2017 va arribar tard al centre de treball i marxava abans de l'hora, incomplint el seu horari de treball aproximadament en una hora i mitja; que el dia 2-8-2017 va arribar al centre a les 3'10 hores i plegava a les 9'15 incomplint novament el seu horari de treball i el 3-8-2017 va entrar per una porta diferent a l'habitual no podent-se controlar les hores de treball. Tanmateix se li recordaven les anteriors comunicacions destacant que en aquestes se li feia l'advertència que els fets esmentats no es tornessin a produir atenent a les dificultats que generaven en el funcionament de l'empresa, referint "És evident que el seu incompliment reiterat de les ordres i instruccions de l'empresa, que ha estat palès en les seves actuacions com a falta molt greu, així mateix el fet de no complir el seu horari, va retardar tot el procés de les comandes i de repartiment del producte de la Fleca en els temps adequats, cosa que va provocar un perjudici a l'empresa ja que no va complir les seves obligacions contractuals com era habitual vers els clients de la fleca (hotels, establiments...). És per la qual cosa que emparats pel referit article 103.5 i també l'article 105 del Codi de Relacions Laborals, que d'acord a l'article 163 del mateix Codi de Relacions Laborals, considerant la negligència, intencionalitat i reincidència en la seva conducta, lamentem imposar-li la sanció d'ACOMIADAMENT DISCIPLINARI".

En aquestes coordenades el treballador articulava la demanda que ha originat el present procediment. Defensava la irregularitat formal i substantiva que concorrien en la mesura disciplinària adoptada per Amador, reclamant la seva condemna a satisfer una indemnització a l'alçada de 20.024,75 EUR, juntament amb els interessos legals i les costes.

La Sentència dictada acull íntegrament les pretensions articulades pel treballador, i és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de Amador amb fonament als motius de recurs que s'exposen en l'apartat següent.

Segon.- En primer lloc insisteix en que l'acomiadament practicat intervenia de manera ajustada a dret tant des d'una perspectiva formal com material, destacant que en la carta tramesa amb aquesta finalitat, es feien constar amb profusió de detalls, les faltes que es reprotxaven al treballador, el precepte legal aplicat i es relacionaven les amonestacions anteriors que justificaven de la reiteració que s'atribuïa al treballador en les mateixes. Afegia que la decisió dictada per l'òrgan judicial d'instància, entenia que la manca de precisió sobre els perjudicis ocasionats a l'empresa resultava insuficient, però aquest raonament resultava qüestionable atès que l'incompliment de l'horari de treball ja comportava per si sol un perjudici a l'empresa, perjudici aquest que es detallava degudament en la carta, sense que tampoc es pogués oblidar que l'absència d'aquesta informació no podia de cap de les maneres equiparar-se a una manca de formalitat en la comunicació.

Discrepa tanmateix de l'afirmació que s'efectua en la Sentència dictada quan "sense necessitat d'examinar el fons", atribueix una inadequada qualificació jurídica dels fets de tal manera que aquesta no compliria amb els requisits formals exigits per l'art. 94 del CRL. Refereix que aquest argument resultava absurd atès que en definitiva per a determinar si els fets que es reprotxen al treballador integren la falta que se li atribueix, necessàriament es requeria d'un control quant al fons de la concurrència dels requisits que el vertebren.

Quant a la qualificació dels fets no compartia la qualificació de la jutgadora "a quo". Considera que l'incompliment dels horaris laborals, si que constituïa un incompliment de les ordres i instruccions de l'art. 103.5 del CRL perquè no es tractava d'una simple manca de puntualitat a l'arribada ni d'un simple abandó de la feina abans de l'hora de sortida, sinó que es tracta de greus i reiterats mancaments als horaris de treball, comportament aquest pel qual ja se l'havia sancionat amb anterioritat amb el clar advertiment de que no es podien tornar a reproduir tenint en compte el perjudici que resultava no tant sols per a l'empresa sinó també pels seus clients que no disposaven dels productes que el forn subministrava a primera hora del matí. Afegia que les cartes de 25-10- 2016 i 9, 20 i 27 de febrer del 2017 contenien una ordre escrita, un directiva específica i dirigida al treballador de respectar l'horari i que aquest desobeí el que justificava el seu acomiadament.

Quant al fons de l'acomiadament, considera que dels diferents elements de prova obrant en les actuacions, se n'inferia que l'empresa havia donat instruccions molt concretes al treballador que sabia que l'incompliment dels horaris de treball, es traduïa en retards en el repartiment dels productes als clients. També resultaven degudament acreditats els incompliments reiterats del treballador en l'horari de treball, així com el perjudici agreujat causat a l'empresa, de tal manera que la sanció aplicada resultava justificada i absolutament procedent.

El segon motiu del recurs intervé en relació a les costes d'ambdues instàncies, interessant que fossin imposades a la part demandant, atesa la íntegre desestimació de les seves pretensions.

Tercer.- Quant al caràcter justificat de l'acomiadament:

La resolució d'instància malgrat descriure llargament les formalitats que ha de contenir la carta d'acomiadament, segons es troben contemplades en l'art. 94 del CRL i la interpretació que d'aquest precepte ha pogut realitzar la Sala, no n'atribueix cap irregularitat a la comunicació extintiva, sinó que sosté que la circumstància qualificada que pot convertir la falta greu relativa a la desobediència del treballador a les ordres i instruccions de l'empresari prevista en l'art. 103.5 del CRL en una falta molt greu -es tracta del "perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors"- no es trobaria suficientment detallada i que en aquesta eventualitat no podia fonamentar la sanció greu adoptada per l'empresari.

En realitat però el sil·logisme jurídic que construeix immediatament després, intervé al respecte del tipus específic base que resulta de l'article 103.5 del CRL: l'incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives, i ho fa argumentant que els retards i abandonaments en el lloc de treball no n'integraven el tipus. En aquesta eventualitat, les precisions que s'efectuen amb anterioritat al respecte de la manca de definició del perjudici ocasionat, ho són "obiter dicta" a títol d'argument de reforç i per tant no permeten invalidar la conclusió assolida.

Realitzada la puntualització anterior, hem tingut l'oportunitat de realitzar diferents pronunciaments en relació a l'àmbit objectiu de l'article 103.5 del CRL que recordem tipifica com a falta greu el fet de "Incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives", amb l'afegit que "si l'incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu". Així en la Sentència de 29-11-2016 (rotlle TSJC-200/16), represa posteriorment en les Sentències de 25-7- 2019 i 22-12-2010 (rotlles TSJC-118/2019 i TSJC-258/2020) establíem: "per justificar el comiat en base a aquest article s'ha de, primer, establir l'incompliment tal com definit per la llei i, segon, acreditar una de les circumstàncies agreujants.

Quant a l'incompliment, no es tracta d'estatuir sobre el valor professional d'una persona sinó de sancionar l'empleat que s'oposa o no respecta les directives que li comunica l'empresari en l'exercici del seu poder de direcció .

És així que la jurisprudència d'aquesta Sala (veg. en aquest sentit les sentències 353/10, 294/12, 352/13, 158/14, 398/14, 118-15) ha pogut precisar que incomplir les ordres i les instruccions correspon al fet de desobeir a unes directives determinades donades específicament al treballador en un cas precís, i no les obligacions genèriques derivades de la tasca pactada.

Per diferenciar la mala execució (que es pot sancionar evidentment però a través d'altres faltes) de l'incompliment de l'article 103.5, s'han de buscar quines ordres i instruccions es van infringir i com foren comunicades a l'empleat puix han de ser directives comunicades directament, personalment i específicament al treballador, doncs no es pot tractar de les obligacions que resulten automàticament de l'essència de la feina desenvolupada.

Dit d'una altra manera, l'article 103.5 no sanciona una certa forma d'incompetència professional sinó més aviat la desobediència.".

La representació processal de la part recurrent pretén que a través de les cartes prèvies que s'havien tramès al treballador, existien ordres expresses de l'empresari per les quals s'exigia al treballador respectar escrupolosament els horaris de treball. Malgrat l'habilitat amb que la seva direcció lletrada ha bastit jurídicament aquest argument, el mateix no podrà prosperar. En efecte, les obligacions relatives a la jornada de treball es regulen en el capítol novè, del CRL (prestació de la persona treballadora), secció segona (Temps de la prestació). En canvi la previsió que l'art. 103.5 sanciona, integra el poder de direcció de l'empresari (art. 75) i s'insereix en el capítol desè (prestació de l'empresa). Es tracta per tant de conceptes jurídics diferents: el primer íntegra amb caràcter general la prestació a càrrec del treballador i en regula una de les obligacions essencials al seu càrrec; el segon en canvi, correspon a una emanació del poder de direcció de l'empresari, que es materialitza a través de la facultat de dictar les directrius necessàries a l'organització del treball. I tant és així que un i altra obligació es tutelen a través d'un règim sancionador específic: els retards i abandonaments en el lloc de treball eren qualificats pel legislador, sota imperi del CRL vigent en el moment dels fets aquí examinats, com a faltes lleus o greus segons el supòsit de fet contemplat (art. 102.2, 103.1 i 103.2) i en canvi l'incompliment de les ordres i instruccions de l'empresa es sanciona a través d'altre articulat específic (art. 103.5) i com a falta greu o molt greu.

En aquestes coordenades, l'ordenament laboral vigent no permet a l'empresari a través del poder de direcció que li pertany, modificar la realitat del comportament infractor del treballador, transformant una concreta conducta prevista en l'apartat sancionador del CRL en una altra, especialment quan, segons es desprèn de la carta el que realment es pretenia sancionar no era la insubordinació del treballador (que és el que tutela l'art. 103.5 del CRL de constant referència), sinó els incompliments reiterats en la prestació laboral horària per part del Sr. Rius, els quals però no justificaven el seu acomiadament immediat en no ser les faltes que sancionen tals conductes qualificades de molt greus.

Davant d'aquesta eventualitat, compartim plenament les consideracions contingudes en la decisió recorreguda que efectua una aplicació perfectament ajustada a dret de les circumstàncies concurrents a la legalitat vigent. Procedirà per tant desestimar el recurs d'apel·lació dictat tot i confirmant-se íntegrament la Sentència dictada.

Quart.- Atesa la desestimació del recurs, correspon en mèrits de la regla del venciment objectiu imposar a la part recurrent el pagament de els costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Amador contra la Sentència 64-2020 dictada per l'òrgan judicial titular de la secció civil núm. 4 en data 22-7-2020 que es confirma íntegrament. Imposem a la societat recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-