Sentència sobre obres mal executades pel veí

Sentència

Magistrats

Alexandra CORNELLA SOLÀ Vincent ANIÈRE Carles CRUZ MORATONES

PARTS:

Apel·lant: Sr. Villegas i

Y SA

Representant: Sr. Criado

Advocat: Sr. Vendrell

Apel·lat: Sr. Villegas

Representant: Sra. Almansa

Advocat: Sr. Amador

Apel·lat: A SA

Representant: Sr. Gaya

Advocat: Sra. Escolano

Apel·lat: Srs. Sainz i

Villalba

Representant: Sra. Almansa

Advocat: Sr. Amador

Apel·lat: Srs. Varesc i

Cepeda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: OBRES. Reclamació de quantitat. Responsabilitat per danys a les cases col·lindants per una deficient execució de les pròpies. Responsabilitat del promotor. Obligatorietat de l'assegurança. Assegurança voluntària. Valoració probatòria

SENTÈNCIA 000127/2025

Andorra la Vella, 9 de juliol del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 de novembre de 2012, la representació processal del Villegas interposà demanda en reclamació de quantitat contra el Villegas, la companyia Y SA, els consorts Varesc i Cepeda i la companyia d'Assegurances A SA, tot sol·licitant la seva condemna solidària a reparar completament el dany causat al Villegas: a pagar-li l'import del cost de reparació dels desperfectes constatats en el seu habitatge a conseqüència dels treballs efectuats en la casa 3 i que ascendien en aquell moment a 15.080 EUR, o la suma que resultés d'actualitzar-la de ser necessari per causa del temps que transcorregués fins a l'execució dels treballs; i a pagar-li el cost de reparació dels desperfectes que eventualment poguessin aparèixer en un futur a conseqüència dels mateixos treballs de la casa 3. I pel cas de què fos possible l'execució dels treballs de reparació dels danys en la seva casa amb anterioritat al cobrament de les sumes reclamades i el Villegas n'hagués avançat el pagament, aquestes haurien de ser majorades amb els interessos legals a comptar de la data del pagament per part del Villegas.

2.- En data 27 de febrer de 2012, en el marc de la causa 0659-3/2010, la representació processal dels Sainz i Villalba interposà demanda en reclamació de quantitat contra el Villegas, la companyia Y SA, els consorts Varesc i Cepeda i la companyia d'Assegurances, A SA, tot sol·licitant la seva condemna solidària a reparar completament el dany causat als Sainz i Villalba: a pagar-los l'import del cost de reparació dels desperfectes constatats en el seu habitatge a conseqüència dels treballs efectuats en la casa 3 i que ascendien en aquell moment a 31.095,72 EUR, més el cost de reparació de les noves esquerdes i l'origen i conseqüències de les filtracions d'aigua aparegudes amb posterioritat a l'elaboració dels dos pressupostos acompanyats, o la suma que resultés d'actualitzar-la de ser necessari per causa del temps que transcorregués fins a l'execució dels treballs; i a pagar-los el cost de reparació dels desperfectes que eventualment poguessin aparèixer en un futur a conseqüència dels mateixos treballs de la casa 3. I pel cas de què fos possible l'execució dels treballs de reparació dels danys en la seva casa amb anterioritat al cobrament de les sumes reclamades i els Sainz i Villalba n'haguessin avançat el pagament, aquestes haurien de ser majorades amb els interessos legals a comptar de la data del pagament per part dels dits senyors.

3.- En data 19 de juny de 2012, la representació processal del Villegas interposà demanda en reclamació de quantitat contra els Varesc i Cepeda i la companyia d'assegurances Y SA, representada, segons s'afirmava en la mateixa, a Andorra per A SA, tot sol·licitant la seva condemna solidària a satisfer-li l'import global de 22.000 EUR en concepte de pagaments al senyor Varesc i al negoci Andrade, per les obres indegudament dutes a terme pels mateixos, en correspondre a diferents pagaments en efectiu realitzats en diferents dates detallades en el cos de l'escrit de demanda; 3.427,80 EUR, en concepte de despeses d'arrendament d'un box per dipositar el contingut del subsol que resultà inundat a causa de les obres deficientment realitzades pel senyor Varesc; 600 EUR, en concepte de multa a satisfeta al Comú de Sant Julià; 31.032,11 EUR, més altres 4.565,60 EUR i 1.356,33 EUR, en concepte de les obres dutes a terme per l'empresa L per la reparació dels desperfectes causats pels defenents, derivades de les factures emeses per TPO i TP; 600 EUR en concepte de material que va desaparèixer de l'obra i que era de la seva propietat i 5.252 EUR, en concepte de diferents informes duts a terme pel Andrade. I de totes i cadascuna de les sumes que es podria veure condemnat a satisfer per les demandes contra ell formulades pels senyors Villegas i Sainz i Villalba.

Demanava també la seva condemna a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

4.- En data 7 de gener de 2013, la representació processal del Villegas i la companyia Y SA contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa. Demanava la desestimació de la demanda amb imposició de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Subsidiàriament sol·licitava que en cas de ser condemnat, es condemnés també als Varesc i Cepeda i a la societat A SA a garantir-los-hi de qualsevol quantitat (s'entén) que haguessin de satisfer per aquest concepte, amb imposició de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- En data 26 de febrer de 2015, la representació processal del Villegas i la companyia Y SA contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa. Demanava la desestimació de la demanda amb imposició de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Subsidiàriament sol·licitava que en cas de ser condemnat, es condemnés també als Varesc i Cepeda i a la societat A SA a garantir-los-hi de qualsevol quantitat (s'entén) que haguessin de satisfer per aquest concepte, amb imposició de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- Per Aute de data 10 de setembre de 2014 es va acumular la causa 0598/2010 (que oposa als senyors Villegas contra Villegas, Varesc, Cepeda, X i Y SA) a la causa 0171-2/2011 (que oposa a Villegas contra Varesc, Cepeda i Y SA-), quedant ambdós expedient acumulats al que obra registrat amb número 0598-1/2010.

A més, per Aute de data 30 de juny de 2015 es va acumular a la causa 1100598/2010 a la causa 6900073/2014 (que oposa als Sainz i Villalba quedant ambdós expedient acumulats al que obra registrat amb número 0598-1/2010.

I per Providència de data 5 d'abril de 2017, es va acordar procedir a l'acumulació efectiva dels autes 1100598/2010, 2100171/2011 i 6900073/2014.

7.- La societat A SA, en totes les causes acumulades, oposà excepció de manca de legitimació passiva manifestant, entre altres, que l'activitat de reforçament de fonaments efectuada no es trobava assegurada, ja que la cobertura del negoci es trobava limitada a "trabajos de albañilería, decoración interior de edificios sin afectar a elementos de carga". Demana que s'estimi l'excepció interposada, remetent-se al contingut del seu escrit en relació a la contesta sobre el fons.

Així mateix, en totes les causes acumulades, va comparèixer voluntàriament Y SA, que formava part del mateix grup assegurador que A SA assumint la seva legitimació en ser la representant legal a Andorra de la cia espanyola Y, asseguradora del negoci TR LC (foli 433).

8.- Per Autes de dates 26 de febrer de 2015, 29 de març de 2017 i 4 d'octubre de 2016 en les diferents causes acumulades, es va declarar als senyor Varesc i Cepeda en rebel·lia processal.

9.- En data 21 de maig de 2024, el Tribunal de Batlles va dictar Sentència amb, entre altres la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar substancialment les demandes presentades pels senyors Villegas i Sainz - Villalba, i condemnar al Villegas, solidàriament amb la seva cia d'assegurances Y SA, i solidàriament amb la senyora Cepeda, com a titular del negoci Andrade, a satisfer :

* al Villegas la quantitat de 12.100,21 euros, que augmentaran dels danys causats a comptar de la data de pagament de la factura.

* als consorts Sainz - Villalba, la quantitat de 17.650 euros, que augmentaran de l'interès legal a comptar de la data de pagament de la factura 30.12.2011.

Segon.- Estimar mínimament la demanda presentada pel Villegas en el sentit exclusivament de condemnar a la senyora Cepeda, com a titular del negoci Andrade a satisfer al demandant Villegas el 50 % dels perjudici que aquest hagi de satisfer als demandants Villegas i FXGL- Villalba.

Tercer.- No es fa especial imposició de costes pel que fa als demandants FXGL- Villalba i Villegas que hauran de satisfer les seves pròpies costes. Els condemnats hauran de satisfer les costes processals i judicials al Villegas."

10.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Villegas i la Companyia X, en considerar que conté infracció de normes processals, especialment de les que regeixen la incorporació de documents i l'admissió de proves en el marc del procés civil; error en la valoració de la prova, sobre tot pel que fa a la responsabilitat dels danys causants i la seva avaluació econòmica; i infracció de la jurisprudència, particularment en base a la imputació dels desperfectes causats.

En síntesi fonamenta el seu recurs en què els treballs realitzats al domicili del Villegas foren realitzats per una empresa constructora, un professional que ha d'assumir la total responsabilitat pels mateixos, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances. A més també considera que es van admetre factures que foren aportades en contravenció de les normes de procediment, a banda de què se les dotà de valor probatori malgrat no permetien acreditar la realització de les reparacions que indiquen, ni el nexe de causalitat entre els desperfectes i les reparacions. Impugna també que l'assegurança per ell contractada amb la X, tingui la qualitat d'obligatòria, tot afirmant que era potestativa no podent-se donar lloc a la seva condemna solidària.

Demana, principalment, la revocació de la resolució d'instància en tots els seus extrems, que es declari al comerç Andrade, del que és titular la senyora Cepeda, com a responsable únic dels desperfectes d'autes, solidàriament amb la seva companyia asseguradora i la seva condemna a satisfer la totalitat de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Subsidiàriament demana que en cas de que es mantingui la responsabilitat del Villegas, es declari que la quantificació dels danys no ha quedat acreditada (per preclusió o per manca de valor probatori dels documents) i es desestimin les pretensions de rescabalament dels perjudicats, havent-se de revocar la resolució d'instància al respecte. La imposició de els costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat procurador a les adverses.

11.- La representació processal dels senyors Villegas, Sainz, Villalba i Y SA s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la seva desestimació i la confirmació de la resolució d'instància, amb expressa imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent.

12.- La representació processal de la companyia Y, representada a Andorra per A SA -anteriorment U SA-, també s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, demana la seva desestimació, la confirmació de la resolució d'instància i la imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica en determinar la responsabilitat del Villegas per les obres efectuades al seu domicili (casa 3 de la Urbanització MM, de Sant Julià de Lòria), la valoració dels danys derivats de les mateixes i que van afectar a les cases 2 i 4 de la Urbanització MM, de Sant Julià de Lòria, de propietat, respectivament, del Villegas i dels Sainz i Villalba, i el tipus de responsabilitat civil que hagi d'assumir l'asseguradora contractada pel Villegas, en funció de si es considera obligatòria o voluntària.

Al respecte, la resolució d'instància considera que els danys produïts en les cases suara mencionades porten causa de les obres de construcció efectuades per ordre del Villegas a casa seva i executades pel negoci Andrade. Se'n considera responsable al Villegas, en qualitat de promotor de les obres, de forma solidària amb la resta de demandats. A més, estableix que la titular del negoci de construcció Andrade, senyora Cepeda, haurà de satisfer el 50% de les indemnitzacions que hagi d'abonar el Villegas, així com el 50% de els indemnitzacions que corresponguin satisfer-li. Fixa també la responsabilitat civil solidària de la Y SA, juntament amb el seu assegurat, Villegas. Considera que l'assegurança contractada pel Villegas té caràcter obligatori.

En quant a la quantificació dels danys, considera que el Villegas ha justificat l'import que reclama a través de l'aportació dels pressupostos de reparació aportats i de les pericials de part també obrant en autes. I en haver justificat les reparacions efectuades i pagades per import de 12.100,21 EUR, aquest és l'import que condemna a satisfer-li, majorat amb els interessos legals des de la data en què el va satisfer i fins a la total liquidació.

Quantifica igualment l'import a satisfer als Sainz i Villalba en la suma de 17.650 EUR, en considerar que els danys per ells patits estan justificats amb els pressupostos i d'altra documentació obrant en autes, majorada amb l'interès legal des de la data de pagament de la factura de 30 de desembre de 2011.

Per contra, no dona lloc a la reclamació efectuada pel Villegas en relació a les obres contractades a casa seva, per no haver-se demostrat que foren degudes a l'actuació del negoci per ell contractat.

Segon.- Antecedents d'interès:

1.- En data 11 de gener de 2010, el Villegas sol·licità un permís al Comú de Sant Julià de Lòria per efectuar unes obres al seu domicili consistents en drenatge, consolidació i reconstrucció del paviment del garatge i terrat (foli 1020).

El descriptiu de les obres que fou presentat al Comú era: (foli 1021 i 1028):

Picar formigó per la realització d'un fossa i millora del sistema de drenatge

Sanejament de la base

Impermeabilització del terra

Col·locació de tubs de drenatge i graves

Reconstrucció del paviment amb xapa de formigó armat

Realització d'acabats

2.- En data 25 de març de 2010, l'enginyer de camins, canals i ports del Comú de Sant Julià de Lòria va emetre un informe tècnic en relació a les cases 2, 3 i 4 de la urbanització MM (foli 106 o 1030), exposant que havia observat fallida estructural de les fonamentacions amb observació d'importants esquerdes en les parets de càrrega, motivades principalment per unes obres de recalç de la fonamentació per a l'excavació d'un soterrani en l'habitatge (casa 3).

Observa també deteriorament i aparició d'esquerdes en els edificis veïns (cases 2 i 4), especialment en la solera dels garatges i parets limítrofes.

Recomanava la realització urgent d'unes obres de reforç al Villegas, que no les va efectuar amb la urgència requerida, havent-se hagut de desallotjar les cases per ordre del mateix Comú per a la seva realització.

3.- En data 14 de mag de 2010 el perit de La X, senyor DVG, emetia un informe (folis 228 i ss. i 1053 i ss).

4.- En data 24 de maig de 2010 CB valorava els danys causats a la casa 4 i n'efectuava un pressupost per un import de 19.987,01EUR (foli 676).

5.- En data 17 de setembre de 2010, CQ emetia un pressupost de les obres a realitzar a la casa 2 (foli 209), per un import de 15.080 EUR.

6.- En data 10 de novembre de 2010 CB pressupostava la reparació d'un bany de la casa 4, per import de 11.108,71EUR (foli 681).

7.- En data 24 de desembre de 2010 el perit d'Y SA, JBC, lliurava el seu informe (foli 824).

8.- No obra en autes cap informe pericial judicial relatiu a la valoració dels desperfectes patits per les cases 2 i 4, en haver-se procedit a reparar en el seu moment.

Tercer.- En relació a la discutida qualitat de promotor de l'obra efectuada a casa seva per part del Villegas, als efectes de deduir-ne la seva responsabilitat en els desperfectes d'autes, aquesta es deriva de la jurisprudència invocada en la instància. En aquest sentit ens hem pronunciat de forma reiterada, com per exemple en la Sentència de data 16 de maig de 2023, rotlle TSJC-38/2022, que recull el contingut de la dictada en data 26 de juny de 2020, en el marc del rotlle TSJC-93-2019:

"(...) Així ja ho dèiem en la STJC de 20.1.05 (2431): "Quant al primer dels arguments, aquest ja ha rebut la resposta adequada a la instància perquè s'entén que el promotor respon dels defectes i vicis que presenti l'edifici en la seva qualitat d'agent de l'edificació i la seva responsabilitat deriva del fet que com a persona, física o jurídica, que amb capital propi o aliè i en sòl propi o aliè, impulsa la realització d'una obra immobiliària o edificació, és l'encarregat de triar els facultatius que projectaran i dirigiran l'obra, així com l'executor material de la mateixa (constructor) i com a agent que obté el lucre de l'operació ha d'assumir també els riscos que pot originar la mateixa (ubi commodum ibi incommodum), el que suposa que el promotor hagi de respondre dels defectes o vicis ruïnògens, en el sentit ampli de ruïna física, potencial o funcional, envers els adquirents dels immobles objecte d'alienació."

En el mateix sentit podem recordar la STJC 046/07 i d'altres posteriors, com una més recent en el rotlle TSJC 054/18.

Qualitat de promotor que manté en aquest cas el Villegas, amb independència dels coneixements que pugui tenir sobre construcció o realització d'obres. Dels autes es deriva que ell, com a propietari, va decidir efectuar unes obres que anaven més enllà d'arreglar esquerdes, es pretenia construir un soterrani. Es van constatar treballs d'excavació en la planta semisoterrània de propietat de Villegas fins a una cota de 3 m en bona part de la planta respecte al paviment, així com el descalçament de la fonamentació i posterior recalçament parcial amb mur de formigó armat. Els treballs afectaven la totalitat de la superfície en planta semisoterrània. Aquests treballs que no es corresponen amb la llicència d'obres menors obtinguda, van provocar esquerdes en les propietats veïnes en diferents indrets i plantes, segons les pericials de part obrant en autes i que, en tot cas, ningú no discuteix. També va contractar al constructor, va signar les peticions pel permís d'obra al Comú, sense però encomanar cap previ projecte d'enginyeria i havent-se limitat, segons afirma el perit, senyor JBC, a demanar consell a un amic seu, enginyer estructurista (foli 328). I això encara a banda de beneficiar-se personalment de la seva realització, en la seva qualitat de propietari sense haver-se d'exigir -per tenir aquesta qualitat- ni la realització d'un immoble nou, ni la seva venda.

Per tant el propietari-promotor ha d'assumir davant els perjudicats la seva responsabilitat última del procés constructiu.

En conseqüència aquest greuge ha de ser desestimat.

Quart.- Ni l'origen ni la realitat dels desperfectes no és discutit, però sí la seva quantificació.

Els informes pericials de part contenen valoracions dels danys patits per les cases afectades ostensiblement diferents. Sense perjudici, però, de la inexistència d'un informe pericial judicial que faciliti l'obtenció d'una valoració objectiva dels mateixos, partirem dels pressupostos i factures de reparació obrant en autes.

Precisament, respecte de les factures adjuntades per la part agent i relatives als danys soferts per la casa 2 (folis 1485 a 1488, de dates 31 de desembre de 2013 ,31 de gener de 2014 i 30 de novembre de 2015), i la factura de data 21 de desembre de 2011, relativa als danys soferts per la casa 4 (folis 1492 i 1493), la part apel·lant es queixa de què foren malintencionadament aportades fora del moment processal oportú, ja que s'havien d'haver aportat juntament amb l'escrit de demanda i, en canvi, ho foren abans del tancament del període probatori.

Al respecte, per Aute de data 18 d'octubre de 2021, la senyora Batlle d'instància va admetre a tràmit les factures aportades per la part agent, el qual no fou objecte de recurs de reposició, ni tampoc de queixa en l'escrit de conclusions de la instància. Per tant, aquesta qüestió hauria de quedar fora del present debat. Tot i així i als efectes de donar la major resposta possible a les qüestions debatudes per les parts, afegirem que les proves documentals discutides foren aportades abans del tancament del període probatori, extrem admès per la nostra ja consolidada jurisprudència al respecte. En tot cas, aquesta tardana aportació no ha ocasionat cap mena d'indefensió a les parts, ja que en tràmit d'al·legacions van aportar pressupostos que permetien tenir una valoració aproximada de la quantia dels danys ocasionats en les dues cases afectades, essent en ambdós casos inferiors els imports de les factures que els dels pressupostos originàriament aportats.

En conseqüència, aquest greuge ha de ser desestimat.

Cinquè.- En relació a la quantificació dels danys patits per les cases 2 i 4, que la resolució d'instància fixa en 12.100,21 EUR i 17.650 EUR, respectivament, no podem fer més que compartir el criteri del Tribunal a quo. I això sense perjudici de què els imports globalment fixats pels perits de part fossin força més baixos, ja que el perit de la X, adverteix que donats els danys i la seva causa, els desperfectes podien incrementar-se, a l'igual que els danys. En tot cas, el principi de la sana crítica rector de la valoració de les proves, ens impedeix prendre en compte les quantificacions efectuades per compte de la Y SA i d'Y. Ja que la mateixa resulta exageradament allunyada dels pressupostos i factures presentades pels propietaris afectats, així com dels imports finalment abonats pels mateixos; a banda de no correspondre's amb els danys acreditats, segons el coneixement propi de la sala. Noti's que el senyor DVG, per compte la Y SA valora els danys a la casa 2 en l'import de 5.468,26 EUR i el de la casa 4 en 2.879,11EUR. I el senyor JBC, per compte d'Y, valora els danys en ambdues cases, 2 i 4, en el mateix import de 1.890,66EUR.

Sisè.- En relació a la validesa del contingut de les factures aportades per les parts i que obren als folis 1488 i ss. i 1492, l'únic que van manifestar el Villegas i la companyia la Y SA, fou que no acreditaven que les mateixes es referissin als perjudicis patits en el marc d'aquesta causa. Res més.

Argument que no podem acceptar. Perquè la seva existència, a l'igual que els pressupostos de reparació que obren en autes, porten causa de l'actuació del Villegas a través de la constructora que va contractar. Així es deriva tant de la seva relativa immediatesa amb els desperfectes produïts, com del fet acreditat en autes que amb anterioritat als fets enjudiciats, les cases afectades no patien cap perjudici digne d'aquest nivell de reparació. A banda de què els defenents i avui recurrents no aporten cap prova, ni tan sols cap indici en aquest sentit.

Com a mínim constitueixen un principi de prova que el Villegas no ha desvirtuat

Ben al contrari, la pròpia part recurrent reconeix aquest extrem en el seu recurs d'apel·lació, concretament en el darrer a apartat del seu escrit "Manifestació 6.-" -tot i que no ho retranscrigués en la seva pètita-, on manifestava a títol subsidiari: "per últim, l'únic element objectiu que permetria eventualment quantificar els danys ocasionats és l'informe establert per l'enginyer DVG, en el moment de l'aparició del sinistre, el qual indica uns imports molt inferiors als objecte de la reclamació d'autes."

Manifestació de la que es deriva que, sense perjudici de la seva quantificació, acceptava finalment i subsidiàriament la realitat dels danys ocasionats, que també són descrits pels perits, corresponent-se bàsicament als detallats en les pròpies factures.

Finalment, en relació a les factures aportades per les parts, afegirem que en ambdós casos els imports abonats són inferiors als continguts en els pressupostos de reparació inicialment efectuats. I tot i que la part recurrent pretengui ara, en aquesta alçada, discutir la validesa de la factura aportada pels Sainz i Villalba, que obra al foli 1492, intitulada "Factura Sra. Villalba", sense cap logotip especial, en ser la primera vegada que introdueix aquesta concreta discussió, no havent-ho fet ni quan fou admesa a tràmit la seva aportació per part de la Batlle a quo, ni posteriorment en fase de conclusions de la instància, aquest greuge no pot ser valorat en base al principi "pendente appellatione nihil innovetur".

Confirmem novament el contingut de la resolució impugnada.

Setè.- Critiquen també els recurrents a la resolució d'instància que estableixi que l'assegurança del constructor no és de caire obligatori, tot disposant que la companyia asseguradora del negoci Andrade no hagi de respondre dels desperfectes ocasionats en els presents autes per quant l'activitat assegurada no era relativa a obres en parets estructurals, fent valdre doncs una limitació de la seva cobertura.

Res podem afegir a la conclusió de la resolució d'instància. Efectivament, l'assegurança del constructor no és de caràcter obligatori i, per tant, no ha de respondre per causa de la materialització d'un risc quina cobertura no hagi estat contractada pel seu assegurat, essent doncs aquest l'únic que haurà d'assumir-ne les conseqüències, a manca de llei específica que estableixi aquesta assegurança com a obligatòria o de contracte específic entre les parts.

Vuitè.- Finalment i en relació a l'obligació de X de respondre solidàriament amb el seu assegurat del pagament dels desperfectes ocasionats als agents que imposa la resolució d'instància, aquesta ha de ser confirmada, tot i que per motius diferents als continguts en la mateixa.

Perquè en aquest cas concret i malgrat no s'hagi aportat en autes la pòlissa d'assegurança, s'ha acreditat que la X era la companyia asseguradora del Villegas. Així es deriva dels següents extrems, a banda de què ho reconeix la seva pròpia representació processal:

del contingut de l'informe pericial de part efectuat pel senyor DVG, per compte de la X i per causa del sinistre ocorregut, que procedia a valorar els danys i del que també es deriva que el Villegas hi tenia contractada una pòlissa de responsabilitat civil: pòlissa multirisc llar, número 51000367 (foli 235);

del fet que Villegas va declarar-li el sinistre (foli 1034)

En existir, doncs, companyia asseguradora que no ha aportat cap pòlissa d'assegurances ni ha invocat cap clàusula d'exclusió, i havent -se mostrat d'acord tot i que subsidiàriament amb l'import fixat pel seu perit, reconeixent doncs la seva obligació de cobrir el risc; procedeix la seva condemna solidària amb el seu assegurat. En aquest sentit ens hem pronunciant per exemple en la Sentència de 15 de juny de 1995 (337).

I això sense necessitat de valorar l'existència d'una norma que estableixi l'obligació legal dels propietaris d'assegurar les seves unitats immobiliàries, perquè en aquest cas l'assegurança és voluntària i, com hem dit, no es disposa de la pòlissa per valorar l'existència d'alguna exclusió de cobertura, que tampoc ha estat invocada per la mateixa.

Novè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals ocasionades, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Villegas i la companyia la Y SA contra la Sentència dictada pel Tribunal unipersonal del Batlle en data 21 de maig de 2024, quina part dispositiva confirmem.

SEGON.- IMPOSAR les costes processals generades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.