Laboral - acomiadament disciplinari injustificat, baralla, articles 104.6 i 104.8 (TSJC-025/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-025/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1400-3/2011, instades pel Sr. Seco contra la societat "C., S.A.", en data 9 de gener de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda principal interessada pel Sr. Seco contra la societat mercantil andorrana per accions "C., S.A.", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments exercitats de contrari, imposant al vençut les costes processals causades en aquesta instància tal i com ho preveu el darrer Considerant".

II.- El Sr. Seco ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: havia actuat en legítima defensa i no havia mai agredit a l'altre treballador Sr. ENTITY_5; no es podia actuar amb serenitat i lucidesa quan una persona es trobava essent escanyada; el Sr. Narváez no va patir cap mena de lesió; l'agressió no va acabar fins que altres companys li van treure de damunt al Sr. ENTITY_5; va colpejar el seu agressor per evitar l'asfixia i no el movia cap animus iniuriandi; el Tribunal a quo feia una interpretació errònia de les proves testificals.

II.- El Sr. Seco va formular demanda laboral contra la societat "C., S.A.", sol·licitant la condemna de l'empresa al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat i improcedent, més interessos legals i l'obligació de cotitzar a la CASS l'import reclamat. L'Hble. Batlle ha desestimat la demanda, en entendre que l'apel·lant havia participat activament -descartant així la legítima defensa- en una baralla produïda en el lloc de treball, malgrat ser iniciada per un altre assalariat (Sr. ENTITY_5). Per tant, el Tribunal ha considerat legal el comiat del 31 d'agost de 2011.

La lletra litigiosa contemplava el següent:

"Segons el contemplat en els punts 6, 8 i 10 de l'article 104 del Capítol Catorzè, Títol III de la Llei 35/2008 del Codi de Relacions Laborals del 18 de desembre del 2008 sobre el Contracte de Treball, i donat que el dia 29 de juny del 2011 es va produir una agressió per part seva envers el seu company Sr. Narváez i segons els testimonis del Sr. Sarabia i el Sr. Capellà, procedim a acomiadar-lo sense necessitat de preavís ni de cap compensació econòmica, en considerar aquests fets com a falta molt greu. A les nostres oficines té a la seva disposició la quitança pertinent" (foli 109).

El Sr. Seco discuteix el raonament realitzat per la instància, insistint en què no havia iniciat la baralla i que si havia forcejat amb el Sr. Narváez, fou per evitar l'asfixia, doncs el seu agressor, molt més corpulent, l'ofegava amb una mà i el pegava amb l'altra.

Aquesta Sala ha tingut l'ocasió de posar de relleu en el passat que: "Abans de prendre una mesura tant greu com l'acomiadament d'immediat d'un treballador, l'empresa ha de verificar si la conducta del mateix va ser veritablement culposa i no pot limitar-se a considerar únicament l'esdeveniment intervingut de manera genèrica, sense investigar per determinar el grau de responsabilitat de cada participant" (TSJC-189/02 del 26 de febrer de 2003). Aquesta doctrina no ha estat correctament aplicada al cas que ens ocupa.

Efectivament, es desprèn clarament dels testimoniatges dels treballadors -citats en la carta de comiat- que van assistir al succés (Srs. Sarabia i ENTITY_7) que l'instigador de la baralla va estar el Sr. Narváez, doncs va estar ell qui va arrencar de les mans -sense cap justificació - el diari que llegia el Sr. Seco i seguidament l'agafà pel coll i començà a agredir-lo (resposta 13, foli 246; resposta 11, folis 246-247; respostes 12 i 13, foli 252). Els testimonis Srs. Alfaro i Amador van confirmar aquella gènesi de l'inici de la disputa (resposta 7, foli 254; respostes 12 i 13, foli 249).

El fet que el Sr. Seco hagi sempre admès un forcejament amb el seu agressor, és perfectament comprensible en tractar-se d'una reacció natural, en ordre a preservar la pròpia integritat física. La societat "C., S.A." tampoc discuteix la diferència de corpulència -en detriment de l'apel·lant- entre els Srs. Seco i ENTITY_5(veure també les fotos dels folis 10 i 209), qual cosa permet explicar la diferència entre les lesions recíproques i deduir-ne les respectives responsabilitats. En efecte, el Sr. Seco va patir una ruptura traumàtica del lligament d'un dit (objecte d'una intervenció quirúrgica, foli 110), mentre que enlloc figura mínimament acreditada cap mena de lesió causada al Sr. Narváez. Tanmateix, el fet que la fi de la disputa hagi hagut de precisar la intervenció d'altres companys de feina, no suposa, per se, com conclou l'Hble. Batlle, una participació activa del recurrent en l'altercat.

Cal advertir, a més, que obren a les actuacions les declaracions que van prestar els Srs. Sarabia i Capellà prop del Servei de Policia, desprès de la denúncia formulada pel Sr. Seco. Les seves afirmacions són especialment rellevants en dur-se a terme en un període de temps relativament proper a la baralla. I ambdós, van confirmar que va estar el Sr. Narváez qui va provocar l'incident (folis 202 i 205). Per tant, el comiat va ser injustificat, tota vegada que no hi ha prova concloent d'una agressió comesa pel recurrent, essent aquesta la única falta que queda especificada en la missiva d'acomiadament.

L'empresa sosté novament, en aquesta alçada, que el recurrent havia contribuït, en gran mesura, a les agressions mútues. És veritat que el Sr. Seco era l'encarregat de recollir cada matí al Sr. Narváez amb el vehicle de l'empresa, per tal de portar-lo a l'obra. Resulta que el matí dels fets, el Sr. Seco no va voler esperar el seu company de feina. Aquesta actuació havia pogut crear una forta tensió entre ambdós empleats. Ara bé, força és de constatar que el comiat del Sr. Seco no versa sobre aquella omissió i que el seu comportament no justifica, en absolut, la reacció tardana i brutal de l'altre treballador.

Només resta per quantificar la indemnització de l'article 98, en presència d'una lleugera diferència d'apreciació en el seu muntant entre els litigants. El demandant reclama 44.461,66 EUR, mentre que "C., S.A." considera que la pretensió s'ha d'establir, subsidiàriament, en 44.439,40 EUR. Si es comparen els càlculs respectius, la divergència radica en el temps treballat pel compte de l'empresa car, d'una banda, el treballador parteix d'un període de 13,125 anys i, d'altra banda, la societat apel·lada computa 13,123 anys. Compte tingut que la relació laboral comença el 16 de juliol de 1998 (foli 15) i finalitza el 31 d'agost de 2011, han transcorregut entre ambdues dates 4.795 dies exactament, és a dir l'equivalent a 13,136 anys (4.795/365). Per conseqüent, es confirma la solució de l'assalariat.

Per tot l'exposat, la demanda del Sr. Seco ha de ser estimada, de manera que procedeix la revocació de la Sentència apel·lada i la condemna de "C., S.A." a satisfer l'import brut de 44.461,66 EUR, com també a cotitzar l'esmentada quantitat a la CASS. La suma de 44.461,66 EUR meritarà interessos legals des de la data de contesta, perquè la data de l'acomiadament no constitueix en mora respecte del pagament de la indemnització.

III.- L'estimació substancial del recurs d'apel·lació i de la demanda inicial condueix a la condemna de la societat "C., S.A." a satisfer les costes judicials de primera i segona instància per la regla del venciment, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar substancialment el recurs interposat pel Sr. ENTITY_4; revocar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 9 de gener de 2013; estimar substancialment la demanda del Sr. Seco, en el sentit de condemnar la societat "C., S.A." a satisfer l'import brut de 44.461,66 EUR, més interessos legals des de la data de contesta, com també a cotitzar l'esmentada quantitat principal a la CASS. Les costes judicials de primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, són a càrrec de "C., S.A.".

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.