FUNCIÓ PÚBLICA. La suspensió de l'expedient per prejudicialitat penal no impedeix adoptar mesures cautelars. Les mesures es poden modificar en funció de les circumstàncies del cas. No hi ha retroactivitat. (2000059/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000059/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000067/2022

SENTÈNCIA 16-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gibert

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Morillo

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Vaquero

Advocada: Sra. Duque

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 24 de març de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000059/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Gibert va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 1 de setembre de 2021, desestimatori del recurs formulat contra una prèvia resolució del Ministeri de Justícia i Interior, que va adoptar la mesura cautelar consistent en l'adscripció temporal de l'agent, membre del Cos de Policia, a l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Grups Especialitzats.

La sentència de 27 de juny de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Atès que el Tribunal de Corts va deixar sense efecte les mesures cautelars adoptades per la Batllia en el marc del procediment penal seguit contra l'agent, aquesta decisió té un caràcter prejudicial respecte del procediment administratiu sancionador. En conseqüència, l'Administració no podia imposar una altra mesura en contra del criteri de la jurisdicció penal.

La mesura d'adscripció temporal a una altra unitat havia estat deixada sense efecte, quan va ser substituïda per una altra més restrictiva, de manera que, en decaure aquesta darrera, no es pot tornar a imposar la mesura inicial amb caràcter retroactiu.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

La mesura d'adscripció temporal a una altra unitat va respondre a la petició de la Batllia, per tal que es prenguessin les disposicions escaients a fi de prevenir que l'agent pogués interferir en les investigacions en curs.

Encara que aquesta mesura va ser deixada sense efecte, quan es va imposar a l'interessat una altra més restrictiva, en el marc d'un expedient disciplinari diferent, la primera va ser aplicada novament, un cop es va aixecar la suspensió de funcions, per tal de garantir el bon fi de les investigacions en curs, atès que l'agent està afectat per tres causes penals diferents.

L'aplicació de la mesura cautelar està avalada per l'article 111.4 de la Llei qualificada del Cos de Policia.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució impugnada en aquest procés va acordar imposar al recurrent, membre del Cos de Policia, la mesura cautelar consistent en l'adscripció temporal a l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Grups Especialitzats, en el marc de l'expedient disciplinari núm. 0001/21. Aquest procediment sancionador es va iniciar el 8 de febrer de 2021 i es va suspendre la seva tramitació en la mateixa data, atès que estava en curs la causa penal 90000033/2020, seguida contra l'agent pels delictes d'activitat financera il·legal, estafa, associació il·lícita i blanqueig.

Com resulta del contingut de les actuacions, en la mateixa data d'inici i suspensió de l'expedient disciplinari, es va adoptar la mesura cautelar d'adscripció temporal de l'interessat a l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Grups Especialitzats.

Posteriorment, per resolució de 12 de febrer de 2021, es va acordar la suspensió temporal de funcions de l'agent, en el marc d'un altre expedient disciplinari (núm. 0003/21), i, com a conseqüència d'això, es va deixar sense efecte la mesura cautelar inicial, adoptada en l'expedient núm. 0001/21.

A resultes de l'aute del Tribunal de Corts de 23 d'abril de 2021, dictat en una altra causa penal en què es va processar el recurrent (núm. 8000007/2021), es va aixecar la suspensió temporal de funcions acordada en l'expedient núm. 0003/21 i, de forma simultània, en el marc de l'expedient núm. 0001/21, es va tornar a adscriure'l temporalment a l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Grups Especialitzats, que és la resolució impugnada en aquest recurs.

Tercer.- Com a punt de partida per a una adequada resolució de les qüestions debatudes en aquest procés, cal tenir en compte que l'article 111.4 de la Llei qualificada del Cos de Policia disposa que:

"4. Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l'adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables, en tot cas, les disposicions de l'article 106".

En conseqüència, resulta clar que la suspensió del tràmit d'un expedient disciplinari, pel fet de tramitar-se simultàniament una causa penal pels mateixos fets o per altres que hi estiguin íntimament vinculats, no impedeix que s'adoptin o es prorroguin les mesures cautelars que procedeixin, d'acord amb l'article 106 d'aquell cos legal.

Des d'aquesta perspectiva, no es pot apreciar en aquest cas cap obstacle legal a que l'Administració hagi acordat l'adscripció temporal del recurrent a una altra unitat, en concepte de mesura cautelar, encara que l'expedient disciplinari estigui suspès per la tramitació d'una causa penal pels mateixos fets que són objecte d'aquell. A més, aquesta mesura resultava ser especialment adient, ja que la Batllia d'instrucció havia determinat que s'adoptessin les mesures necessàries per a que l'agent no pogués interferir en les investigacions judicials en curs, des del seu destí a l'Àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal.

Encara que, posteriorment, es deixés sense efecte aquesta adscripció temporal, això va obeir a que l'interessat va ser suspès provisionalment de funcions en el marc d'un altre expedient disciplinari. Com és lògic, l'adscripció a una altra unitat deixava de tenir sentit quan l'afectat va ser objecte d'una altra mesura més restrictiva, com és la suspensió temporal de funcions, que l'apartava del servei actiu.

Ara bé, com que posteriorment es va aixecar aquesta suspensió provisional, va reaparèixer la necessitat d'evitar que hi pogués haver una interferència en els processos penals des de l'Àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal, motiu pel qual es va tornar a adoptar la mesura d'adscripció temporal a una altra unitat.

Les mesures cautelars tenen per finalitat assegurar l'efectivitat del pronunciament que ha de recaure en l'expedient en el qual es dicten. En conseqüència, les mateixes es poden modificar en funció de les circumstàncies que concorrin en cada moment.

En aquest cas, l'aplicació de la suspensió provisional de funcions havia fet decaure la necessitat de l'adscripció a una altra unitat que es va acordar inicialment. Tanmateix, un cop aixecada aquella suspensió temporal, procedia adoptar novament les mesures necessàries per tal d'evitar qualsevol interferència amb les investigacions en curs, des d'un destí especialment sensible en aquest sentit, com és l'Àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal, on estava destinat el recurrent.

D'altra banda, les mesures que es puguin adoptar en l'àmbit del procediment penal, que en aquest cas es van deixar sense efecte merament per manca de la motivació necessària, no predeterminen el contingut de les que siguin procedents en el marc de l'auto-organització administrativa.

Per tot això, s'ha de concloure que resulta ajustada a dret l'adopció de la mesura cautelar impugnada, la qual no té en absolut caràcter retroactiu, ja que s'aplica a partir del moment en què va ser adoptada.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Gibert contra la sentència dictada el 27 de juny de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.