Expromissió (TSJC 392/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000392/2014 ORIGEN: 4100329/2009 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Blasco va interposar demanda, de data 2-07-2009, envers els Srs. Blasco i la Sra. Vilar, en virtut de la qual demanava la condemna dels defenents a l'abonament de la quantitat de 54.122,45 euros de principal, 61 euros de despeses bancàries, 2.080 euros d'honoraris d'advocat per assessorament i instrumentació de la transacció extrajudicial, els interessos moratoris i les costes processals.

En data 19-05-2011 la part demandada va articular excepció peremptòria de manca de legitimació passiva del Sr. M.V. i, quant a la Sra. F.R., es va aplanar a la demanda, va proposar una acord transaccional de pagaments parcials per import de 500 euros i va sol·licitar la no imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 19-09-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

Estimar íntegrament la demanda formulada en data 2 de juliol de 2009 per la procuradora Sra. Ropero, actuant en nom i representació de la societat Blasco contra els Srs. Blasco i Vilar, condemnar conjunta i solidàriament aquests darrers a pagar a l'agent la quantitat de 54.122,45 EUR, augmentada amb els interessos moratoris contractualment previstos (6%) des del 20 de novembre de 2008 i, fins a la liquidació del deute; juntament amb les quantitats de 61 EUR i 2.080 EUR, corresponents respecitvament a despeses bancàries generades pel retorn dels talons i, a l'assessorament i instrumentació de la Transacció extrajudicial i els hi imposa les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora".

III.- La representació processal dels Srs. Blasco i Vilar va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 22-12-2014, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Per el contrari, la representació processal de la part agent, va formular escrit de contesta a les conclusions, de data 28-01-2015, en virtut del qual demanava la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part defenent el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que resta provat en autes que l'única propietària del negoci M. és la Sra. Vilar, com així ressurt dels registres de comerç, del Comú i de Govern i que el Sr. Blasco és un tercer aliè a la relació obligatòria entre M. i Blasco, de manera que no se'l pot obligar a complir un deute que no ha contret. Així, afirma que la signatura en el document no es va fer per assumir el deute sinó com a gerent del negoci i en nom i representació de la propietària del mateix. En segon terme, manifesta que la sentència porta a terme un raonament erroni quan manté obligats de forma conjunta als dos deutors, atès que la Sra. F. hauria quedat alliberada de l'obligació per efecte de l'expromissió. I, en darrer terme, s'oposa al darrer Considerant i sol·licita la imposició de les costes processals a la part demandant.

II.- Respecte del primer motiu o greuge del recurs, s'ha d'indicar, en primer lloc, que en el document de data 11-11-2008, sota el títol de Transacció judicial, compareix, per una banda, la societat Blasco, i, per l'altra, la Sra. Vilar, com a titular administrativa de M., i el Sr. Blasco. Aquest darrer, malgrat les seves asseveracions, compareix en nom propi i no s'esmenta que ho faci ni com a gerent ni tampoc en nom i representació de la titular, la qual cosa esdevindria incoherent, atès que ella mateixa compareix com a titular del negoci en la transacció. I, en segon lloc, mentre en el pacte primer es reconeix que la Sra. F., com a titular administrativa, deu la quantitat a Blasco de 54.122,45 euros, en el pacte segon són la Sra. F.R. i el Sr. M.V. els que, de forma conjunta i solidària, es comprometen a pagar un import de 3.000 euros mensuals fins a la satisfacció total del deute.

Consegüentment, una vegada perfeccionat el document titulat de "transacció extrajudicial" i en virtut de les obligacions que, a títol personal, assumeix el Sr. Blasco no es pot acollir l'excepció de manca de legitimació passiva del mateix, atès que ha deixat de ser un tercer aliè a la relació obligatòria existent i ha assumit, de forma voluntària, conjunta i solidària amb la titular del negoci, el pagament del deute. Aleshores, el motiu s'ha de desestimar.

III.- El segon motiu del recurs s'articula per a negar la vinculació conjunta de la Sra. F. i del Sr. M. com a deutor. Afirma la recurrent que els efectes de l'expromissió comporten l'alliberament del deutor primitiu i la substitució pel nou deutor.

Tampoc aquest motiu pot prosperar. En efecte, la sentència d'aquesta Sala, de data 17-07-2003, va establir que "La modificació del pol passiu de la relació obligatòria pot tenir lloc de diferents formes, admeses per l'ordenament jurídic andorrà (cfr. D. 46,2,8-5 i C.8,42,6 i SSTM de 16-12-1986 i 22-3-1993 i SSTSJA de 27-1-2000 i 11-5-2000). Així una primera forma és l'anomenada expromissió, segons la qual i degut a un acord entre el nou deutor i el creditor, resta obligat aquest nou deutor, alliberant a l'anterior o bé assumint de forma cumulativa amb l'antic deutor el deute existent. La segona modalitat és la que es coneix amb el nom de delegació del deute. En virtut de la delegació l'antic deutor, anomenat delegant, designa un nou deutor, conegut amb el nom de delegat per tal de complir amb el deute existent front al creditor o, fins i tot, per assumir una nova obligació. En el cas de nomenament pel pagament d'una prestació ja existent ens trobem davant la delegació solutòria, mentre que quan el nomenament té per objecte el compliment d'una nova prestació estem davant la delegació promissòria, I, la tercera modalitat és el negoci d'assumpció de deute, a través del qual, amb el consentiment del creditor o bé el primitiu deutor es reemplaçat pel nou o bé aquest s'obliga de forma cumulativa amb aquell".

En consonància amb l'anterior doctrina, no es pot convenir amb la part recurrent que mitjançant l'expromissió l'antic deutor s'alliberi en tots els casos, sinó que en funció d'allò pactat es podrà produir l'alliberament o el manteniment de l'antic deutor com a responsable de l'obligació amb el nou deutor. I aquesta darrera hipòtesi és la que es dóna en el present cas. En aquest sentit, esdevé reveladora la lectura del pacte segon del document de transacció extrajudicial, en funció del qual, es diu, a la lletra, que "Segon.- Que la Sra. Vilar i el Sr. Blasco, conjunta i solidàriament, es comprometen a pagar, un import mínim de TRES MIL EUROS (3.000.- EUR) MENSUALS fins a la satisfacció total del deute esmentat". Aleshores, pocs dubtes poden existir que la voluntat comuna del creditor i dels defenents fou que ambdós assumissin el pagament de la primigènia obligació. I, per tant, aquest motiu s'ha de desestimar.

IV.- En darrer terme, s'ha de mantenir també la imposició de les costes de primera instància, atès el criteri del venciment objectiu, contingut al Codi 7,51,5, sense que s'hagin acreditat les circumstàncies que permeten mitigar el paràmetre objectiu i a les que fa referència la Novel·la 82, cap. X i la jurisprudència d'aquesta Sala en el seu complement. Quant a les costes d'aquesta alçada, la desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs formulat per la representació processal de la Sra. Vilar i el Sr. Blasco contra la sentència, de data 19-09-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.