Laboral-desistiment justificat-retards pagament salari (TSJC 402/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

Sala Civil

TSJC.- 0000402/2014 ORIGEN: 3001294/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 31-07-20310, el Sr. Estany va presentar demanda laboral contra el Sr. Criado, titular del negoci R., sol·licitant que es condemnés al demandat a satisfer-li la suma total de 31.489,27.-euros nets en concepte d'indemnització per desistiment justificat i la suma de 410,24.- euros en concepte d'indemnització per 8 dies de suspensió de feina i sou injustificada, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com la suma de 1589,80.-euros en concepte de reparacions efectuades a instruments de clients de la botiga, al pagament dels interessos legals corresponents des de la contesta a la demanda, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- El demandat van oposar-se a la demanda, fent valdre que el desistiment no era justificat, que la sanció era justificada, tot i formulant una excepció peremptòria d'inadequació de procediment pel que fa a la reclamació en concepte de reparacions efectuades a instruments.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 29-10-2014, decidint "DECIDEIX: que estimant en part la demanda principal interessada pel Sr. Estany contra el Sr. Criado -Titular administratiu del negoci "R." radicat al Carrer Bonaventura Riberaygua d'Andorra la Vella-, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar al primer la suma global neta de quinze mil set-cents quaranta-nou euros amb catorze cèntims (15.749,14.- EUROS), més els interessos legals descrits en el I.- Considerant, imposant les costes d'aquesta instància al darrer segons s'ha raonat en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Criado.

Demana la revocació parcial de la Sentència en el sentit de desestimar íntegrament la demanda, amb imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies a l'altra part.

La representació processal del Sr. Estany demana la seva confirmació, amb imposició de costes al recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la part empresarial és en relació amb el desistiment justificat, i rau en el fet que, al seu parer, el Tribunal no ha valorat correctament la prova, tota vegada que ha fet remissió a la jurisprudència del Tribunal Superior en matèria de retards en el pagament dels salaris sense valorar que el treballador ha simulat el seu desistiment. Argumenta en essència que: 1) la jurisprudència justifica el desistiment quan el treballador encara no ha percebut el darrer salari, però en el cas d'autes el treballador va desistir una setmana més tard d'haver percebut el seu últim salari; 2) la verdadera causa del desistiment no són els retards de pagament sinó la sanció disciplinària decidida en període de negociacions; 3) dit desistiment és una forma de pressió sobre l'empresari i 4) la Llei laboral no ha d'emparar la simulació ni la mala fe.

II.- Per una millor comprensió del litigi, és necessari exposar de manera cronològica els elements rellevants que han quedat establerts en autes:

El Sr. Estany treballava des del mes d'octubre del 2002 pel compte del Sr. M., com a venedor, en el negoci R., dedicat a la venda d'instruments musicals. La relació contractual no donà lloc a la formalització d'un contracte escrit entre les parts.

A partir del mes de març del 2013, les parts han pactat una reducció del horari laboral i el seu salari net va passar de 2.100.-euros a 1.050.-euros .

A partir de finals del mes de juny del 2013, l'empresari va informar als empleats que, degut al problemes econòmics de l'empresa, s'havia de reduir la plantilla i els salaris. Pel que fa al Sr. C., precisament en data 20-06-2012, se li va proposar una resolució del contracte, però l'empleat no va acceptar la indemnització que se li proposava.

Per carta de data 09-07-2013, el Sr. M., reprotxant-li d'haver marxat abans d'hora els dies 01, 02 i 03 de juliol i per no haver anat a treballar el dia 06 de juliol, va sancionar l'empleat amb 10 dies de suspensió de feina i sou, i amb una amonestació escrita.

En data 10-07-2013, el Sr. C. va presentar una sol·licitud d'obertura d'un comerç de fabricació, reparacions i venda d'instruments musicals ("X."), i en data 28-08-2013 el mateix va ser donat d'alta pel Govern d'Andorra, essent el Sr. C. donat d'alta com a compte propi prop de la CASS en data 26- 08-2013.

És en aquestes circumstàncies que, en data 15-07-2013, el Sr. C. va remetre a l'empresari, una carta de desistiment justificat redactada de la manera següent:

"Li comunico que a causa dels retards injustificats i reiterats en el pagament del salari durant tot l'últim any (juny 2012 a juny 2013) he decidit, en base a l'Article 97c) de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball que ens uneix des del octubre del 2002.

Així, resto a l'espera de l'oferiment de la liquidació corresponent així com de la indemnització recollida en l'Article 97.3 i 98 de la Llei laboral.

Aprofito també la present per comunicar-li que no estic conforme amb la suspensió de feina i sou decidida per l'empresa i comunicada el passat 9 de juliol, perquè no he incorregut mai en la falta greu i la lleu dels Articles 103.4 i 102.9 del Codi de relacions laboral vigent.".

El tribunal Unipersonal ha estimat la demanda en concepte de desistiment justificat, però fixant la seva indemnització segons els càlculs de l'empresari, tot i desestimant la demanda relativa a la impugnació de la sanció disciplinària i estimant l'excepció peremptòria d'inadequació de procediment.

III.- Quant al primer aspecte del recurs, es resumeix a la qüestió de determinar fins en quin moment es poden invocar els retards en el pagament dels salaris per justificar el desistiment i quina conseqüència pot tenir el fet, que, al moment del desistiment, l'empresari esta al corrent del pagament del salari.

Recordarem que l'article 97 del codi de relacions laborals disposa que la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, en els supòsit de falta o de retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

El criteri rellevant en la matèria és determinar si els retards són injustificats i reiterats, i l'article 97 no introdueix cap criteri relatiu al fet que l'últim salari hauria de ser impagat al moment del desistiment (Ubi lex non distinguit, nec nos distinguere debemus).

Contràriament a la asseveració del recurrent, tampoc la jurisprudència considera que el fet que l'empresari estigui al corrent del pagament del salari al moment del desistiment seria un obstacle per constatar que al moment de dit desistiment existeixen retards reiterats i injustificats. De fet, si es parla de retard és que s'ha pagat a un moment sinó es tractaria d'una falta de pagament. Dit d'una altra manera, el pagament de l'últim salari no fa desaparèixer els retards anteriors.

Pel que fa al caràcter injustificat i reiterat dels retards, l'article 84 del Codi de relacions laborals disposa que l'empresa està obligada a pagar puntualment el salari, en la forma descrita a l'article anterior, amb la periodicitat convinguda, mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a molt tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat. Aquesta disposició té un caràcter imperatiu i inderrogable en virtut de l'article 4 del Codi de relacions laborals.

En el cas d'autes, és incontrovertit que la nòmina d'octubre del 2012 fou abonada el 27-11-2012, la meitat de la nòmina de novembre del 2012 fou abonada el 20-02-2013, la nomina de gener del 2013 fou pagada el 01-03- 2013, i les d'abril, maig i juny del 2013 foren pagades els 14-06-2013, 01-07- 2013, i el 09-07-2013.

Així les coses, força és de constatar que, de manera reiterada, el salari mensual del Sr. C. no va ser pagat amb puntualitat ja que entre el mes de juny del 2012 i el mes de juny del 2013, va cobrar les nòmines amb retards compresos entre uns dies i fins a dos mesos.

Quant al caràcter injustificat dels retards, és aquesta greu violació del contracte laboral i de la Llei qui constitueix una vulneració dels drets del treballador i fonamenta l'acció rescissòria del contracte laboral mitjançant el seu desistiment.

Com ho hem jutjat molt recentment, no s'ha de perdre de vista que "el salari no és qualsevol deute, ja que constitueix per l'assalariat un caràcter vital i un element de la seva dignitat personal, raó per la qual queda protegit només per la Llei sinó pels convenis internacionals. La protecció del salari constitueix un dret indisponible d'ordre públic. És evident que el fet de respectar la data de pagament del salari té gran transcendència pel treballador, per qui dit salari és en general la seva única font d'ingressos, i qui també ha de fer front a uns pagaments mensuals a data fixa com són el lloguer o les quotes dels préstecs bancaris."

En tot cas, no existeix en autes cap element per justificar dits retards, amb el benentès que les dificultats econòmiques de l'empresa no constitueixen cap justificació oponible a l'assalariat.

Per acabar sobre la qüestió, l'únic matís que es podria considerar és el criteri d'immediatesa relativa segons el qual el motiu de desistiment no pot ser un motiu que s'ha produït molt temps enrere, però dit supòsit no està ni invocat ni establert en el present cas, ja que els retards s'han produït durant tot l'any i fins al darrer mes precedint el desistiment.

IV.- Quant al segon aspecte de l'argumentació del recurrent en relació a una suposada dissimulació, tampoc la podem compartir.

La part defenent ha explicat davant del primer jutjador que la veritable raó del desistiment no era el retard en els pagaments sinó una "rabieta" o "cop calent" del Sr. C. perquè va ser sancionat mentre les parts estaven negociant la resolució del seu contracte.

Però, en primer lloc, com ho hem explicat en el III.-FONAMENT, ha quedat establert que el motiu legal del desistiment era constituït, i poca importància té al respecte buscar una motivació, tota vegada que cap element permet considerar que dit desistiment constituiria un abús de dret.

En segon lloc, no és veritat que el Sr. C. va confessar que havia dimitit arrel de la sanció imposada, sinó que va explicar (folis 138 i 170) que, després de fer-se assessorar per l'inspector de treball, va decidir de presentar el seu desistiment, no només perquè l'havien sancionat enmig de les negociacions, sinó també perquè se'n havia adonat que l'empresari no volia negociar i perquè li va oferir una indemnització inferior a la legal.

Per tant, si és innegable la decisió de desistir presa finalment per l'assalariat és envoltada per les circumstàncies que van marcar els darrers temps de la relació laboral (voluntat de l'empresari de posar fi a la relació laboral, sanció disciplinària, i fins i tot el projecte de l'assalariat de crear el seu propi negoci), nogensmenys, la repetició de l'incompliment de l'obligació de pagar el salari amb puntualitat, agreujada per dites circumstàncies, pot clarament explicar la pèrdua de confiança per part de l'empleat.

En tot cas, aquestes consideracions no canvien el fet objectiu, acreditat i no controvertit, que l'empresari ha incorregut en els incompliments contractuals denunciats, els quals justifiquen el desistiment, i tals consideracions no permeten afirmar que l'assalariat hauria simulat el seu desistiment.

En aquestes condicions, sí que estava justificat la dimissió de l'assalariat sense preavís, i és amb raó que el primer jutjador ha estimat la seva demanda.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Criado contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 29-10-2014 que confirmem íntegrament

IMPOSAR al Sr. Criado, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.