Laboral - Eficàcia del desistiment justificat de l'art. 75 malgrat no hagi estat comunicat en forma deguda (303/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 303/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Briones i Vall varen presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Morillo, en reclamació de la quantitat de 25.854,19 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, amb els interessos legals corresponents i la corresponent cotització a la CASS.

II.- La societat Morillo es va oposar a les pretensions dels actors, contestant que els Srs. Briones i Vall van ésser acomiadats el dia 19 de juliol del 2007 per abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada, i per la comissió d'un acte de frau, deslleialtat i abús de confiança vers l'empresa per no haver retornat el vehicle i material de l'empresa en el seu poder; i va dipositar les quantitats de 2.564,24 EUR i 3.141,36 EUR en concepte de liquidació de la relació laboral.

III.- Per Sentència de data 7 d'octubre del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant majoritàriament la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Morillo a pagar al Sr. Briones l'import de 20.706,94 EUR i a la Sra. Vall, l'import de 4.748,91 EUR, amb els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, i a declarar davant de la CASS, l'import relatiu a les vacances reclamades pel Sr. ENTITY_4; fent imposició de costes a la societat Morillo.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Morillo han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la Sentència òbvia 3 fets fonamentals: 1) no ha estat provat que les obres del xalet borda de l'Hortell del Serrat, lloc on treballaven els demandats, s'haguessin acabat, 2) els demandats varen abandonar l'obra del Xalet Borda de l'Hortell del Serrat, juntament amb tot de materials de l'empresa, 3) el Sr. Ropero, quan va ser contactat pels treballadors, els va dir que quan acabessin l'obra del Serrat, l'empresa tenia previstos altres treballs que ja se'ls indicarien, per tant no hi va haver cap abandó de l'empresa vers els treballadors, sinó abandó del lloc de treball per parts d'ells; que és cert que hi va haver un retard en el pagament del salari, però això va ser fruit d'una confusió comptable pròpia a l'entrada de nous patrons, que si els treballadors ho haguessin comunicat a l'empresa s'hagués solucionat de forma immediata; que quan l'empresa es va adonar de l'error, es va solventar i els salaris es van pagar; que qualsevol desistiment unilateral del treballador hagi de realitzar-se per carta dirigida a l'empresari, exposant la voluntat de desistir de la relació laboral amb indicació de la seva causa.

II. És pacífic que el Sr. Briones va començar a treballar pel compte de la societat Morillo a principis del mes d'octubre del 2000, i la Sra. Vall a principis del mes de juliol del 2005; que el Sr. Ropero va adquirir l'empresa i durant el mes de juny del 2007, va acomiadar la majoria del personal llevat dels Srs. Briones i ENTITY_5; que el dia 19 de juliol del 2007 l'empresa va lliurar en mà als treballadors una carta d'acomiadament per abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada, més concretament des del dia 28 de juny de 2007 fins a la data, i per comissió d'un acte de frau, deslleialtat i abús de confiança vers l'empresa per no haver retornat el vehicle i materials de l'empresa; que els Srs. Briones i Vall varen negar-se a firmar la dita carta la qual fou signada per dos testimonis. No obstant això, els Srs. Briones i Vall considerant que varen ésser acomiadats de manera disfressada per la societat Morillo, per no haver la mateixa abonat el salari del mes de juny del 2007 i no haver donat feina als treballadors, van formular la present demanda el dia 16 de juliol del 2007, és a dir abans la comunicació de la carta de llur acomiadament respectiu.

III.- La societat Morillo reconeix que no ha pagat als treballadors el salari del mes de juny, en raó d'una confusió comptable deguda a l'entrada de nous patrons en una empresa en marxa. El pagament del salari constitueix l'obligació contractual cabdal de l'empresari, i llevat de cas de força major, és a dir d'un esdeveniment extern a la relació jurídica, imprevisible o previst però inevitable que eximeix del compliment de l'obligació, no es pot acceptar cap impagament o retard en el pagament del salari. Dit això, la falta o retard en el pagament del salari constitueix uns dels motius de desistiment justificat del treballador, contemplat en l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball. És cert que el mateix article estipula que el desistiment ha de fer-se amb exposició de la seva causa mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa a l'empresari que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar, en presència de testimonis. Nogensmenys, al contrari del que està previst en matèria d'acomiadament, la Llei no sanciona de cap manera aquest requisit de forma, sinó únicament els requisits de fons, el que fa que un desistiment justificat per un dels supòsits de l'article 75 de la Llei té plena eficàcia encara que no hagi estat comunicat en forma deguda. Aquesta vulneració de la norma de forma només pot haver conseqüències respecte a la data a la qual s'ha de computar el termini de caducitat o de prescripció de l'acció en indemnització per desistiment injustificat. Ara bé, el desistiment, que sigui justificat o no, exigeix la voluntat del treballador de rescindir unilateralment la relació laboral. Quan aquesta voluntat no existeix, el treballador que es troba en una situació no acceptable per culpa de l'empresa, pot legítimament considerar-se com acomiadat de manera disfressada. En conseqüència, l'incompliment de l'obligació de l'empresa de pagar puntualment el salari al treballador constitueix a més d'un motiu de desistiment justificat del treballador, un acomiadament disfressat del mateix, el que fa que en qualsevol cas, l'empresa és la responsable del trencament il·legal de la relació laboral, i ha d'indemnitzar el treballador d'acord amb les disposicions dels articles 70, 71, 72, 75 i 76 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- El desistiment del recurs i la confirmació de la Sentència apel·lada determina la imposició de les costes judicials a la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_6; Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de batlles de data 7 d'octubre del 2008, en tots els seus extrems, fent imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.