Absència de comunicació d'un desistiment justificat (TSJC-034/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-034/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'XXXX, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0374-6/2010, instades per la Sra. Palomo contra el Sr. Plana i la societat "Catalá", l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, en data 28 de novembre de 2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Palomo contra el Sr. Plana i la societat "Catalá", condemnant solidàriament aquestes darreres a pagar a l'agent l'import total de 3.830'29 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 27 de maig de 2.010, i fins al total pagament del deute i condemnar els demandats al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador".

II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Començarem per examinar el recurs formulat per la Sra. Palomo. Aquesta darrera combat la sentència d'instància -en la part que interessa la desestimació parcial de la seva demanda- en base als arguments següents: l'obtenció de la indemnització de l'article 97.3 del Codi de relacions laborals no podia quedar supeditada al compliment d'una formalitat; si la sentència apel·lada reconeixia l'incompliment continuat en el pagament íntegre dels salaris, havia de donar lloc al pagament de la indemnització sol·licitada; la resolució recorreguda desconeixia la sentència TSJA 303/08 del 26 de març de 2009; la testimoni Sra. F. havia confirmat el lliurament de la carta de desistiment i la pròpia recurrent va formular expedient de justícia gratuïta; si havia deixat d'acudir a la feina, no s'entenia perquè els defenents no la van acomiadar.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre, d'una banda, la Sra. Palomo i el Sr. Plana i, d'altra banda, entre la primera i la societat "Catalá", si bé l'interlocutor de la treballadora ha estat sempre el Sr. M.- accionista d'una societat que participa al capital social de "Catalá"- circumstància que ha creat certa confusió en la ment de la Sra. F.

La demanda formulada per la treballadora persegueix la condemna solidària dels defenents a satisfer: 5.264,58 EUR de salaris impagats durant 9 mesos (maig de 2009 a gener de 2010); una indemnització per desistiment justificat per import de 10.827,63 EUR; 85,15 EUR de vacances degudes; com també a cotitzar l'import de 11.547,92 EUR a la C.A.S.S.

Els defenents s'han oposat a la demanda doncs mantenen haver pagat tots els havers laborals i neguen la recepció de cap carta de desistiment, enviada per part de la Sra. F.

La sentència apel·lada ha donat lloc a la reclamació de salaris i de vacances, però denega la indemnització per desistiment justificat perquè la Sra. F. no ha acreditat el lliurament de la carta corresponent. L'esmentada resolució no efectua, sorprenentment, cap pronunciament respecte de la cotització sol·licitada.

III.- L'anàlisi d'aquesta controvèrsia passa, en primer lloc, per determinar si hi ha hagut incompliments per part dels empresaris.

La manca de pagament dels salaris ha estat posada de relleu per l'Hble. Batlle, perquè és cert que existeix, aparentment, una diferència substancial entre els salaris declarats a la C.A.S.S. i els imports realment percebuts per la treballadora.

El Sr. Plana i la societat "Catalá" s'alcen contra la sentència de la instància i per això han interposat igualment recurs, tota vegada que estimen haver satisfet, amb escreix, el salari de la Sra. F. amb la satisfacció prèvia de nombrosos acomptes, com també mercès a la posada a disposició de l'empleada d'una vivenda.

La Sra. Castillo indica, en aquesta alçada, que els recurrents han esperat el tràmit de recurs per determinar i provar els seus càlculs. Si observem l'escrit de contesta del Sr. Plana i de la societat "Catalá" (folis 38 i 39), hom s'adona que, contràriament a l'afirmat, es mencionava: 1) l'acord de la Sra. F. a la retenció sobre el seu salari del preu de l'arrendament (més despeses d'electricitat) d'un pis radicat a XXXX (X núm. X, 2n 2a) entre els mesos de maig de 2008 a gener de 2010 en base a la renda següent: 650 EUR/mes l'any 2008, 675 EUR/mes l'any 2009 i 683 EUR/mes l'any 2010 i 2) el pagament d'"avançaments".

El Tribunal a quo estima que els defenents no han demostrat la satisfacció de la totalitat dels salaris deguts entre maig de 2009 i gener de 2010, de manera que ha condemnat els demandats a liquidar l'import de 5.264,58 EUR (abans de deduir els 1.519,44 EUR percebuts mentre es substanciava la causa) i que resulta de la diferència existent entre els salaris nets declarats a la C.A.S.S. (15.608,46 EUR, en realitat 15.496,37 EUR: folis 11 i 12) i les sumes que declara haver percebut la Sra. F. en metàl·lic (10.343,87 EUR, foli 4).

Respecte dels acomptes sobre salari, els folis 100-111 reflecteixen un import total de 8.920 EUR. Això no obstant, res indica que no formin part dels 10.343,87 EUR que reconeix haver cobrat anteriorment la Sra. F.

Pel que fa el crèdit que diuen ostentar els defenents relatiu a l'arrendament d'un apartament, la Sra. F. ha confessat haver pactat amb l'esposa del Sr. Téllez (Sra. ENTITY_8) que, degut a la seva manca de domicili, la darrera li havia sots-arrendat un apartament pel mateix preu pagat per la Sra. L. i que havia acceptat que el lloguer i les despeses elèctriques fossin descomptats de l'import de la nòmina (respostes 7 i 8, foli 232). L'import de l'arrendament no és pacífic com es desprèn del contingut de la resposta de la Sra. F. a la pregunta núm. 17 (foli 233). A defecte de prova concloent al respecte, cal acudir al foli 59 de les actuacions, on figura un rebut -no discutit- emès presumptament per un representant dels defenents al mes de gener de 2009, on hi consta la menció "300,00 EUR PISO". Hagut compte de les relacions de confiança que existien entre els litigants, segons les pròpies manifestacions dels demandats, i la precarietat en què vivia la Sra. F. i les seves filles, esdevé versemblant que el preu pactat fos aquell. En aquestes condicions, els defenents només estarien fundats en sol·licitar una compensació de 2.700 EUR (9 mesos exigits -foli 5 d'aquest rotlle- pels mateixos demandats x 300 EUR/mes), més altres 593,35 EUR en concepte de despeses d'electricitat, assumides efectivament pel Sr. Téllez (foli 119), quina suma dóna un total de 3.293,35 EUR.

Per conseqüent, l'addició de les quantitats que la Sra. F. declara cobrades (10.343,87 EUR) i dels seus deutes (3.293,35 EUR) condueix al resultat de 13.637,22 EUR que continua a ésser inferior respecte dels salaris nets declarats a la C.A.S.S. (15.496,37 EUR), de manera que, efectuada l'oportuna compensació, els salaris pendents de pagament encara s'eleven a 1.859,15 EUR (15.496,37 - 13.637,22), quina quantitat quedarà fixada definitivament en 339,71 EUR atès que la Sra. F. ha cobrat durant el procés la xifra de 1.519,44 EUR (foli 164).

En aquestes condicions, s'ha de reformar la sentència apel·lada, en el sentit de reconèixer un dret de crèdit en favor de la Sra. F. per la quantitat de 339,71 EUR.

IV.- Una volta efectuada aquesta declaració i compte tingut que el pronunciament anterior podria justificar el desistiment justificat de la Sra. F. per falta reiterada en el pagament del salari, cal determinar si l'empleada va notificar o no la carta de desistiment.

És veritat, com ho sosté l'Hble. Batlle, que no consta fefaentment provada la comunicació de la carta del foli 13 als defenents i que l'article 96 del Codi de relacions laborals exigeix que el desistiment s'ha d'efectuar per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant el lliurament directe a l'empresari, que ha de signar la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis, o per conducte notarial. El testimoniatge de la filla de la Sra. F. mereix molta cautela i més quan ni tan sols explica les circumstàncies exactes del pretès lliurament de la carta de desistiment (resposta 8, foli 234).

La Sra. F. invoca, en aquesta alçada, la sentència d'aquesta Sala 303/08 del dia 26 de març de 2009 i que va concloure: "Nogensmenys, al contrari del que està previst en matèria d'acomiadament, la Llei no sanciona de cap manera aquest requisit de forma, sinó únicament els requisits de fons, el que fa que un desistiment justificat per un dels supòsits de l'article 75 de la Llei té plena eficàcia encara que no hagi estat comunicat en forma deguda". Aquesta doctrina no és però aplicable al cas que ens ocupa. En efecte, en el rotlle 303/08, els treballadors fonamentaven la seva acció laboral en un acomiadament disfressat, tota vegada que van acudir als Tribunals per manca d'ocupació i de pagament de salari. Malgrat el supòsit d'autes guarda certa similitud, compte tingut que la Sra. F. també fonamenta la seva demanda, entre altres, en el incompliment bàsic de satisfer la remuneració, no obsta que la pretensió de l'assalariada es fonamenta exclusivament en un desistiment justificat i mai ha sostingut, ni tan sols implícitament, la producció d'un comiat.

Per tant, escau refusar la indemnització sol·licitada.

Per acabar, la reclamació en concepte de vacances ha de triomfar igualment, perquè front a la pretensió de la Sra. F. (85,15 EUR), els defenents reconeixen deure en la quitança l'import de 812,50 EUR (foli 48).

V.- Per tot l'exposat, els demandats han d'abonar a la Sra. F. la quantitat global de 424,86 EUR (339,71 + 85,15), més interessos legals des de la data de notificació d'aquesta sentència.

VI.- Així les coses, procedeix desestimar el recurs interposat per la Sra. Palomo i estimar parcialment aquell del Sr. Plana i de la societat "Catalá".

VII.- La revocació parcial de la sentència d'instància aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (novel·la 82, Capítol 10), mentre que l'estimació parcial de la demanda condueix, com ho realitza correctament la sentència apel·lada i és costum en aquesta matèria, a la condemna del Sr. Plana i de la societat "Catalá" a satisfer les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Plana i la societat "Catalá" contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 28 de novembre del 2011; DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. ENTITY_4; revocar parcialment la part dispositiva de la sentència d'instància, en el sentit de condemnar solidàriament el Sr. Plana i la societat "Catalá" a satisfer a la Sra. Palomo l'import de 424,86 EUR, més interessos legals des de la data de notificació d'aquesta sentència, mantenir el pronunciament respecte de la condemna en costes judicials dels defenents. No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem