Liquidació laboral-no pot ser fraccionada.força major (TSJC 288/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000288/2014 ORIGEN: 6000908/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 6000908/2012, instades pel Sr. Salamanca contra la societat "Nogués", en data 10 de juliol del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Salamanca contra la societat Nogués i condemnar consegüentment a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat neta de 43.446,35.-euros en concepte de la indemnització prevista a l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, juntament amb els interessos legals devengats des de la fermesa de la present resolució judicial, endemés d'altre import net de 4.454,46.- euros en concepte d'havers laborals pendents de satisfer, juntament amb els interessos legals produïts des de la data del seu meritament a saber el dia 18 de maig del 2012. Segon.- Fer deducció a les sumes netes objecte de condemna de les quanties dipositades per la part defenent en el marc de l'expedient enregistrat amb el número D-0139- 2/2012. Tercer.- Condemnar a la societat Nogués a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les quantitats brutes que han estat objecte de la condemna, a saber les sumes de 45.974,97 i 4.713,72.-euros. Quart.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades a la part defenent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocada i de procuradora de la part demandant, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La societat "Nogués" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials de primera instància i sense efectuar especial condemna en seu d'apel·lació.

Els arguments revocatoris són els següents: no podia pagar la quitança d'un sol cop degut a la seva situació econòmica delicada, acreditada mitjançant informe d'auditor; havia consignat 14.000 EUR al 4 de setembre del 2014; no existia cap incompliment absolut de les obligacions contractuals per part de l'empresa; el pagament fraccionat contenia els interessos legals corresponents; havia actuat de bona fe, prioritzant els interessos dels restants treballadors; no havia obtingut finançament per poder eixugar el deute laboral; no tenia cap altre remei que liquidar la quitança de manera fraccionada; es tractava d'un cas fortuït o d'una força major de l'article 43 del Codi de relacions laborals; la notificació al SIT no tenia cap sentit, doncs el contracte laboral ja era extingit; no se li podia exigir arribar a una situació de fallida tècnica; no havia satisfet més primes a comptar de l'any 2009, degut a la reducció del volum de negoci; el treballador havia reconegut la percepció de primes, en signar els butlletins de salari; la relació laboral amb l'assalariat va començar l'1 de febrer de 1998 i no abans; "Nogués" i "La casa dels formatges" eren entitats totalment distintes; el criteri de la antiguitat resultava, de totes maneres, superflu; el finiquit contenia la indemnització de les vacances pendents.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Salamanca va formular demanda laboral contra la societat "Nogués", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, la paga extraordinària de Nadal del 2011 i part d'aquella del 2012, les vacances dels anys 2011 (15 dies) i 2012 (16,5 dies), interessos legals i costes judicials. La part defenent, és a dir la societat "Nogués", es va oposar a la demanda, argumentant, per una banda, que havia proposat al treballador un pagament fraccionat de la liquidació, tota vegada que no podia fer altrament. Per tant, invocava força major o cas fortuït. Per altra banda, "Nogués" feia valer que les primes s'abonaven només si s'assolien els objectius anyals marcats per l'empresa i, finalment, que no devia les vacances de l'any 2011. L'Hble. Batlle ha estimat la demanda íntegrament.

La recurrent reitera, substancialment, els arguments desenvolupats en la instància.

II.- És indiscutible que a resultes del comiat per causes objectives del Sr. Salamanca, la societat "Nogués" li va reconèixer un crèdit laboral per import de 17.344,25 EUR (foli 21). El conflicte es posa respecte del seu abonament, doncs la recurrent admet que pretenia satisfer l'esmentada quantitat mitjançant pagaments mensuals de 500 EUR, a més dels interessos legals corresponents.

El Tribunal a quo ha considerat que aquest modus operandi era constitutiu d'un acomiadament improcedent. Aquesta actuació ja ha estat declarada il·legal per aquesta Sala. En la sentència 341/13 del 28 de febrer del 2014, es va afirmar que "la compensació econòmica s'ha de satisfer íntegrament el darrer dia de la relació laboral o com a màxim l'endemà (article 99 del Codi de relacions laborals), sense que la llei autoritzi el seu pagament fraccionat. Els manaments del Codi són irrenunciables (article 4)...". El cas present és molt similar, de manera que no hi ha motiu d'apartar-se d'aquella doctrina.

"Nogués" addueix que havia fet tot el possible per evitar el pagament fraccionat, però que no tenia cap altra alternativa, produint-se així un supòsit de força major o cas fortuït. Malgrat l'important esforç al·legatori desplegat i la marcada voluntat d'un soci de "Nogués" per cercar solucions, fins i tot en detriment del patrimoni personal, aquestes greuges no poden ser acollits.

En primer lloc, perquè l'alliberament del deutor exigeix que l'esdeveniment sigui exterior a la seva esfera. Tot i que la crisis econòmica és notòria i ha perjudicat a moltes empreses del país, d'altres l'han superat. Amb això, volem dir que la manca de liquidesa experimentada per "Nogués" també pot ser deguda a la seva pròpia actuació. Només escau examinar, amb atenció, l'informe econòmic realitzat per "gmconsultors", per adonar-se que "Nogués" ostenta un crèdit per import de 403.762,13 EUR contra els seus clients (foli 35). El cobrament d'aquesta quantitat permetria abonar, sense dificultats, el crèdit laboral del Sr. Salamanca.

Tampoc concorre el requisit de la irresistibilitat, tota vegada que aquest factor extintiu de la responsabilitat apareix quan la inexecució resulta aliena al deutor, qui ha de fer el màxim per evitar les conseqüències nefastes del succés. En aquest sentit, ni tan sols ha estat provada a les actuacions la impossibilitat d'acudir a noves línies de crèdit. Però és que, fins i tot, el propi perit de "Nogués" desmenteix que "aconsellés a l'empresa l'acomiadament dels treballadors" (resposta 4, foli 254).

Tanmateix, l'incident esdevé irresistible quan l'obligació del deutor és d'impossible execució. Força és de constatar que l'execució pot tenir lloc, ni que sigui dins un procediment concursal.

Per acabar, l'evolució de la conjuntura econòmica fa part del risc mercantil i aquest ha de ser assumit per tota empresa.

La recurrent posa també de manifest que no existia cap incompliment absolut de les seves obligacions contractuals. Aquest greuge és inoperant car el pagament de la compensació econòmica no té naturalesa contractual, sinó legal.

Tampoc és invocable l'article 43 del Codi de relacions laborals, a defecte de concurrència d'un cas fortuït o de força major com s'ha exposat anteriorment. Endemés, l'esmentat article permet la suspensió del contracte de treball i, en cap cas, el fraccionament de la compensació econòmica.

III.- El debat sobre la data d'inici de la relació laboral (octubre del 1995 o febrer del 1998) no és indiferent com manté la recurrent, car la indemnització de l'article 98 estableix un màxim de 30 mensualitats que no es supera en autes. Aquesta Sala fa seus els raonaments de la instància, en el sentit que "Nogués" va subrogar-se, a partir del mes de febrer del 1998, en el lloc del negoci "Y.", tota vegada que no hi va haver cap extinció del contracte precedent, ni modificació de les condicions laborals, conservant-se, fins i tot, el mateix salari (foli 16).

IV.- Un segon greuge interessa el pagament de la paga doble per Nadal. L'oposició de "Nogués" només radica en afirmar, sense provar, que era funció dels objectius anyals de la societat. Per contra, fins a quatre treballadors (Sr. ENTITY_6: resposta 4, foli 246; Sr. ENTITY_7: resposta 16, foli 249; Sr. ENTITY_7: resposta 16, foli 256; Sr. ENTITY_8: resposta 4, foli 266), un d'ells actual, han confirmar el pagament reiterat de l'esmentada suma. La condemna era, per conseqüent, procedent.

V.- "Nogués" declara haver abonat les vacances de l'any 2011, de conformitat amb la quitança que figura als folis 86-87. Força és de constatar que l'esmentat document consisteix en un mer projecte de liquidació que no consta aprovat pel treballador. I és ben sabut que pertoca a l'empresa la prova sobre el gaudiment i pagament de les vacances. La manca de prova sobre el segon extrem ha de perjudicar a la part apel·lant.

VI.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Nogués" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Nogués"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 10 de juliol del 2014; condemnar la societat "Nogués" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador del Sr. Salamanca.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.