Sinistre d'aigua (293/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-293/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 de febrer del 2011 la representació processal de la companyia d'assegurances "Izquierdo" va formular demanda contra la societat "Manzano" sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 30.000 euros, import de la indemnització que ella havia abonat al seu assegurat, el Sr. Bernat, per tal de compensar-lo pels danys que va patir l'apartament de la seva propietat com a conseqüència de la inundació que es va originar al pis propietat de la mercantil andorrana "Manzano", més interessos i costes.

II.- Per Aute de data 11 d'abril del 2011 es va decidir no donar lloc a la crida en garantia formulada per la defenent en la persona del Sr. Mercader, llogater de l'apartament a on es va iniciar la fuita d'aigua.

III.- La representació processal de la societat "Manzano" va contestar a la demanda en data 13 de maig del 2011 formulant, en primer lloc, excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i, respecte del fons, argumentant que el dia en què es va produir el sinistre l'apartament dins del qual es va produir la fuita d'aigua estava arrendat al Sr. Mercader, raó per la qual la seva mandant no es podia considerar en absolut responsable del mateix i, en tot cas, discrepava de la valoració dels danys feta per l'adversa. Per aquests motius, sol·licitava que s'estimés l'excepció formulada o, subsidiàriament, que es desestimessin la totalitat de les pretensions de la demanda i es condemnés a l'adversa al pagament de la totalitat de les costes del procediment.

IV.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

V.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 d'octubre del 2012 va decidir desestimar la demanda formulada en data 11 de febrer del 2011 per la representació processal de la companyia "Izquierdo" contra "Manzano" i imposar a l'actora les costes de la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació de la societat "Izquierdo" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 23 de desembre de l'any 2009 es va produir una fuita d'aigua que va afectar l'apartament número XXXX situat a XXXX de la vila d'Ordino propietat del Sr. Bernat i assegurat per "Izquierdo". No es discuteix tampoc que aquesta inundació provenia de l'apartament número XXXX, propietat de "Manzano", concretament dels tubs d'alimentació de l'aigüera de la cuina que es van trencar com a conseqüència de les gelades degut a que no s'havia tancat l'aixeta de pas corresponent, com destaquen tant l'informe de danys d' "Gálvez" (foli 139), com el Sr. Téllez, encarregat del manteniment de la Comunitat a on es troben ubicats l'apartament d'on provenia la fuita i el que la va patir, en les seves declaracions (foli 196 en relació al 179),

com el peritatge judicial elaborat per Gálvez, que arriba a aquesta conclusió de manera taxativa (foli 215 i 216).

La Sentència objecte de present recurs estima que la responsabilitat pels danys ocasionats per aquest sinistre no correspon a la societat defenent, propietària de l'apartament XXXX a on es va originar la fuita d'aigua, ja que en el moment en què aquesta es va produir aquest pis estava llogat al Sr. Mercader per contracte de data 27 de març del 2008, tenint en compte que l'arrendatari va comunicar la seva decisió de resoldre el contracte el 31 de desembre del 2009 amb efectes a partir del dia 1 de febrer del 2010 (folis 131 a 135), és a dir quan ja s'havia produït el sinistre, raó per la qual desestima la demanda.

II.- Contra l'anterior decisió s'alça la representació processal de la companyia d'assegurances "Izquierdo" argumentant que s'ha acreditat a les actuacions que la defenent tenia la possessió de l'apartament XXXX en el moment en què es va produir el sinistre i aquest motiu s'ha d'estimar.

És cert que, en principi, cal presumir que el responsable dels danys que es puguin ocasionar com a conseqüència del gaudiment d'un immoble arrendat és el llogater, de tal manera que sols es poden imputar al seu propietari si aquest n'havia recuperat la possessió en el moment de produir-se el sinistre, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de data 22 de desembre del 2009. És veritat també que, en aquest cas, l'arrendatari no va sol·licitar la resolució del contracte fins el dia 31 de desembre del 2009 amb efectes a partir del dia 1 de febrer del 2010 (foli 135) i cal tenir igualment en compte que la única prova de que "Manzano" estava legitimada per entrar al pis arrendat al Sr. Mercader abans d'aquesta data són les declaracions del Sr. Téllez, encarregat del manteniment de la urbanització "Y", que afirma que en el moment de la inundació al pis hi vivia un llogater estranger del què desconeixia la identitat però que "(...)amb anterioritat a la inundació patida, una persona de la neteja, enviada per la immobiliària encarregada del lloguer del dit apartament, va procedir a la seva neteja, i que aquesta persona es va descuidar el pas de l'aigua obert, deixant-la oberta" (foli 196 en relació al 179).

No obstant, cal entendre que el dia que es va produir el sinistre el llogater no ocupava el pis en qüestió i que posteriorment tampoc hi va residir, ja que la fuita d'aigua va afectar a diverses plantes de l'immoble, va aparèixer fora i es va filtrar al pàrquing sense que ningú se'n adonés, com destaca el pèrit Sr. Criado (foli 59), sembla que feia dies que no hi residia, ja que la defenent en cap moment entén que va ser ell el responsable, i és evident que algú va deixar oberta la clau de pas de l'aigua propiciant que es trenquessin les canonades a conseqüència del fred. La societat "Manzano" afirma en les seves conclusions que el Sr. Mercader tenia contractada a la Sra. Codina per tal que s'ocupés de la neteja de l'apartament, insinuant que va ser ella qui va deixar oberta la dita clau, però aquesta senyora sols apareix com testimoni de la renúncia del Sr. Mercader i no consta que efectués la neteja del pis a on es va originar el sinistre. D'altra banda la defenent no s'ha preocupat de citar-la a les actuacions per tal que ratifiqués, o desmentís, la seva versió dels fets, ni tampoc s'ha interessat per tal que declarés el llogater del pis, o un representant de l'entitat que s'encarregava de llogar-lo, per tal que reconegués, o negués, haver enviat algú a netejar-lo i aquesta facilitat probatòria que la defenent no ha utilitzat no pot més que perjudicar-la.

Pel contrari, el Sr. Téllez declara de manera taxativa a instàncies de la recurrent que una persona enviada per la immobiliària que gestiona el lloguer de l'immoble va efectuar la neteja del mateix abans del sinistre, sense que hi hagi raó per dubtar de la seva imparcialitat i sense que l'adversa hagi provat el contrari, raó per la qual cal entendre que, o bé la formalització de la resolució del contracte va ser posterior a la seva comunicació verbal, fet no sols possible sinó a més habitual, o bé l'arrendatari va autoritzar a la propietat per tal que netegés el pis per poder-lo tornar a arrendar, tal com vuit dies després del sinistre el va autoritzar a valorar i reparar els danys produïts pel sinistre mentre no deixés la casa. Per aquesta raó, considerem que correspon al propietari de l'immoble la responsabilitat per l'actuació d'una entitat que actuava en nom seu gestionant el lloguer de l'apartament, sense perjudici de la possibilitat de la què gaudeix de repercutir contra ella l'import de la indemnització que ha d'abonar en virtut d'aquesta resolució.

III.- La representació processal de la societat "Manzano" s'oposa a l'import que reclama la part agent i que es correspon amb la indemnització que va pagar al seu assegurat manifestant que és excessiu, com afirma, segons ella, el pèrit Sr. Criado (foli 60), no que la companyia li concedís. D'altra banda, la defenent no ha fet cap esforç per informar-se de les conseqüències d'un sinistre del què sens dubte tenia notícies fent la seva pròpia valoració, ni ha presentat una pericial contradictòria, ni va comparèixer quan "Gálvez" la va citar per tal de tenir un contacte previ al dictamen pericial que aquesta entitat va portar a terme (foli 221). Cal tenir en compte, a més a més, que una part del sinistre estava cobert per l'asseguradora "Puig" i el peritatge de "Castilla" en nom d'ella i el Sr. Criado en nom de "Izquierdo" van peritar conjuntament els danys presentant el primer una valoració conjunta d'un import encara superior (folis 57 i ss i 73 i ss). D'altra banda, malgrat pel que sembla posteriorment es va fer càrrec del pagament aquesta darrera companyia, consta un rebut signat pel Sr. Bernat i una transferència a favor seu per import de 30.000 euros feta per la recurrent (folis 124 i 125), sense que es pugui entendre que les asseguradores paguin més del que és procedent per indemnitzar als seus assegurats, altres coses perquè no saben si ho podran recuperar.

V.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància a la part defenent en virtut d'allò que disposa el Codi 7,51,5, sense fer especial pronunciament sobre les corresponents a aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia d'assegurances "Izquierdo" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 d'octubre del 2012 que REVOQUEM íntegrament, estimant també íntegrament la demanda formulada per la dita companyia contra la societat "Manzano" i condemnant a aquesta darrera a abonar a la primera la quantitat de trenta mil euros, juntament amb els interessos meritats per la dita suma comptabilitzats al tipus legal a comptar de la data de la contesta a la demanda, més les costes generades a la instància, sense fer especial pronunciament sobre les causades en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.