EXEQUÀTUR gestació subrogada

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000300/2020

EXEQUATUR

NIG: 5300531120200000012

PARTS:

Apel·lant : Sr. Pla

Procurador : Sr. Yuste

Advocat : Sr. Ribes

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 036-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el procediment d'exequàtur de les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Mitjançant escrit presentat en data 14-10-2020, el Sr. Pla va formular demanda d'exequàtur de la sentència dictada en data 04-06- 2020 pel Tribunal número 0 del Districte de l'Estat de X (comptat de Y), als Estats Units.

Segon.- En data 11-01-2021 el Ministeri Fiscal va manifestar que no s'oposava a la demanda presentada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Queda acreditat a les actuacions que, per Sentència de data 04- 06-2020, el Tribunal número 0 del Districte de l'Estat de X (comptat de Y) va declarar que el Sr. Pla és el pare d'intenció de l'infant que havia de néixer sobre el 06-08-2020 de la Sra. Calatayud com a conseqüència del procés de transferència d'embrions acordat entre les parts, i que la mare subrogada no ostenta cap dret parental respecte del nadó, ni tampoc el seu marit el Sr. Capellà mentre que el pare d'intenció haurà de ser tractat per tothom com el pare natural.

Segon.- L'infant, Azorin, va néixer el 29-07-2020 a Z i, en data 30-04-2020, el registrador del comptat de C va establir el corresponent certificat de naixement del nen mencionant com a pare el Sr. Pla .

En data 17-11-2020, l'administració dels Estats-Units va lliurar un passaport a en Azorin.

Tercer.- L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits:

. la competència de la jurisdicció que l'ha dictat.

. la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.

. l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

. la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.

. l'absència de tot frau a la llei nacional

Quart.- Pel que fa els dos primers criteris, es pot constatar que la resolució en qüestió ha estat dictada pel Tribunal número 0 del Districte de l'Estat de X (comptat de Y), òrgan judicial competent, tota vegada que a la data de la resolució, el menor encara no havia nascut, però va néixer efectivament el 29-07-2020 al centre Medical de l'hospital S (comptat de C).

En el procediment seguit davant la jurisdicció americana es va donar compliment als principis de defensa, audiència i contradicció, puix van comparèixer tant el pare, Sr. Pla, com la mare subrogada i el seu espòs, Srs. Capellà i Calatayud, cadascú amb la seva direcció lletrada, i van sol·licitar que s'establís la relació parental a favor dels peticionaris de conformitat amb la Llei de l'Estat de X (en particular els articles 126.500 à 126.810 dels X Revised Statues).

Cinquè.- En relació a l'ordre públic, aquesta Sala ja va motivar que el mateix no és fix o immutable sinó que pot evolucionar al llarg de temps, i que s'havia d'entendre com a integrat pel sistema o conjunt de drets i llibertats garantits per la Constitució Andorrana i pels convenis internacionals de drets humans que han estat ratificats per Andorra.

En aquest sentit ens referíem :

en primer lloc, a la CEDH i al seu article 8 tal com interpretat pel TEDH en relació a la protecció de l'infant respecte de les conseqüències de la gestació subrogada i que ha de portar a considerar que aquesta protecció de l'infant suposa que no es pot afectar el seu dret a veure determinada la substància de la seva identitat i la seva filiació,

en segon lloc, a l'article 3 de la Convenció de les Nacions Unides, feta a Nova York el 20-11-1989, sobre els drets de l'infant, que preveu que l'interès superior del menor ha de ser el criteri primordial a adoptar en totes aquelles decisions que afecten als menors,

en tercer lloc, a l'article 13.2 de la Constitució d'Andorra que ordena als poders públics la protecció de la família.

En base a aquests principis fonamentals, vam poder treure la conclusió que, davant l'absència de prohibició i en consonància amb el principi prioritari de l'interès del menor i tenint en compte "que la negativa al reconeixement produiria una afectació o ingerència directa en la identitat dels menors i en la seva incardinació a la societat andorrana, al marge de deixar indeterminada la filiació, l'eventual adquisició de la nacionalitat, els drets successoris o el seu estat quan assolissin la majoria d'edat", procedia atorgar el reconeixement a la resolució judicial (veure TSJC 483/16 del 12-09-2017, TSJC 416/17 del 27-02-2018 i, 99/18 i del 24-07-2018).

Sisè.- D'altra banda, contràriament a l'exposat en el punt 5 de la demanda que no existiria a Andorra una prohibició expressa de la gestació per subrogació, hem de tenir en compte que posteriorment a aquestes resolucions, la llei 12/2019 del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida va entrar en vigor el 21-03-2019, i que el seu article 12 relatiu a la gestació per substitució estableix com a principi que la filiació en cas de gestació substituïda en relació a la mare queda determinada pel part, i que està nul de ple dret el contracte pel qual es convingui, amb preu o sense, a càrrec d'una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer.

No obstant això, el mateix article disposa que per a la resolució d'inscripció de títols estrangers que acrediten una relació constituïda a l'estranger i en que consti acreditat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s'ha d'atendre amb caràcter preferent a l'interès superior del menor.

A més a més, vam recordar en la nostra molt recent sentència TSJC 053/19 del 29-10-2020 els desenvolupaments també posteriors dels casos Menneson i Foulon-Bouvet que vàrem exposar en detall en les sentències citades més amunt i que van donar lloc a la jurisprudència del TEDH que interessa i a la condemna de l'Estat francès per violació de l'article 8 CEDH, tota vegada que permeten constatar que un dels aspectes essencials de la motivació del TEDH afirma de nou la necessitat de considerar com a primera preocupació l'interès superior de l'infant, tot i que precisa que aquest interès té varis components i no es limita a l'establiment de la seva filiació.

També precisa que el jutges nacionals han de procedir a una apreciació in concreto segons les peculiaritats de cada cas.

Tanmateix també motiva que :

"36. En rapport avec ce qui précède, la Cour relève qu'à ce jour, sa jurisprudence met un certain accent sur l'existence d'un lien biologique entre l'enfant et au moins l'un des parents d'intention (voir les arrêts cités ci-dessus, ainsi que l'arrêt Paradiso et Campanelli c/ Italie [GC] (n° 25358112, § 195, 24 janvier 2017). Elle rappelle à cet égard que la question à examiner en l'espèce inclut explicitement un élément factuel selon lequel le père d'intention a un lien biologique avec l'enfant concerné. La Cour va circonscrire sa réponse en conséquence. Elle précise toutefois qu'elle pourrait être appelée à l'avenir à développer sa jurisprudence dans ce domaine, étant donné en particulier l'évolution de la question de la gestation pour autrui."

Setè.- En el present cas, si bé l'Estat de X admet la maternitat subrogada, de manera que una resolució judicial permet l'establiment de la paternitat d'un nadó quan aquest ha estat gestat per una altra persona, la mare biològica, en virtut d'un contracte entre aquesta darrera ("Gestational carrier") i la part agent ("Intended parent"), és a la condició que s'hagi emprat material biològic del pare i un òvul d'una donant anònima.

Vuitè.- Així les coses, es dóna la necessitat de verificar el lligam o vincle biològic entre qui insta l'execució de la resolució estrangera i el menor afectat.

En el present cas, ressurt de la documentació aportada pel demandant que els embrions utilitzats procedien del seu esperma i dels òvuls d'una dona anònima, i per tant que la mare gestant no ha aportat cap òvul.

Novè.- En consideració de tots els elements que acabem d'exposar, i ates que queda establert el vincle biològic entre el demandant i l'infant, procedeix atorgar l'exequàtur a la resolució judicial sotmesa al nostre control tota vegada que la preservació de l'interès del menor a veure establerta la seva filiació de conformitat amb les resolucions estrangeres dictades no comporta al nostre criteri cap vulneració de l'ordre públic nacional o internacional, ni cap frau de llei.

Desè.- No procedeix efectuar imposició de costes processals en el present procediment d'exequàtur.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR la demanda d'exequàtur, promoguda pel Sr. Pla i declarem executòria a Andorra la sentència dictada en data 04-06-2020 pel Tribunal número 0 del Districte de l'Estat de X (comptat de Y), als Estats Units, i que estableix la paternitat de l'agent respecte del menor Azorin, que podrà ser inscrit al Registre civil del Principat d'Andorra.

Segon.- NO EFECTUAR cap imposició de costes. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.