MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Exequàtur: sentències declarant els pares legals dels infants nascuts a conseqüència del procés de transferència d'embrions acordat entre les parts

Resolució
Sentència · 29/10/2020
ROJ
STSJAD 165/2020
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2020:165
Recurs
53/19
Ponent
Vincent Aniére
Magistrats
Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta
Descriptors
FRAU DE LLEI MANDANT FILIACIÓ INTERÈS SUPERIOR DEL MENOR CASS SENTÈNCIES EXEQUÀTUR
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
  • Art. 49 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993: article derogat.
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha estimat la demanda d'exequàtur presentada pels Srs. Mena i Águila, declarant executòries a Andorra les sentències dictades pel Tribunal Superior de l'Estat de Califòrnia (Comptat de Los Angeles) que estableixen la paternitat dels agents respecte dels menors S i R, nascuts mitjançant gestació subrogada. El tribunal ha considerat que la preservació de l'interès dels menors a veure establerta la seva filiació no comporta cap vulneració de l'ordre públic nacional o internacional, ni cap frau de llei. A més, s'ha verificat el lligam biològic entre els demandants i els infants, ja que els embrions foren engendrats amb l'esperma del Sr. Mena i Águila i un òvul donat d'una dona anònima. Finalment, no s'han imposat costes processals en el present procediment d'exequàtur.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000053/2019 EXEQUATUR NIG: 5300531120190000001 PARTS:

Apel·lant : Srs. Mena i Águila Procurador : Sra. Guerrero Advocat : Sra. Galan Part : MINISTERI FISCAL SENTÈNCIA 109-2020 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sr. Jaume Tor Porta Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Mitjançant escrit presentat en data 14-02-2019, el Sr. Mena i Águila van formular demanda d'exequàtur de les sentències dictades en dates 01-04-2016 i 06-06-2018 pel Tribunal Superior de l'Estat de Califòrnia (Comptat de Los Angeles), als Estats Units.

Segon.- En data 19-03-2019 el Ministeri Fiscal va manifestar que no s'oposava a la demanda presentada.

Tercer.- Per Aute de data 30-05-2019, vam requerir als Srs. Mena i Águila a fi que aportin en autes la documental acreditant l'aportació biològica d'un dels dos en la gestació dels menors i que la mare gestant no ha aportat cap òvul.

En data 15-06-2020, la representació processal dels demandants va presentar un escrit a través del qual manifestava aportar la documentació requerida.

Quart.- Per conclusions del 17-07-2020, la representació processal dels Srs. Mena i Águila va reiterar la seva petició d'exequàtur.

Per escrit del 17-07-2020, el Ministeri Fiscal va manifestar que interessava que s'atorgui l'exequàtur.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Queda acreditat a les actuacions que per Sentència de data 14-06-2017 el Tribunal Superior de l'Estat de Califòrnia (Comptat de Los Angeles) va declarar que el Sr. Mena i Águila són els pares legals de qualsevol infant nascut entre el 12-08-2015 i el 12-06-2016 de la Sra. Ribes com a conseqüència del procés de transferència d'embrions acordat entre les parts, i que la portadora o mare subrogada no ostenta cap dret parental respecte del nadó, ni tampoc el seu marit, el Sr. Gutierrez.

L'infant, S, va néixer el 01-05-2016 a XXXX i, en data 04-05-2016, el registrador del comptat de XXXX va establir un certificat de naixement mencionant com a pares els Srs. Mena i Águila.

SEGON.- També queda acreditat a les actuacions que per Sentència de data 06-06-2018 el Tribunal Superior de l'Estat de Califòrnia (Comptat de Los Angeles) va declarar que el Sr. Mena i Águila són els pares legals de qualsevol menor nascut entre el 28-12-2017 i el 28-10-2018 de la Sra. Ribes com a conseqüència del procés de transferència d'embrions acordat entre les parts, i que la portadora o mare subrogada no ostenta cap dret parental respecte del nadó, ni tampoc el seu marit, el Sr. Gutierrez.

L'infant, R, va néixer el 22-09-2018 a XXXX i, en data 28-09-2018, el registrador del comptat de XXXX va establir un certificat de naixement mencionant com a pares els Srs. Mena i Águila.

TERCER.- L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits:

. la competència de la jurisdicció que l'ha dictat.

. la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.

. l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

. la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.

. l'absència de tot frau a la llei nacional

QUART.- Pel que fa els dos primers criteris, es pot constatar que les resolucions en qüestió han estat dictades pel Tribunal Superior de l'Estat de Califòrnia (Comptat de Los Angeles), òrgan judicial competent, tota vegada que en els dos casos, a la data de la resolució, el menor encara no havia nascut, però va néixer efectivament el 01-05-2016 al centre Medical de H (comptat de San Diego) pel que fa a en S i el 22-09-2018 al centre Medical Kaiser H (comptat de San Diego) pel que fa en R.

En els procediments seguits davant la jurisdicció americana es va donar compliment als principis de defensa, audiència i contradicció, puix van comparèixer tant els pares Srs. Mena i Águila, com la mare subrogada i el seu espòs, Srs. Ribes i Gutierrez, cadascú amb la seva direcció lletrada i van sol·licitar que s'establís la relació parental a favor dels peticionaris.

CINQUÈ.- En relació a l'ordre públic, aquesta Sala ja va motivar que el mateix no és fix o immutable sinó que pot evolucionar al llarg de temps, i que s'havia d'entendre com a integrat pel sistema o conjunt de drets i llibertats garantits per la Constitució Andorrana i pels convenis internacionals de drets humans que han estat ratificats per Andorra.

En aquest sentit ens referíem :

en primer lloc, a la CEDH i al seu article 8 tal com interpretat pel TEDH en relació a la protecció de l'infant respecte de les conseqüències de la gestació subrogada i que ha de portar a considerar que aquesta protecció de l'infant suposa que no es pot afectar el seu dret a veure determinada la substància de la seva identitat i la seva filiació,

en segon lloc, a l'article 3 de la Convenció de les Nacions Unides, feta a Nova York el 20-11-1989, sobre els drets de l'infant, que preveu que l'interès superior del menor ha de ser el criteri primordial a adoptar en totes aquelles decisions que afecten als menors,

en tercer lloc, a l'article 13.2 de la Constitució d'Andorra que ordena als poders públics la protecció de la família.

En base a aquests principis fonamentals, vam poder treure la conclusió que, davant l'absència de prohibició i en consonància amb el principi prioritari de l'interès del menor i tenint en compte "que la negativa al reconeixement produiria una afectació o ingerència directa en la identitat dels menors i en la seva incardinació a la societat andorrana, al marge de deixar indeterminada la filiació, l'eventual adquisició de la nacionalitat, els drets successoris o el seu estat quan assolissin la majoria d'edat", procedia atorgar el reconeixement a la resolució judicial (veure TSJC 483/16 del 12-09-2017, TSJC 416/17 del 27-02-2018 i, TSJC 099/18 del 24-07-2018).

SISÈ.- D'altra banda, posteriorment a aquestes resolucions, la llei 12/2019 del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida va entrar en vigor el 21-03-2019.

El seu article 12 relatiu a la gestació per substitució estableix com a principi que la filiació en cas de gestació substituïda en relació a la mare queda determinada pel part, i que està nul de ple dret el contracte pel qual es convingui, amb preu o sense, a càrrec d'una dona que renúncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer.

No obstant això, el mateix article disposa que per a la resolució d'inscripció de títols estrangers que acrediten una relació constituïda a l'estranger i en que consti acreditat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s'ha d'atendre amb caràcter preferent a l'interès superior del menor.

A més a més, és d'interès exposar els desenvolupaments també posteriors dels casos Menneson i Foulon-Bouvet que vàrem exposar en detall en les sentències citades més amunt i que van donar lloc a la jurisprudència del TEDH que interessa i a la condemna de l'Estat francès per violació de l'article 8 CEDH.

En efecte, en data 04-10-2018, la Cour de cassation va adoptar dues sentències que incorporen els principis afirmats per la jurisdicció europea.

En la primera va jutjar que " l'existence d'une convention de GPA ne fait pas obstacle à la transcription de l'acte de naissance établi à l'étranger dès lors qu'il n'est ni irrégulier ni falsifié et que les faits qui y sont déclarés correspondent à la réalité biologique".

En la segona va decidir sotmetre al TEDH una demanda d'avís consultiu en el marc del protocol nº16 redactada com segueix :

"1. En refusant de transcrire sur les registres de l'état civil l'acte de naissance d'un enfant né à l'étranger à l'issue d'une gestation pour autrui, en ce qu'il désigne comme étant sa « mère légale » la « mère d'intention », alors que la transcription de l'acte a été admise en tant qu'il désigne le « père d'intention », père biologique de l'enfant, un État-parti excède-t-il la marge d'appréciation dont il dispose au regard de l'article 8 de la convention de sauvegarde des droits de l'homme et des libertés fondamentales ? A cet égard, y a-t-il lieu de distinguer selon que l'enfant est conçu ou non avec les gamètes de la « mère d'intention »?

2. Dans l'hypothèse d'une réponse positive à l'une des deux questions précédentes, la possibilité pour la mère d'intention d'adopter l'enfant de son conjoint, père biologique, ce qui constitue un mode d'établissement de la filiation à son égard, permet-elle de respecter les exigences de l'article 8 de la convention ? ».

I en data 10-04-2019, el TEDH, després d'haver procedit a un estudi comparatiu de la legislació de 43 Estats europeus entre els quals Andorra, va contestar que :

"Dans la situation où, comme dans l'hypothèse formulée dans les questions de la Cour de cassation, un enfant est né à l'étranger par gestation pour autrui et est issu des gamètes du père d'intention et d'une tierce donneuse, et où le lien de filiation entre l'enfant et le père d'intention a été reconnu en droit interne:

le droit au respect de la vie privée de l'enfant, au sens de l'article 8 de la Convention, requiert que le droit interne offre une possibilité de reconnaissance d'un lien de filiation entre cet enfant et la mère d'intention, désignée dans l'acte de naissance légalement établi à l'étranger comme étant la « mère légale »;

le droit au respect de la vie privée de l'enfant, au sens de l'article 8 de la Convention, ne requiert pas que cette reconnaissance se fasse par la transcription sur les registres de l'état civil de l'acte de naissance légalement établi à l'étranger; elle peut se faire par une autre voie, telle que l'adoption de l'enfant par la mère d'intention, à la condition que les modalités prévues par le droit interne garantissant l'effectivité et la célérité de sa mise en ?uvre, conformément à l'intérêt supérieur de l'enfant. ».

Un dels aspectes essencials és que en la seva motivació, el TEDH afirma de nou la necessitat de considerar com a primera preocupació l'interès superior de l'infant, tot i que precisa que aquest interès té varis components i no es limita a l'establiment de la seva filiació.

També precisa que el jutges nacionals han de procedir a una apreciació in concreto segons les peculiaritats de cada cas.

Tanmateix també motiva que :

"36. En rapport avec ce qui précède, la Cour relève qu'à ce jour, sa jurisprudence met un certain accent sur l'existence d'un lien biologique entre l'enfant et au moins l'un des parents d'intention (voir les arrêts cités ci-dessus, ainsi que l'arrêt Paradiso et Campanelli c/ Italie [GC] (n° 25358112, § 195, 24 janvier 2017). Elle rappelle à cet égard que la question à examiner en l'espèce inclut explicitement un élément factuel selon lequel le père d'intention a un lien biologique avec l'enfant concerné. La Cour va circonscrire sa réponse en conséquence. Elle précise toutefois qu'elle pourrait être appelée à l'avenir à développer sa jurisprudence dans ce domaine, étant donné en particulier l'évolution de la question de la gestation pour autrui. »

SETÉ.- En el present cas, si bé l'Estat de Califòrnia admet la maternitat subrogada, de manera que una resolució judicial permet l'establiment de la paternitat d'un nadó quan aquest ha estat gestat per una altra persona, la mare biològica, en virtut d'un contracte entre aquesta darrera ("Gestational carrier") i la part agent ("Intended parent"), és a la condició que s'hagi emprat material biològic del pare i un òvul d'una donant anònima.

VUITÉ.- Així les coses, es dóna la necessitat de verificar el lligam o vincle biològic entre qui insta l'execució de la resolució estrangera i els menors afectats.

Els demandants foren requerits, per a millor proveir, per a que aportin la documental acreditant l'aportació biològica d'un dels dos en la gestació dels menors, així com la circumstància que, com ho sostenen, la mare gestant no ha aportat cap òvul.

L'examen de la documentació aportada per a millor proveir permet constatar que han satisfet al requeriment tota vegada que han aportat sengles peticions que varen presentar respectivament el 08-03-2016 i el 19-05-2018 a la jurisdicció americana i que van acompanyades del certificat de l'endocrinòleg especialitzat en medecina reproductiva qui va transferir els embrions dins l'úter de la gestant Ribes .

De l'estudi d'aquesta documentació conjuntament amb la documentació ja aportada, en ressurt que els embrions foren engendrats, segons el cas, amb l'esperma del Sr. Mena i Águila per fertilitzar l'òvul donat d'una dona anònima.

NOVÉ.- En consideració de tots els elements que acabem d'exposar, i ates que queda establert el vincle biològic entre els demandants i els infants, procedeix atorgar l'exequàtur a les resolucions judicials dictada pel Tribunal Superior de l'Estat de Califòrnia, tota vegada que la preservació de l'interès dels menors a veure establerta la seva filiació de conformitat amb les resolucions estrangeres dictades no comporta al nostre criteri cap vulneració de l'ordre públic nacional o internacional, ni cap frau de llei.

DESÈ.- No procedeix efectuar imposició de costes processals en el present procediment d'exequàtur.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ PRIMER.- ESTIMEM la demanda d'exequàtur, promoguda pels Srs. Mena i Águila i declarem executòries a Andorra les sentències dictades en data 01-04-2016 i en data 06-06-2018 pel Tribunal Superior de l'Estat de Califòrnia (Comptat de Los Angeles), als Estats Units, i que estableixen la paternitat dels agents respecte dels menors S i R.

SEGON.- NO EFECTUEM cap imposició de costes. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Proposeu una millora