Laboral - indemnització acomiadament (5000313/2016)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000423/2017 ORIGEN: 5000313/2016 - 00

NIG: 5300542120160002443

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data de registre 10-8-2016, la Sra. Briones formulava demanda laboral contra la Sra. Espada, interessant es dictés Sentència condemnant a la defenent al pagament de 4.511,81EUR en concepte d'indemnització, 1.203,15EUR en concepte de preavís i 200,52EUR en concepte de vacances pendents no gaudides, incrementats amb els interessos legals generats a comptar des de la data de presentació de la demanda, o subsidiàriament des de la contesta de la demanda, i a cotitzar prop de la CASS les quantitats reclamades.

II.- En data 7-10-2016, la demandada contestava la demanda interposada tot oposant-se a les pretensions de l'agent, sol·licitant que es dictés sentència desestimant íntegrament les pretensions plantejades per l'adversa, tot condemnant en costes a la part agent.

III.- Una volta practicades les proves i evacuat el tràmit de conclusions, per Sentència de data 17-7-2017, l'Hble. Batlle decidia:

"PRIMER.- Estimar parcialment la demanda formulada en data 1 de setembre de 2016 per part de la Sra. Briones contra la Sra. Espada titular del negoci "Farmàcia F".

SEGON.- Condemnar a la Sra. Espada a satisfer a l'agent 4.712,33EUR bruts juntament amb els interessos meritats per aquesta quantitat a comptar del dia 10 d'agost de 2016. La quantitat bruta resultant haurà de ser declarada i cotitzada prop de CASS.

TERCER.- Condemnar en costes a la defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Espada demanant es dictés Sentència disposant la seva revocació i que es dicti una nova Resolució desestimatòria de la demanda.

La part recorreguda a través d'escrit amb data registre del 11-1-2018 interessa la desestimació del recurs interposat amb íntegre confirmació de la decisió recorreguda el tot amb imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

V.- Per Providència de data 30-1-2018 es requeria les parts per tal de que es pronunciessin en relació a l'eventual caducitat de l'acció en relació a la demanda per indemnització que la Sra. Briones articulava.

Ambdues parts han fet arribar sengles escrits pronunciant-se en relació al requeriment realitzat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- Amb caràcter preliminar ha de posar-se de relleu que el fet que en la primera pàgina de l'escrit rector de la Sra. Briones figurin dos segells d'entrada del Registre de la Batllia d'Andorra: el primer amb data registre 10-8-2016 i el segon amb data de 1-9-2016 havia portat a confusió en el sentit de creure que era en aquesta segona data en que intervenia la reclamació per part de l'actora.

Una volta aclarit per la part recorreguda a través de l'escrit presentat en seguiment a la Providència de 30-1-2018 que la seva reclamació intervenia el dia 10-8-2016, és evident que la mateixa es va presentar dins del termini dels 60 dies establert en l'article 8 del Codi de Relacions Laborals i que per tant l'acció no es trobi afectada de caducitat.

II.- Una volta efectuada l'anterior precisió, i endinsant-nos en el concret anàlisi del recurs interposat, resulta ser indiscutit entre les parts que la Sra. Briones iniciava el mes de març del 2010 una prestació laboral per compte de la Sra. Espada en mèrits de la qual realitzava la comptabilitat del negoci de farmàcia explotat per la segona. També s'admet que el dia 13 de juny del 2016, la demandant va rebre una carta d'acomiadament datada del 9-6-2015 amb el contingut que seguidament s'exposa:

"L'article 93.1 en relació amb l'art. 104.1 del Codi de relacions laborals (CRL) estableixen que l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorrin tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes. Com sigui que Vostè des del mes de maig no ha vingut a treballar cap dia en la seva feina de comptable, comet una falta molt greu en el contracte de treball segons el CRL. En compliment de la legalitat sobre el dret del treball i a l'empara dels articles mencionats anteriorment, procedeixo a acomiadar-la per un falta molt greu de no comparèixer a treballar més de tres dies sense justificar."

La Sentència recorreguda considera que l'acomiadament va intervenir de manera injustificada. Fonamenta aquesta decisió en que l'article 104.1 exigia la concurrència de tres o més faltes d'assistència a la feina que en definitiva era el que es referenciava en la carta d'acomiadament i que la pròpia representació processal de la part demandada admetia que la treballadora no treballava fixa en la farmàcia sinó que solament venia dos vegades per mes a recollir els documents de tal manera que no podia concórrer la causa d'acomiadament que s'invocava. S'afegia que si bé podien concórrer altres causes d'acomiadament, aquestes no havien estat exposades en la carta corresponent i que per tant no podien ser examinades sota risc d'alterar les causes que havien motivat tal dràstica decisió.

III.- El primer greuge que la part recurrent avança en relació a la Sentència recorreguda passa per afirmar que l'acomiadament es motivava per l'incompliment de l'article 93 en relació amb l'article 104.1 del Codi de Relacions Laborals el que alhora suposava l'incompliment dels seus altres apartats en especial els continguts en l'apartat 2 i 7 de tal manera que no es podia entendre que s'hagués modificat els motius de la carta d'acomiadament en fase judicial com es fonamentaria en la decisió d'instància.

Com de manera molt encertada s'indica en la decisió recorreguda la motivació que ha de contenir la carta d'acomiadament de conformitat amb les disposicions dels articles 94 i 106 del Codi cristal·litza la situació concurrent en el sentit que fixa les causes fàctiques sobre les quals es fonamenta la decisió resolutòria (cfr. entre moltes altres TSJC-041/12, TSJC-043/12, TSJC-139/15, etc...). No es tracta aquesta d'una mera exigència formal sinó que en definitiva es tracta de portar a coneixement del treballador els concrets fets que li són reprotxats per tal de que el mateix els pugui impugnar i alhora el òrgan jurisdiccional pugui produir el necessari control al respecte de la seva justificació.

Si aquesta precisió es trasllada al concret supòsit que s'examina cal concloure que la decisió de l'empresari s'empara des d'una perspectiva causal en el fet de que la treballadora "des del mes de maig no ha vingut a treballar cap dia en la seva feina de comptable" indicant-se que en aquesta eventualitat els articles 93.1 i 104.1 permetien acomiadar una persona treballadora quan concorrien tres faltes o més d'assistència a la feina sense justificar. Aquesta era per tant la única causa que podia ser valorada, sense que per tant es pugui admetre la remissió que en el seu escrit de conclusions al present recurs s'efectua als apartats 2 i 7 de l'art. 104.1, de tal manera que la motivació continguda en la decisió del Batlle esdevé plenament ajustada a dret i a la jurisprudència constant d'aquest Tribunal.

En segon terme, la representació processal de la Sra. Espada avança que la treballadora no efectuava una prestació fixa en la farmàcia sinó que només venia 2 vegades cada mes per tal de recollir la documentació necessaris que es guardaven en una caixa de cartró, però que en realitat venia moltes més vegades tal i com s'acreditava pels testimonis que havien declarat en el procediment.

Aquesta afirmació però es troba contradita per les pròpies manifestacions de la part recurrent contingudes en el seu escrit de contesta a la demanda. En efecte, en el seu apartat 1 s'exposa de manera molt clara que la treballadora venia 2 cops cada mes a recollir els documents necessaris (rebuts, factures) que es conservaven en un indret específic a la farmàcia i una volta havia fet la comptabilitat mensual en una de les 2 visites mensuals s'encarregava de fer signar els comptes a la propietat del negoci i inscrivia la comptabilitat en el registre escaients. A partir del moment en que la demandada admetia una assistència a la feina de dos cops per mes, aquests fets esdevenien admesos i no podien ser posteriorment invalidats a través de la prova que va ser practicada.

En un altre ordre d'idees es sosté que la demandant no havia realitzat el seu comès professional dels mesos d'abril i maig de 2016 de tal manera que la comptabilitat d'aquest període havia hagut de ser realitzar per un tercer, afegint al respecte que la treballadora ni tant sols va desplaçar-se a la farmàcia per tal de recollir la documentació corresponent. Com ha estat anteriorment indicat la carta d'acomiadament res conté en relació a l'absència del lloc de treball del mes d'abril i per tant aquesta eventualitat no permet justificar en aquestes alçades l'acomiadament de la treballadora.

El darrer greuge que es planteja consisteix en afirmar que les tres absències injustificades a la feina que exigeix l'art. 104.1 del Codi de Relacions Laborals intervenen en relació amb un relació laboral que anomena fixa però que en el concret supòsit que s'examinava en que la treballadora treballava al seu domicili calia flexibilitzar l'esmentat requisit de tal manera que a partir del moment en què la demandant havia admès que no s'havia desplaçat durant tot el mes de maig a la farmàcia per tal de recollir la documentació calia considerar que la causa invocada es trobava degudament reunida. A banda de que és aquest un argument introduït ex novo en aquesta alçada, el que ja comportaria per si sol el seu rebuig ad limine en mèrits de la màxima "pendente appellatione, nihil innovetur", per tal de salvaguardar el dret a la contradicció, a la igualtat processal i a la defensa (art. 10 CA), tampoc el mateix pot triomfar per les raons següents. En efecte, atesa la naturalesa sancionadora del precepte legal previst en l'art. 104.1 del Codi, els principis de legalitat i tipicitat requereixen per a la seva aplicació l'efectiva concurrència de tots els requisits que el vertebren trobant-se per tant proscrit el recurs a l'analogia o la flexibilització en la seva interpretació. Per tant a partir del moment en que el legislador ha considerat que la causa de constant referència requereix d'una manca d'assistència al treball mínima de 3 dies en un mes per a trobar-se reunida, no es pot pretendre que aquesta pugui ser inferior en atenció a l'especificitat de la jornada laboral com sia que aquesta és una eventualitat no prevista en el Codi.

Per tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació, confirmant-se íntegrament la Sentència recorreguda.

V.- En mèrits de la regla del venciment objectiu, escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. ENTITY_5; confirmant íntegrament la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 17-7-2017; tot i imposant a la part recurrent el pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.