Acomiadament disciplinari injustificat, article 103-5 i 104-7 incompliment reiterat (TSJC 389/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000389/2014 ORIGEN: 7001882/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 7001882/2013, instades pel Sr. Marti contra la societat "X., SL", en data 17 d'octubre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Marti, condemnar a la societat mercantil andorrana X., SL. a pagar a la part agent la quantitat neta de 33.857,48 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat del treballador, incrementada pels interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 24 de gener de 2014, així com a declarar i cotitzar la quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència a la Caixa Andorrana de la seguretat social i a sufragar les despeses processals causades segons allò previst al Fonament de Dret VUITÈ de la present decisió".

II.- La societat "X., SL" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna del Sr. Marti al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: el treballador havia reconegut no haver donat compliment a les instruccions dels seus superiors; el fet d'imprimir a una velocitat molt inferior a l'habitual causava un perjudici econòmic evident a l'empresa; l'empleat feia treballar la màquina d'impressió a un 60 o 70%; no existia cap regla d'indemnitzar tot comiat; l'assalariat es va enfrontar descaradament als seus superiors en dues ocasions;

l'acomiadament havia de tenir en compte la intencionalitat del treballador, la importància de la falta comesa i els menyspreu mostrat vers els representants de l'empresa; la reiteració en l'incompliment venia donada pel doble refús a les instruccions dels seus superiors; treballar a un ritme inferior al disposat per l'empresa, constituïa una pèrdua evident de treball i produïa un perjudici econòmic incontestable; la negativa del treballador a adequar el ritme d'impressió a les possibilitats de la maquinària, suposava una disminució voluntària del seu rendiment de treball; es volia perjudicar l'empresa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Marti va formular demanda laboral contra la societat "X., SL", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat, interessos legals, costes judicials més l'obligació de cotitzar a la CASS l'import reclamat. L'Hble. Batlle ha estimat "majoritàriament" la demanda. El Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 17 d'octubre del 2013.

La missiva litigiosa contemplava el següent:

"Tal i com li ha estat comunicat verbalment, darrerament el seu rendiment a baixat substancialment, fins al punt que avui sense embuts li ha dit al Sr. Girona, cap de producció, que si havia baixat el seu rendiment era "perquè no li donava la gana de córrer més".

Poc després i davant la sorpresa que la seva resposta ha causat al Sr. Girona, m'he adreçat a vostè en la meva qualitat de Gerent, per a preguntar-li com era que la màquina no imprimia a més velocitat, al que vostè amb to desafiant m'ha contestat que "perquè no li donava la gana".

En mèrits de l'exposat em veig en l'obligació de notificar-li la comissió de dues faltes, una falta greu concretament la recollida a l'article 103.5 del Codi de Relacions Laborals, quina part dispositiva es transcriu literalment a continuació:

"Incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu".

Es qualifica aquesta falta com a molt greu pel perjudici notori causat i per la reiteració, a banda de la seva actitud desafiant amb els seus superiors.

I d'altre la comissió d'una falta molt greu, concretament la recollida a l'article 104.7 del Codi de Relacions Laborals, quina part dispositiva es transcriu literalment a continuació:

"La disminució voluntària i continua del rendiment de treball normal o pactat".

Tal i com es desprèn dels fets exposats en relació als articles ressenyats, vostè ha incomplert les indicacions dels seus superiors pel que fa a la velocitat de la màquina d'imprimir, fent-la treballar a un ritme molt baix, (60-70%). tot contestant que el decrement del ritme es devia a que, i cito textualment, "no li donava la gana" anar més ràpid, posant de manifest amb la seva actitud la disminució voluntària i contínua del seu rendiment, doncs és una situació que s'ha vingut reproduint des de fa més d'un any.

En mèrits de l'exposat, i d'acord amb allò disposat a l'article 105 del codi de Relacions Laborals, "Sancions Disciplinàries", l'empresa ha decidit sancionar-la per la comissió de dues faltes molt greus amb l'acomiadament disciplinari" (folis 8-9).

II.- La funció d'aquesta Sala consisteix en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament, en la producció d'un comiat injustificat.

Com és de veure en la missiva, l'empresa considera que el treballador ha comès dues faltes molt greus. Per una banda, se li recrimina un incompliment de les ordres de l'empresa, amb l'agreujant de producció d'un perjudici notori a l'empresa i de reiteració de la falta (article 103.5). Per altra banda, s'imputa al Sr. Marti la falta molt greu de disminució voluntària i contínua del rendiment laboral (article 104.7).

És doctrina consolidada d'aquesta Sala que una mesura tan dràstica com l'acomiadament equival a una pena i aquesta s'ha de regir, en particular, pel principi de proporcionalitat. De fet, l'article 101 del Codi ja estableix que la importància o la transcendència de la infracció (també la intencionalitat) constitueixen paràmetres a l'hora de graduar-la.

El propi treballador admet el següent, en relació amb l'incident del dia 17 d'octubre del 2013: "Vull manifestar que no vaig procedir a accelerar la velocitat de la màquina, per quant considerava que en aquell estadi del procés d'impressió ja no es podia fer, i no tenia cap rellevància ... Poc després el Sr. Girona em va demanar perquè no volia fer anar més ràpid la màquina, al que jo li vaig respondre que faltava molt poc per acabar la primera part de la feina, i al acabar el meu torn a les 14.00 hores era preferible mantenir la velocitat i no arriscar-se a tenir més aturades sobtades degudes a una velocitat major, ço que comportaria una baixada del rendiment. En tot cas precisar que la diferència en velocitat era poca, ja que tan sols era de 1000 fulls més per hora ... En cap moment vaig contestar malament el meu superior ..." (foli 4).

Resta clar que l'empleat va desobeir a les instruccions del seu superior (Sr. ENTITY_5) i del gerent de la societat (Sr. ENTITY_6), de manera que la falta greu de l'article 103.5 queda plenament constituïda: "Incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives ...". En la nostra sentència 353/10 del 24 de març del 2011, es recordava, efectivament, que hi ha incompliment davant l'oposició a "directives determinades, donades específicament al treballador en un cas precís".

Ara cal examinar si aquesta mancança pot ser qualificada com a molt greu, qual cosa succeeix: "Si l'incompliment es reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors ...". Com bé posa de relleu la instància, la lletra de comiat no desenvolupa quin perjudici ha estat causat i en quina mesura l'empresa considera l'incompliment com a "reiterat". En efecte, la repetida carta es limita a esmentar "Es qualifica aquesta falta com a molt greu pel perjudici notori causat i per la reiteració, a banda de la seva actitud desafiant amb els seus superiors". Força és de constatar que es vulneren els manaments contemplats a l'article 106 del Codi de relacions laborals que exigeixen l'exposició dels fets que motiven la imposició d'una sanció i això en detriment del dret constitucional a la defensa de la persona treballadora.

En fase d'al·legacions, és a dir extemporàniament, la societat recurrent ha explicat que la reincidència consistia en el doble refús a executar les instruccions donades i en el perjudici directament associat a la reducció intencional del rendiment de la impressió. Però és que tampoc aquests arguments convertirien la sanció greu en molt greu. Solament als efectes de donar plena resposta a aquests greuges, escau afegir el següent. En efecte, la reiteració exigeix una certa continuïtat en l'oposició, que no es dóna en aquest cas i això en connexió amb el paràmetre de la intencionalitat fixat a l'article 101 del Codi. Escau recordar que la segona ordre té lloc poc temps després de la primera, de manera que el Sr. Marti va estar guiat, probablement, per l'orgull i no va valorar suficientment, en aquell moment de tensió, les conseqüències negatives derivades del seu comportament contrari a la bona fe contractual.

Respecte dels perjudicis, manca la "notorietat" que exigeix la llei. A falta de prova objectiva, només tenim les afirmacions del treballador que afirma que la velocitat d'impressió es va reduir en 1.000 fulls per hora. Aquesta Sala es troba en la impossibilitat de deduir quin import hauria perdut o deixat de guanyar la recurrent.

Per aquests motius, la falta molt greu no pot ser considerada com a constituïda.

III.- Quant a la segona falta molt greu, l'article 104.7 requereix: "La disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat". La carta relaciona aquest incompliment amb l'incident del dia 17 d'octubre del 2013 i, vagament, amb la conducta passiva de l'empleat des de feia més d'un any. Aquesta Sala comparteix plenament els raonaments jurídics de la instància, als quals se'n poden afegir altres a títol de complement. En primer lloc, que els mateixos fets no poden ser castigats dues vegades segons el principi del "non bis in idem". I en segon lloc, que el suposat rendiment anormal tampoc queda acreditat. En efecte, només queda asseverat, extemporàniament una vegada més, que en tres ocasions (13 de juny, 14 de juny i 4 de setembre del 2013), el Sr. Marti va realitzar la feina encomanda amb respectivament 103 minuts (foli 42), 43 minuts (foli 43) i 44 minuts (foli 39) de retard sobre el temps estimat. Aquests incompliments tan aïllats no poden donar lloc a un comiat disciplinari.

IV.- Compte tingut que els càlculs de l'Hble. Batlle, en relació amb l'import de la indemnització, no es combaten, escau confirmar, igualment, aquest darrer aspecte de la sentència.

V.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "X., SL" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "X., SL"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 17 d'octubre del 2014; condemnar la societat "X., SL" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador del Sr. Marti.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.