COL·LEGIS PROFESSIONALS. Impugnació acord col·legi professional oficial (2700007/2014)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 2700007/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000082/2015

SENTÈNCIA 16-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Cano

Representant : Sra. Alvarado

Advocat: Sr. Plana

Apel·lat: Ruiz

Representant: Sr. Codina

Advocat: Sr. Bernat

Apel·lat: Benítez

Representant: Sr. Vall

Advocada: Sra. Alcalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, disset de març de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2700007/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Cano va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Junta disciplinària del Col·legi d'Advocats de 8 d'octubre de 2014.

2.- En la sentència del 23 de juliol de 2015 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Cano.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 21 d'octubre de 2015, el Sr. Cano estima en substància:

el client no eren les societats H. SA i Benítez sinó la UTE constituïda entre ambdues.

el Sr. Agullo no està legitimat per actuar en nom i representació de Benítez de manera individual per revocar el contingut dels poders notarials de 2005.

sobre la manca de satisfacció d'honoraris pendents de pagament: manca de pronunciament per part del Col·legi i situació d'indefensió.

L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 23 de desembre de 2015.

4.- En la seva contesta de data 11 de novembre de 2015, Ruiz estima en substància:

l'argumentació de l'apel·lant es contradiu amb els seus fets propis, atès que en la carta al Col·legi d'Advocats afirma actuar com a advocat de Benítez.

hi ha a l'expedient col·legial una acta notarial de la Junta General Ordinària de Benítez celebrada el dia 8 de juliol de 2014 i per la que es va aprovar una resolució "es proposa nomenar i contractar els serveis de l'advocada a la Sra. Aguilar per tal que sigui aquesta la quina representi i defensi els interessos de la societat Benítez davant dels tribunals andorrans".

Sobre els honoraris pendents de pagament: la resolució del Col·legi i la sentència es pronuncien expressament.

El Col·legi d'Advocats ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 11 de desembre de 2015.

5.- En la seva contesta de data 12 de novembre de 2015, Benítez escriu que s'adhereix a les manifestacions i peticions efectuades per Ruiz.

La societat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de desembre de 2015.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre el client afectat per la vènia.

L'UTE no constitueix una societat independent. Talment ho indica la denominació es tracta d'una Unió Temporal entre dues societats, H. SA i Benítez.

És significatiu que en el punt vint-i-un dels estatuts s'escriu: "La unió temporal es constituirà en societat mercantil andorrana amb els drets i obligacions que així comporta, en el cas que li sigui adjudicada la gestió de les línies de vol regular..." (foli 94).

La conseqüència jurídica d'aquesta situació és que les dues societats van interposar cadascuna un recurs. El Sr. Cano ho reconeix en el seu escrit d'apel·lació: "En el marc de la causa AD-0067-2/2013 les dues societats van interposar cadascuna un recurs, és que la realitat per la que es decidí presentar i actuar d'aquesta manera fou per evitar que el MI GOVERN plantegés una excepció".

Resulta doncs d'aquesta argumentació que el client de l'advocat era la societat Benítez.

Tercer.- Sobre la representació de Benítez.

Com ho recull la sentència, en el seu fonament de dret Quart, l'escriptura de poders atorgada en data 21 de desembre de 2005 davant del notari de Barcelona confereix poder al Sr. Agullo a fi i efecte que pugui comparèixer davant tota classe de jutjats i tribunals.

El Sr. Cano no discuteix la vigència i validesa d'aquests poders sinó el fet que el Sr. Agullo no està legitimat per actuar en nom i representació de Benítez de manera individual (pàgina 5 de l'escrit d'apel·lació).

Però, com ho assenyala Ruiz en el seu escrit de contesta (pàgina 2), "...aquest fet en res no afecta la validesa de la sentència que confirma la resolució col·legial ja que la litis queda perfectament constituïda entre el lletrat Cano, part agent, Ruiz, part defenent, amb independència que hi intervingui o no altres persones".

Per aquests motius, aquest argument no pot prosperar.

Quart.- Sobre la manca de satisfacció d'honoraris pendents de pagament.

Ruiz s'ha pronunciat expressament sobre aquesta qüestió en la seva resolució del 23 de maig de 2014: "Pel que fa al pagament de les factures o notes d'honoraris pendents, és evident que procedirà la liquidació de les feines que s'hagin pogut efectuar i que restin impagades a data d'avui, tot i que no es pot condicionar el lliurament de la vènia i documentació corresponent, al pagament previ de les mateixes" (foli 28).

Si els antics clients no han satisfet els honoraris, el lletrat té oberta la via per a una reclamació judicial, però aquesta és una qüestió totalment aliena a la resolució col·legial.

En efecte, als termes de l'article 4.5 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l'exercici de la professió d'advocat i del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra:

"5. Sense perjudici del que disposin els estatuts del Col·legi i les normes i els usos deontològics en aquesta matèria, l'advocat que cessa la defensa o la representació d'un client està obligat a retornar al client o al nou advocat la documentació que es troba en el seu poder en el termini més breu possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim de quinze dies naturals des que sigui requerit formalment a aquest efecte, i també a facilitar al nou advocat la informació necessària per continuar en l'exercici eficaç de la defensa o la representació del client".

Per aquests motius, l'argument no pot prosperar.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Cano.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Junta disciplinària del Col·legi d'Advocats d'Andorra del 8 d'octubre de 2014 que venia a confirmar la resolució de la Junta de Govern del propi Col·legi del 23 de maig de 2014, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.