Recurs d'apel·lació contra aute de 7 de novembre de 2024 per incident d'execució

Aute

Magistrats

Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto Yves Picod

AUTE 017-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. F.J.D.V.A.

Advocada: Sra. Pulido

Apel·lats: Sr. D.Valverde

Advocat: Sr. Ramirez

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMIREZ

Objecte: Execució d'ordenança penal; incident d'execució; denegació de diligències; denegació d'embargament; non liquet

Andorra la Vella, a cinc de març de dos mil vint-i-cinc.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per Ordenança Penal de data 27 de febrer de 2020, es decidí:

"Primer.- Deixar sense efecte la detenció practicada pel Servei de Policia en la persona de D.Valverde

Segon.- Condemnar a D.Valverde, com autor responsable d'un delicte menor d'imposició de condicions abusives de treball, a una pena de dos (2) mesos d'arrest nocturn condicional, qualificat a satisfer l'import que es fixi en concepte de responsabilitat civil en un període de dos (2) anys, en aplicació de l'article 62.1 a) del Codi Penal, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys.

Tercer.- Declarar la responsabilitat civil de D.Valverde, la determinació de la qual serà resolta en període d'execució, de conformitat amb les disposicions de l'article 238 del vigent Codi de procediment penal.

Quart.- Condemnar a D.Valverde al pagament de les despeses processals que es derivin de la present causa.

Cinquè.- Que es comuniqui la present Ordenança Penal al Registre d'Antecedents Penals, als efectes de la seva pertinent inscripció, en mèrits del que disposa l'article 165 del Codi de procediment penal.

La present resolució és ferma i executòria, llevat que s'hi faci oposició d'acord amb les disposicions de l'article 165 del Codi de procediment penal."

Dita resolució va esdevenir ferma i executòria en no formular les parts oposició a la mateixa.

II.- RESULTANT: En el marc de l'execució de la dita resolució, per Aute de data 29-11-2023 la Batlle Instructora decidí:

"Primer.- Fixar que les quantitats que haurà de pagar D.Valverde a F.J.D.V.A. en l'import total de 336.394,35.-EUR, segons l'exposat en els CONSIDERANTS VI i IX de la present resolució, havent-se de deduït l'import de 3.416,08.-EUR, dipositats en Seu Judicial.

Segon.- Condemnar a Diez a cotitzar prop de la ORG_0 totes les quantitats per les que ara se'l condemna a indemnitzar a D.V.

Tercer.- No donar lloc a la reclamació efectuada per la ORG_0

Quart.- Deixar la determinació de l'import relatiu a les despeses processals i als honoraris d'advocat de la lletrada del perjudicat per resolució posterior, un cop el present aute sigui ferm."

Aquest Aute fou revocat parcialment per altre d'aquesta Sala de data 25 d'abril de 2024, en el sentit de fixar en 14.139,83 EUR la quantitat a satisfer en concepte de vacances i 12.178,88 EUR la quantitat a satisfer en concepte de festius, ascendint així l'import total a abonar en 335.768,66 euros, del que s'haurà de deduir l'import ja fixat de 3.416,08 EUR.

III.- RESULTANT: Per Aute de data 12.07.2024, la Batlle fixà en 11.728,40 EUR, la quantitat que el condemnat D.Valverde ha de satisfer al perjudicat F.J.D.V.A., en concepte d'honoraris d'advocat i IGI.

IV.- RESULTANT: Per escrit de data 8 de juliol del 2024 la lletrada del Sr. F.J.D.V.A. sol·licità:

-l'execució forçosa de les resolucions dictades, amb l'embargament de tots els béns i drets del condemnat, de conformitat amb el que disposa l'article 404 i següents del Codi de procediment civil;

- la pràctica de les següents diligències:

1) Oficiar a totes les entitats bancàries del país per a que informin al respecte dels comptes dels quals el Sr. Palomo és o ha estat titular, cotitular o apoderat, aportant a la causa l'extracte del/s compte/s dels darrers cinc anys i informant, en el cas de no ser actualment titular, cotitular i/o apoderat, de la data en que ho va deixar de ser, del saldo que hi havia en aquella data i del destí de l'import del compte, és a dir, si el va cancel·lar enretirant el saldo, si el va transferir a un altre compte (informant doncs del titular d'aquest altre compte o comptes i l'entitat bancària receptora), o si va deixar de ser titular mantenint-se en el compte altre/s titular/s, informant en aquest darrer cas de qui són aquest/s altre/s titular/s.

2) Requerir al Sr. Tamarit per a que aporti a la causa els acreditatius dels pagaments efectuats al Sr. Diez des de que el meu mandant va iniciar la relació laboral amb aquest darrer (març del 2007) i fins avui.

3) Requerir al Sr. Diez per a que informi i acrediti tots els ingressos que obté, i que es requereixi a qui efectuï dits ingressos -sigui persona física o jurídica- per tal que aporti a la causa acreditatiu de tots els ingressos efectuats des de l'inici dels mateixos i fins el dia d'avui.

4) Requerir al Sr. Diez per tal que informi al respecte de si és titular, cotitular i/o apoderat de comptes bancaris a l'estranger, aportant en cas afirmatiu, l'extracte de dits comptes dels darrers cinc anys.

Oficiar a la cambra de Notaris per tal que certifiquin si el Sr. Diez és o ha estat titular d'algun bé immoble al país, aportant en cas afirmatiu el títol de propietat i/o una certificació on consti de quin bé immoble es tracta, informant en cas de no ser actualment titular de cap bé, de la data en que ho va deixar de ser, de la persona o persones a favor de les quals es va fer la cessió i, en el seu cas, l'import de la mateixa.

6) Oficiar al Registre de vehicles del Govern d'Andorra per tal que certifiquin si el Sr. Diez és o ha estat titular d'algun vehicle, informant de quin/s vehicle/s es tracta, i en el cas de no ser actualment titular, que informi a favor de quines persones es va efectuar el canvi de titularitat i la data en que es va dur a terme.

7) Requerir al Sr. Diez per a que aporti una declaració jurada d'acord amb la qual indiqui i acrediti si és o ha sigut titular de béns, ja siguin mobles o immobles, a l'estranger, i especialment a Portugal, que és el seu país d'origen, especificant de quins béns es tracta. En el cas de cessió dels béns, que indiqui a favor de qui es va fer la transmissió i la data en que es va dur a terme.

8)Oficiar al Registre de la propietat de Póvoa de Lanhoso (on pertany Galegos, lloc de naixement del Sr. Diez) per tal que certifiqui si consta o ha constat inscrit algun bé immoble a nom del Sr. Diez i, en cas afirmatiu, que certifiqui de quins béns immobles es tracta. En el cas d'haver-se produït alguna cessió, que certifiqui la data en que es va dur a terme, a favor de quina persona o persones es va fer i, en el seu cas, l'import de la mateixa.

9)Requerir al Sr. Tamarit i a la/les persona/es ja siguin físiques o jurídiques, que efectuen ingressos a favor de Diez per tal que els imports siguin ingressats al compte bancari de la Batllia per tal de ser tramesos al seu mandant en pagament de l'import al qual ascendeix la responsabilitat civil.

V.- RESULTANT: Per escrit de data 7 d'agost del 2024, la defensa del condemnat D.Valverde manifestà no poder fer front a la quantitat imposada, proposant - prèvia exposició de la seva situació personal i econòmica i aportació de la documentació que tingué per convenient - liquidar la quantitat imposada mitjançant pagaments fraccionats de 700 euros mensuals.

VI.- RESULTANT: Per altre escrit de data 8 d'octubre següent, la representació lletrada del Sr. F.J.D.V.A. insistí en la pràctica de les diligències anteriorment sol·licitades.

VII.- RESULTANT: Per Aute de data 07 de novembre de 2024 la Batlle instructora decidí:

"Primer.- Oficiar a totes les entitats bancàries del país per a que informin al respecte de si Palomo és o ha estat titular o cotitular d'algun compte bancari o si, tot i no ser titular o cotitular, és o ha estat apoderat d'algun compte bancari, aportant a la causa l'extracte del/s compte/s dels darrers cinc anys i informant, en el cas de no ser actualment titular, cotitular i/o apoderat, de la data en que ho va deixar de ser, del saldo que hi havia en aquella data i del destí de l'import del compte, és a dir, si el va cancel·lar enretirant el saldo, si el va transferir a un altre compte (informant doncs del titular d'aquest altre compte o comptes i l'entitat bancària receptora), o si va deixar de ser titular mantenint-se en el compte altre/s titular/s, informant en aquest darrer cas de qui són aquest/s altre/s titular/s.

Segon.- Oficiar a la cambra de Notaris per tal que certifiquin si Diez és o ha estat titular d'algun bé immoble al país, aportant en cas afirmatiu el títol de propietat i/o una certificació on consti de quin bé immoble es tracta, informant en cas de no ser actualment titular de cap bé, de la data en que ho va deixar de ser, de la persona o persones a favor de les quals es va fer la cessió i, en el seu cas, l'import de la mateixa.

Tercer.- Oficiar al Registre de vehicles del Govern d'Andorra per tal que certifiquin si Diez és o ha estat titular d'algun vehicle, informant de quin/s vehicle/s es tracta, i en el cas de no ser actualment titular, que informi a favor de quines persones es va efectuar el canvi de titularitat i la data en que es va dur a terme.

Quart.- Requerir la representació lletrada del condemnat Diez a fi que:

- informi i acrediti tots els ingressos que obté, i que es requereixi i qui efectuï dits ingressos -sigui persona física o jurídica- per tal que aporti a la causa acreditatiu de tos els ingressos efectuats des de l'inici dels mateixos i fins el dia d'avui.

- informi al respecte de si és titular, cotitular i/o apoderat de comptes bancaris a l'estranger, aportant en cas afirmatiu, l'extracte de dits comptes dels darrers cinc anys.

- indiqui i acrediti si és o ha sigut titular de béns, ja siguin mobles o immobles, a l'estranger, i especialment a Portugal, que és el seu país d'origen, especificant de quins béns es tracta. En el cas de cessió dels béns, que indiqui a favor de qui es va fer la transmissió i la data en que es va dur a terme.

Cinquè.- Que es cursin les autoritzacions i oficis a les entitats bancàries i Notaris del Principat."

VIII.- RESULTANT: Per escrit de data 27 de novembre de 2024, la representació lletrada del Sr. F.J.D.V.A. interposà recurs d'apel·lació contra aquest darrer aute, en base als següents motius:

-l'aute recorregut no es pronuncia en relació amb l'embargament sol·licitat; per tant, no hi dona lloc, sense conèixer els motius en els quals es basa.

-l'aute recorregut desestima la pràctica de les diligències que consten en els punts 2, 8 i 9 de l'escrit de data 8 de juliol del 2024, sense motivar perquè les desestima.

-tot i estimar la pràctica de la diligència assenyalada en el punt 7, no la practica de la manera en que va ser proposada .

-la manca de motivació de l'aute recorregut suposa una vulneració del dret a la jurisdicció i situa a la part recurrent en indefensió.

I per raó de l'exposat, demana l'estimació del recurs i que es retorni la causa a la Batllia per tal que procedeixi a la pràctica de totes les diligències sol·licitades i de la manera en que van ser interessades, i procedeixi a l'embargament dels béns i drets del Sr. Diez, condemnant-lo al pagament de les costes del procediment, inclosos honoraris d'advocat de la part recurrent.

IX.- RESULTANT: Per escrit de data 28 de gener del 2025, i altre rectificatiu de data 30 de gener del 2025, la representació lletrada del Sr. D.Valverde contestà al recurs interposat.

Manifesta que comparteix amb l'adversa que efectivament, l'Aute de primera instància no ha motivat degudament les denegacions a algunes de les peticions realitzades per la part contrària, però afegeix que aquest fet per si sol, no ha de comportar l'estimació del recurs, ja que aquesta omissió pot ser complimentada per aquest Tribunal, suplint així la mancança de la primera instància.

Analitza les proves sol·licitades, recorda els principis de necessitat i proporcionalitat que regeixen en la matèria, i demana l'estimació parcial del recurs en el sentit següent:

-que s'estimi la petició de diligència del punt 2, apartat quart, consistent en requerir al Sr. Pera que acrediti els ingressos abonats al seu poderdant, però des de l'any 2020, fins l'actualitat.

-que sempre que el Tribunal ho consideri pertinent, estimi la petició de diligència del punt 7, apartat quart consistent en requerir al seu poderdant per a que aporti una declaració jurada sobre els seus bens a Portugal.

-que sempre que el Tribunal ho consideri pertinent, estimi la petició de diligència del punt 8, apartat quart consistent en requerir al Registre de la propietat de Povoa de Lanhoso per a que indiqui si consta o ha constat inscrit algun bé en favor del Sr. Palomo

-que es desestimi la petició d'embargament.

X.- RESULTANT: Per escrit de data 4 de febrer del 2025, el Ministeri Fiscal deixa la resolució del recurs a criteri del Tribunal, en versar el mateix únicament sobre una qüestió relativa a la responsabilitat civil derivada del delicte, i trobar-se el perjudicat degudament representat per lletrat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: L'article 196.3 del Codi de procediment penal disposa que són susceptibles de recurs d'apel·lació els autes que, en període d'execució de sentència, fixin indemnitzacions de qualsevol naturalesa o resolguin sobre qualsevol incident, llevat que aquest Codi en disposi el contrari.

II.- CONSIDERANT: L'objecte del present recurs d'apel·lació és l'aute de data 7 de novembre del 2024 dictat en període d'execució, mitjançant el qual la part recurrent estima que la batlle instructora li denega, sense cap motivació, certes de les diligències per ella proposades així com l'embargament per ella també sol·licitat, pel que no ens trobem davant del cap dels supòsits de recurs inclosos en l'article ans esmentat.

Efectivament, si bé el concepte d'incident d'execució no es troba definit ni desenvolupat en el Codi de procediment penal, l'article 90 del mateix text legal disposa que "Els danys i perjudicis ocasionats per la comissió d'un fet previst com a delicte o contravenció penal, han de ser rescabalats d'acord amb les disposicions d'aquest Codi i subsidiàriament, amb les normes civils".

La finalitat que en aquesta matèria es persegueix, tant en un com en altre procediment, és certament la mateixa, i no és altra que la d'obtenir, a través d'un procediment ràpid i àgil, l'execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor pugui aconseguir en els millors terminis i pel cas de manca de compliment voluntari per part del condemnat, l'efectivitat d'allò establert en la resolució judicial, mitjançant els mecanismes de l'execució forçosa legalment establerts.

A tal efecte, no tota controvèrsia sorgida en el marc de l'execució pot ser considerada com un incident d'execució i en aquest sentit, és reiterada la jurisprudència de la Sala Civil, tant anterior com posterior al Codi de procediment civil, segons la qual l'admissió dels recursos d'apel·lació en període d'execució, ha de ser restrictiva i limitada.

Així en la causa 294/13, la Sala Civil ja afirmà que:

"Tenint en compte la doctrina d'aquesta sala recollida en els rotlles TSJC-235/11, TSJC-143/12 i TSJC-272/12 sobre el sistema de recurs en fase d'execució, el present recurs no pot ésser admès: En efecte, si s'analitza l'Annex III del Decret de data 4-02-1986 es pot observar com la finalitat que es persegueix, i la qual s'adiu amb el dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 C.A., consisteix en l'obtenció (arts. 1 a 7) d'un procediment ràpid i àgil per a l'execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor, en seu declarativa, pugui aconseguir que, pel cas de manca de compliment voluntari pel condemnat, l'efectivitat d'allò establert a la resolució judicial. En el sentit indicat, es preveu tant l'execució definitiva com la provisional i es diferencia en seu d'execució entre les condemnes de lliurar béns mobles o immobles, fer o no fer alguna cosa, així com el pagament de diners o de quantitats il·líquides. I, solament, en aquest darrer supòsit d'execució es preveu l'obertura i tramitació d'un incident d'execució que finalitzarà per un Aute. En aquest cas, s'admet el recurs d'apel·lació i a un sol efecte (cfr. Art. 4 Annex III). I això no succeeix en el present cas, en el qual la quantitat no és il·líquida, sinó que el càlcul dels interessos pot determinar-se per simples operacions aritmètiques, de manera que no cal l'apertura d'un incident, tota vegada que aquest es preveu per a la liquidació dels danys i perjudicis o per la determinació de la condemna no líquida. En conseqüència, el criteri rector, en seu d'execució, consisteix, per una banda, en l'admissió limitada dels recursos d'apel·lació a aquells casos en els quals s'ha previst la tramitació d'un incident d'execució, com ho és el contemplat per a la fixació de la quantitat de l'execució quan la condemna és i·llíquida o s'han de liquidar els danys i perjudicis i, per l'altra, que el criteri general consisteix en l'admissió a un sol efecte del recurs (efecte devolutiu), com així també s'extreu d'allò previst a l'article 4. Per consegüent, sense perjudici de poder interposar recursos contra aquelles resolucions judicials que posen fi als incidents d'execució, les resolucions que es dictin durant el procediment no són susceptibles de recurs."

Així mateix, després de l'aprovació del Codi de procediment Civil, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia ha afirmat, entre altres en la causa TSJC 141/2024 que:

"(...) La finalitat del procés d'execució, a la qual s'adiu el dret a la jurisdicció de l'art. 10 de la C.A, exigeix establir un procediment ràpid i àgil per a l'execució de les resolucions judicials, permetent que aquell que ha obtingut un pronunciament declaratiu favorable aconsegueixi, a manca de compliment voluntari en el seu favor, l'efectivitat del que s'ha pogut establir. Amb aquesta finalitat el CPC, regula de manera molt limitada l'oposició a l'execució forçosa en els articles 389 i ss, cenyint-la a uns motius formals concrets (falta de capacitat per ser part o de capacitat processal de l'executant; absència dels requisits legals exigits per als títols executius o encara caducitat de l'acció executiva) o altres de substantius (el pagament o compliment del que preveu el títol executiu o l'existència de pactes o transaccions amb la part executant per evitar l'execució forçosa). (...)"

De l'anteriorment exposat se'n desprèn que la interpretació de l'incident d'execució en el procés penal, ha de ser igualment restrictiva, havent-se d'entendre com a incidents d'execució, òbviament les controvèrsies sorgides en execució de les penes privatives de llibertat (per les quals el Codi de procediment penal ja preveu o exclou expressament la possibilitat d'interposar recurs) així com aquelles sorgides en la determinació de les quantitats il·líquides que han estat objecte de condemna, com poden ser (a més d'aquelles que fixen indemnitzacions i que l'article 196 del CPP ja contempla expressament), aquelles que sorgeixen en la quantificació d'honoraris d'advocat, o costes processals causades i que es poden plantejar en el marc del corresponent incident d'execució, la resolució del qual serà aleshores recurrible, en posar fi a la qüestió objecte de controvèrsia.

La denegació de diligències per esbrinar el patrimoni del condemnat, prèvia resolució de l'embargament sol·licitat, no pot per tant ser assimilada a un incident d'execució. A més remarcarem que en el present cas, la representació lletrada del condemnat ha mostrat la seva conformitat amb la pràctica de les mateixes.

Pel que fa a l'embargament dictat en període d'execució, és igualment reiterada la jurisprudència de la Sala Penal segons la qual l'embargament travat en el marc de l'execució forçosa d'una sentència no pot ser considerat com un incident d'execució:

En aquest sentit, la Sala penal ha establert que:

"l'aute d'embargament de tots els béns i drets és una resolució dictada pel M.I. Tribunal de Corts en el marc de l'execució de sentència procedint per via executiva, no podent-se considerar en cap cas com una resolució d'un incident en període d'execució. Per consegüent, sense perjudici de poder interposar el recurs pertinent contra aquelles resolucions judicials que posin fi als incidents d'execució, el recurs interposat no és admissible per quant no correspon a cap dels supòsits previstos en els articles 195 i 196 del Codi de Procediment Penal, no podent considerar l'esmentat aute recorregut com a resolució d'un incident d'execució de sentència." (TSJP 82/2015 i en el mateix sentit, TSJP 25/2022 i TSJP 81-2022 entre altres).

Així, només es podria recórrer l'embargament travat en el marc de l'execució forçosa d'una sentència o ordenança penal ferma, cas que l'embargament no hagués estat adoptat de conformitat amb la Llei que el regula (Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l'embargament) i prèvia interposició i resolució del corresponent incident d'execució davant del Batlle o tribunal que l'ha dictat.

Pel que fa a la denegació de l'embargament, ha de ser igualment susceptible de recurs, prèvia interposició del corresponent incident d'execució davant del batlle o tribunal que l'ha dictat, doncs la denegació de l'embargament posa fi a l'execució o almenys, a una part significativa de la mateixa.

III.- CONSIDERANT: En el present cas, no només no consta que s'hagi formulat cap incident d'execució sinó que contràriament al que s'indica en l'escrit de recurs, l'aute apel·lat no denega l'embargament sol·licitat (ni tampoc sigui dit, cap de les diligències proposades), sinó que ni tant sols s'hi pronuncia, no podent-se assimilar aquesta manca de pronunciament a una denegació orfe de tota motivació.

Efectivament, l'article 9.1 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que els Batlles i Tribunals, de conformitat amb els principis de l'article 10 de la Constitució, han de resoldre sempre sobre les pretensions que els siguin formulades i només poden desestimar-les per motius formals, si el defecte no és esmenable.

És la prohibició del non liquet, vinculada al principi de congruència i a l'obligació de motivació de les resolucions, que no és sinó manifestació del dret a la jurisdicció que reconeix l'article 10.1 de la Constitució i que comprèn el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret, que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos.

Així, tal i com ha afirmat el Tribunal Constitucional de manera reiterada (causes , 2011-37-RE, 2018-21-RE, 2019-34-RE i 2024-72-RE entre altres) "el deure de motivar les resolucions judicials deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades. La motivació és una conseqüència dels principis de bona administració de la justícia i de seguretat jurídica (veg. les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans recaigudes, respectivament, en les causes Von Maltzan i d'altres c/ Alemanya (dec.) [GC], núm. 71916/01, 2 de març del 2005, § 132 i García Ruiz c/ Espanya [GC], núm. 30544/96, 21 de gener de 1999, § 26), ocupa un lloc eminent dins de tota societat democràtica (Guðmundur Andri Ástráðsson c/ Islàndia [GC], núm. 26374/18, 1 de desembre del 2020, § 283) i requereix que es recolzi en criteris objectius derivats del dret. A més, i no es pot oblidar, la motivació de les resolucions judicials i, per tant, l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts, és aquell que possibilita que els tribunals superiors puguin conèixer les raons exactes en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució. Tampoc es pot descartar el fet que la motivació contribueixi a una millor acceptació de la decisió subjacent (Taxquet c/ Bèlgica [GC], núm. 926/05, 16 de novembre del 2010, § 91)."

Conseqüència de l'anterior no seria doncs la revocació de l'aute recorregut en el sentit de donar lloc al sol·licitat, sinó el retorn de les actuacions a la batlle instructora a fi que resolgui sobre les pretensions efectuades.

Resoldre en el sentit sol·licitat per la part recurrent o recorreguda, imposant o denegant per via de recurs, les mesures sol·licitades, sense cap pronunciament previ al respecte per part del batlle instructor, excediria la funció revisora del Tribunal i suposaria una vulneració del dret al recurs de les parts.

IV.- CONSIDERANT: La inadmissió del recurs comporta que no s'efectuï especial condemna en costes .

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de procediment penal, el Codi de procediment civil aplicable de manera supletòria, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, acorda:

1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada del Sr. F.J.D.V.A. contra l'aute dictat en data 7.11.2024 per la Batlle instructora.

2.- NO EFECTUAR un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.