Comunicació dret a ser assistit advocat no, límits potestats investigadores del SIT, sanció administrativa laboral, vulneració dret a l'assistència lletrada, a la presumpció d'innocència i a la defensa (TSJA-82/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0035-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-082/12

S E N T È N C I A NÚM. 30-2013

PARTS:

Apel·lant: Sarabia

Representant: Jover

Advocat: Yuste

Apel·lat: GOVERN

Representant: Esteban

Advocat: Mena

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-dos de març del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0035-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat "Sarabia" va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 21 de març de 2012, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 2 de gener de 2012, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat "Sarabia" mitjançant sentència del 30 de juliol de 2012.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 17 d'octubre de 2012, la societat "Sarabia" manifesta principalment que:

l'expedient sancionador va anar molt enllà del contingut de la denúncia formulada el dia 10 d'agost de 2011 per part de la treballadora ENTITY_10;

el legal representant de "Sarabia" va ser convocat pel dia 14 de setembre de 2011, sense ser coneixedor de la denúncia formulada per Sanç, ni se'l va informar de la conveniència de disposar, aleshores i posteriorment, de l'assistència lletrada;

la compareixença següent del 26 de setembre de 2011, prevista inicialment per aportar solament documentació complementària, va servir per ampliar la investigació;

no va tenir ni l'ocasió i ni el temps per preparar correctament la seva defensa;

l'acte impugnat era nul de ple dret, tota vegada que s'havia vulnerat el seu dret a la defensa (per manca de temps i facilitats necessàries per preparar la defensa, com també per absència de la possibilitat d'entendre la natura o causa de l'acusació formulada), conculcant així l'article 10.2 de la Constitució, com també els articles 6.1 i 6.3.a del CEDH, el dret a l'assistència d'un advocat i el principi de presumpció d'innocència (manca de proves suficients per sancionar);

el SIT havia de comunicar la denúncia de Sanç abans de la compareixença del seu representant legal;

les circumstàncies de la recurrent no havien estat tingudes en compte;

no es podia reconèixer als inspectors de treball una discrecionalitat molt superior a la potestat jurisdiccional dels Batlles i magistrats de l'ordre penal;

la desigualtat d'armes ja s'havia consumat quan va intervenir el seu lletrat.

4.- En la seva contesta de data 4 d'abril de 2012, el GOVERN manifesta principalment que:

l'article 165 del Codi de relacions laborals i l'article 8 de la llei de creació del Servei d'Inspecció de Treball permetien actuar a instància de part o d'ofici;

el document de convocatòria del 30 d'agost de 2012 especificava el seu motiu, és a dir la denúncia formulada per Sanç contra "Sarabia";

la convocatòria també incloïa la petició de documentació relativa a tot el personal assalariat del negoci de la societat;

els principis de legalitat, seguretat jurídica i defensa en garantia de l'administrat, exigien una investigació preliminar i reservada prevista a l'article 2.2 del Reglament regulador del procediment sancionador;

la normativa laboral era indisponible;

la compareixença del 26 de setembre de 2011 va ser deguda a la interrupció de la reunió anterior per voluntat del Sr. ENTITY_11;

l'ampliació de la investigació va ser produïda pel contingut de la documentació tramesa per la recurrent;

la intervenció de lletrat no era obligatòria en fase d'instrucció.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La societat "Sarabia" va formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes de la imposició d'una sanció administrativa laboral per import de 12.723 EUR. La societat recurrent considera que s'ha vulnerat el seu dret a l'assistència lletrada, a la presumpció d'innocència i a la defensa.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè estima que el dret a la defensa havia estat respectat i que el Servei d'Inspecció de Treball (ara endavant SIT) no s'havia extralimitat en les seves funcions legals. Per fi, el Tribunal a quo constata que les sancions imposades corresponien a la realització efectiva d'actuacions contràries a la normativa laboral.

Començarem per efectuar una cronologia dels fets majors que envolten aquest litigi:

10 d'agost de 2011: una treballadora del negoci "V P" (titularitat de "Sarabia"), Sanç, efectua una denúncia laboral contra la recurrent, folis 49- 51,

26 d'agost de 2011: Sanç aporta al SIT diversa documentació laboral, foli 160,

30 d'agost de 2011: el Sr. Manso (soci únic i administrador de "Sarabia") és convocat pel SIT pel dia 6 de setembre de 2011 als efectes de "resoldre la denúncia presentada per Sanç contra V P SLU en data 10 d'agost de 2011". A l'ensems, el SIT sol·licita nombrosa documentació laboral que interessa tant Sanç (quitança) com la resta de personal del negoci (butlletins de salari, llibre de treball, justificants de pagament de les remuneracions, fulls de cotització a la CASS ...), foli 165,

14 de setembre de 2011: el Sr. Manso compareix al despatx del SIT i és preguntat en relació amb els fets denunciats per Sanç. La declaració no es va poder acabar, doncs el Sr. Manso va referir que s'havia d'absentar per assistir a una citació de la Batllia. Per aquest motiu, el Sr. Manso va ser convocat novament pel dia 20 de setembre de 2011. Compte tingut que l'interessat no va aportar la totalitat de la documentació sol·licitada inicialment, se'l va requerir de facilitar-la en el decurs de la repetida reunió del 20 de setembre de 2011, folis 166-168,

26 de setembre de 2011: el Sr. Manso va presentar part de la informació reclamada prèviament i va ser qüestionat novament sobre Sanç, però també en relació amb altres assalariats, folis 199-203,

19 d'octubre de 2011: es comunica a la societat apel·lant la incoació d'un expedient sancionador, folis 211-217,

3 de desembre de 2011: el Sr. Manso i el seu lletrat compareixen al despatx del SIT per examinar l'expedient i obtenir còpia de documents, foli 218,

6 de desembre de 2011: la societat "Sarabia" al·lega, entre altres extrems, vulneració del dret a la presumpció d'innocència i a la defensa, en particular perquè "les al·legacions del SIT es basen en meres suposicions i que no han estat sotmeses a una veritable contradicció", folis 219, 221 i 222,

2 de gener de 2012: el Ministre de Justícia i Interior imposa una sanció de 12.723 EUR a la societat "Sarabia", folis 233-241,

21 de març de 2012: el GOVERN desestima el recurs de reposició dirigit contra la resolució del 2 de gener de 2012, folis 253-255.

Tercer.- A efectes de sistematització, la Sala ordena els greuges de la part apel·lant de la manera següent.

En relació amb l'abast de l'expedient sancionador:

Com bé assenyala la representació processal del GOVERN, els articles 165 del Codi de relacions laborals ("Correspon al Govern, mitjançant el Servei d'Inspecció de Treball, controlar el compliment de la normativa laboral. El Servei d'Inspecció de Treball, d'ofici o a instància de part, visita els llocs de treball, examina la documentació laboral i aixeca acta de la visita efectuada. Les actes del Servei d'Inspecció de Treball disposen de la presumpció d'exactitud, llevat de prova en contra. Si el Servei d'Inspecció de Treball constata una infracció de la normativa vigent no tipificada o una infracció lleu que no ocasioni dany o perjudici directe als treballadors, formula un requeriment a l'empresa o a la persona treballadora perquè corregeixi l'actuació mitjançant l'acta d'advertència corresponent.") i 8 de la llei de creació del Servei d'Inspecció de Treball ("L'actuació del Servei d'Inspecció de Treball s'iniciarà d'ofici, procedint a la inspecció dels establiments laborals que estimi convenients, o de resultes de denúncies formulades d'acord el que estableix l'article 13 de la present llei") autoritzen l'actuació d'ofici per part del SIT. Per tant, cap principi constitucional o legal exclou que, a resultes d'una denúncia personal versemblant, el SIT pugui estendre el seu control a aspectes que no formen part de la denúncia inicial i fins i tot als altres assalariats de l'empresa. No escau oblidar que el SIT ha de vetllar pel compliment de les normes vigents en matèria de condicions laborals i de seguretat i higiene (articles 4 i 5 de la seva llei de creació), tractant-se sovint de normes d'ordre públic irrenunciables, de manera que el SIT disposa d'obligacions "positives" en ordre a fer efectius els drets que la Constitució, determinats Convenis i/o lleis confereixen a les persones assalariades. La potestat investigadora del SIT i dels òrgans judicials no es pot comparar, perquè es regeixen per normes distintes, amb el benentès que l'actuació administrativa ha de ser sempre proporcionada i evitar conductes excessives que no es donen en el cas present, com es veurà més endavant.

En relació amb la convocatòria del 14 de setembre de 2011:

La relació cronològica anterior ha deixat palès que la convocatòria no era genèrica, sinó que s'informava clarament que la reunió amb el SIT tenia per objecte "resoldre la denúncia presentada per Sanç contra V P SLU en data 10 d'agost de 2011". Per conseqüent, la societat - representada pel Sr. ENTITY_11- era perfectament sabedora de l'objecte de la reunió i no podia seriosament ignorar la possibilitat de ser sancionada.

En relació amb el dret a la informació:

Segons la normativa vigent, el detall dels fets recriminats s'ha de posar en coneixement del presumpte responsable, per primera vegada, en el plec de càrrecs (article 3.2 del Reglament regulador del procediment sancionador). Per conseqüent, el SIT no estava obligat a comunicar al Sr. Manso, abans del tràmit esmentat, la relació de tots els greuges formulats per Sanç.

En relació amb la manca de comunicació del dret a ser assistit per un lletrat:

La "coloració penal" del dret administratiu sancionador no suposa l'aplicació automàtica de tots els principis del dret penal i menys encara de les seves normes. La jurisprudència d'aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de precisar en el passat que: "Aquesta Sala ha jutjat varies vegades que les sancions administratives revesteixen una "coloració penal", recollint per tant els principis establerts per la Cort Europea dels Drets de l'Home. Però aquest principi no significa que calgui fer una aplicació literal de les regles de dret penal. En efecte, els fonaments de les regles penals i de les regles administratives són diferents: les sancions administratives tenen com a finalitat principal assegurar el respecte de les obligacions imposades per diferents reglaments, i per tant cal aplicar-les en funció d'aquest objectiu. La «coloració penal» significa que els interessats han de veure reconeguts el màxim de garanties ..." (sentències 2003-49 de 17 de novembre de 2003 i 90-2012 del 25 d'octubre de 2012) i "el dret administratiu sancionador té una clara coloració penal, la qual cosa determina l'aplicació, amb matisos, dels principis generals del dret penal ..." (sentències 58-2010 i 59-2010 del 22 de setembre de 2010, 12-2011 del 4 de març de 2011).

Més concretament i en relació amb el dret constitucional a l'assistència tècnica d'un lletrat (article 10.2), aquesta Sala considera que aquesta garantia fonamental és traslladable al procediment administratiu sancionador, però amb determinades limitacions, entre altres, en matèria de torn d'ofici o d'assistència gratuïta. El Reglament regulador del procediment sancionador no preveu en cap moment la intervenció lletrada, però tampoc l'exclou. Es tracta, per tant, d'un dret que l'Administració no pot limitar injustificadament. Altra cosa consisteix en exigir que l'Administració ho posi en coneixement del presumpte infractor, comunicació que no exigeix amb caràcter general cap norma jurídica de dret positiu, a diferència de puntuals matèries sensibles en què es limiten drets fonamentals, com és el cas dels interns dels centres penitenciaris (article 55 de la llei qualificada penitenciària). L'antiga Resolució (77) 31 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa sobre la protecció de l'individu, en relació amb els actes de l'Administració, avala tanmateix l'existència del dret a l'assistència tècnica en el marc administratiu sancionador, doncs el seu principi tercer ("Assistència i representació") estableix que la persona afectada es pot fer assistir o representar dins el procediment administratiu, especialment en els procediments administratius sancionadors, de conformitat amb el principi 6 de la Recomanació (91) 1 relativa a les sancions administratives.

En relació amb la manca de facilitats per preparar la seva defensa:

El recurrent no explica en quina mesura s'ha vulnerat aquesta faceta del dret al procés degut. En qualsevol cas, no es discuteix que se li ha donat l'oportunitat de formular al·legacions al plec de càrrecs i, més endavant, d'interposar recurs administratiu contra la resolució sancionadora adoptada pel Ministre de Justícia i Interior.

En relació amb la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, a la defensa i a la igualtat d'armes:

Com és de veure en la cronologia exposada amb anterioritat, l'Administració va realitzar actuacions prèvies abans d'incoar l'expedient sancionador, podent-se aquestes incloure, malgrat la limitada regulació vigent, dins el concepte de la instrucció reservada contemplada a l'article 2.2 del Reglament regulador del procediment sancionador ("En rebre la comunicació o denúncia respecte a la suposada infracció administrativa, es pot acordar la instrucció d'una informació reservada abans de dictar la providència mitjançant la qual es decideix l'obertura de l'expedient o, si escau, de l'arxiu de les actuacions"). La representació processal del GOVERN admet el recurs a aquest dispositiu (foli 32 d'aquest rotlle).

Aquestes "diligències prèvies" poden tenir per objectiu la realització de les investigacions escaients per verificar si les denúncies formulades són mínimament versemblants. En el cas que ens ocupa, aquestes actuacions van consistir en les dues declaracions que va prestar el Sr. Manso prop del SIT, en el marc de les quals l'Administració va obtenir i deduir les proves de càrrec necessàries per incoar, posteriorment, l'expedient sancionador.

El dret a no incriminar-se tampoc és absolut en el procediment sancionador administratiu, doncs s'ha d'acomodar raonablement amb el deure exigible a la persona presumptament responsable de col·laborar en les tasques d'investigació. Ara bé, aquest delicat equilibri requereix almenys dues premisses: a) pertoca a l'Administració reunir el "nucli" dels elements desfavorables i b) l'Administració no pot obtenir les proves de càrrec mitjançant mètodes coercitius o pressions excessives. Si traslladem aquestes condicions al litigi que ens ocupa, se'n desprenen dues conclusions. Per una banda, el SIT comptava amb la denúncia de Sanç i les declaracions del Sr. Manso. A més, el Sr. Manso no va aportar una part de la documentació requerida, essent l'únic que podia fer-ho i això no el pot afavorir. Per altra banda, força és de constatar que no s'albira cap mena d'abús en relació amb el Sr. Manso -cosa que ni tan sols s'ha invocat- sinó més aviat el contrari, tota vegada que, per exemple, l'inspector de treball no va posar cap inconvenient en finalitzar, ulteriorment, la primera declaració de l'interessat. Per tant, res fa creure que la declaració no es prestés lliurement i voluntàriament.

I arribats a aquest punt, es pot observar com l'administrador de "Sarabia" va reconèixer, en motiu de les seves actuacions i omissions, explícitament o tàcitament, la conclusió d'un contracte a temps parcial sense formalització per escrit, la manca d'establiment del preceptiu llibre de treball, l'abonament extemporani de salaris i de vacances gaudides, l'absència de cotització de sous a la CASS i la manca de retribució de quitances. Aquests mancaments són objectius i la recurrent no ha aportat mai -ni en fase administrativa ni judicial- cap element que corregeixi les primitives declaracions del Sr. Manso. Per tot l'exposat, aquesta Sala dedueix que no s'ha vulnerat ni el dret a la defensa, ni la presumpció d'innocència.

Per acabar, tampoc es pot sostenir que s'ha menystingut el principi d'igualtat d'armes perquè, dins el procés judicial, cap dels litigants ha beneficiat d'un tractament més favorable.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Sarabia" contra la sentència 2012-108, de 30 de juliol de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.