Prova danys a un vehicle - costes en cas de crida en garantia (2000266/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000362/2017 ORIGEN: 2000266/2016 - 00

NIG: 5300542120160001446

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25-04-2016, el Sr. Roda va presentar una petició d'ordre judicial de pagament contra el Sr. Diez per tal d'obtenir la satisfacció de l'import total de 1.914,85-euros en concepte d'una factura de reparació dels danys provocats per un cop fort a la part davantera del seu vehicle automòbil en un pàrquing públic.

El demandat es va oposar al pagament de l'import reclamat i es va obrir el procediment corresponent amb el núm. 2000266/2016 i en el marc del qual, en data 21-06-2016, l'agent va presentar un escrit de demanda en reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment abreujat, sol·licitant la condemna del defenent a pagar-li l'import de 1.914,85-euros, més els interessos legals, així com al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris de procurador i d'advocat.

II.- La representació del Sr. Diez va presentar una petició de crida en garantia de la companyia A, SA, a la qual l'agent no es va oposar, donant-hi lloc l'Hble. Batlle per Aute del 01-09-2016.

Per escrit del 04-10-2016, la representació del Sr. Diez va contestar a la demanda formulant una excepció peremptòria de prescripció de l'acció aquil·liana i, subsidiàriament sobre el fons, negant tota forma de responsabilitat tot i precisant que tota condemna hauria de ser solidària amb A, SA.

Per escrit de data 21-10-2016, la representació de la companyia A, SA, va contestar a la demanda formulant també una excepció peremptòria de prescripció de l'acció aquil·liana. Sobre el fons va demanar la seva desestimació i la condemna de l'adversa a pagar-li les costes judicials ocasionades.

Per escrit del 21-10-2016, el Sr. Roda es va oposar a les excepcions formulades de contrari afirmant que l'accident havia tingut lloc el dia 25-04- 2016.

Després de la pràctica de les proves, les parts van presentar els seus escrits de conclusions, mantenint les seves pretensions, amb la precisió que el demandant, el Sr. Roda, va demanar que es tingui també a A, SA, com a part demandada i que respongui de forma solidària de la petició de condemna en contra del Sr. Diez.

III.- Per Sentència de data 06-07-2017, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir:

"Primer.- Que s'escau desestimar en tots els seus extrems, la demanda interposada pel Sr. Roda contra el Sr. Diez i la companyia A, SA, i absoldre a aquestes darreres de totes les pretensions que contra elles es formulaven.

Segon.- S'escau imposar la totalitat de les costes ocasionades al Sr. Diez, arran de la tramitació del present judici a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

Imposar al Sr. Diez com a agent de la crida en garantia, solidàriament amb el Sr. Roda, les costes ocasionades a la companyia A SA, arran de la tramitació del present judici, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució, han interposat recurs d'apel·lació el Sr. Roda i la representació processal del Sr. Diez.

El Sr. Roda demana la seva revocació i l'estimació de les seves pretensions inicials, tant en relació al Sr. Diez com en relació a A, SA.

La representació processal del Sr. Diez demana la seva revocació parcial en el sentit d'absoldre'l de la condemna en costes, condemnant al demandant les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de A, SA, demana la confirmació de la sentència i la desestimació d'ambdós recursos, amb imposició a cada part recurrent de les costes en relació al seu recurs.

V.- Per Aute d'aquesta Sala del 25-01-2018, es va decidir donar lloc parcialment a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Roda en el seu escrit de conclusions en el sentit d'incorporar en autes per corda fluixa i per a millor proveir l'expedient número 6000204/2017.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per una millor claredat expositiva examinarem de manera separada els dos recursos començant pel del Sr. Roda ja que la seva resolució condiciona la del Sr. Diez.

II.- El recurs de la part agent, Sr. Roda, versa sobre la valoració de les proves pel Tribunal Unipersonal i exposa en resum que ha aportat unes proves suficients per l'èxit de les seves pretensions. Argumenta que per tal de provar els fets aquesta part va aportar quatre testimonis i que no és cert que els mateixos estaven preparats, que aquests testimonis eren més que suficients per tal de provar que el Sr. Diez va provocar l'accident relatat en la demanda, que també va denunciar els fets a la policia, que no se li pot reprotxar de no haver citat al Sr. Guerrero malgrat haver-lo mencionat com a testimoni en la denúncia policial ja que si no ho va fer és perquè es veia que hi havia molt més testimonis de l'accident i finalment que el temps transcorregut és imputable al Sr. Diez que sempre prometia fer els comunicats i és per això que no se sabia a quin nom s'havia d'emetre la factura.

Justament pel que fa a les proves, mitjançant l'Aute del 25-01- 2018, ja vam resoldre la qüestió de les pretensions exposades pel Sr. Roda en el seu escrit de greuges, però abans d'entrar en la valoració d'aquests darrers hem d'efectuar unes precisions en relació a les proves que vam denegar ja que es tracta d'un aspecte important del cas i que permet entendre millor les consideracions que farem sobre la valoració de la prova.

Pel que fa a la carta del Sr. Expósito, si bé l'agent va proposar quatre testimonis, només tres van comparèixer. Així la prova testifical en relació al Sr. Expósito es va declarar impracticable. Per tal de convèncer aquest tribunal, la part agent i ara recurrent ha aportat amb el seu escrit de greuges una carta (suposadament del Sr. Expósito amb indicació d'un número de passaport que no precisa la nacionalitat però sense cap còpia d'un document acreditatiu d'identitat, sense la indicació de la seva adreça, del seu vincle amb les parts, etc...) amb la explicació següent : "...El Sr. Expósito Aquest testimoni tot i ser citat no va anar a declarar. El motiu perquè no va anar a declarar, segons hem sabut posteriorment, és que el Sr. Expósito té problemes amb la justícia andorrana i no pot venir a declarar ja que suposadament té una ordre de busca i captura. En les conclusions vam protestar pel fet de què no hagués declarat. Recentment em rebut una carta del Sr. Expósito explicant els fets...".

És de precisar que en la referida carta el declarant indica estar fora del país per "motivos de trabajo".

Així les coses, més enllà de la possibilitat i utilitat d'acceptar tal prova per a millor proveir, volem apuntar que poca força probatòria i poca credibilitat s'hauria pogut donar a una carta, suposadament, però sense certesa, establerta per un testimoni que pretén aportar elements a la mateixa justícia que d'un altre costat estaria fugint i sense haver comparegut davant del Batlle quan va ser citat per fer-ho de manera regular, impedint així tot control judicial de les seves declaracions i tota possibilitat per les contraparts de tornar a preguntar o tatxar.

Pel que fa al Sr. Guerrero, diu el recurrent que no entén perquè se li reprotxa no haver citat al referit senyor. Però el punt rellevant és que resulta estrany i il·lògic no haver citat a aquest senyor com a testimoni quan és l'únic esmentat de manera oficial com a testimoni abans de presentar la demanda. L'argument segons el qual considera que ha citat prou testimonis no és convincent ja que no és el nombre de testimonis que importa sinó la pertinència, la credibilitat i la coherència de les seves manifestacions. Si els altres testimonis havien presenciat els fets, no s'entén perquè el Sr. Roda només va mencionar a la policia el Sr. Guerrero quan ell i els seus amics haurien "investigat" segons paraula del Sr. Tamarit. Ni perquè finalment no es va proposar una testifical en la persona del Sr. Guerrero.

Per tant, essent el Sr. Guerrero un testimoni suposadament important, la part agent ha d'assumir la decisió de no haver-lo citat i no pot pretendre fer-ho en segona instància un cop el Tribunal d'instància ha remarcat aquesta absència i les insuficiències dels testimonis que sí es van citar.

IV.- Fetes aquestes precisions, hem de dir que els arguments del recurrent no es poden estimar.

En efecte, cal recordar que una acció en responsabilitat extracontractual fonamentada sobre la lex aquil·lià no pot prosperar si el demandant no demostra l'existència d'una falta o comportament culpós del demandat, d'un perjudici i d'un nexe de causalitat entre els dos.

En el present cas, el demandant va exposar en la seva demanda una versió dels fets segons la qual un dissabte del mes d'abril del 2015, tan sols recordant que era dissabte però no quin, estava treballant de seguretat a l'interior de la discoteca Y de La Massana quan a l'aparcament de dit local un vehicle havia causat danys a un total de cinc vehicles, essent el seu un d'aquests i que cap a les 5h40 de la matinada en sortir de l'interior de la discoteca havia constatat que el seu vehicle SEAT Arosa XXXX presentava uns danys a la part davantera del costat dret ; que la matinada dels fets, al moment de sortir del local, l'altra part implicada ja havia marxat del lloc però que els clients, que encara es trobaven a dins, deien que el vehicle a l'origen dels danys era un Seat Ibiza conduït per un tal Diez, que anava sota els efectes de l'alcohol, i que un cop havia sabut que el responsable era el Sr. Diez s'havia posat en contacte amb ell per a fer l'intercanvi d'assegurances però en va.

Ara bé, la valoració de les proves pel tribunal s'ha de confirmar ja que la nostra pròpia valoració ens porta també a considerar que no queden establerts ni el comportament culpós imputat al Sr. Diez ni el perjudici del qual es demana reparació.

Pel que fa a la prova dels esdeveniments que varen tenir lloc, no existeix cap element concret de constatació al moment de l'accident, cap foto, cap constatació policial o cap denúncia contemporània de l'època dels fets. Cap testimoni va notar la matrícula del cotxe implicat quan, segons la versió desenvolupada en autes per l'agent, això hauria sigut del tot possible. De la mateixa manera no apareix en quin moment el Sr. Roda hauria declarat el sinistre a la seva companyia.

S'han aportat unes fotos del vehicle, SEAT Arosa amb matrícula andorrana XXXX, que permeten constatar les traces d'un xoc amb enfonsament a la part davantera dreta. Aquestes fotos no porten cap data però es desprèn de les mateixes que es van realitzar al taller just al moment de valorar les reparacions a efectuar i donat que s'ha aportat un pressupost de data 28-08- 2015, és lògic i raonable considerar que les fotos es van realitzar en aquest moment, sia 4 mesos després de la data indicada de l'accident.

És només en l'escrit del 21-10-2016 de contesta a les excepcions peremptòries de prescripció que el demandant va indicar que l'accident hauria tingut lloc l'últim dissabte del mes, és a dir el 25-04-2016, quan fins ara només havia indicat un dissabte del mes d'abril sense poder precisar la data ni que fos l'últim. Malgrat el fet que la resolució apel·lada no es va finalment pronunciar de manera formal sobre les excepcions peremptòries de prescripció, el cert és que queda un gran dubte sobre la data real en la que es va produir el sinistre invocat.

És només en data 01-04-2016, un cop el seu cotxe ja reparat i venut, segons va indicar a la policia, que el Sr. Roda va cursar una denúncia però en contra de persona desconeguda només indicant que el responsable era un tal "Diez" quan segons la seva versió en aquell moment ja coneixia la seva identitat completa des de feia temps.

Al respecte, constatem que no existeix cap prova que confirmi l'existència dels contactes que el demandant pretén haver mantingut amb aquest darrer.

Pel que fa a la valoració de les testificals, compartim amb el primer jutjador l'afirmació que les testificals dels Srs. Roda, Sainz i Tamarit presenten unes contradiccions importants i no cal repetir les encertades consideracions del tribunal al respecte sinó afegir el següent.

En efecte, aquets testimoniatges són insuficients no només perquè són d'amics del Sr. Roda sinó també perquè revelen certes contradiccions entre ells i amb la pròpia versió de l'agent i perquè les circumstàncies concurrents els hi treuen força probatòria.

Així, el Sr. Sainz, amic de l'agent i també perjudicat pel sinistre, segons declara, menciona que foren danyats 3 o 4 cotxes i que sap que el responsable era el Sr. Diez perquè aquest darrer hauria sortit del cotxe i hauria parlat amb el Sr. Roda però això no encaixa i fins i tot és incompatible amb la versió d'aquest darrer.

El Sr. Roda, amic i company de feina, afirma haver presenciat l'accident que va ocórrer a les 3h00, horari diferent a l'indicat pels altres, en el que es van danyar quatre cotxes, entre ells el del Sr. Roda i el del Sr. Tamarit. Precisa que sap que el responsable és el Sr. Diez perquè ell es trobava a fora fumant amb d'altres persones i que el va veure sortir del cotxe. No precisa de què el coneixia anteriorment. Diu que la part agent li va dir que havia parlat amb el Sr. Diez per arreglar el problema.

El Sr. Tamarit "conegut" de l'agent i també perjudicat pel sinistre, segons declara, va manifestar que en total cinc cotxes havien quedat danyats però que ell havia constatat els danys al seu vehicle un mes més tard. Afirma que sap que el conductor responsable és el Sr. Diez perquè ho van investigar, per la gent de la discoteca i perquè va parlar amb ell.

En aquesta alçada es va incorporar com a prova la causa 6000204- 2017 instada pel Sr. Tamarit però l'estudi del sumari en qüestió no permet avalar les afirmacions del demandant puix que no aporta cap element de prova rellevant sinó que revela que el mateix té un interès personal directe ja que va presentar també una demanda en contra del Sr. Diez i de la companyia A, SA per la reparació del seu cotxe que hauria quedat danyat en les mateixes condicions que el del Sr. Roda.

Així, no se sap finalment en quines condicions exactes el Sr. Roda ha sabut que el conductor seria el Sr. Diez.

Si els perjudicats sabien que era el responsable, resulta inexplicable que no s'hagi aportat cap element de prova que permeti de manera convincent considerar que es tractés del Sr. Diez.

De la mateixa manera no es va proposar cap testifical d'un client, quan segons la versió exposada inicialment eren clients els testimonis dels fets ocorreguts i no pas els amics o companys de feina del Sr. Roda.

Aquestes mancances i febleses que afecten les testificals es veuen agreujades pel fet que les mateixes són els únics elements aportats per compensar l'absència total d'elements concrets objectius i que s'haurien pogut recollir al moment de l'accident o en un període raonablement posterior al mateix.

Per consegüent, la valoració conjunta de tots aquests elements segons els criteris de la sana crítica ha de portar a confirmar la conclusió del tribunal que els fets al·legats per l'agent no queden acreditats.

D'altra banda, com recordat abans, no només s'havia d'establir una falta sinó també un perjudici cert i quantificable causat pel comportament dolós invocat.

Ara bé, ja hem dit que no s'havia aportat cap factura sinó un pressupost de data 28-08-2015 per un import total de 1.914,85.-euros només relatiu a les peces de recanvi i no a la mà d'obra. El demandant va manifestar en fase de conclusions que és un amic que havia realitzat els treballs i que només reclamava el preu de les peces i que per això no pot aportar cap factura. Però, no existeix en les actuacions cap justificació d'aquesta explicació i el fet que el garatge només li hauria venut les peces de cap manera impedeix que s'emeti una factura de les mateixes.

A més, ressurt de la denúncia policial que el demandant hauria venut el seu cotxe a una data que no se sap, de tal manera que tota nova constatació sobre el mateix era difícil o impossible.

Finalment, apareix que el perjudici del qual es reclamava la reparació per import de 1.914,85.-euros no queda establert i que en tot cas, com diu el tribunal s'ha trencat el nexe de causalitat.

Per tot l'exposat escau desestimar el recurs.

V.- El recurs de la representació processal del Sr. Diez és en relació a la qüestió de les costes de primera instància ja que no accepta la decisió del tribunal de condemnar-lo solidàriament amb la part agent a pagar les costes exposades per la companyia d'assegurances cridada en garantia. Argumenta en substància que: 1) la crida en garantia era necessària donat que la companyia s'havia negat a aportar-li un assessorament jurídic, 2) si bé és ell que va cridar en garantia a la companyia, tanmateix la part agent no s'hi va oposar i va demanar la condemna solidària de dita companyia, estenent així la seva demanda de forma cumulativa amb el defenent originari, 3) per tant la desestimació de la pretensió de l'agent ha de comportar la seva condemna a pagar les costes del cridat en garantia i 4) la Sentència TSJC 124-2015 del 27-10-2015 interpretada a sensu contrario avala la solució d'imposar les costes del cridat en garantia només al demandant que va voler dirigir la seva demanda i també la seva acció en contra del cridat en garantia que va esdevenir part defenent no tan sols formal sinó material.

Aquest recurs s'ha d'estimar.

En efecte, en la resolució citada pel recurrent aquesta Sala va pretendre clarificar i fins i tot fixar les normes aplicables a la institució de la crida en garantia tant respecte a la possibilitat de condemnar o no el cridat en garantia quan la part agent no ha dirigit la seva pretensió en contra seu, com al respecte de la imposició de les costes (cf. TSJC 252/16 du 20-12-2016 i també 104/2017 del 30/11-2017 que es refereixen a aquesta resolució del 2015 i en particular la segona en la qual es va indicar que "el nostre pronunciament sobre les costes va ser obiter dicta").

Així, sobre aquest aspecte de les costes vam motivar "I l'altra qüestió que cal resoldre en aquests supòsits de crida en garantia, per exhaurir l'anàlisi de la qüestió, rau en el tema de la imposició de les costes. A tal fi, cal aclarir que si el cridat no és declarat responsable ni total ni parcial de les obligacions exigides per la part agent (que no ha volgut dirigir les seves pretensions en la seva contra), les costes causades al cridat hauran de ser suportades per aquella part que l'hagi cridat, segons els criteris generals en matèria de costes (venciment objectiu del Codi 7,51,pr, o l'excepció que fou introduïda per Justinià en les Novel·les 82,c. 10).

Per contra, si el cridat se'l considera responsable d'alguna manera d'aquelles obligacions exigides en la demanda, aleshores haurà de suportar les seves pròpies costes. Finalment si se'l condemna (per haver dirigit la part agent la seva acció en contra d'ell) seran d'aplicació els criteris generals sobre les costes ja esmentats.".

Es veu que aquesta motivació no planteja formalment el cas d'autes on la part agent sí que ha dirigit la seva acció en contra del cridat però ha vist finalment desestimada la seva demanda.

No obstant això, la part recurrent fa una interpretació correcta d'aquesta jurisprudència.

En efecte, la crida en garantia obre una opció al demandant ja que pot decidir, o no, ampliar les seves demandes en el sentit de dirigir-les també en contra del cridat en garantia.

A partir del moment on decideix canviar la litis i demanar també en contra del cridat en garantia, es produeix un canvi de posició processal en la persona del cridat que no compareix més de forma voluntària sinó que esdevé una part demandada a l'igual que el primer demandat que la va cridar.

En el present cas, s'han de prendre en compte dos elements essencials.

El primer és que la part agent va dirigir les seves pretensions de manera clara i contundent en contra de la cridada sol·licitant que se la tingui també com a part demandada i que "respongui de forma solidària de la petició feta per aquesta part al Sr. Diez".

El segon és que la presència de la companyia d'assegurances que cobreix el risc relatiu a l'assegurança de l'automòbil obligatòria del demandat en el plet era justificada i fins i tot necessària ja que la condemna del seu assegurat fora de la seva participació al plet l'hauria privat de possibilitats de defenses posteriors. No és perquè finalment es rebutgen les pretensions de l'actor per una qüestió de prova que la crida no era oportuna o justificada.

Així les coses, en aplicació dels principis generals que regeixen la imposició de les costes, en el present cas, el del venciment objectiu, i front a la desestimació íntegra de les pretensions de condemna solidària de l'agent en contra del Sr. Diez i de la companyia A, SA no era justificada la imposició solidària de les costes al demandant i al cridant sinó la imposició només a la part agent totalment vençuda de les costes provocades a cadascuna de les dues parts demandades per ella.

VI.- La desestimació del recurs del Sr. Roda justifica la seva condemna a pagar les costes provocades a les parts demandes i apel·lades en aquesta segona instància.

L'estimació del recurs de la representació processal del Sr. Diez determina no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs com ho permet la Novel.la 82,10.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Roda.

ESTIMAR el recurs de la representació processal del Sr. Diez contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, de data 06-07-2017 que revoquem parcialment en el sentit d'absoldre al Sr. Diez del pagament de les costes exposades en primera instància per la companyia A, SA tot i mantenint la resta dels seus pronunciaments.

IMPOSAR al Sr. Roda les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància en relació al recurs de la representació processal del Sr. Diez.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-