Laboral prescripció paga extraordinària (TSJC 361/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000361/2014 ORIGEN: 6000087/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Álvarez va presentar, per escrit de data 10-12-2012, demanda laboral contra la societat Vaquero, demanant la condemna de la societat:

a pagar-li la suma total de 4.813,44.-euros en concepte de paga extraordinària i comissions,

a efectuar les gestions pertinents per davant de la companyia Expósito, per tal que resolgui i doni per finalitzat el contracte "Z." núm. X., en el qual és beneficiària la demandant i li faci entrega de l'import rebut per Expósito en concepte de resolució del contracte, o subsidiàriament, en cas de no fer-ho a pagar-li una indemnització de 2.700.-euros

a la declaració i cotització prop de la CASS dels imports rebuts;

a pagar les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 11- 09-2014, decidint "Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Álvarez contra la societat Vaquero, SA, he de condemnar consegüentment a aquesta darrera a pagar-li la quantitat total neta de 4.813,44.- euros en concepte de la paga extraordinària de Nadal de l'any 2011 i aquella proporcional de l'any 2012 i de la prima corresponent al manteniment de dues assegurances de vida de l'any 2011 i aquella proporcional de l'any 2012.

Segon.- Condemnar la societat Vaquero, SA a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor de la Sra. Álvarez la suma bruta que ha estat objecte de condemna, a saber l'import total de 5.093,58.- euros.

Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació de la societat Vaquero SA.

Demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar a la seva representada a pagar la quantitat de 1.462,23.-euros o subsidiàriament la quantitat de 2.850,39.-euros i cotitzar la mateixa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i alhora imposar les costes d'ambdues instàncies a la part agent.

La representació processal de la Sra. Álvarez demana la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes judicials de segona instància a la part apel·lant.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala de data 22-12-2014, es va decidir desestimar les pretensions adduïdes per la representació processal de la societat Vaquero SA, consistent en què per a millor proveir s'incorporin en autes tots els butlletins de salari degudament signats a les oficines de la companyia inclosos els dels mesos en què es reclama el pagament de les comissions, als efectes probatoris escaients.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que la Sra. Álvarez va començar a treballar per la societat Vaquero SA, a l'octubre del 2004, en qualitat de comercial, en el marc d'un contracte de durada indeterminada, sense que les parts formalitzin cap escrit.

La resolució laboral es va extingir després que, en data 03-08-2012, l'empleada hagi remès a l'empresari una carta de desistiment.

L'empresa va remetre a la Batllia l'import de 1.558,63.-euros que la Sra. H. va percebre en concepte d'acompte.

La sentència d'instància ha estimat parcialment les reclamacions de l'assalariada, i queda principalment per examinar la reclamació en relació a la paga extra puix no s'han comptabilitzat en la quitança les pagues extraordinàries, quan pretén la Sra. H. que té dret a percebre una paga de Nadal corresponent a l'any 2011 i la part proporcional del 2012.

II.- El primer motiu del recurs de la societat apel·lant és que considera que el Tribunal ha valorat erròniament les circumstàncies que envolten la qüestió de la paga de Nadal. Argumenta substancialment que: 1) hi ha hagut una novació impròpia de les condicions de treball, i acceptada per l'assalariada qui no va manifestar cap oposició; 2) la sentència 64/12 del 31-02-2012, ha considerat com rellevant el fet que l'empleat s'havia negat a firmar els butlletins de salari, quan en el present cas, la Sra. H. ha firmat tots els butlletins de salari, els quals es poden aportar per a millor proveir; 3) subsidiàriament, degut al fet que la paga no formava part del salari, i atès el fet que la relació laboral no era més vigent en desembre del 2012, l'assalariada només podria pretendre a la prima del 2011 però no a la del 2012.

És un fet innegable que des de l'any 2007, i fins a l'any 2010 inclòs, la Sra. H. percebia cada mes desembre una prima de Nadal, i dit pagament apareix en els butlletins de salari dels mesos de desembre en concepte de "prima nadal/ fi d'exercici".

En data 13-12-2011, el Consell d'administració d'Vaquero SA va decidir que, degut a la situació de crisis econòmica i als mals resultats, no seria possible fer efectiva la paga extraordinària de Nadal que s'havia mantingut fins ara, i, segons l'empresa, de manera extracontractual.

Ha afirmat l'empresa que la paga extraordinària estava supedita als resultats positius de l'empresa (sobre els quals, dit de pas, no s'ha aportat cap element) i que la Sra. H. havia acceptat la decisió del 13-12-2011 de no pagar dita prima pel que fa l'any 2011 i els anys subsegüents.

A banda del fet que és bastant sorprenent afirmar que la prima depèn dels resultats econòmics de l'empresa i decidir de la seva supressió pels anys vinents quan, per definició, els resultats d'aquests anys no es poden conèixer, la qüestió plantejada pel present recurs consisteix a determinar la natura real de la referida prima, i en un segon temps si la treballadora hi havia renunciat.

Pel que fa al primer aspecte de la qüestió, s'ha de recordar que en virtut de l'article 76 del Codi de Relacions Laborals, es considera salari la remuneració que l'empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis; que també tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècie, llevat de les liberalitats de l'empresa, i que el salari global està integrat pel salari fix i el salari variable.

Pel que fa a la jurisprudència invocada per la part apel·lant, aquesta Sala ja ha pogut precisar que, en cas de no existir un contracte escrit, per considerar que unes gratificacions periòdiques constitueixen un complement del salari convingut, han de presentar un caràcter de regularitat i continuïtat (per exemple vg. TSJC núm. 2858 del 16-11-2006 i núm. 2186 del 14-05-2004, i 192/13), fins i tot, la sentència 270/11 ha considerat l'existència d'una presumpció segons la qual la paga extraordinària de Nadal és una retribució complementària formant part del salari i que pertoca a l'empresa provar que es tracta d'una gratificació ocasional deslligada de les seves obligacions retributives.

La sentència TSJC 094/08 invocada per la recurrent no diu una altra cosa ("Quan no existeix cap contracte de treball escrit estipulant aquesta paga extraordinària, és la regularitat i la reiteració sense cap interrupció d'aquesta paga extraordinària, durant la relació laboral que dóna a la mateixa el caràcter d'element obligatori del salari, i no el de gratificació excepcional a la discreció de l'empresari."), sinó que precisa que si la paga extraordinària no respon a aquests criteris i que a més la relació s'extingeix abans de Nadal, aleshores no hi ha lloc al pagament de la prima.

En el present cas difícilment es pot negar que els pagaments ja mencionats corresponen als criteris de regularitat i continuïtat exigits, i considerem que la paga de Nadal satisfeta durant com a mínim quatre anys a la Sra. H. integra el seu salari.

Quant al segon aspecte de la qüestió, no nega aquesta Sala la possibilitat que les parts consensuïn una novació del contracte, però tal novació contractual no es presumeix.

L'empresari considera establerta l'acceptació de la novació per part de la Sra. H. pel fet que es va quedar a l'empresa sense haver mostrat la seva disconformitat i que aquest comportament s'hauria de considerar com una acceptació tàcita.

Però, a partir del moment on es considera que la prima de Nadal integrava el salari global i no constitueix una gratificació excepcional i discrecional per part de l'empresari, ha de beneficiar de la protecció legal de la qual gaudeix el salari, i per tant constitueix un dret al qual un assalariat no pot renunciar de manera implícita.

En el present cas, cap element permet acreditar l'asseveració de la part empresarial, i cap prova suficient ha aportat de la novació salarial i de la voluntat de l'empleada de renunciar a dita paga.

Pel que la confessió en judici del Sr. Tamarit, legal representant de la companyia, (folis 67 i 175), sobta la seva manifestació segons la qual, a la qüestió de confessar com és cert que contra la mesura de suprimir la paga extraordinària, tots els treballadors en bloc li van adreçar una carta mostrant la seva oposició, va respondre que no ho recordava, i en el cas que s'hagués tramès alguna carta, aquesta va ser adreçada per alguns treballadors i no pas per tots. És del tot sorprenent que un responsable empresarial no es recordi d'un fet tant rellevant per la gestió dels recursos humans i econòmics de l'empresa, tot i sent capaç d'afirmar que només uns dels treballadors s'haurien oposat a la supressió.

En aquesta alçada, i invocant la sentència 64/12 d'aquesta Sala, la representació processal de la companyia invoca un argument en relació al fet que l'empleada ha firmat els butlletins de salari posteriors al mes de desembre del 2011, fet que establiria la seva acceptació de la novació, raó per la qual ha sol·licitat per que a millor proveir s'incorporin en autes tots els butlletins de salari.

Però, al respecte s'ha de fer una sèrie de tres consideracions.

En primer lloc, es tracta d'un argument nou, ja que fins a aquesta alçada, només havia sostingut de manera general el fet que l'assalariada s'havia quedat a l'empresa sense manifestar la seva desaprovació.

En segon lloc, la part defenent i ara recurrent no ha fet cap esforç probatori al respecte, quan li pertocava la prova de l'existència de la novació que invocava, i no pot pretendre ara que es practiquin proves la pràctica de les quals podia fàcilment obtenir en primera instància.

En tercer lloc, pel que fa a la sentència 64/12 del 31-05-2012, aquesta està en plena consonància amb la jurisprudència que hem detallat abans, i el fet que dita resolució, argumenti a títol de reforç i per demostrar que l'assalariat no podia haver accedit a una novació tota vegada que no havia firmat els seus butlletins de salari per manifestar la seva oposició a la reducció salarial, no canvia el fet que la mateixa resolució ha recordat el principi que "no es presumeixen ni els acords novacionals ni les renúncies" i que la prova de la pretesa novació consistint en una reducció salarial pertany a l'empresari.

En aquestes condicions, la prima de Nadal del 2011 i la part proporcional del 2012 (al respecte, vg. TSJC-094/08) feien sense dubte part de la retribució salarial que la Sra. H. havia de percebre, i s'ha de confirmar la decisió de la instància estimant la seva reclamació al respecte.

III.- Pel que fa a les comissions, malgrat afirmar en el seu escrit de greuges que accepta el contingut de la sentència al respecte, la part recurrent fa remarcar que les comissions anteriors a l'01-09-2011 serien prescrites.

Però, dit argument totalment nou, ja que en cap moment de la primera instància es va formular la corresponent excepció de prescripció, no pot de cap manera ser examinat en aquesta alçada.

IV.- L'últim greuge del recurs és en relació a les costes ja que considera que s'ha d'aplicar el criteri del venciment en consideració del fet que les pretensions inicial de l'agent han de quedar finalment desvirtuades.

Però no podem fer res més que repetir la motivació del primer jutjador, ja que constitueix la síntesi de la doctrina assentada i coneguda d'aquesta Sala segons la qual, en matèria laboral, és costum imposar les costes a l'empresari quan s'estima la demanda del treballador, fins i tot parcialment, ja que l'assalariat es va trobar obligat a sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials per tal de fer reconèixer els seus drets laborals.

En el present cas, l'empresa es va oposar a la totalitat de les demandes de la Sra. H. però la demanda va ser estimada parcialment, i per tant escau mantenir la condemna de l'empresari a pagar les costes de primera instància.

V.- Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar íntegrament.

La desestimació del recurs determina la imposició de les costes de segona instància al recurrent vençut.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Vaquero SA, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11-09-2014 que confirmen íntegrament.

IMPOSAR a la societat Vaquero SA, les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.