Laboral acomiadament improcedent i fet de forma indeguda (3000244-2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC.- 0000476/2016 ORIGEN: 3000244/2015 - 00

NIG: 5300542120150005484

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data del registre 17-06-2015, el Sr. Sevillano va presentar demanda laboral contra la societat Girona , ORG_0, demanant la seva condemna a satisfer-li la suma de 4.630,41.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i fet de forma indeguda, més els interessos corresponents, a cotitzar prop de la CASS, així com l'import de 1.204,90.- euros corresponent a la liquidació laboral consignada judicialment, més les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat.

II.- La representació processal de la societat Girona , ORG_0, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de totes les costes processals al demandant.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 28-09-2016, decidint : "que desestimant íntegrament la demanda principal interposada pel Sr. Sevillano contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Girona , S.L.U.", ha d'absoldre i absol lliurement a la segona de tots els pediments efectuats de contrari, sense efectuar especial imposició de costes d'aquesta instància a cap dels litigants."

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

El Sr. Sevillano demana la seva revocació i que es dictés una nova estimant les seves pretensions inicials condemnant l'empresa a pagar-li l'import net de 4.630,41.-euros més interessos legals a partir de la contesta a la demanda , amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la societat Girona , ORG_0, demana la revocació parcial de la sentència d'instància en el sentit de condemnar a l'agent al pagament de les costes de primera instància, amb imposició al mateix de les costes d'aquest alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- S'han d'examinar de manera separada els dos recursos, començant pel de l'assalariat ja que concerneix la qüestió de la regularitat del seu acomiadament. Resoldrem després el recurs de l'empresa ja que només versa sobre la qüestió de les costes i que la solució depèn de la resposta donada al primer recurs.

II.- Escau exposar en primer lloc les circumstàncies acreditades en les actuacions al voltant de les relacions contractuals entre les parts. Apareix que:

en data 11-03-2013, les parts van firmar un contracte de treball de durada determinada de 3 mesos fins al 11-06-2013 en virtut del qual la societat Girona , SL, "ST...", va contractar al Sr. Sevillano com a monitor de sala i AADD del Gimnàs xxxxxxxx, per 40 hores setmanals i el salari brut de 1269,84.-euros.

en data 12-06-2013, les parts van firmar un segon "contracte laboral definit".

Es va fixar un període de 6 mesos fins al 12-12-2013 renovable tàcitament per períodes d'igual durada i per un termini màxim de 2 anys.

Aquest contracte precisa que "A.- Que ORG_1 és una empresa dedicada al subministrament de personal i està interessat en contractar els serveis laborals d'una persona com a Monitor de sala i AADD que presti els seus serveis a xxxxxxxxxxxxxxxxxx.".

Tanmateix, indica en la seva clàusula primera, com ho feia el primer contracte, que el seu objecte és que l'empleat es compromet a prestar els seus serveis com a monitor de sala i AADD del ORG_2. A més, conté una disposició precisant que serà causa d'extinció la rescissió del contracte d'explotació del gimnàs ORG_1. i xxxxxxxxxxxxxxxx, "ja que l'objecte del present contracte és prestar els seus serveis a l'esmentat establiment.". A més a més, el contracte preveu una prima mensual segons el nombre d'abonats que tingui el gimnàs.

la relació laboral es va perllongar de manera ininterrompuda sense que les parts formalitzin cap altre contracte.

a partir del mes de desembre del 2014 el Sr. Sevillano es va trobar de baixa mèdica i a principis de maig del 2015 les parts va començar a evocar les condicions de la seva reintegració prevista pel 08-05-2015.

L'empresa va presentar al Sr. Sevillano una carta mecanografiada de data 08- 05-2015 en virtut de la qual l'empleat decidia rescindir unilateralment el contracte però aquest darrer es va negar a firmar tal document.

Aleshores, per carta marcant data del 08 però en realitat del 18-05- 2015, l'empresa li va comunicar la no prorrogació del contracte indicant "Per la present li comunico que el contracte laboral signat en data 12 de Juny de 2013 amb l'empresa de subministrament de personal Girona S.L.U, quedarà extingit per tot el proper dia 12 de Juny de 2015 d'enguany per l'expiració del termini de sis mesos convingut a la seva clàusula tercera." I li va comunicar el 19-05-2015 que aquesta no renovació deixava el contracte vigent fins al 12- 02-2015.

Per carta del 19-05-2015, l'assalariat va sostenir que la relació laboral havia esdevingut de durada indefinida i que el seu comiat era improcedent i fet de forma indeguda,

Finalment, en data 22-05-2015, l'empresa va practicar un comiat disciplinari pel fet d'haver mancat a la feina els dies 19,20 i 21 de maig.

III.- El recurs del Sr. Sevillano es fonamenta sobre la consideració que el tribunal no ha valorat correctament les circumstàncies del cas i ha fet una incorrecta aplicació del dret, en particular en relació al caràcter indefinit de la relació laboral. Sosté en resumit que : 1) la defenent no es pot considerar com a una empresa de treball temporal ; 2) constitueix un frau a la llei el fet d'incloure en el contracte una referència a la possibilitat de subministrar personal i la possibilitat d'una prorrogació tàcita ; 3) de manera incomprensible el tribunal no es va pronunciar sobre el caràcter indefinit de la relació laboral ;

4) l'empresa no li podia negar el caràcter indefinit del contracte i comunicar-li una data errònia i inexistent de finalització del contracte, ni tampoc exigir que ell respecti aquesta data, sinó que havia de respectar les formalitats previstes per l'article 92.1 i 5) l'actuació de l'empresa correspon a un acomiadament disfressat i la seva carta del 19-05-2015 es pot considerar com un desistiment justificat.

El tribunal va considerar que a partir del moment on l'empresa havia comunicat al treballador que la relació laboral s'havia d'extingir el dia 12-06- 2015 (i no abans) pel fet de no haver prorrogat el contracte, i que l'assalariat considerava del seu costat que la relació era de durada indeterminada, aquest darrer no podia deixar-se d'anar a treballar i que per tant el comiat disciplinari practicat el dia 22-05-2015 pel fet d'haver faltat a la feina els dies 19,20 i 21 era justificat.

Però, tal plantejament no es pot acceptar tota vegada que, a més de ser contradictori puix una relació no pot ser a la vegada per temps definit o per temps indefinit, no correspon als elements establerts en autes com de seguit s'exposarà.

En efecte, com ho defèn la part recurrent, per resoldre el present litigi, la primera qüestió per dilucidar era la del caràcter definit o indefinit del contracte ja que aquesta qualificació determina les condicions legals en les quals es podia resoldre la relació laboral.

IV.- L'article 19 del Codi de relacions laborals disposa en el seu punt 3 que "La successió de més de dos contractes per una durada determinada resta prohibida. En cas de nova contractació, és a dir, en cas d'un tercer contracte, aquest contracte s'entén per temps indefinit i es considera, a tots els efectes, que la data d'inici de la relació laboral és la de l'inici del primer contracte.".

Precisa en el seu punt 4 que les disposicions contingudes en els paràgrafs anteriors no són aplicables a les empreses de treball temporal.

La societat defenent ha sostingut com a primer argument que aquesta norma sobre la successió de contractes de durada determinada no li era aplicable perquè ella és una empresa de subministrament de personal i que per tant pot invocar l'excepció prevista per l'article 19.4.

Però, d'una part, com ho recorda l'article 10 del Codi de relacions laborals, les empreses de treball temporal són les legalment autoritzades per dur a terme aquesta activat particular i no consta que la societat Girona , ORG_0, disposi de tal autorització sinó que apareix simplement que esta inscrita al registre amb una activitat mercantil molt amplia que és la gestió, administració, planificació i explotació d'instal·lacions esportives i de lleure, consultoria, assessorament i formació en l'àmbit esportiu i social, l'administració organització, gestió i explotació d'esdeveniments, actes lúdics i esportius, manteniments, neteja i control de tot tipus d'instal·lacions esportives i de lleure, agència de subministrament de personal, així com la importació- exportació, comercialització i distribució de nutrició esportiva, material wellness, fitness, esportiu i sanitari.

A més i d'altra part, el treball temporal es caracteritza per una configuració específica de la relació laboral on la direcció del treball l'exerceix l'empresa usuària, ja que a traves del contracte de treball atorgat entre el treballador i l'empresa de treball temporal, un tercer, l'empresa usuària, esdevé posseïdora del poder de direcció sobre un assalariat qui no és jurídicament "seu", sense però tenir cap de les altres prerrogatives d'un empresari, i entre elles el poder disciplinari. La pròpia natura del treball temporal fa que l'empresa de treball temporal és l'empresari amb qui es conclou el contracte de treball i que el treballador presta els seus serveis per l'empresa usuària en virtut del contracte de prestació de servei.

I en aquest ordre d'idees, recordem que la relació laboral correspon legalment al fet de prestar personalment un treball per compte d'una altra persona, dins el seu àmbit d'organització i direcció.

En el nostre cas, res permet considerar que la societat ha actuat com una empresa de treball temporal en relació al Sr. Sevillano.

Si bé ha quedat acreditat que en unes ocasions, aquest darrer va haver d'anar a donar classes al centre esportiu d'Encamp o al d'Ordino, apareix justament que ho ha fet en el marc de les seves tasques desenvolupades pel compte de la societat Girona i ressurt clarament dels contractes i dels elements recollits en Autes que de manera majoritària i quasi integral desenvolupava les seves tasques laborals en el si del ORG_2, propietat de la societat Girona , ORG_0, des de l'any 2013, i pel compte exclusiu d'aquesta.

Per tant, aquesta excepció no pot ser invocada per la defenent i la referència feta en el contracte que és una empresa dedicada al subministrament de personal no es pot oposar al treballador.

En quant a les condicions d'aplicació de l'article 19, també l'empresa ha sostingut de manera subsidiària en relació a aquesta norma que no es donava el supòsit d'un tercer contracte escrit puix només s'havien firmat dos contractes i que les pròrrogues del segon contracte no són noves contractacions.

Però, la disposició legal és clara i no permet la contractació d'un assalariat per més de dos períodes seguits. Aquesta disposició té com a finalitat protegir l'assalariat qui ha de saber amb total certesa al moment de firmar un contracte de durada determinada el termini real i efectiu del mateix, no podent l'empresa posar-lo en una situació d'incertitud.

No exigeix un escrit sinó una nova contractació i encara que hagin intervingut de manera tàcita, les prorrogacions intervingudes el 12-12-2013, el 12-06-2014 i el 12-12-2014 (aquesta darrera durant la baixa mèdica) constitueixen indubtablement noves contratacions en el sentit de l'article 19 puix les parts van decidir cada vegada de la continuació de la relació laboral per un nou període de 6 mesos.

Així les coses, apareix que el contracte del 12-06-2013, esta elaborat per l'empresa per a escapar-se de les obligacions legals prohibint més de dues contractacions de durada determinada i no es pot acceptar que tals disposicions contractuals portin a un frau de llei.

La conseqüència del que acabem de motivar és que la relació havia esdevingut de durada indeterminada a partir de l'inici de la tercera contractació és a dir el 13-12-2013.

V.- Essent qualificat el contracte com indefinit, l'empresa només el podia resoldre respectant la legislació sobre els comiats.

Cal precisar que l'empresa va explicar que no volia prorrogar el contracte i que va voler donar l'oportunitat al Sr. Sevillano de marxar de manera unilateral per tal de non denunciar-lo al ministeri competent pel fet d'haver, mentre es trobava de baixa medica, creat una empresa de mateixes característiques, el tot en violació de la clàusula de fidelitat i lleialtat i de l'article 48 del Codi de relacions laborals, però que donat que no havia acceptat aquesta solució, s'havia decidit notificar la no prorrogació del contracte.

De fet, es veu que després de no haver aconseguit que l'empleat renunciés unilateralment a la relació laboral, l'empresa mitjançant el correu del 18-05-2013 va pretendre posar-fi i extingir aquesta relació amb efecte al 12- 06-2015.

És aquesta decisió que posa fi a la relació laboral i constitueix el comiat. Es tracta necessàriament d'un acomiadament a la vegada improcedent doncs on es va fer servir una causa de comiat que no s'ajusta a la que s'hauria d'haver fet servir, i fet de forma indeguda doncs no s'han respectat les formalitats pròpies dels comiats en cas d'un contracte de durada indeterminada.

És en aquell moment que va néixer el dret a indemnització del treballador i poc importa la referència a una data de finalització al 12-06-2015 puix tal referència és incompatible amb el caràcter indefinit del contracte.

Per tant, no escau examinar el comiat disciplinari puix, d'una part, l'empresa no podia resoldre una relació ja resolta, i d'altra part, no es pot reprotxar a l'empleat no haver anat a treballar quan se li havia notificat de manera irregular la resolució del contracte, actuació a la qual l'empleat es va oposar mitjançant el correu del 18-05-2015.

Dit això, volem dir que si l'empresa considerava que l'empleat havia comès una falta molt greu justificant la resolució del contracte en consideració dels fets qualificats per ella com a violació de l'obligació de fidelitat i lleialtat, li pertocava acomiadar-lo de manera deguda, donant-se lloc eventualment al debat judicial corresponent (el qual es fora de subjecte en el present procediment), i no pas intentar fer-lo dimitir ni tampoc pretendre invocar una suposada possibilitat de no renovar el contracte.

VI. L'article 98.1 del Codi de relacions laborals reconeix el dret a percebre una indemnització en cas de comiat practicat de forma indeguda, de comiat improcedent o un acomiadament injustificat.

Els càlculs del demandant apareixen conformes a dret i la part defenent no els va criticar.

Per conseqüent, hem de donar lloc a la pretensió indemnitzatòria del Sr. Sevillano, condemnant a la societat defenent a pagar-li l'import net de 4.630,41.- euros més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, a regularitzar i cotitzar prop de la CASS.

VII.- El recurs de l'empresa és en relació amb la decisió del Tribunal de no efectuar cap imposició de costes.

Però, atès l'estimació del recurs de l'empleat i per tant de la seva demanda inicial, les costes de primera instància s'han d'imposar a la part defenent vençuda.

Pel que fa a les costes de segona instància, donat la matèria laboral i en consideració del fet que el treballador es va veure obligat a instar una acció judicial i a litigar fins a aquesta alçada per obtenir la satisfacció dels seus drets laborals, els mateixos s'han d'imposar a la part empresarial.

Per tot l'exposat s'ha de revocar la sentència d'instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs del Sr. Sevillano contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 28-09-2016 que revoquem íntegrament;

CONDEMNAR la societat Girona , ORG_0, a pagar al Sr. Sevillano l'import net de 4.630,41.-euros en concepte d'indemnització de l'article 98.1 del Codi de relacions laborals, més els interessos al tipus legal a partir del 15-07-2015, a regularitzar i cotitzar prop de la CASS.

IMPOSAR a la societat Girona , ORG_0, les costes judicials d'ambdues instàncies inclosos els honoraris d'advocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.