Acció d'enriquiment injustificat contra el Sr. Talavera

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Narváez

Advocat: Sra. MLJ

Apel·lat: Sr. Talavera

Representant: Sra. Manzanares

Advocat: Sr. BRT

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Enriquiment injust, caràcter subsidiari i excepcional del seu exercici.

SENTÈNCIA 000009/2025

Andorra la Vella, 13 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 23 de setembre del 2021, la representació processal de la ORG_0 va formular demanda contra el Sr. Talavera, demanant la seva condemna a satisfer la quantitat de 334.000.- EUR, majorada dels interessos legals comptadors des de la data en què es presentava demanda reconvencional davant de les jurisdiccions civils espanyoles, en ser en aquell moment en què es va reclamar formalment el deute o subsidiàriament des de la presentació de la present demanda, i la imposició al defenent del pagament de les costes judicials ocasionades.

2.- El 10 de novembre del 2021, la representació processal del Sr. Talavera contestava la demanda plantejant amb caràcter preliminar qüestions prèvies de cosa jutjada, de manca de legitimació passiva i de prescripció de l'acció, i subsidiàriament contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de la part actora, sol·licitant, es dicti sentència que 1) de forma principal, estimi les qüestions processals interposades i 2) subsidiàriament, desestimi la demanda articulada imposant a la part actora, en ambdós supòsits, el pagament de les costes ocasionades.

3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 9 de febrer del 2024, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la ORG_0 contra el Sr. Talavera, i absoldre aquest darrer de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Quart.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

4.- La representació processal de la ORG_0 formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant que es dicti nova Sentència que després de revocar la decisió adoptada en la instància, estimi íntegrament les pretensions plantejades per la seva representada en el seu escrit rector.

En primer lloc, sosté que no es podia desestimar les qüestions de prescripció de l'acció i de cosa jutjada per no concórrer la triple identitat exigida respecte del plet anterior afirmant, d'altra banda, que el vincle jurídic que recolzava la pretensió que s'examinava resultés ser el mateix. Insistia que els motius que suportaven l'acció que s'exercitava i aquells altres que s'avançaven en el procediment anterior seguit a Espanya eren diferents i que resultava incongruent l'afirmació de l'òrgan "a quo" quan se'ls retreia de voler contornar els efectes de la cosa jutjada derivada del pronunciament anterior. En tot cas, sostenia que la reclamació articulada a Andorra es basava en l'enriquiment injustificat del demandat i no sobre el vincle mercantil pretès (contracte de préstec) que és en definitiva el que s'havia jutjat a Espanya.

Respecte dels requisits de l'acció, referia que la batlle admetia que es va produir un empobriment i un enriquiment, però considera que no es complia el nexe causal desestimant la demanda atès el caràcter subsidiari de l'acció en enriquiment injustificat, recolzant-se per això amb la relació existent entre els procediments judicials existents. No compartia aquest argument defensant que a Espanya el que s'havia reclamat era la restitució d'un préstec mentre que a Andorra, es demanava el retorn d'una quantitat econòmica que estava en possessió el demandat sense cap causa que ho justifiqués, insistint en l'absoluta carència de qualsevol prova que pogués justificar de manera objectiva el desplaçament patrimonial que es va produir. En tot cas sostenia que el demandat no havia pogut participar en el procediment anterior, sense que la societat recurrent hagués tingut allí l'opció de defensar els seus interessos enfront del Sr. Talavera.

5.- La representació processal del Sr. Talavera, s'ha oposat al recurs d'apel·lació demanant la confirmació íntegra de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades, negant que la resolució dictada per la Batllia incorregués en cap de les irregularitats que se li atribuïen.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la ORG_0 formula una acció en enriquiment injustificat contra el Sr. Talavera a través de la qual en pretén la condemna per 334.000.- EUR més interessos i costes.

L'òrgan d'instància, desestima la demanda articulada fonamentant-se en la subsidiarietat característica de l'acció en enriquiment injustificat. Per això posa en relleu que abans d'iniciar el present procediment, la societat demandant havia formulat una reclamació judicial a Espanya contra el Sr. Calatayud on reclamava la restitució de la mateixa quantitat que, segons relatava la mateixa societat, s'originava en un préstec que li va ser atorgat mitjançant transferència al compte del seu germà (es tracta del Sr. Talavera). En aquest litigi, si bé en primera instància s'acollia la reclamació de la societat demandant, el Tribunal d'apel·lació estimava el recurs articulat pel Sr. Calatayud desestimant la demanda articulada, considerant que la societat demandant no havia acreditat l'existència del préstec pretès.

Segon.- l'acció d'enriquiment injustificat: naturalesa.

La figura de l'enriquiment injust s'origina en el text de Pomponi (Digest 50, 17, 206 "jure naturae aequum est neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem"), integrant-se posteriorment en altres indrets de la compilació Justinianea ("nemo debat lucrari ex alieno damno" Digest 4, 3, de dolo malo, 1, 28; etc). Aquesta acció es fonamenta sobre raons d'equitat

quan l'aplicació del principi general de la relativitat dels contractes portaria

a un empobriment de qui ha complert les seves obligacions o ha prestat

un determinat servei sense ànim de liberalitat, i l'enriquiment correlatiu del

qui no ho ha fet i que és el veritable deutor de l'obligació. Els principis en qüestió queden exposats per exemple en la nostra Sentència de data 28-11-2013 (rotlle 225/13) i en la Sentència de data 23-12-2015 (rotlle 238/15).

Si bé, l'òrgan judicial "a quo" admet la concurrència del binomi enriquiment-empobriment, descarta l'acció articulada des de la perspectiva dels elements causal i subsidiari característics. I aquest pronunciament s'ha de reiterar en aquesta alçada. En efecte, tot i que hem d'admetre que les indicacions que la representació processal del Sr. Talavera realitza per a justificar el desplaçament patrimonial que va obtenir, resulten poc convincents (sosté que es tractaria d'unes arres que la societat demandant hauria satisfet per a l'adquisició d'unes unitats immobiliàries, admetent que hauria extraviat el contracte que es va atorgar, aportant una carta emesa pel Sr. Bonet on sol·licitava una moratòria per al pagament del preu. El Sr. Talavera protocol·litzava notarialment aquesta carta, i quan la representació processal de la part demandant ha volgut practicar prova respecte de la seva autenticitat, el què exigia facilitar al Tribunal el seu original, el Sr. Talavera indicava no poder-lo lliurar referint perquè aquest document es contenia en un maletí que li havia estat furtat aportant còpia de la denúncia articulada per aquesta raó), no podem obviar que va ser la mateixa societat demandant qui va atribuir una causa concreta al desplaçament patrimonial que va realitzar al compte del Sr. Talavera. Concretament, en el procediment judicial que amb anterioritat va instar a Espanya contra el Sr. Calatayud, va defensar aferrissadament que la raó de la transferència al compte del Sr. Talavera obeïa a un contracte de préstec que la societat demandant havia atorgat al Sr. Calatayud.

I des d'aquesta perspectiva, el caràcter subsidiari de l'acció de l'enriquiment injustificat impedia el triomf de l'acció desenvolupada. En efecte, aquesta figura jurídica només s'aplica com a última "ratio", sempre que no existeixen altres mecanismes susceptibles d'emparar la pretensió que s'exercita, ostentant així un caràcter excepcional, sense que es pugui convertir en un mecanisme general- que permeti corregir desigualtats patrimonials, sinó en una eina puntual només admissible quan no concorri altre mecanisme en el nostre ordenament susceptible d'emparar les pretensions exercitades. És per aquesta raó que l'acció d'enriquiment injustificat no es pot utilitzar per reconduir una acció inicialment desestimada pels tribunals per manca de prova o altres defectes processals, el contrari suposaria erigir aquesta acció en una "segona oportunitat" o un recurs alternatiu general, eventualitat aquesta contrària al principi de seguretat jurídica i al caràcter residual i excepcional d'aquesta figura.

Si aquestes precisions es traslladen al supòsit concret que s'examina, s'infereix que la mateixa societat recurrent afirmava que la causa per la qual va realitzar la transferència al compte del Sr. Talavera, es situava en el préstec que va atorgar al seu germà. Va ser per obtenir la restitució d'aquesta quantitat que iniciava un procediment a Espanya que va ser desestimat per Sentència dictada per la Secció X de l'Audiència Provincial de Tarragona de XX de desembre del 2017, afirmant que no existia prova que justifiqués que va ser el Sr. Calatayud qui hauria sol·licitat la concessió del préstec atorgat. La carència respecte de l'aportació de prova, no permet reconduir-ne la causa, convertint una acció en compliment del contracte de préstec i més concretament de l'obligació de restitució de l'import deixat contra el prestatari, en una acció en enriquiment injust contra el titular del compte destinatari de la transferència, sinó que el que corresponia a la part demandant era justificar des d'un bon inici la seva reclamació davant de les autoritats judicials espanyoles.

Tercer.- La part recurrent considera que la Sentència de la Batllia resultava incongruent atès que descartava les excepcions de cosa jutjada i de prescripció de l'acció. No compartim aquest plantejament atès que en definitiva el que valora la Batllia eren els requisits de l'acció concreta que li era plantejada, descartant segons els criteris de la subsidiarietat i de l'excepcionalitat de l'acció en enriquiment injustificat, la demanda articulada per les raons que en l'anterior apartat hem apuntat. En tot cas, cap incongruència s'aprecia: el rebuig de les excepcions articulades es realitzava des de la perspectiva de la naturalesa de les accions articulades en el present litigi i l'anterior, radicant la desestimació de la demanda en motius substantius que res tenen a veure amb les excepcions de cosa jutjada i de prescripció que es van plantejar.

Quart.- En atenció al que ha estat exposat, correspondrà desestimar el recurs articulat per la ORG_0 contra la Sentència de la Batllia de 9 de febrer del 2024 que es confirma íntegrament, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en atenció a les previsions de l'art. 354.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la ORG_0 contra la Sentència de la Batllia de 9 de febrer del 2024 que es confirma íntegrament, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.