Sentència sobre enriquiment injust per transferència de negoci entre Aguilar i Pulido

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Aguilar

Representant: Sra. Blasco

Advocat: Sr. Gálvez

Apel·lat: Sr. Pulido

Advocat: Sr. Vélez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Acció basada en l'enriquiment injust.- Prova concloent sobre l'existència d'un traspàs efectiu del negoci.- Compromisos verbals o pactes de gestió.- Novació objectiva del vincle laboral anterior en assumpció de la gerència del negoci.

SENTÈNCIA 000081/2025

Andorra la Vella, 16 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 3 d'abril del 2023, la representació processal del Sr. Aguilar formulava demanda de reclamació de quantitat contra el Sr. Pulido, demanant es dictés Sentència condemnant-lo a pagar l'import de 40.000.- EUR, o subsidiàriament, l'import resultant de la valoració que es practicaria en el moment processal oportú, i altres 6.881,77.- EUR en concepte de despeses de consum, amb expressa imposició de les costes i interessos.

2.- El Sr. Pulido no compareixia a contestar la demanda malgrat haver estat degudament citat, essent declarat en rebel·lia processal per aute de 16 de setembre del 2021.

3.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el dia 18 de gener del 2023, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per part del Sr. Aguilar contra el Sr. Pulido, i absoldre aquest darrer de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el IV. Fonament de Dret de la present resolució judicial".

4.- La representació processal del Sr. Aguilar, formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació íntegra, i en el seu lloc es dictés Sentència acollint les pretensions articulades en el seu escrit rector, imposant a la contrapart, el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

5.- Per aute de 10 de novembre del 2023 se suspenien les actuacions per prejudicialitat penal. Posteriorment, per decisió de 5 de novembre del 2024 es deixava sense efecte, la suspensió del procediment acordada.

6.- El 18 de desembre del 2024, el Sr. Pulido contestava el recurs d'apel·lació articulat, oposant-se al seu triomf demanant es dictés Sentència desestimant-lo i confirmant la resolució dictada en tots els seus extrems i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

7.- Per aute de 5 de març del 2025 es decidia no admetre la prova documental 2, però s'admetia la documental 3 proposada per la part apel·lada en aquesta alçada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el marc del present procediment, la representació processal del Sr. Aguilar ha interposat una acció basada en l'enriquiment injust contra el Sr. Pulido. Mitjançant aquesta acció, se sol·licitava la condemna del demandat al pagament de la quantitat de 40.000 euros, corresponent al valor pactat -segons l'actor- per la transmissió del fons de comerç, així com de les eines i materials vinculats a l'establiment conegut com a Taller T.

Amb caràcter subsidiari, es formulava petició perquè, en cas de no estimar-se l'import indicat, es condemnés el demandat al pagament de la quantitat que resultés de la valoració pericial que pogués dur a terme un expert judicial, en relació amb el valor objectiu tant del fons de comerç com del conjunt de materials i equipament. Així mateix, es demanava la condemna del Sr. Pulido al pagament de 6.881,77 euros en concepte de factures pendents, amb expressa imposició de costes i interessos legals.

Davant aquesta demanda, el demandat no va comparèixer en el procés, constituint-se així en situació de rebel·lia processal.

El Tribunal de Batlles, va desestimar íntegrament les pretensions de l'actor. La seva decisió es fonamenta principalment en la manca de prova concloent sobre l'existència d'un traspàs efectiu del negoci. Si bé es reconeix que hi va haver converses entre les parts amb la finalitat d'un possible traspàs, no es va acreditar que aquest es materialitzés jurídicament ni de fet. El tribunal destaca que el demandat no va figurar mai com a titular de l'activitat en el Registre de Comerç, i que les despeses ordinàries de funcionament del negoci es continuaven carregant al compte bancari del Sr. Aguilar, circumstància que es considera incompatible amb una cessió real del negoci. A més, s'observa que fins al maig de 2019, el Sr. Pulido va continuar actuant com a empleat del negoci, en el marc d'uns acords de gestió adoptats el maig de 2018, segons els quals es comprometia a gestionar l'activitat sota la supervisió directa del Sr. Aguilar, sense que mai es formalitzés un contracte de traspàs ni cap altre acord de cessió. En definitiva, el Tribunal entén que, si bé el Sr. Pulido podria haver incomplert compromisos verbals o pactes de gestió, això no equival a l'incompliment d'un contracte de traspàs que no ha existit formalment ni materialment.

Quant a les reclamacions complementàries per factures i imports alternatius, el tribunal també les desestima per insuficiència probatòria.

És contra aquesta resolució judicial que s'interposa el present recurs, fonamentat en els motius que s'exposaran a continuació.

Segon.- exposició dels motius de recurs

En primer lloc, considera que la sentència de primera instància no valorava correctament els fets ni la documentació aportada, especialment les declaracions judicials del Sr. Pulido realitzades en el procediment penal existent, on reconeixia l'acord de traspàs del taller "T" pel preu de 40.000 EUR, incloent-hi maquinària, eines i materials.

D'altra part, sostenia que resultava inversemblant que pel fet de no haver-se signat el contracte de traspàs (fet que era exclusivament imputable al Sr. Pulido), es tolerés que pogués explotar el negoci i s'apropiés de les eines, impedint l'accés al Sr. Aguilar al local, sense complir les seves obligacions.

Destacava alhora, la rebel·lia processal del Sr. Pulido, posant en evidència que aquest no havia comparegut en el procediment ni desmentia els fets relatats, fet que reforçava la posició del recurrent.

Considerava que la Sentència de la Batllia mancava de motivació perquè no justifica adequadament, les raons per les quals desestimava les pretensions del demandant ni analitzava la prova presentada.

En darrer lloc, demana la condemna del Sr. Pulido al pagament de costes processals, i que subsidiàriament no s'efectués pronunciament al seu representat atesa la situació de rebel·lia processal de la part demandada.

Tercer.- La figura de l'enriquiment injust s'origina en el text de Pomponi (Digest 50, 17, 206 "jure naturae aequum est neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem"), integrant-se posteriorment en altres indrets de la compilació Justinianea ("nemo debat lucrari ex alieno damno" Digest 4, 3, de dolo malo, 1, 28; etc). Aquesta acció es fonamenta sobre raons d'equitat quan l'aplicació del principi general de la relativitat dels contractes portaria a un empobriment de qui ha complert les seves obligacions o ha prestat un determinat servei sense ànim de liberalitat, i l'enriquiment correlatiu del qui no ho ha fet i que és el veritable deutor de l'obligació.

Respecte dels seus requisits, en la Sentència de 23 de desembre del 2015, rotlle TSJC-238/2015 precisàvem: "cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment o l'augment patrimonial produït. La institució de l'enriquiment injust que troba el seu origen en les "condictiones" del dret romà i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 número 2171).

Tanmateix, en la Sentència de 13 de gener del 2025 (rotlle TSJC-69/2024) ens atardàvem respecte del caràcter subsidiari d'aquesta acció, recordant que "només s'aplica com a última "ratio", sempre que no existeixen altres mecanismes susceptibles d'emparar la pretensió que s'exercita, ostentant així un caràcter excepcional, sense que es pugui convertir en un mecanisme general- que permeti corregir desigualtats patrimonials, sinó en una eina puntual només admissible quan no concorri altre mecanisme en el nostre ordenament susceptible d'emparar les pretensions exercitades. És per aquesta raó que l'acció d'enriquiment injustificat no es pot utilizar per reconduir una acció inicialment desestimada pels tribunals per manca de prova o altres defectes processals, el contrari suposaria erigir aquesta acció en una "segona oportunitat" o un recurs alternatiu general, eventualitat aquesta contrària al principi de seguretat jurídica i al caràcter residual i excepcional d'aquesta figura".

Quart.- Si es valora conjuntament la prova aportada per la part demandant en el seu escrit rector i la declaració prestada pel Sr. Pulido davant la batlle instructora el dia 18 de febrer de 2022 que s'ha admès com a mitjà de prova mitjançant aute de 25 d'abril de 2022, en ressurt el següent.

El Sr. Aguilar havia regentat, des de l'any 1979, el negoci de planxisteria i pintura conegut com a Taller T, en el qual treballava el Sr. Pulido. El dia 4 de maig de 2018, aquest darrer va signar un document en què assumia expressament la responsabilitat de la gestió i dels treballs que es duguessin a terme en el negoci, així com de tots els materials, eines i vehicles dipositats en el mateix, comprometent-se igualment a mantenir un registre de totes les reparacions i de les compres de material efectuades, i a no fer cap treball que no fos degudament enregistrat i abonat a l'establiment. Aquest mateix any, el Sr. Aguilar va proposar al Sr. Pulido el traspàs del negoci pel preu de 40.000 euros. Posteriorment, el 23 de novembre de 2018, ambdues parts i la societat B, SL (arrendadora del local on s'ubicava el negoci) van signar un document pel qual el Sr. Aguilar renunciava al contracte de lloguer, deixant el local lliure, i B, SL es comprometia a arrendar-lo al Sr. Pulido, tan bon punt aquest obtingués les autoritzacions necessàries per explotar el negoci. En aquell mateix document, constava que la maquinària i la resta d'elements de treball propietat del Sr. Aguilar serien cedits al Sr. Pulido en virtut d'un acord entre ambdues parts, restant-ne al marge la societat B, SL.

La part demandant acredita haver redactat dues propostes de contracte de traspàs, datades el 7 de desembre de 2018, i que, el 18 de desembre del mateix any, va enviar un correu electrònic a una tercera persona de nom E -que el mateix Sr. Pulido identifica com la seva parella sentimental en aquells moments- indicant: "et passo els dos contractes per a la seva revisió, si són correctes, ja els podríem signar avui mateix si teniu disposició dels 10.000 EUR". Cap dels contractes, però, va ser signat pel demandat. Tot i això, de la declaració prestada pel Sr. Pulido en el marc de les diligències prèvies 400694/2019, el 18 de febrer de 2022, es desprèn que, ja el gener de 2019, havia arrendat el local a través de B, SL, canviat el pany de la porta, i havia explotat el negoci -si més no inicialment- utilitzant la maquinària i els estris que s'hi trobaven. Segons va manifestar, va acabar retornant el local a la propietat, deixant-hi tots els elements i sense emportar-se cap bé moble.

Aquesta realitat processal no permet compartir la valoració del Tribunal de Batlles, i obliga a reconèixer l'existència dels elements que configuren jurídicament la figura de l'enriquiment injustificat. D'una banda, es constata un empobriment evident del Sr. Aguilar, consistent en la pèrdua del negoci i dels béns mobles afectes al mateix. D'altra banda, el Sr. Pulido va obtenir el gaudi i ús d'aquests elements patrimonials sense cap contraprestació acreditada. No es discuteix que el contracte de traspàs no va arribar a formalitzar-se ni a perfeccionar-se, però les actuacions ulteriors del Sr. Pulido -com l'arrendament del local al seu nom, el canvi de panys i l'explotació del negoci- evidencien que es va apropiar per la via de fet dels fons de comerç com de la maquinària i estris que l'integraven, sense causa que ho pogués justificar.

L'argument de defensa que el demandat planteja en aquesta alçada, quan sosté que continuava sent un assalariat del Sr. Aguilar, no pot tenir-se per vàlid si s'analitzen els actes que va realitzar a partir de gener de 2019: un treballador subordinat no subscriu contractes d'arrendament pel seu compte ni impedeix per la via de fet l'accés al local del suposat empresari. Aquest comportament és propi d'una persona que ha assumit la gestió i possessió del negoci de manera autònoma, trencant així la naturalesa de la relació laboral anterior.

Quant al document del 4 de maig de 2018 suposa una novació objectiva del vincle laboral anterior, ja que el Sr. Pulido passava a assumir la gerència del negoci sota condicions concretes. Aquest document ha de ser interpretat a la llum de les negociacions que entre les parts existien per al traspàs del negoci de manera que contemplava unes regles transitòries que el demandat va modificar unilateralment en perjudici del Sr. Aguilar a partir del 2019. I és aquest mateix acord de caràcter transitori el què permet entendre que tot i que fos el Sr. Pulido qui explotava el negoci de constant referència, les despeses del local continuessin sent pagades des del compte del Sr. Aguilar, atès que en definitiva desitjava mantenir el control de l'activitat fins a traspàs definitiu del negoci, traspàs que sigui dit de passada no es va arribar a realitzar per la mateixa actitud del Sr. Pulido.

Quant al fet que, al moment de retornar la possessió del local a l'arrendador uns mesos després, el Sr. Pulido suposadament deixés tot el que hi havia a l'interior no el deslliura de responsabilitat, ja que no consta cap notificació d'aquest acte al Sr. Aguilar, i, en conseqüència, el demandat hauria de respondre per negligència en la seva pèrdua.

Pel que fa a la quantificació de l'enriquiment, és el mateix Sr. Pulido qui reconeix en el marc de les diligències prèvies que les parts havien fixat el preu de traspàs en 40.000 euros A partir del moment en què va existir un acord de voluntats respecte del preu just en què ambdues parts fixaven el valor del fons de comerç i material existent, el mateix haurà de ser establert per la present resolució com a compensació de l'empobriment patit pel Sr. Aguilar i l'enriquiment experimentat pel Sr. Pulido. L'import indicat s'haurà d'incrementar dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins al dia del seu total pagament en mèrits de la regla "lite contestata usurae currunt".

Cinquè.- Respecte de la reclamació per import de 6.881,77.- EUR que articulava en el seu escrit de demanda, és d'observar que no ha introduït en aquesta alçada cap mena de crítica fonamentada envers la resolució dictada per la Batllia el què impedeix la seva revisió.

Sisè.- Quant a les costes, l'estimació substancial de la demanda comporta que les costes en la instància s'hagin d'imposar a la part demandada (Art. 350.2 del cpc).

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, atès l'èxit del recurs no ha de fer-se pronunciament al seu respecte (art. 354.2 del cpc).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Aguilar contra la Sentència del Tribunal de Batlles 93/2022 de 18 de gener del 2023 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc l'estimació substancial de la demanda condemnant el Sr. Pulido, a satisfer a la part actora la quantitat de 40.000.- EUR incrementada dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i a satisfer les costes ocasionades en la instància. I sense fer pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.