FUNCIÓ PÚBLICA. Pèrdua de la condició de funcionari com a conseqüència d'una condemna penal a inhabilitació. PROCÉS CONTENCIÓS. Cosa jutjada. Reclamació de salaris ja desestimada anteriorment (1000069/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000069/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000047/2017

SENTÈNCIA 14-2018

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sarabia

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Talavera

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Briones

Advocada: Sra. Manzano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000069/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Sarabia va interposar demanda contra el Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 10 de febrer de 2016, en virtut de la qual es va procedir a arxivar l'expedient disciplinari núm. 07/2010 incoat a l'agent, per raó de la pèrdua de la seva condició de funcionari. Al mateix temps, demanava que se li abonessin les retribucions que havia deixat de percebre des del 22 de novembre de 2010 fins al 8 d'agost de 2012, període en què havia estat suspès de funcions.

Aquesta demanda va ser desestimada per la sentència del Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, de 5 d'abril de 2017, que va declarar que la resolució administrativa impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència esmentada de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No existeix cosa jutjada respecte de la reclamació de les retribucions que va deixar de percebre en el període comprès entre el 22 de novembre de 2010 i el 8 d'agost de 2017, ja que les precedents sentències dictades en el marc de la causa núm. 1000002/2013 no es van pronunciar sobre aquesta qüestió, per manca de congruència entre el recurs administratiu previ i la demanda.

Procedeix plantejar un procés incidental d'inconstitucionalitat respecte de l'article 46.e) de la Llei de la funció pública, ja que la pèrdua de la condició de funcionari com a conseqüència de la pena d'inhabilitació que li han imposat els tribunals penals constitueix un plus aflictiu que supera els límits temporals de la pena.

La resolució administrativa procedeix a arxivar l'expedient disciplinari que s'havia incoat, sense que s'hagi dictat una resolució sancionadora o de cap altre tipus que acordi la pèrdua de la condició de funcionari.

De manera subsidiària, el recurrent sol·licita que es declari el seu dret a obtenir una reubicació en un altre lloc de l'Administració.

3.- La representació processal del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Sarabia va ser condemnat per sentència del Tribunal de Corts de 28 de juliol de 2015 a les penes de dos anys de presó condicional i d'inhabilitació per a l'exercici del càrrec de policia per un període de 4 anys, entre d'altres pronunciaments que no són rellevants en aquest procés. Aquests pronunciaments van ser confirmats per sentència de la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior de Justícia de 22 de gener de 2016.

Com a conseqüència d'aquesta condemna, la resolució del Govern que ara s'impugna va disposar l'arxiu de l'expedient disciplinari que s'havia incoat pels mateixos fets, ja que la pena d'inhabilitació comportava la pèrdua de la condició de funcionari i, en conseqüència, aquell procediment sancionador havia perdut objecte.

En el present procés, l'interessat sol·licita que s'anul·li la resolució administrativa i es declari el seu dret a percebre les retribucions corresponents al període comprès entre el 22 de novembre de 2010 i el 8 d'agost de 2012, en què va romandre en situació de suspensió de funcions.

Tercer.- La sentència apel·lada ha considerat que aquesta darrera pretensió, relativa a la reclamació de salaris, ha de ser rebutjada, per l'existència de cosa jutjada, atès que ja va ser objecte de l'anterior procés núm. 1000002/2013, seguit entre les mateixes parts que l'actual, i que va desestimar la reclamació d'aquelles retribucions.

Aquesta conclusió ha de ser confirmada íntegrament. Encara que l'agent argumenta que la desestimació de les seves pretensions en el procés anterior va obeir a la manca de congruència entre el recurs administratiu previ i la demanda i que, en conseqüència, no hi va haver un pronunciament de fons, el cert és que aquesta al·legació no s'ajusta a la realitat. Com es desprèn del fonament jurídic 6è de la sentència d'aquesta Sala de 9 d'octubre de 2015, l'abonament de les retribucions que reclamava l'agent es va limitar a les que corresponien a partir del 8 d'agost de 2012, que era la data en què l'interessat havia formulat la seva reclamació, de manera que no procedia retrotraure els seus efectes a un moment anterior. En conseqüència, la sentència esmentada ja va resoldre quant al fons sobre la reclamació dels salaris anteriors al 8 d'agost de 2012, de manera que no es pot reproduir la pretensió en aquest procés ulterior.

Quart.- En qualsevol cas, aquesta reclamació hauria de ser igualment desestimada, ja que el dret del recurrent ha prescrit pel transcurs del termini de tres anys que estableix l'article 11 del Text refós de la Llei general de les finances públiques.

Encara que l'interessat argumenta que el seu dret a percebre els salaris neix amb l'arxiu de l'expedient, el 10 de febrer de 2016, aquesta al·legació ha de ser desestimada, ja que podia reclamar les retribucions des del mateix moment en què va deixar de percebre-les. De fet, la pròpia actuació de l'interessat confirma aquesta conclusió, atès que, com abans s'ha dit, ja havia reclamat els salaris pendents en data 8 d'agost de 2012, i això va motivar que la sentència d'aquesta Sala de 9 d'octubre de 2015 li reconegués aquest dret a partir de la data de la seva reclamació. Això evidencia que el dret a reclamar els salaris deguts va néixer en la data en què va deixar de percebre'ls i l'agent ja l'havia exercitat anteriorment.

En conseqüència, quan el recurrent formula l'actual reclamació en el seu recurs administratiu de 18 de març de 2016, ja havia transcorregut amb escreix el termini de tres anys comptats a partir del darrer dia que reclama.

Cinquè.- Encara que l'interessat sol·licita que es plantegi un procés incidental d'inconstitucionalitat respecte de l'article 46.e) de la Llei de la funció pública, no formula un raonament detallat de les raons que justificarien aquesta pretensió, més enllà d'una invocació genèrica dels articles 9.4, 10 i 25 de la Constitució.

De fet, no s'aprecia cap element de judici que pugui portar a concloure que l'article esmentat és contrari als preceptes invocats de la Constitució. Segons afirma l'article 46.e) de la Llei de la funció pública, la condemna a pena principal o accessòria que inhabiliti per exercir les funcions corresponents al lloc de treball és causa de pèrdua de la condició de funcionari. El precepte vincula la condemna a la pena principal o accessòria d'inhabilitació a la pèrdua de la condició de funcionari, en considerar que la persona condemnada que pateix aquesta pena ha deixat de reunir les condicions necessàries per a l'exercici de la funció pública.

En realitat, es tracta d'una figura diferent de les sancions disciplinàries que contempla l'article 72 de la mateixa Llei, que inclouen la suspensió temporal de funcions i l'acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, ja que la mesura de l'article 46.e) no té pròpiament naturalesa sancionadora, sinó que es una conseqüència de la condemna imposada en un procés penal.

Com és evident, tampoc es poden confondre les característiques de la pena, que té un caràcter temporal, amb la mesura de l'article 46.e) de la Llei de la funció pública, que comporta l'extinció de la relació de servei. En conseqüència, un cop transcorregut el termini de la inhabilitació, l'interessat podrà participar sense limitació en els processos de selecció que es puguin convocar, segons l'article 26.d) de la mateixa Llei.

Per tot això, s'ha de descartar el plantejament del procés incidental d'inconstitucionalitat que sol·licita l'agent.

Sisè.- La resolució administrativa impugnada ha procedit a arxivar l'expedient disciplinari que s'havia incoat a l'agent, com a conseqüència de la pèrdua de la seva condició de funcionari, derivada de la condemna penal abans referida. De fet, en la mateixa resolució declara implícitament que s'ha perdut aquella condició de funcionari i, a continuació, n'extreu la conseqüència en l'ordre disciplinari, quan arxiva l'expedient en aplicació de l'article 80 de la Llei de la funció pública.

És cert que hagués estat formalment més correcte la declaració, en primer lloc, de la pèrdua de la condició de funcionari en virtut de la sentència penal i de l'article 46.e) de la Llei de la funció pública i, a continuació, arxivar l'expedient disciplinari en virtut de l'article 80 de la mateixa. Ara bé, encara que no ho traslladi de forma expressa a la seva part dispositiva, no hi ha dubte que la resolució impugnada afirma que s'ha perdut la condició de funcionari, en aplicació de l'article 46.e) d'aquella Llei i de l'article 45 del Codi penal, de manera que no es pot apreciar un vici formal de la suficient entitat com per provocar la declaració d'invalidesa de l'acte impugnat, segons l'article 49 del Codi de l'Administració.

En darrer terme, és evident que no pot prosperar la petició subsidiària de l'agent per ser reubicat en un altre lloc de treball. Com ja s'ha dit, la pèrdua de la condició de funcionari implica l'extinció de la relació de servei, de manera que no es pot pretendre continuar amb la mateixa condició en una altra destinació.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Sarabia contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 5 d'abril de 2017, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.