Dret bancari-venciment anticipat dels contracte-necessitat de requeriment previ (186/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-186/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Catalá va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Campillo, en reclamació de les quantitats de 594.483,99 euros en concepte de descobert en compte corrent, i de 171.567,10 euros en concepte de crèdit atorgat, incrementades amb els interessos contractualment pactats, i amb condemna de la demandada al pagament de les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.

II.- La Sra. Campillo va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que: els contractes de crèdit no preveuen com a causa de venciment anticipat, l'excés del límit màxim de disposició autoritzat; que si bé és cert que el mes de gener del 2011 el compte corrent presentava un excés i que des de dita data el segueix presentant, no és menys cert que aquesta circumstància fou plenament acceptada per l'adversa com ho demostra el fet que el dia 16 de febrer de 2011 es va signar l'escriptura de modificació de crèdit; que tot coneixent a la perfecció quina era l'activitat econòmica d'aquesta part, el banc va autoritzar els crèdits per allargar el termini de retorn fins a final d'anys i intentar entretant arribar a un acord per a procedir a la venda dels béns donats en garantia per al retorn dels crèdits.

III.- Per Sentència de data 29 de maig del 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, estimant íntegrament la demanda de la part agent, va condemnar la Sra. Campillo a pagar a la societat Catalá les quantitats de 594.483,99 euros i de 171.567,10 euros amb els interessos contractualment pactats, comptadors des del dia 9 de novembre del 2011, imposant a la demandada les costes judicials causades, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de Sentència.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Campillo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta; que el banc demana el pagament d'unes quantitats a causa d'haver donat per vençuts anticipadament els crèdits a rel de l'excés del límit autoritzat, quan aquesta no és una causa prevista expressament als mateixos i concretament no prevista en la clàusula destinada a preveure aquells casos que provoquen el venciment anticipat del crèdit; que tractant-se de contractes d'adhesió, la manca de claredat dels mateixos al respecte de que l'excés del límit màxim de disposició autoritzat porti com a conseqüència el seu venciment anticipat, ha de jugar a favor del client i no pot perjudicar-lo; que durant tots els mesos en que la Sra. M. havia excedit el límit de disposició, l'adversa no la va advertir de res i va mantenir la situació sense accionar, de manera que la Sra. M. no era en absolut conscient de que aquesta situació suposés un problema pel banc; que el dia 16 de febrer del 2011, quan el compte ja presentava un excés, es va signar l'escriptura de modificació de crèdit en compte corrent amb garantia hipotecària; que el banc sabia que la Sra. M. no podria donar compliment a les seves obligacions, i ja ho sabia en el moment de la signatura del contracte, per tant si el banc va acceptar el risc més que segur que aquest fet suposava, no pot anar contra els seus propis actes.

II.- Són fets pacífics: que en data 16 de desembre del 2004, la Sra. Campillo va obrir en els llibres de la societat Catalá, un compte corrent amb el número XXXXX; que en data 2 d'agost del 2006, va obrir un altre compte corrent prop de la mateixa entitat bancària, amb el número XXXXY; que el dia 16 de febrer del 2009, la mateixa va subscriure un crèdit en compte corrent amb garantia hipotecària fins a un límit de disposició de 575.000 euros, amb venciment el dia 16 de febrer del 2011; que el dia 16 de febrer del 2011 les parts varen convenir una modificació del referit contracte de crèdit, fixant com a venciment final del crèdit el dia 29 de desembre del 2011; que en data 28 de desembre del 2010 la Sra. Campillo va subscriure un nou contracte de crèdit en compte corrent amb garantia hipotecària, fins a un límit de disposició de 165.000 euros, amb venciment el dia 29 de desembre del 2011; que els comptes corrents esmentats presenten des del mes de gener del 2011 un excés, la societat Catalá va declarar anticipadament vençuts els contractes de crèdit i va demanar a la Sra. M. el pagament de les quantitats degudes.

III.- La problemàtica que s'ha de resoldre és la de determinar si el banc podia declarar anticipadament vençuts els contractes de crèdit en compte corrent amb garantia hipotecària pactats amb la Sra. Campillo.

La clàusula vuitena tant del contracte firmat el dia 16 de febrer del 2009, com del contracte firmat el dia 29 de desembre del 2010, estableix: "Malgrat el termini de durada establert, el banc podrà donar per vençut de ple dret el crèdit i exigir en la seva totalitat les obligacions de pagament que l'acreditada tingui contretes en els supòsits següents; a) Si l'acreditada incompleix el pagament dels interessos o qualsevol altra de les obligacions contretes per aquest contracte, fins i tot les accessòries; b) Quan es comprovi el falsejament en les dades de l'acreditada o en els documents que hagi aportat que serveixin de base a la concessió del crèdit o a la seva vigència; c) quan no es liquidin en els seus venciments les primes de l'assegurança referida a la clàusula onzena i/o les despeses, els impostos, taxes, exaccions fiscals i altres despeses corresponents a les unitats immobiliàries objecte d'hipoteca; d) Quan no es mantinguin en bon estat de conservació les unitats immobiliàries objecte d'hipoteca; e) Si es venguessin, lloguessin, arrendessin o cedissin les esmentades unitats immobiliàries també sense permís -previ i escrit- del banc; f) Quan les unitats immobiliàries hipotecades fossin declarades en estat ruïnós, o fossin objecte d'enderroc o destrucció material per causa jurídica dels béns objecte d'hipoteca; g) Quan es constati l'existència d'alguna càrrega, gravamen o servitud i que no estiguin recollits i per tant admesos en aquesta escriptura; h) Quan l'acreditada incomplís qualsevol de les obligacions contretes en virtut d'aquest contracte, incloses les accessòries; i) Si l'acreditada incomplís altres obligacions contretes o que contregui amb el banc, o per impagament de dos o més efectes canviaris a càrrec seu; j) Quan es doni alguna de les causes de venciment anticipat establertes pel dret; k) Si s'esdevingués la mort, incapacitació de l'acreditada i el banc no volgués continuar l'operació amb els hereus i/o sobrevinents (sic) o aquests no es fessin càrrec de les obligacions contretes en el present instrument públic; l) Si es causés embargament o anotació preventiva dels béns hipotecats que resulti anterior o posterior a la constitució d'aquesta hipoteca; m) Cas que es sol·liciti declaració de cessació de pagament o de fallida de l'acreditada i/o de la part hipotecant o que s'insti qualsevol classe de procediment judicial o extrajudicial contra ell en reclamació de quantitat".

La clàusula que consta en cadascun dels contractes de crèdits, intitulada "Interès i Comissions d'Excedit" disposa que: "Els excessos -sobre el límit màxim de disposició autoritzat referit a la clàusula primera- en el compte de crèdit- sense perjudici del dret de l'entitat creditora de resoldre aquest contracte i considerar vençut el crèdit- meritaran diàriament a favor del banc l'interès anyal ordinari (...)".

Resulta de la comprovació d'aquesta disposició amb l'apartat h) de la clàusula vuitena, que en cas d'incompliment de l'obligació de l'acreditada per excés del descobert pactat, el banc pot, o mantenir vigent el contracte imposant a l'altra part contractant interessos i comissions penals, o declarar vençut el crèdit.

En el present cas, la societat Catalá, malgrat un excés sobre el límit de disposició autoritzat per part de la Sra. Campillo, va decidir mantenir vigent el contracte, signant fins i tot el dia 16 de febrer del 2011 una escriptura de modificació del crèdit de l'import de 575.000 euros, fixant la data de venciment final al dia 29 de desembre del 2011.

És cert que el banc, en un primer temps va decidir mantenir vigent el contracte, malgrat l'incompliment de les seves obligacions per part del seu client. No obstant això, el banc no es va comprometre de facto a mantenir aquesta situació fins a la data final de venciment, sobretot si l'excés s'agreuja de manera molt important, superant un descobert raonable en virtut de la situació econòmica del creditor. Ara bé, quan el banc considera que les circumstàncies no li permeten continuar mantenint vigent el contracte de crèdit, no pot actuar de manera brutal i donar per resolt el contracte de crèdit de manera anticipada sense requeriment previ, havent de donar un termini al creditor que li permeti prendre totes les mesures necessàries per poder fer front a la situació, en cas escaient.

No consta en autes que el banc, prèviament, hagi requerit a la Sra. Campillo de complir les seves obligacions abans de declarar vençuts anticipadament els crèdits pactats. Aquesta manca de requeriment, no exonera la part recurrent de pagar les quantitats endeutades, però podria generar per la mateixa una demanda d'indemnització per actuació incorrecta del banc, indemnització no sol·licitada en el present litigi.

Per conseqüent, s'ha de confirmar la resolució recorreguda.

IV.- Malgrat la desestimació del recurs sobre el fons del litigi, l'actuació incorrecta de la societat Catalá determina no fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs d'apel·lació de la Sra. ENTITY_5;

Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 29 de maig del 2012 en tots els seus extrems relatius al fons del litigi, però revocant-la respecte a l'imposició de costes, i no fer especial condemna en costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-