Impagament treballs.carrega de la prova (TSJC 265/14)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000265/2014 ORIGEN: 4000841/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- A l'audiència del 30 de juny de 2011 la societat Marti formulava demanda contra la societat Daza tot exposant substancialment que en el decurs del mes de setembre de 2010 la defenent havia contractat els seus serveis per a l'elaboració d'una revisió inicial de la part econòmica de la societat "Daza" des del mes de gener de 2010 fins el mes d'agost de 2010, així com per la realització de la seva comptabilitat a comptar del mes de setembre de 2010. Que una volta realitzades les tasques encomanades es presentaren a cobrament les factures núm. 2010/0013, de data 30 de novembre de 2010 i 2010/0021, de data 31 de desembre de 2010, per imports respectivament de 1.502,80 EUR i 3.526 EUR, les quals van resultar impagades per la defenent. Que la quantitat que adeutava la societat Daza s'elevava a 5.038,80 EUR;

I demanava que fos dictada Sentència condemnant-la a satisfer-li la quantitat global de 5.038,80 EUR, amb els interessos legals calculats al tipus legal a comptar de la data de cada una de les factures i, les costes processals, amb inclusió dels honoraris d'advocat, procurador i eventual perit.

II.- Que la demandada va comparèixer a l'audiència del 14 de juliol de 2011 i s'oposà a la demanda. Que a mitjans de l'any 2010 havia contractat a la societat ENTITY_4: 1) per a la realització d'una revisió comptable complerta inicial -partint de l'any 2008 fins a l'any 2009- per a la presentació dels estat comptables de l'any 2009 i 2), per a dur a terme la comptabilitat i gestió posterior de l'any 2010 (un cop la comptabilitat estigui en marxa de forma eficient) per a la presentació dels estats comptables de l'any 2010; Que just abans de Setmana Santa, (3/4 d'any més tard), sense poder-ne determinar la data, la societat agent va presentar-li un informe provisional relatiu a l'estat dels comptes de la societat Daza a data 31 de desembre de 2010, el quin no s'adequava a la realitat, doncs l'estat de deute i crèdits reals diferia del què figurava en l'esmentat informe. Que l'actora va recuperar novament l'informe de referència als efectes de subsanar els esmentats errors, qual cosa no va fer mai. Que davant de la inoperància de la societat avui demandant la seva mandant, el 5 de maig de 2011, va fixar un darrer termini d'acabament dels estats comptables pertinents per així poder-los registrar davant del Govern, sense que n'obtingués cap resultat; Que la darrera comunicació rebuda va ser la carta de l'advocada de l'agent reclamant el pagament de les factures; Que aquests serveis no havien estat realitzats; Que no havia rebut la comptabilitat ni l'estat de comptes definitiu dels anys mencionats; Que no estava d'acord amb l'estat de comptes presentat per l'agent amb el seu escrit de demanda, doncs l'actitud de l'agent feia entendre que aquest continuava sent defectuós; Que per tots aquests motius la seva mandant es va veure obligada a contractar els serveis d'una comptable perquè aquesta realitzés la comptabilitat i els estats comptables de referència de forma adequada.

I desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas, demanava que es volgués dictar Sentència i es declarés l'incompliment per part de la societat agent de la seva obligació a presentar una comptabilitat i estats comptables que reflecteixin la realitat econòmica de la societat Daza, la desestimació de la demanda quant al pagament de les factures reclamades per l'agent i la condemna a l'actora al pagament de les despeses processals.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle va dictar Sentència en data 13 de juny del 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

Estimar molt parcialment la demanda formulada en data 30 de juny de 2011 per la representació processal de Marti contra la societat ENTITY_5; Condemnar la defenent a pagar a l'actora la quantitat de 1.502,80 EUR augmentats amb l'interès legal comptador des de la data de la contesta a la demanda, això és el 14 de juliol de 2011 i sense fer especial pronunciament en costes judicials."

IV.- La part agent va formular recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 04-11-2014, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part defenent, en el seu escrit de contesta a les conclusions, manifesta que procedeix la confirmació de la sentència, amb més la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - Ha quedat acreditat a les actuacions que la part agent Marti va presentar demanda en reclamació de quantitat reclamant el pagament de dues factures per treballs professionals realitzats per a la societat Daza, sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar-li la suma de 5.038,80 EUR més els interessos meritats des de la data de cada factura així com al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

La Sentència d'instància va estimar parcialment la demanda i va condemnar a pagar la suma de 1502,80 EUR més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i sense fer especial pronunciament sobre les costes causades. Contra aquest pronunciament que s'aixeca la part agent.

SEGON.- Ens trobem davant d'una reclamació de quantitat per uns treballs que la part demandant considera que ha realitzat i la part demandada argumenta que no ha estat així perquè es va lliurar un estat comptable de la seva societat que era erroni i que posteriorment la part agent no li va lliurar un altre informe comptable degudament rectificat. Afirma que va donar un requeriment a la part agent perquè li lliurés la documentació i que no va servir de res. Aleshores, atès que tenia que confeccionar els estat comptables (comptes anuals) per dipositar-los en el Registre oficial abans del 31 de juliol, es va veure obligada a contractar un altre comptable perquè fes els comptes anuals dels exercicis 2019 i 2010.

Quant a l'altre encàrrec professional (lletra a) de la proposta feta per la societat reclamant hem de dir que ja es van estimar correctament realitzats per la sentència d'instància i que ja no són objecte de debat en aquesta alçada.

TERCER.- Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem sintetitzar en els següents: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"); 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, 6) la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

QUART.- Dit això, resulta que la part agent ha acreditat que va confeccionar la comptabilitat de l'exercici 2010 i el va aportar a les actuacions en data de 28.7.11 (és a dir, abans de la finalització del termini de dipòsit dels comptes anuals articles 71.1 i 74 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada). Hem de dir que en cap moment es parla en la proposta de serveis que fa l'agent a la demandada que aquesta va aportar a les actuacions de confeccionar els comptes anuals de l'exercici 2009, cosa que resulta per altra part raonable atès que la part defenent ja explica en la contesta que la dita proposta de serveis (que no porta data) es va fer "a mitjans de 2010".

La part defenent afirma que a) va rebre el treball realitzat per la auditora però que hi ha detectar errades i que aquella es va comprometre a rectificar i b) que li va donar un darrer requeriment en data 5.5.11 i que la part contrària no el va acomplir. Cap de les dues afirmacions té el més mínim suport probatori. I atès que hi havia errades, segons ella, conclou que en la documentació aportada a les actuacions també n'hi deuen haver, cosa que no és acceptable.

També la part defenent argumenta que c) va tenir que contractar urgentment una comptable per fer els comptes anuals de 2009 i també els de 2010. Tampoc això s'ha comprovat. Únicament ha aportat unes memòries de cada any (per cert la dues fora del termini de presentació segons els articles abans esmentats) que no han estat ratificades ni tenen signatura ni consten les de l'exercici 2010, inscrites en el registre públic del M.I. Govern. És cert que la part defenent va veure rebutjades les seves proves testificals i també la pericial. La testifical incloïa la de la nova comptable i la pericial per acreditar les errades suposadament comeses en la documentació aportada per l'agent. Però ha pogut proposar-les en la segona instància per la via de l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials i no ho ha fet. Ara es veu perjudicada en les seves afirmacions com a fets impeditius de l'obligació contractual duta a terme per la part agent.

CINQUÈ.- Hem de concloure en definitiva que la càrrega de la prova que incumbia a la part demandada ("fets impeditius") no ha estat realitzada i per aquest motiu no comprenem que les raons donades en la instància pel que fa l'altra factura no puguin ser exactament aplicables a les de la segona factura.

En conseqüència a tot el què hem dit, és procedent estimar el recurs i amb ell de manera íntegra la demanda interposada amb la corresponent imposició de les costes causades en la instància a la part defenent per aplicació del criteri de venciment objectiu, sense que concorri motiu per fer- ne una aplicació mitigada pels fets o pel dret aplicable.

SISÈ.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Marti contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 de juny del 2014, que REVOQUEM i en conseqüència ESTIMEM íntegrament la demanda interposada i CONDEMNEM la societat Daza al pagament de la suma total de 5.038,80 EUR més els interessos legals des de la contesta de la demanda, 28 de desembre de 2011, imposant el pagament íntegre de les costes en la instància a la part defenent. No fem especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada .

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-