Laboral improcedència sanció disciplinària (372-11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Josep Maria Pijuan Canadell Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-372/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Sandoval va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Bueno, en la qual interessava que es dictés sentència: 1) declarant la improcedència de la sanció que li va imposar la part demandada en mèrits de la carta tramesa el dia 29 d'octubre de 2010 i l'obligació de l'empresa de deixar-la sense cap efecte ni constància pública ni privada; 2) declarant que l'empresa ha de renunciar a dur a terme cap rebaixa del seu salari ni, en general, dels seus drets laborals de resultes de la sanció que pretenia imposar- li, així com que ha de reembossar-li qualsevol import que hagués deixat, efectivament, d'abonar-li de resultes de la sanció pretesa i condemnant-la a dur a terme, efectivament, els eventuals reembossaments que procedeixen; 3) declarant que no ha de recuperar els dies que no ha treballat en compliment de la sanció imposada, ja que la seva absència del lloc de treball ha estat causada exclusivament per la decisió injusta de l'empresa, i en cap cas per un acte que li sigui imputable i, a més a més, perquè ha intentat resoldre el conflicte amb caràcter previ a la data d'inici del compliment de la sanció sense que les seves al·legacions hagin estat ni ateses ni contestades per l'empresa; 4) declarant que, en qualsevol cas, l'empresa ha de cotitzar a favor seu la part corresponent a l'import dels 10 dies da salari amb que pretenia sancionar-lo i condemnant a dur a terme efectivament les cotitzacions addicionals que eventualment corresponguin; 5) condemnant a l'empresa a satisfer-li la totalitat de les despeses judicials i extrajudicials que l'imposició de la sanció li ha causat i pugui causar-li en el futur amb expressa inclusió de les despeses d'advocat en que ha hagut d'incórrer per oposar-se, en primer terme, privadament i, ara, amb la present demanda, per la injusta sanció pretesa.

II.- La societat Bueno va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que l'adversa va negligir el deure de control i supervisió del procediment de servei als clients celíacs i del personal al seu càrrec, i en definitiva de les seves funcions de cap de sala; que aquesta conducta acompleix amb les exigències de tipicitat de l'article 102.1 del Codi de les relacions Laborals.

III.- Per sentència de data 6 d'octubre del 2011 del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part agent, va: anul·lar la sanció disciplinària imposada el dia 29 d'octubre de 2010, condemnar a la societat Bueno a satisfer al Sr. Sandoval l'import de 801,20 EUR, a cotitzar a la CASS l'import brut de 847,83 EUR i a abonar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; declarar que l'agent no ha de recuperar els dies no treballats en execució de la sanció ara anul·lada; desestimar els restants pediments del Sr. Sandoval.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Bueno ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que l'objectiu de la sanció disciplinària no es limita a sancionar els incompliments dels treballadors, sinó que el seu objectiu i fonament, en l'àmbit laboral és més ampli, abastant la sanció els incompliments per manca d'acatament de l'organització productiva de l'empresa; que és doncs en aquest ordre d'idees on s'ha d'encabir la sanció imposada al Sr. Sandoval, doncs, mentre que el treballador certament no va ser el causant directe de l'incident hagut amb la clienta celíaca, l'empresa va constatar, a resultes d'aquesta disfunció en el servei, que existia un mancament als seus deures susceptible de sanció laboral, tot a l'objecte de garantir el degut respecte i acatament de l'organització tècnica de l'empresa; que queda palesa la descurança imputada a l'adversa, atès que el propi Sr. Sandoval indica quina va ser la causa de l'error en el servei prestat a la clienta celíaca; que els fets reconeguts pel treballador acrediten que es va produir una manca de coordinació entre el xef, el segon maître i el cambrer, i una manca de supervisió per part del primer maître; que queda per tant justificada l'imposició de la sanció al Sr. Sandoval, d'una banda per que s'ajusta totalment a la facultat sancionadora de l'empresa, tant en la seva vessant pròpiament sancionadora, com en la seva vessant d'instrument d'ordenació tècnica i organitzativa de l'empresa.

II.- El Sr. Sandoval va començar a treballar pel compte de la societat Bueno el mes d'agost del 2008, en qualitat de cap de sala del restaurant de l'hotel X d'Escaldes- Engordany. El dia 23 d'octubre del 2010 es va allotjar a l'hotel un grup amb una persona afectada d'una intolerància alimentària de tipus celíac. El Sr. Sandoval va afectar una taula a la clienta i va proposar-li un menú especial apte per la seva intolerància alimentària; també va informar de la situació el segon maître del restaurant, responsable d'atendre les comandes, i al cambrer, Sr. Bonet. La clienta va demanar una sopa, seguida d'un peix. Nogensmenys, el cambrer va equivocar-se i va servir a la clienta, no la sopa especialment preparada per ella, sinó una altra sopa del menú per nens. La clienta va començar menjar la sopa servida, fins que el segon maître li ensenya l'error. La clienta no va patir cap conseqüència d'aquest error però va deixar constància dels fets en el full de reclamació de l'hotel.

Per carta de data 29 d'octubre del 2010, l'empresa, desprès d'haver exposat els fets, va notificar al Sr. ENTITY_4: "Cal notar que vostè és el responsable directe del restaurant de l'hotel X i no va tenir cura en coordinar, comprovar i fer el seguiment del servei que donàvem a la Sra. Vilar. També cal tenir en compte que la Sra. Vilar ha formalitzat una queixa contra l'empresa, ja que ha patit un perjudici molt important per la seva salut. Aquests fets estan tipificats com a falta lleu a l'apartat 1 de l'article 102 de la Llei 35/2008 del Codi de les Relacions Laborals, (la descurança o la demora en l'execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat, cas en que es qualifica com a falta greu). L'empresa qualifica la falta de greu, atenent a la incidència de la seva inobservança en la qualitat del servei prestat, així com a l'evident perjudici per a la imatge i el prestigi de l'establiment hoteler, i ensems, per la posada en greu perill de la salut de la clienta i la conseqüent responsabilitat de l'empresa. La falta greu esta sancionada en l'apartat b del article 105 de la Llei 35/2008 del Codi de les Relacions Laborals amb suspensió de feina i sou fins a 10 dies. Per aquest motiu, l'empresa exercitant la seva potestat disciplinària, en mèrits del que disposen els articles 101 i 106 de la Llei 35/2008 del Codi de les Relacions Laborals, decideix imposar-li una sanció de 10 dies de suspensió de sou i feina per la comissió de la referida infracció greu, comptadors del dia 13 de desembre del 2010 al 22 de desembre 2010, ambdues dates incloses".

III.- El Codi de les Relacions Laborals disposa en els seus articles 101 i 102 que la direcció de les empreses pot sancionar els incompliments laborals dels treballadors, d'acord amb la graduació de faltes i sancions que s'estableix en aquest Codi... són faltes lleus: la descurança o la demora en l'execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat, cas en que es qualifica com a falta greu.

En el present cas, força és de constatar: que el Sr. Sandoval va prendre totes les mesures adients per tal que la clienta de l'hotel que patia d'una intolerància alimentària de tipus celíac, tingui un menú especial compatible amb la seva intolerància; que així va assignar a la clienta una taula determinada, va informar de la situació el segon maître responsable d'atendre les comandes i el cambrer, i que el cuiner va preparar una sopa especial per la clienta celíaca. Ara bé, si hi ha hagut un mal funcionament en l'execució de les referides mesures, és culpa cabdal del cambrer Sr. Guerrero, que, sense demanar res a ningú, va agafar un plat de sopa d'un menú per nens, pensant que es tractava de la sopa especial per la clienta celíac i que la va servir a aquesta darrera. És cert que sempre es pot reprotxar al responsable del servei, una falta de manca de vigilància o de manca de cura en la coordinació del servei, nogensmenys, aquesta falta ha de ser palesa i de forma greu, ja que el responsable del servei té una obligació de mitjans i no de resultat, i no se li pot imputar les faltes dels seus subordinats, si aquests darrers no han executat correctament les seves directives. En cas d'autes, la descurança imputada al Sr. Sandoval no pot ser qualificada de greu, sinó, com a màxim, de molt lleu. En efecte, es tracta d'una negligència no culpable, que no ha produït cap pertorbació important en el servei, ja que quan el cuiner va constatar l'error del cambrer, la clienta va poder menjar la seva sopa especial i no va patir de cap conseqüència d'aquest error; per tant, no mereixia la sanció tant dura pronunciada per l'empresa a l'encontra del treballador.

IV.- Per conseqüent s'ha de desestimar el recurs i condemnar la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància, en raó del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 6 d'octubre del 2011 en tots els seus extrems i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.