Accident de circulació - assegurances (5000095/2017)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Yves Picod Fátima Ramírez Souto

TSJC.- 0000359/2017 ORIGEN: 5000095/2017 - 00

NIG: 5300542120170000667

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Yves Picod i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Que la representació processal de la societat Badía va presentar demanda envers la companyia asseguradora Herrera, en la seva qualitat de corresponsal i representant al Principat de la companyia Galván sol·licitant que es dictés sentència condemnant a la defenent a satisfer-li 5.580,03.-EUR juntament amb els interessos generats a comptar de la data de contesta a la demanda, així com també la totalitat de les costes generades incloses les derivades d'advocat i procurador.

II.- Que la representació processal de la companyia asseguradora Herrera va contestar la demanda interessant la seva desestimació.

III.- Que L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, va dictar sentència de data 17 de juliol del 2017 amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat Badía, S.A. adreçada contra la societat Herrera,S.A.

SEGON.- Condemnar a la societat defenent a satisfer a la demandant 5.580,03EUR, incrementats amb els interessos legals meritats a comptar del dia 19 de maig de 2017.

TERCER.- Condemnar en costes a la societat Herrera,S.A. d'acord amb l'establert al tercer fonament de dret."

IV.- Que la representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 20 d'octubre del 2017 va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts, demanava que es revoqués la sentència i desestimés la demanda amb imposició de les costes de les dues instàncies a la part demandant.

V.- La representació processal de la part defenent per escrit de contesta a les conclusions de data 10 de novembre de 2017 demanava que es desestimés el recurs i es condemnés la part recurrent al pagament de les costes del recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la societat Herrera impugna la sentència al·legant la seva discrepància amb la mecànica de l'accident en no acceptar que el vehicle del seu assegurat s'aturés sobtadament a la rotonda i atribuir el desviament de la seva trajectòria i posterior col·lisió amb un dels piquets de delimitació de la rotonda a l'impacte rebut del vehicle marca Land Rover.

La sentència considera acreditat que el vehicle marca Volvo es va aturar quan intentava sortir de la rotonda per un punt no autoritzat perquè així ho va admetre la part defenent en la seva contesta a la demanda en la que literalment va consignar que "l'accident es va produir quan, sortint de la rotonda el vehicle espanyol, VOLVO, es va aturar i va esser sobtadament col·lidit pel vehicle que circulava al seu darrera". Es va admetre, en conseqüència, que el vehicle VOLVO va voler sortir de la rotonda, que es va parar i que va ser després quan es va produir la col·lisió.

La introducció posterior en l'escrit de conclusions de la primera instància i en l'escrit del recurs d'apel·lació d'una mecànica diferent de l'accident no pot ser considerada en aquesta alçada perquè l'apel·lació queda limitada a l'examen d'aquelles pretensions introduïdes en els escrits rectors del procediment, sense que puguin articular-se noves al·legacions, d'acord amb l'apotegma "pendente appellatione, nihil innovetur" (TSJC 113/2016 de 20 de desembre del 2016).

En qualsevol cas, tal com es diu a la sentència, la fotografia del foli 43 i el croquis de la declaració amistosa d'accident (foli 42) permet raonablement concloure que el vehicle Volvo va voler sortir de la rotonda per un punt no autoritzat i que va col·lidir amb un dels piquets de delimitació, quedant aturat, com es diu a la contesta de la demanda. Va ser en quedar aturat de forma sobtada quan el vehicle Land Rover que circulava darrera seu va topar amb ell.

II.- Fixada la mecànica de l'accident, l'exclusiva responsabilitat en la seva causació que la sentència atribueix al vehicle Volvo no la considerem correcta.

El conductor del vehicle Volvo va incórrer en una conducció negligent, tractant de sortir de la rotonda per un lloc no permès i quedant aturat al mig de la rotonda en topar amb una de les balises, i la seva conducta es presenta com causa de l'accident des de el punt de vista de la causalitat natural. Però a la producció de l'accident també va contribuir el conductor del vehicle Land Rover. És evident que, ja sigui perquè anava despistat o perquè circulava a una velocitat inadequada, no guardava la distància de seguretat necessària amb el vehicle que circulava davant d'ell, en no poder evitar la col·lisió quan aquest va quedar aturat en mig de la rotonda, infringint el que disposa l'article 7.1 del Codi de la Circulació.

Dit article estableix que tot conductor està obligat a deixar una distància amb el vehicle que circula davant seu que li permeti evitar col·lidir en cas de una disminució brusca de la velocitat d'aquest (article 7.1 del Codi de la Circulació), sense que el fet de circular per una rotonda impliqui una relaxació d'aquesta obligació, tal com s'entén en la sentència recorreguda. Precisament, l'accident és la concreció del risc generat per no guardar la distància de seguretat adequada i el resultat que la citada norma tracta d'evitar.

Per tot això considerem que tots dos conductors van contribuir de forma paritària a la producció de l'accident i són responsables en un 50% dels danys causats i, per tant, la societat Herrera, en la seva qualitat de corresponsal i representant al Principat de la companyia Galván, què és l'asseguradora del vehicle VOLVO amb matrícula espanyola XXXX, només haurà d'indemnitzar a la societat Badía SA en la meitat del cost de la reparació dels danys soferts pel vehicle del seu assegurat, és a dir, en la quantitat de 2.790.-EUR, més els interessos legals a comptar de la data de contestació a la demanda.

III.- La estimació parcial del recurs i de la demanda determina que cada part hagi de suportar les costes generades per la seva actuació processal.

IV.- L'estimació parcial del recurs i de la demanda determini que cada part hagi de suportar les costes generades per la seva actuació processal.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Herrera contra la sentència dictada per l'Hble Tribunal Unipersonal del Batlle, secció civil, de data 17 de juliol del 2017, que REVOQUEM en el sentit d'estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal de la societat Badía envers la societat Herrera i, per tant, CONDEMNEM a la societat demandada a indemnitzar a la societat demandat en la quantitat de 2.790.-EUR amb els interessos legals a comptar del dia 19 de maig de 2017, sense imposició de les costes de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-