Laboral-determinació de l'empresari desistiment justificat impagaments dels salaris (7900089-2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TSJC.- 0000355/2016 ORIGEN: 7900089/2014 - 00

NIG: 5300542120140003475

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Galan va presentar demanda laboral contra el Sr. Macias per escrit del 01-12-2014, demanant que se'l condemnés a satisfer-li :

l'import de 6.670,51.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, tenint compte que ja se li ha descomptat el 5,5% de la CASS al càrrec de la treballadora, i la cotització de l'import brut a la CASS,

l'import total de 929,04.-euros en concepte de salaris impagats i de vacances no satisfetes, tenint compte que ja se li ha descomptat el 5,5% de la CASS al càrrec de la treballadora, i la cotització de l'import brut a la CASS,

les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador la cotització a la CASS del 20% de les quantitats detallades en el punt 4.4 del seu escrit de demanda,

havent-se de descomptar de l'import total de la condemna l'import de 760.-euros dipositat judicialment pel Sr. Macias.

II.- La representació processal del Sr. Macias es va oposar totalment a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 09-06-2016, decidint : "Que estimant majoritàriament la demanda formulada per la Sra. Galan, contra el Sr. Macias, és procedent:

Primer.- Condemnar al defenent a pagar les següents sumes netes:

29,33 EUR en concepte de rossec dels salaris impagats dels mesos de setembre, octubre i quatre dies del mes de novembre de 2014;

127,39 EUR en concepte de pagament de les vacances no realitzades de l'any 2014;

6.670,51 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat de la treballadora.

Segon.- Declarar que les quantitats brutes resultant d'aquesta Sentència hauran de ser degudament cotitzades a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

Tercer.- Condemnar al defenent a abonar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Macias demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant totes les pretensions de l'adversa, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies .

La representació processal de la Sra. Galan demana la confirmació de la Sentència en tots els seus extrems, amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 25-10-2016, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal del Sr. Macias mitjançant el seu escrit de contesta als greuges, i consistent en què es practiquin les proves III.-, IV.-, V.-, VI.- i VII.- REQUERIMENTS sol·licitades per la seva part en l'escrit de proposició de proves de primera instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que, des del mes de novembre del 2012, la Sra. Galan treballava en la casa del Sr. Macias i de la Sra. Tamarit, fent tasques de neteja i de cura de llur filla, sense que es formalitzi per escrit cap contracte de treball malgrat tractar-se d'un contracte amb jornada de treball reduïda .

Per carta del 04-11-2014 adreçada al Sr. Macias, la Sra. Galan va desistir de la relació laboral indicant :

"...desprès de dos mesos sense rebre el meu salari (m'adeuta setembre 2014; octubre 2014) dono per resolta la relació laboral que ens uneix des del novembre de l'any 2002.

En base a l'esposat, i en virtut del que estableix la legislació laboral, urgent li reclamo els dos mesos deguts de salari, la part proporcional de les vacances pendents més una indemnització de 45 dies, o part proporcional, per any treballat amb vostè, en cas que no faci efectiva la suma esmentada, procediré a reclamar-la judicialment."

En data 07-11-2014, l'advocat del Sr. Macias va dipositar a la Batllia l'import de 760.-euros en concepte de salaris dels mesos de setembre i octubre del 2014.

II.- Els arguments que, segons la representació processal del Sr. Macias, haurien de portar a revocar la sentència d'instància són en essència que: 1) la reclamació havia d'anar adreçada a la Sra. Tamarit, la seva ex-esposa, i no a ell ;

2) és a l'adversa de saber en contra de qui ha de presentar la demanda i no és al demandat de dir quina és la persona que s'havia de demandar; 3) no és cert que ell ha gaudit dels serveis de la demandant i a partir del mes de setembre del 2014 l'única qui va gaudir d'aquelles serveis és la Sra. Tamarit qui vivia sola al domicili ; 4) la Sra. Galan coneixia perfectament que la Sra. Tamarit era el seu patró, però el va demandar a ell conscientment quan les dues dones tenen una relació d'amistat ; 5) el Sr. Macias va dipositar a la batllia el mes de setembre perquè ignorava que la Sra. Tamarit ja l'havia pagat ; 6) ha quedat acreditat que l'empleada cobrava el dia 8 ; 7) Sí que la declaració i cotització a la CASS és una prova del pagament del salari ; 8) el més d'octubre va ser pagat per ell sense retard ; 9) els dies de novembre queden coberts pel dipòsit de 370.- euros fet en concepte del salari de setembre puix aquest ja estava pagat i 10) no existeix cap impagament ni cap retard de pagament del salari.

De manera preliminar, cal precisar que si és ben cert que és al demandant que pertany verificar que formula les seves pretensions en contra de la persona que té legitimació passiva al respecte de les mateixes, també és cert que :

d'una banda, en matèria laboral, l'empresari té l'obligació de deixar perfecte coneixement a l'empleat de qui és la persona que el contracta, i tota confusió al respecte no pot perjudicar al treballador sinó a qui ha creat o participat a crear la confusió,

d'altra banda, quan una part considera que no ostenta cap legitimació passiva en relació a les pretensions formulades en contra d'ella, existeix una figura processal idònia, és a dir l'excepció de manca de legitimació passiva que dona lloc a un debat específic. En el present cas, constatem que en cap moment el Sr. Macias va formular tal excepció processal.

És el tribunal que, vist les al·legacions del defenent, va considerar que existia una excepció de manca de legitimació passiva tàcitament plantejada pel defenent i que va motivar les raons portant a considerar que el Sr. Macias tenia legitimació passiva en relació a les demandes de la Sra. Galan.

En tot cas, constatem que la part recurrent no aporta cap element convicent per contradir les conclusions del tribunal sobre l'existència de la relació laboral.

I efectivament, en consonància amb les definicions del contracte de treball i de l'empresari donades pels articles 5 i 10 del Codi de relacions laborals, el fet que, des de l'inici, la Sra. Galan prestava els seus serveis laborals pel compte i en benefici de la casa del Sr. Macias i de la Sra. Tamarit, que el Sr. Macias també la dirigia i la remunerava via el compte bancari de la família, que dit senyor apareix fins al final com el declarant a la CASS, i que va dipositar a títol personal a la batllia els imports reclamats en concepte de salari, són uns elements suficients per caracteritzar entre la demandant i el defenent una relació contractual laboral sotmesa a les disposicions del Codi de relacions laborals.

Cal afegir que si el defenent ha repetit al llarg del procediment que existia una relació d'amistat entre la Sra. Galan i la Sra. Tamarit, aquesta afirmació és òrfena de tota prova.

Així les coses a partir del moment on existia una relació laboral entre la Sra. Galan i el Sr. Macias, les vicissituds de la vida conjugal entre aquest darrer i la seva esposa no podien tenir cap efecte sobre el vincle contractual i les obligacions recíproques de les parts. Tampoc podia l'empresari pretendre posar fi a la relació laboral vigent sense respectar les seves obligacions legals.

III.- Pel que fa a la causa de desistiment, l'article 97 c. del Codi de relacions laborals permet el desistiment justificat de l'empleat en cas de falta o de retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

No cal repetir la nostra jurisprudència al respecte ja que el primer jutjador la va exposar de manera detallada, en particular la diferència de règim entre la falta de pagament i els retards en el pagament.

Malgrat les afirmacions del Sr. Macias, ha quedat establert en autes que el salari del mes de setembre del 2014 no fou pagat fins al moment del dipòsit judicial, posteriorment al desistiment.

El recurrent torna a afirmar que és la Sra. Tamarit qui va pagar dit salari, fet que ell desconeixia al moment de rebre la carta de desistiment.

Però, si bé ha quedat acreditada l'existència d'un pagament en efectiu de data 22-09-2014, ressurt de les manifestacions concordants de la Sra. Galan i de la Sra. Tamarit que aquesta darrera ho va fer en concepte del salari d'agost del 2014 (amb retard doncs).

Malgrat l'afirmació contrària del recurrent, el fet de declarar i cotitzar a la CASS un salari, si bé pot constituir un indici (vg. TSJSC 347/2014), no pot per si sol constituir una prova fefaent del pagament del salari puix si és efectivament en teoria és lògic de declarar després d'haver pagat, no sempre és així que els empresaris ho fan, i seria del tot insuficient i contrari a la protecció dels drets dels treballadors admetre com a prova de la satisfacció del salari la mera justificació de la seva declaració a la CASS.

Les regles en la matèria són clares i conegudes : és a l'empresari que cal justificar que ha pagat el salari pactat. A més, en virtut dels articles 83, 157 i 158 del Codi de relacions laborals, l'empresa té l'obligació d'entregar a la persona treballadora el butlletí de salari, en què s'han d'especificar individualment tots els conceptes retribuïts. La persona treballadora l'ha de signar i l'empresa n'ha de conservar la còpia durant un període mínim de tres anys. El butlletí de salari té valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import.

Ara bé en el present cas, apareix que l'empresari no ha respectat mai aquestes obligacions i que no aporta cap prova del pagament.

Cal afegir al respecte que les proves III.- a VII.- sol·licitades pel defenent i ara recurrent però refusades per la instància i per aquesta Sala, consistien en oficiar a les entitats bancàries del país als efectes de que aportin a la causa un extracte del compte o comptes bancaris que estiguin oberts a les dites entitats bancàries a nom de la Sra. Galan com a titular única i/o juntament amb terceres persones, i que certifiquin si en els comptes dels quals la Sra. Galan n'és titular, existeixen títols de crèdit (valors, fons d'inversió, bonos, obligacions ... ) des de quina data, sobre quins productes, així com la posició de la cartera, que s'oficiï a l'entitat bancària X. per tal que certifiquin quines persones físiques i/o jurídiques son titulars del número de compte IBAN XXXX, així com que vulgui aportar extracte bancari des del mes de setembre de l'any 2013 fins al mes de d'octubre de l'any 2014, així com que es vulgui aportar tots els xecs emesos des d'aquell número de compte en el període ans descrit ; que es requereixi a les entitats bancàries per tal que aportin el corresponent certificat mitjançant el qual es constati quin dia de cada mes des del mes setembre de l'any 2013 fins al mes de setembre de l'any 2014, així com el dia de la cotització de la quantitat percebuda en concepte de salari per part de la Sra. Galan prop de la CASS durant el mateix període; i finalment que es requereixi a la part avui adversa per tal que aporti a la present causa extractes de punt de la CASS des de l'inici de la seva vida laboral fins l'actualitat.

Com a mínim, aquestes proves no eren necessàries, sobre tot pel que fa a l'establiment d'un ingrés en metàl·lic l'origen del qual sempre és difícil de determinar. També ho eren en relació a la determinació de la data habitual de pagament del salari ja que es va aportar una resposta a aquesta qüestió gràcies a les manifestacions de la Sra. Tamarit.

A més, no solament eren desproporcionades en particular en relació a la protecció de la intimitat però es veu que cercaven a compensar la manca de compliment per part de l'empresari de les seves obligacions en matèria de formalització del pagament del salari.

D'altra banda, essent impagat el mes de setembre, el dipòsit fet a la batllia en concepte de salari de setembre s'ha d'imputar a aquest mes i els dies treballats de novembre queden impagats.

Per tant, és de manera ajustada a dret que el tribunal ha considerat el desistiment com justificat i ha donat lloc a la indemnització corresponent, al ròssec de salaris impagats i de vacances així com a la cotització dels mateixos.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Macias contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-06-2016 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Macias, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.