Impugnació acords socials - abús de dret (3100238/2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000294/2017 ORIGEN: 3100238/2014 - 00

NIG: 5300542120140002950

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7.5.2014 la representació processal de la Sra. Ricart va formular demanda declarant la nul·litat de ple dret de l'acord societari de modificació de l'article 15 dels Estatuts Socials de la mercantil ORG_0, adoptat per la seva Junta General Extraordinària del 7.4.2014, imposant als defenents les costes judicials causades a la seva patrocinada per raó de la tramitació d'aquest plet, amb inclusió de les derivades de la intervenció d'advocat i procurador d'aquesta part.

II.- La representació processal de la societat ORG_0 va contestar la demanda en data 2.7.2014 sol·licitant que es desestimés íntegrament les pretensions de contrari, amb imposició a aquella de les costes processals causades, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 21.6.2017 i va decidir :

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per la Sra. Ricart contra la societat mercantil andorrana per accions "A, S.A.", ha d'absoldre i absol a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari, extrem aquest que també ha de comportar, a comptar de la fermesa de la present resolució, es deixi sense efecte la mesura cautelar que fou decidida en aquest plet per aute dictat el 20 de maig del 2014, amb imposició de les costes processals causades en aquesta instància segons s'articula en el V.- Considerant.

Segon.- contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la Secció del Batlle Ponent. Presentada l'apel·lació, el Batlle Ponent emplaçarà per providència les parts litigants perquè compareguin davant el M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de quinze dies remetent així mateix els autes originals a aquell."

V.- Contra l'esmentada resolució, en data 7.9.2017 formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Ricart i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la revocació de la Sentència d'instància i que es declari nul l'acord adoptat en la Junta General Extraordinària de 7.4.2014 de ORG_0 de modificació de l'article 15 dels seus estatuts socials, per ser contrària a l'article 36 de la Llei 20/2007 la convocatòria de la Junta i perquè l'acord és també contrari tant a l'interès social com a l'article 66.2 de la Llei 20/2007, imposant a l'adversa les costes processals, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador, ocasionades a aquesta part en primera instància i en aquesta alçada.

Per escrit de data 14.11.2017, la representació processal de la societat ORG_0, contesta a les conclusions tot demanant que es desestimi el recurs interposat per l'adversa, confirmant la sentència d'instància i imposant a la part apel·lant les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent Sra. Ricart reclama front la part defenent la societat mercantil A,SA (en endavant, A) en demanda en la que sosté una petició de declaració de nul·litat de l'acord pres en la Junta General Extraordinària del dia 7.4.2014 respecte la modificació de l'article 15 dels estatuts socials.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes de la instància i aixecament de la mesura cautelar.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- Consideracions prèvies d'interès :

La societat A és una societat patrimonial familiar dels germans R.M. constituïda pels tres germans amb la següent participació: En Vilar té el 40% de les accions; en Téllez el 30%, i Ricart el 30% restant. La societat està administrada des de l'any 2009 pels dos germans. Es dedica a la gestió i administració de béns immobles i locals en règim de lloguer i a l'explotació d'una finca rústica.

La relació inicial de la gestió del patrimoni familiar va ser mancomunada entre els tres germans, però a partir de l'any 2008 es va començar a esquerdar aquella unió familiar que va culminar amb acords societaris de l'any següent en els quals els germans varen apartar del Consell d'Administració a la germana i aquesta va iniciar successives impugnacions dels acords socials des d'aquell exercici sobre diversos aspectes de la societat i en especial de la seva gestió i resultats. També tenen discrepàncies sobre l'herència del pare i també sobre l'herència de la mare. Aquest és el context familiar en el qual es desenvolupa aquest litigi.

III.- En l'abordatge pels Tribunals de les impugnacions d'acords socials cal tenir present sempre que la legislació sobre les societats mercantils es configura sobre l'ampli espectre que proporciona la nostra realitat socioeconòmica i per tant no pot abastar en detall les peculiaritats dels diferents mides de societats mercantils. No són iguals les relacions societàries en una empresa familiar de pocs socis que en una altra amb nombrosos socis que es desconeixen entre si i que no els vincula altre lligam que la coparticipació en l'accionariat (el denominat "capitalisme popular").

Això obliga a interpretar amb més flexibilitat els requisits formals exigibles en el funcionament de la vida societària quan es tracta d'una societat familiar de pocs socis en la quals els mecanismes d'informació són en ocasions més informals, que en una gran companyia.

Per altra banda, els Tribunals hem de garantir el funcionament dels mecanismes democràtics de presa de decisions, alhora que evitar l'abús de les majories sobre les minories que poden constituir actuacions abusives en perjudici dels drets d'aquestes segones.

IV.- Entrant ja en l'examen dels motius pels quals la Sra. Ricart considera que l'acord pres el dia 7.4.2014 sobre el canvi en els estatuts socials ha de ser declarat nul, d'acord amb l'article 40 de la Llei 20/2007.

El primer consisteix en considerar que abans de la JGE no se li va oferir les informacions que tenia dret a rebre d'acord amb l'article 36 de la Llei. Així explica que si bé va rebre una carta datada en 4.3.2014 per la qual se li anunciava la convocatòria de la Junta (dia 7.4.2014, dilluns) per modificar l'article 15 dels estatuts, va contestar mitjançant carta de 2.4.2014 rebuda per la societat el dia 4.4.2014 (divendres) reclamant aquella informació prèvia. La part defenent va contestar per burofax lliurat el mateix dia 5.4.2014 (dissabte) explicant les raons del canvi estatutari i encara que la Sra. Ricart afirma que no va rebre aquell burofax, el cert és que el seu representant el dilluns següent va acudir a la convocatòria de la Junta i va rebre les mateixes explicacions que contenia el burofax (més endavant entrarem a analitzar-les) i no va formular cap objecció en contra de la celebració de la Junta i va votar-hi en contra de la modificació. Aquest recull d'esdeveniments no ens pot dur a la conclusió que la manca d'informació prèvia ha de justificar la nul·litat d'aquella convocatòria perquè si be la Sra. Ricart ja tenia coneixement des de la carta de 14.2.2014 (anterior a la de 4.3.2014) de modificar els estatuts en aquell mateix punt (ella mateixa ha aportat aquella missiva), va esperar a trametre la seva resposta gairebé un mes més tard i amb el temps apurat abans de la JGE de 7.4.2014 per demanar explicacions que justifiquessin el canvi estatutari, cosa que denota molt poca diligència per la seva part i a més el seu representant en la Junta tampoc va fer cap objecció al respecte. En conseqüència, aquest motiu recolzat en qüestions formals no pot ser atès.

V.- Pel que fa al segon motiu consistent en la manca de justificació dels administradors de l'interès social per canviar l'article 15 sobre el dret de representació en les Juntes de la societat, hem de dir que no compartim el criteri dels administradors de que protegeixin l'interès socials per preservar la confidencialitat de la societat. En primer lloc, no s'ha explicat perquè cal canviar la forma d'estar representat un soci en la Junta general de la forma que s'ha vingut fent des de 1995 en que es va constituir la originària societat patrimonial familiar (B SL); En segon lloc, corresponia als administradors acreditar que concorria un interès social que no fos en benefici d'un o més socis. Recordem que la llei 20/2007 està fonamentada en principis contractualistes "atesa la realitat social andorrana desplegada en forma societària, la qual està formada fonamentalment per societats tancades i amb pocs socis, la qual cosa fa possible i aconsellable construir el seu règim sobre principis contractualistes", com es pot llegir en la seva exposició de motius, en la qual posteriorment es reiteren aquests principis per dues ocasions més. Per tant, la suma dels interessos de cada soci és el que ens permet configurar "l'interès social". En tercer lloc, l'argument de la confidencialitat sobre la gestió societària que es fonamenta -segons els dos germans- en una deliberació més personalitzada, en impedir que les estratègies judicials de la germana interfereixin el desenvolupament de les juntes i en evitar la presència d'assessors (lletrat de la germana) que no mantenen cap relació contractual amb la societat, siguin arguments que puguin considerar-se raonables i respectuosos amb els drets de cada soci individual. No hem d'oblidar que també assisteixen a les juntes persones que no són sòcies (com es comprova en el foli 132); que els acords han de ser recollits en acta i que n'han de tenir coneixement els tres socis; que la confidencialitat que cal preservar de qualsevol societat mercantil no pot anar en contra dels drets d'informació dels socis sobre la marxa de la societat i de les explicacions prèvies que poden exigir abans de cada junta i finalment que qualsevol professional que hi assisteixi està vinculat pel secret professional i que no consta que hi hagi hagut mai cap fuga d'informació no autoritzada.

Recordem que la Llei 20/2007 en el seu article 35.2 preveu que el soci es pot representar per una altra persona, encara que no sigui sòcia i "que els estatuts poden limitar aquesta facultat". Sota aquesta facultat de limitar és on els socis restants han justificat l'acord societari en litigi. Però una cosa és que es pugui limitar la facultat de delegar la representació per un nombre de persones, per la seva qualificació professional, i altra, ben diferent, és obligar a un soci a que únicament pugui delegar en algun dels altres dos. En aquest cas resulta clarament abusiva aquesta decisió atesa la mala relació existent -malauradament- entre els germans. Imposar a la germana Ricart que delegui en un dels seus germans, es equivalent a deixar-la sense veu en el Consell, cosa que infringeix clarament el seu dret a ser-hi present. Al·lega la Sra. Ricart que no es troba en les mateixes condicions de coneixement professional que tenen els seus dos germans i per aquesta raó es fa representar per algun professional al mateix nivell que els seus germans. La decisió impugnada permet deduir de manera lògica i raonable que el que es busca és silenciar una veu discordant amb la gestió dels altres dos socis. Però és que a més, els altres dos germans encara imposen més limitacions a la seva germana quan li diuen que podrà assistir-hi personalment en companyia d'un assessor "sempre que ho autoritzi abans de començar la junta el president de la mateixa o la majoria de socis" (carta de 4.4.14, foli 223), decisió que ja culmina l'abús de dret en la presa de la decisió, atès que, fins i tot, poden impedir que la germana tingui algun assessor en la junta, per l'exclusiva i arbitrària voluntat d'ells, sense cap mena de motivació ni de supòsits previs establerts en els quals es podria prendre aquella limitadora decisió.

Així doncs, aquest motiu ha de ser estimat perquè la facultat de delegar no es pot limitar de la manera indicada per resultar una decisió clarament abusiva en impedir de fet la participació de la Sra. Ricart a participar en les decisions sobre els assumptes de la societat. O dit en altres paraules, la imposició d'una majoria que trepitja els drets de la minoria no pot venir avalada pels Tribunals.

VI.- Però també el tercer motiu ha de ser estimat. En efecte, l'acord impugnat no només és abusiu sinó que és contrari al que disposa l'article 66.2 de la Llei 20/2007 que diu: "2. Sense perjudici del que l'apartat anterior disposa, la modificació dels estatuts que imposi obligacions a tots o a alguns socis requereix el consentiment individual dels afectats. La modificació dels estatuts que afecti els drets individuals d'una o més classes d'accions o participacions requereix l'acord de la majoria dels socis titulars afectats."

Això comporta que la Sra. Ricart hauria d'haver acceptat de manera expressa i individual aquella limitació de delegar que li afectava perquè l'obligava a delegar en un dels altres dos germans. No solament no ho ha fet sinó que, a més, ho ha impugnat judicialment. Per tant, aquest motiu també avoca a la declaració de nul·litat de l'acord impugnat per aplicació del que disposa l'article 40.2 de la mateixa Llei.

Per tot això, cal estimar íntegrament la demanda amb imposició de les costes de la instància a la part agent.

VII.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Ricart contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 21.6.2017, que revoquem i ESTIMAR la demanda interposada per la Sra. Ricart i declarar nul·la la modificació de l'article 15 dels estatuts de la societat A, SA que es va acordar en Junta General Extraordinària de 7.4.2014, amb imposició de les costes de la instància a la part defenent.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-