GOVERN. COMERÇ. Sanció per a la realització d'activitats comercials sense autorització administrativa. Intrusisme professional. PROCEDIMENT SANCIONADOR. Requisits del plec de càrrecs. La notificació a l'interessat, quan s'havia designat el seu advocat, no produeix l'anul.lació de l'acte (2000076/2014)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Vincent Aniére

Núm. de Protocol: 2000076/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000089/2015

SENTÈNCIA 7-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Briones

Representant: ídem

Advocat: Sr. Blasco

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Salcedo

Advocat: Sra. Farré

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Vincent Anière

Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000076/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Briones va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA de data 9 de juliol de 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió del M.I. Ministre d'Economia i Territori de data 2 d'abril de 2014 i per la qual s'acordava imposar a la part agent una sanció econòmica d'11.500EUR pel desenvolupament d'activitats comercials sense gaudir de les perceptives autoritzacions administratives, i se li ordenava el cessament immediat de l'activitat no autoritzada.

2.- La sentència de 1 de setembre de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Briones.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

s'han vulnerat els principis rectors del procediment sancionador per quant no s'exposen en el plec de càrrecs tot el conjunt de fets i proves que constituirien la infracció administrativa;

la manca de precisió respecte els fets que s'imputaven comporten una clara vulneració del dret a la defensa i del principi contradictori;

la notificació de la resolució es va realitzar de forma defectuosa, ja que es va adreçar directament a la part agent i no al representant que aquesta havia designat per davant l'Administració, i per tant no hi ha eficàcia de l'acte administratiu notificat de forma defectuosa;

la manca de notificació de nous fets i noves proves comporta una indefensió de la part agent que s'ha vist privada del dret a defensar-se i al·legar, i per conseqüent la nul·litat o anul·labilitat del procediment sancionador seguit.

4.- En la seva contesta de data 11 de desembre de 2015, el GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:

el plec de càrrecs conté tots els fets detallats que es dirigeixen contra la part agent, i que són els mateixos que posteriorment li són imputats;

el contingut del plec de càrrecs motiva suficientment que el Sr. Briones ha realitzat una activitat de naturalesa comercial de compra-venda de vehicles;

l'interessat no ha sol·licitat la pràctica de proves, ni ha presentat cap element que permeti qüestionar l'actuació del ENTITY_6;

tot el conjunt de proves porten a determinar que la part apel·lant va mantenir una activitat comercial de compra-venda de vehicles sense estar-ne autoritzat;

el lletrat de l'agent va tenir accés a l'expedient administratiu quan tots els elements probatoris ja s'hi trobaven incorporats, llevat de la relació de vehicles inscrits al Registre que es va incorporar posteriorment, document al qual la part agent hi hauria pogut tenir accés però no va voler exercir el seu dret;

la notificació realitzada a la part agent no es pot titllar de defectuosa;

sol·licita la imposició de costes a la part agent per considerar que l'actuació del Sr. Briones ha estat en tot moment presidida per la mala fe i la temeritat.

5.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, l'agent ha estat sancionat per una infracció molt greu de l'article 102.f) de la Llei 12/2013, de 13 de juny, del comerç, com a conseqüència d'haver desenvolupat activitats comercials, consistents en la compravenda i/o intermediació de vehicles d'ocasió, sense gaudir de les preceptives autoritzacions administratives.

Atès que la sentència del Tribunal de Batlles ha confirmat la resolució sancionadora, l'interessat interposa el present recurs d'apel·lació, que es basa en unes al·legacions que poden ser reconduïdes a dos grans apartats. En primer lloc, s'afirma que la sanció es va fonamentar en un fets que no havien estat objecte del plec de càrrecs, ja que aquest només es basava en l'acta d'inspecció núm. 4446, de 28 de novembre de 2013, de manera que el procediment sancionador és nul, o subsidiàriament anul·lable, en haver causat la indefensió del recurrent. En segon terme, s'al·lega que la resolució sancionadora va ser notificada directament a l'interessat, quan aquest havia designat el seu advocat per rebre totes les notificacions derivades de l'expedient.

Tercer.- Com es desprèn de l'examen de l'expedient administratiu, el plec de càrrecs (foli 57) conté la indicació dels fets que s'imputaven a l'interessat ("es constata que realitzeu la compravenda i/o intermediació de vehicles d'ocasió, sense les preceptives autoritzacions del Govern d'Andorra"), la tipificació dels mateixos segons l'article 102.f) de la Llei 12/2013 i la sanció econòmica que podia ser imposada, que anava de 6.001 a 60.000EUR, d'acord amb l'article 107.1.a) de la mateixa llei.

En conseqüència, no es pot negar que el referit document contenia les indicacions precises, segons l'article 3.2 del Reglament regulador del procediment sancionador, de 21 d'octubre de 1998. D'altra banda, la posterior resolució de l'expedient es va fonamentar en els mateixos fets i va confirmar la qualificació jurídica que havia anticipat l'instructor, imposant una multa d'11.500EUR. Des d'aquesta perspectiva, doncs, no es pot apreciar cap vulneració de les normes reguladores del procediment, que hagi produït una situació d'indefensió per a l'interessat.

En realitat, allò que el recurrent vol fer valer és el fet de que, quan es va redactar el plec de càrrecs, encara no s'havien reunit tot el conjunt de proves de càrrec que, posteriorment, justificarien la imposició de la sanció. En concret, no s'havia incorporat en aquell moment a l'expedient l'informe del Registre de vehicles, segons el qual l'interessat n'havia adquirit fins a 88 des de 1995 fins a 2013, dels quals 33 en els darrers cinc anys, i que gran part d'aquests vehicles havien estat donats de baixa en un període de menys d'un mes, o de pocs mesos, com recull la sentència apel·lada. De fet, aquest és un indici ben rellevant a l'hora d'apreciar que l'activitat de compravenda tenia una finalitat mercantil, tal com va declarar aquesta Sala en un supòsit similar, en la sentència núm. 41-2006, de 28 de juny.

Ara bé, allò que exigeix l'article 3.2 del Reglament regulador del procediment sancionador és que el plec de càrrecs contingui l'exposició dels fets que s'imputen a l'interessat, el que no és el mateix que la enumeració de les proves que justifiquen la imputació. De fet, res impedeix que es practiquin noves proves amb posterioritat al plec de càrrecs, ja sigui a petició de l'interessat o bé d'ofici, com ha succeït en aquest cas. Allò que resulta essencial, per evitar qualsevol indefensió, és que el ciutadà conegui els fets que li són imputats, i que la posterior resolució sancionadora no alteri aquests fets ni n'afegeixi de nous.

A efectes merament interpretatius, ja que encara no estava en vigor quan es van dictar les resolucions impugnades, cal recordar que el nou article 123 quinquies, apartat 4t., del Codi de l'Administració preveu expressament la possibilitat de que, a més de les proves proposades per l'interessat quan contesta el plec de càrrecs, l'instructor pugui decidir, d'ofici, l'obertura d'un termini de prova, amb la qual cosa s'ha recollit en la llei la possibilitat que ja estava implícita en el Reglament regulador del procediment sancionador.

En el supòsit que ara s'examina, la imputació ha estat centrada en tot moment en la realització d'activitats d'intermediació comercial sense disposar de la preceptiva autorització administrativa, i l'interessat ha pogut articular els mitjans de defensa que ha considerat adients. D'altra banda, també ha pogut prendre coneixement en qualsevol moment del contingut de les actuacions. En conseqüència, no es pot apreciar cap situació d'indefensió que pugui determinar la invalidesa de la resolució sancionadora, en els termes que preveu l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

Quart.- Pel que fa al segon motiu d'impugnació, és cert que la resolució sancionadora havia d'haver estat notificada a l'advocat del recurrent, que havia estat designat expressament amb aquesta finalitat. Tanmateix, el fet de que la notificació s'adrecés al propi interessat no justifica l'anul·lació de la resolució impugnada. Aquest és un vici que afecta l'eficàcia de l'acte, però no la seva validesa. Així ho determina l'article 47 in fine del Codi de l'Administració, quan estableix que "l'absència o la irregularitat de la notificació suspendran els terminis de recurs".

Segons aquest precepte, la notificació adreçada a l'interessat, quan s'havia designat una tercera persona, podia produir que quedessin en suspens els terminis per interposar recurs contra la resolució sancionadora, però aquest defecte va quedar convalidat quan el recurrent es va donar per assabentat de la resolució i va formular el corresponent recurs d'alçada. Per tot això, s'ha de desestimar aquest segon motiu d'impugnació.

Cinquè.- El recurs d'apel·lació es circumscriu als vicis de procediment que han estat examinats, i no discuteix en realitat la qüestió de fons. En tot cas, l'elevat volum de vehicles que l'interessat va adquirir en un reduït espai de temps justifica de forma suficient la imputació de que es dedicava realment a una activitat comercial sense disposar de la preceptiva autorització administrativa. Són aplicables sobre aquesta qüestió els mateixos criteris que es contenen en la sentència d'aquesta Sala núm. 41- 2006, de 28 de juny, que va tractar un supòsit de naturalesa similar.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Briones contra la sentència dictada l'1 de setembre de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.