Laboral-contracte de durada determinada per servei concret pel compte d'un tercer-outsourcing-indemnització de 98.2 (7900019-2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000145/2016 ORIGEN: 7900019/2014 - 00

NIG: 5300542120140000665

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Narváez va presentar demanda laboral contra la societat Briones, SA, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma de 19.580,18.-euros en concepte d'indemnització per resolució del contracte abans del termini fixat i la suma de 928,25.- euros en concepte d'havers laborals impagats, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat.

II.- La representació processal de la societat Briones, SA, es va oposar parcialment a la demanda, sol·licitant la desestimació de les pretensions relatives a la indemnització, tot i formulant una demanda reconvencional per tal de condemnar el Sr. Narváez a pagar-li l'import de 18.810.-euros en concepte d'incompliment de la clàusula de no competència.

La representació processal Sr. Narváez es va oposar a dita demanda i al seu torn, però de forma subsidiària, va formular una demanda reconvencional a la demanda reconvencional per tal de reconèixer-li el dret de percebre l'import de 18.810.-euros en concepte de dedicació exclusiva i de compensar dit import amb el de 5.940.-euros que correspondria a la quantitat màxima a la que l'empresa pot pretendre en concepte d'incompliment de la clàusula de no competència.

Però, per aute del 31-03-2015, es va decidir que la part agent no podia processalment formular tal demanda reconvencional a una demanda reconvencional.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 23-02-2016, decidint : "Estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Narváez i desestimant íntegrament la demanda reconvencional interposada per l'empresa demandada, és procedent condemnar a Briones SA. a pagar a la part agent la quantitat total de 19.580,18 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament il·legal, incrementada pels interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 28 de novembre de 2014, així com a declarar -o complementar en el que escaigui- i cotitzar prop la Caixa Andorrana de Seguretat Social segons allò detallat al Fonament de dret Sisè, tot sufragant les despeses processals causades segons allò previst a l'anterior Fonament de dret Vuitè".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Briones SA, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant totes les pretensions de l'adversa i estimant la seva demanda reconvencional, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal del Sr. Narváez demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 19-07-2016, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la societat Briones SA, mitjançant el seu escrit de greuges presentat en tràmit d'apel·lació, consistent en què es vulgui declarar pertinents les preguntes 15 i 16 proposades al testimoni Sr. Somoza i 14 i 15 proposades al testimoni Sr. Vendrell, en mèrits de la prova III.-TESTIFICAL.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments revocatoris són en essència que: 1) el contracte laboral no tenia una data certa d'acabament i la seva durada estava supedita a la vigència de la tasca desenvolupada per treballador demandant en el marc del contracte d'externalització el qual tampoc tenia data certa d'acabament ; 2) és la finalització del servei prestat pel treballador que constitueix la situació concreta que determina l'acabament de la relació laboral ; 3) aquest supòsit es va donar amb el correu electrònic d'Álvarez del 25-07-2014 i es tracta d'un fet objectiu ; 4) no és cert que l'empresa va deixar entendre que la relació duraria fins al 2015 ; 5 ) el tribunal no ha pres en compte que l'empresa havia efectuat gestions prop d'Álvarez per tal de conservar el lloc de treball del Sr. Narváez ; 6) no existeix cap maniobra per part seva i al contrari és l'empleat i Álvarez qui van defraudar els seus drets; 7) el Sr. Narváez va passar immediatament a treballar per A:T. via una agencia de treball temporal i la pràctica de les preguntes declarades innecessàries hauria acreditat que Álvarez tenia la intenció de continuar la relació quan va demanar la seva baixa a S. SA ; 8 ) la cessió temporal de recursos humans a favor d'una empresa tercera no està prohibida i no s'ha de penalitzar aquesta forma de contracte; 9) s'han protegit els drets del treballador i 10) en no haver-se resolt la relació per motius imputables a l'empresa escau donar lloc a la seva demanda reconvencional.

No es discuteix que :

als finals de l'any 2009, la societat S. SA, va esdevenir adjudicatària del concurs per externalització de la part d'operacions de Sistemes d'Informació obert per S.-Álvarez El contracte d'externalització té un termini d'execució d'un mes renovable fins 6 anys i preveu la cessió temporal de personal especialista en certs àmbits dels sistemes d'informació.

segons contracte del 01-07-2010, l'empresa demandada va contractar al Sr. Narváez qui és enginyer en telecomunicacions, en qualitat de tècnic de sistemes. La clàusula segona del contracte precisa la durada del contracte que va ser « per obra i servei segons projecte adjudicat a S. S.A. pel « Servei de T.A. » anomenat « EXTERNALITZACIO DE LA PART D'OPERACIONS DE L'ÀREA DE PRODUCCIO DEL DEPARTAMENT DE SISTEMES

D'INFORMACIO » i que « la seva resolució se subjecta als terminis del vigent Decret sobre Contracte de Treball del Principat.».

Mitjançant correu electrònic del 25-07-2014, Álvarez va sol·licitar la baixa del servei del Sr. Narváez.. No es dona cap explicació per part d'Álvarez en el correu on només s'exposa "segons vàrem comentar a la reunió de seguiment de dimecres, et sol·licitem la baixa del servei, dels següents recursos a data 1 de setembre 2014 : R. (administrador Júnior Wintel)...".

Per carta del 02-09-2014, l'empresa va posar fi a la relació mitjançant carta exposant :

"Senyor,

El passat dia 1 de juliol del 2010 vau atorgar amb la societat que represento,

S. SA, un contracte laboral per durada determinada, que resta precisada en el pacte segon que preveia, i citem textualment: "La durada del present contracte serà per obra i servei segons projecte adjudicat a S. SA. pel "Servei T.A" anomenat "Externalització de la part d'operacions de l'àrea de producció del departament de Sistemes d'infor- mació " a jornada complerta".

D'aquesta manera, com ja se us va informar verbalment en aquell moment, el passat dia 25 de juliol d'enguany l'empresa Álvarez comunica a aquesta societat que es sol·licita la baixa del servei del lloc laboral que ocupàveu en relació al contracte d'ex- ternalització, administrador de sistemes junior. a partir del l de setembre del 2014,

Que les gestions efectuades per l'empresa durant el mes d'agost per obtenir la creació d'una altra plaça a la que poguéssiu accedir, han resultant infructuoses.

Per tant, de conformitat amb el que disposa l'article 15 apartat segon de la Llei del Codi de Relacions laborals, us comunico que el contracte de durada determinada que us unia a l'empresa finalitzarà el proper dia 30 de setembre d'enguany, concedint- vos l'empresa a partir del dia d'avui i fins al 30 de setembre un termini addicional de vacances remunerades...".

- En data 30-09-2014 l'empresa va emetre la corresponent certificació, la qual indica que la relació es va acabar «per finalització de les tasques encomanades».

II.- Es veu que, a més de ser de durada determinada per un servei concret, el servei de que es tracta s'ha de donar a una empresa tercera per tal de permetre-li l'externalització dels seus departaments de producció.

Dit això però, la problemàtica plantejada en el plet no va ser la validesa de la contractació laboral per a obra i servei i l'objecte del qual és la realització d'activitat contractada amb un tercer per temps determinat estenent-se la duració del contracte de treball corresponent.

Si bé no es qüestió de penalitzar aquest tipus de contracte, tanmateix tals formes d'organització del treball no poden portar a minvar els drets dels treballadors. I en aquest ordre d'idees, recordem que la relació laboral correspon legalment al fet de prestar personalment un treball per compte d'una altra persona, dins el seu àmbit d'organització i direcció. Val a dir que en les relacions entre el Sr. Narváez i la societat S. SA, l'únic empresari a efectes del dret laboral és aquesta darrera.

Tota la qüestió era de determinar si el contracte laboral s'havia d'acabar amb el projecte previst pel contracte d'externalització existint entre Álvarez i S. SA,

(posició de l'assalariat) o si s'havia d'acabar amb la finalització per part del client dels treballs que l'assalariat mateix havia de realitzar en el marc del projecte global (posició de l'empresa).

Cal recordar en primer lloc que l'article 6 c) del Codi de relacions laborals preveu la classe de contracte per a una obra o un servei concret, i que l'article 15 del mateix relatiu a la seva durada estableix: " La contractació per una durada determinada o per a una obra o servei concret ha de formalitzar- se sempre per escrit, i s'hi ha d'indicar l'objecte, que ha de ser la realització d'una obra o la prestació d'un servei determinat, amb autonomia i substantivitat pròpies dins l'activitat de l'empresa. El contracte ha d'indicar de forma expressa la data precisa o el moment o la situació concreta que determina l'acabament de la relació laboral. Si en el contracte no es fixa una data certa per a l'acabament de la relació laboral, s'ha de notificar per escrit a la persona treballadora la fi de la relació amb una antelació mínima de quinze dies naturals. La manca d'aquesta comunicació equival a la resolució de la relació laboral per voluntat unilateral de l'empresari, que ha de satisfer la indemnització corresponent a la persona treballadora, d'acord amb l'article 98.2.", el qual disposa que " En els contractes per durada o obra determinada la resolució del contracte per part de l'empresa amb anterioritat al termini fixat, llevat dels casos de comiat procedent, de comiat justificat, de mutu acord de les parts o d'extinció del contracte per cas fortuït o força major, comporta l'obligació de l'empresa de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats a la persona treballadora, que és fixada per la jurisdicció competent. En qualsevol cas, la indemnització per danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte per durada indeterminada, ni a l'equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada.".

L'article 89 del mateix Codi del seu costat precisa que "el contracte s'extingeix: "...per expiració del termini o acabament de l'obra per el qual s'ha pactat...".

III.- Ara bé, pel que fa la a la durada del contracte, tan de les disposicions legals, que es refereixen a la noció de servei ( i en un cas com el present cal entendre el servei que l'empresa dona a l'empresa tercera), que de les disposicions contractuals, de les quals no ressurt cap altre criteri per definir el "servei determinat", que la referència al projecte adjudicat a S. S.A. per T.A, apareix indubtablement que el termini del contracte era lligat al projecte global i no limitat a la tasca desenvolupada pel treballador concernit.

De fet, malgrat la recurrent no ho accepta, ressurt de les testificals sol·licitades per l'agent que la societat S. SA, havia assegurat als empleats que tenien feina fins al desembre del 2015, és a dir el final del termini del contracte d'externalització. Quant a la testifical practicada a petició de l'empresa defenent en la persona del Sr. Catalá, actual empleat de la mateixa, s'ha de posar de relleu que a la pregunta de dir com és cert que en el decurs de la darrera reunió amb el personal se'ls va informar que hi hauria una disminució dels recursos marcada per Álvarez, va contestar que no se'n recordava.

D'altra banda, el fet que l'article 15 exigeix que el contracte ha d'indicar de forma expressa la data precisa o el moment o la situació concreta que determina l'acabament de la relació laboral constitueix una exigència legal destinada a la protecció del treballador i no es pot acceptar una interpretació que no sigui estricta.

A més, el contracte entre Álvarez i S. SA, no es va adjuntar ni integrar al contracte de treball i encara més difícilment es pot oposar al treballador.

Per conseqüent, mentre la defenent, societat contractista, era titular del contracte d'externalització, no es podia considerar que la relació laboral amb el Sr. Narváez havia arribat al seu terme, i ni un acord entre les dues societats, ni tampoc les exigències d'Álvarez per a reduir els serveis pactats, encara que estiguin conformes al contracte d'externalització, podien justificar l'extinció d'aquesta relació laboral vigent entre el Sr. Narváez i la societat S. SA, en els termes del contracte atorgat entre ells.

De cap manera una decisió unilateral de l'empresa podia justificar de posar fi a la relació laboral la vigència de la qual només permetia practicar un acomiadament per les causes legalment previstes.

Existeix certa contradicció per part de l'empresari en sostenir a la vegada d'una banda que la seva decisió de posar fi a la relació laboral seria legal pel fet de correspondre a l'aplicació d'una possibilitat prevista al contracte d'externalització i al contracte de treball, i d'altra banda que la seva decisió seria el fruit d'unes maniobres concertades entre l'empleat i Álvarez

En tot cas, si S. SA, considera que la decisió expressa en el correu electrònic del 25-07-2017 no és conforme al contracte d'externalització, aquesta dificultat concerneix més aviat les seves relacions amb Álvarez, però pel que fa a les invocades maniobres de l'empleat no han quedat acreditades i vulgui o no és l'empresa S. SA, qui va prendre la decisió de posar fi a la relació laboral en unes condicions a les quals el contracte d'externalització no l'obligava.

Així, pel que fa a la qüestió de les preguntes 15 i 16 proposades al testimoni Sr. Somoza i 14 i 15 proposades al testimoni Sr. Vendrell, destinades a acreditar «la voluntat de continuar la relació laboral » amb el demandant, i que la Batle no va practicar per innecessàries, tenen més com a objecte les relacions contractuals entre Álvarez i S. SA, i els reprotxes que aquesta darrera podria fer a la primera en relació a les condicions en les quals va demanar la baixa i tornar després a contractar el Sr. Narváez via una empresa de treball temporal, però no concerneixen directament la qüestió nucli del plet de dir si el termini del contracte laboral atorgat entre el Sr. Narváez i la societat S. SA, permetia a la mateixa donar per acabada la relació que els unia en les condicions que ho va fer. Per conseqüent, s'havia de confirmar la posició de l'Hble Batlle.

Quant a l'argument nou que l'assalariat no va mostrar cap predisposició per a que S. SA, li cerqués una nova ocupació laboral, el mateix es troba privat de tota pertinència per l'afirmació continguda en la carta del 02-09-2014 segons la qual "Que les gestions efectuades per l'empresa durant el mes d'agost per obtenir la creació d'una altra plaça a la que poguéssiu accedir, han resultat infructuoses.".

Pel que fa a la demanda reconvencional per violació de la clàusula de no competència, de conformitat amb l'article 48 del Codi de relacions laborals (qui preveu que si bé, en cas d'incompliment de la persona treballadora, l'empresa pot reclamar la part proporcional de la prima percebuda indegudament, aquesta obligació, però, no és aplicable en el cas de contractes que s'hagin resolt per motius imputables a l'empresa), és de manera ajustada a dret que el Tribunal, considerant que la resolució del contracte era per un motiu il·legal imputable a l'empresa, va decidir desestimar-la.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat S. SA, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 23-02-2016 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la societat S. SA les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.