Laboral-determinació de l'empresari-outsourcing (1000722/2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000340/2016 ORIGEN: 1000722/2014 - 00

NIG: 5300542120150000673

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Vaquero va presentar en data 23-05-2014, demanda "per simulació de contracte laboral" contra l'Expósito, demanant que, per infracció a l'article 158.8 del Codi de relació laboral, es sancioni a la defenent, que s'atorgui un nou contracte laboral entre l'Expósito i ella, i que en el cas que l'Expósito la vulgui acomiadar se li realitzi una quitança, tenint en compte la seva relació laboral efectiva amb l'Expósito i el temps que ha treballat, que s'imposi igualment a la part demandada la totalitat de les costes inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de l'Expósito, es va oposar a la demanda, formulant a títol principal una excepció peremptòria de litisconsorci passiu necessari en relació a la societat Tejera, i subsidiàriament sol·licitant la desestimació íntegra de les pretensions de l'actora.

La Sra. Morales es va oposar a l'excepció i va mantenir les seves pretensions inicials .

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, de data 10-05-2016, decidint: "Desestimar l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari oposada per ANDORRA TELECOM, ORG_0 a la demanda plantejada per la Sra. N.V.F. i alhora desestimar íntegrament la demanda articulada per aquesta darrera contra la primera imposant a la demandant les costes processals ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Morales demanant la seva revocació, dictant-se una nova :

declarant els contractes laborals entre els treballadors i el l'Expósito, que han estat contractats a través d'una empresa temporal i que hagin renovat varies vegades, és nul·la, entenent que la verdadera relació laboral és entre el treballador i l'Expósito,

de manera que, es declari igualment que la relació laboral que unia la Ferrer i l'Expósito, era un relació indefinida, entre l'Expósito (patró) i la Ferrer (treballadora) i que per tant, es declari que era l'Expósito qui tenia d'acomiadar-la i no el Canals,

que es declari que l'acomiadament, s'ha fet de manera indeguda, i s'aboni a la Ferrer, la indemnització pertinent,

que s'aboni a la Ferrer la part del salari total que li hagués correspost i que l'Expósito abonava directament a l'empresa temporal, per abonar, posteriorment el salari a la Ferrer

que s'imposi la totalitat de les costes d'advocat i de procurador a la part demanda.

La representació processal de l'Expósito, esdevingut ANDORRA TELECOM, demana la confirmació de la sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments revocatoris són en essència que: 1) l'Expósito utilitza les empreses de treball temporal de manera generalitzada amb frau de llei per afavorir-se de condicions laborals més avantatjoses econòmicament i sense seguir tots els requisits propis d'una empresa pública; 3) no és raonable que l'Expósito mantingui la ficció que el patró seria l'empresa de treball temporal; 4) aquesta Sala va reconèixer que es tracta d'una maniobra que ha de ser sancionada reconeixent l'existència d'un contracte amb l'Expósito per ocupar una plaça permanent i 5) la societat Tejera no podia acomiadar a la Ferrer i no li corresponia abonar la indemnització corresponent.

II.- Cal en primer lloc efectuar unes consideracions sobre la formulació de les seves pretensions per part de l'actora donat que aquestes van conèixer unes modificacions significatives durant el procediment.

En efecte, les pretensions adduïdes en l'escrit de demanda són les recordades en el I.- dels antecedents de fet.

En l'escrit de conclusions, la part agent les va modificar en el sentit de demanar que :

es declari que la relació laboral que unia la Ferrer i el Expósito, era un relació indefinida, entre l'Expósito (patró) i la Ferrer (treballadora) i que per tant, es declari que era l'Expósito qui tenia d'acomiadar-la i no el Canals,

es declari que l'acomiadament, s'ha fet de manera indeguda, i s'aboni a la Ferrer, la indemnització pertinent,

que s'aboni a la Ferrer la part del salari total que li hagués correspost i que l'Expósito abonava directament a l'empresa temporal, per abonar, posteriorment el salari a la Ferrer

que s'imposi les costes a la part demandada.

En aquesta alçada, torna a modificar-les en el sentit exposat en el punt IV.- dels antecedents de fet.

Però, tals modificacions infringeixen els principis processals que fonamenten la prohibició de la mutatio libelli, és a dir l'impossibilitat per les parts de modificar substancialment les seves pretensions i l'objecte del procés tal com establert mitjançant els escrits de demanda i contesta, i que queden traduïts pels aforismes "ut lite pendentte, nihil innovetur" pel que fa a la primera instància i "pendente appellatione, nihil innovetur" pel que fa a la fase d'apel·lació.

Per conseqüent, és a les pretensions formulades en l'escrit de demanda que s'havia de respondre i són aquestes i llur resolució pel tribunal unipersonal que seran objecte de la present resolució.

III.- Malgrat el que acabem d'indicar i malgrat el fet que en aquesta alçada no es formulen les pretensions inicials, i per tal de donar una resposta coherent al recurs, podem constatar que el punt comú i fonamental a totes les pretensions de la Sra. V és que es reconegués un frau a la llei i conseqüentment una relació laboral exclusiva entre ella i l'Expósito esdevingut ANDORRA TELECOM.

Però, aquesta pretensió no es pot estimar perquè no ha quedat establert cap frau i res permet contradir que la relació laboral existia jurídicament entre la Ferrer i la societat Tejera, tal com ho exposarem a continuació.

IV.- La societat Tejera, ("Canals") és una empresa de treball temporal autoritzada per a la prestació de serveis de treball temporal.

Entre el 23-05-2006 i el 31-12-2013 va concloure amb el Servei de Telecomunicacions d'Andorra una sèrie de contractes de prestació de servei de treball temporal pel lloc de treball de gestor comercial.

Paral·lelament, per contracte de durada determinada de data 22-05- 2006, la societat Tejera, va contractar a la Ferrer per un període de 6 mesos, en qualitat de gestor comercial per prestar els seus serveis "a demanda de Tejera, a diferents empreses, entitats o particulars clients de Tejera".

El 08-11-2006, les parts van firmar un contracte idèntic per un període d'un mes, i el 07-12-2006, un tercer contracte idèntic per un període de 6 mesos. Finalment, les parts van firmar el 08-06-2007 un últim contracte idèntic però aquest de durada indeterminada.

Durant tot aquest període, la Ferrer va prestar els seus serveis laborals al "C.C. d'atenció al client" de ENTITY_5-ANDORRA TELECOM.

La relació laboral es va perllongar fins a l'aparició del litigi.

Al respecte, és important precisar que la treballadora (invocant una nota interna d'ANDORRA TELECOM del 30-04-2014 que indica "a partir d'avui" la Ferrer ha causat baixa de l'empresa) sostenia en el seu escrit de demanda que la relació havia existit fins al 22-04-2014, moment en que la societat Tejera, hauria practicat un comiat.

En el seu escrit de conclusions i en aquesta alçada invoca una data de finalització al 14-04-2015 via un acomiadament practicat per la societat Tejera, indemnitzat en 25.493,55.-euros.

Però, el que ressurt en realitat acreditat en els autes és que es trobava en situació de baixa mèdica des del mes d'octubre del 2013 i que és només en data 20-03-2015 que va ser donada de baixa a la CASS per Tejera, iniciant una nova relació amb un nou empresari a partir del 23-03-2015, i cap prova del pretès acomiadament existeix.

Per conseqüent, l'argument segons el qual no se li havia lliurat cap carta de comiat i no sabia qui l'havia acomiadat perd tota pertinència.

D'aquests elements ressurt sense discussió que qui va contractar a la Ferrer i va ostentar la posició d'empresari no és ENTITY_5-ANDORRA TELECOM sinó la societat Tejera qui la pagava i la declara a la CASS.

Al respecte, és important precisar que la pròpia treballadora va reconèixer en el seu escrit de contesta a l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari que la societat Tejera, no havia infringit cap disposició.

En aquest ordre d'idees, cal afegir que si s'ha afirmat que els contractes firmats no respecten les normes sobre el període i que la treballadora es va trobar sotmesa a una condició de prova durant 16 mesos, tal afirmació és errònia puix apareix que és només en el contracte inicial que es va preveure una prova d'un mes.

V.- Quant a la legalitat de recórrer a empreses de treball temporal, s'ha de dir que si bé aquesta figura no fa objecte d'una reglamentació extensa en el dret positiu andorrà, queda nogensmenys prevista per la Llei.

El nostre Codi de relacions laborals comporta dues disposicions essencials al respecte :

L'article 10 b) disposa que es consideren com a empresari les empreses de treball temporal legalment autoritzades encara que la direcció del treball l'exerceixi l'empresa usuària.

L'article 19 precisa que les disposicions relatives a la successió de contractes per durada determinada contingudes en els paràgrafs anteriors del mateix article no són aplicables a les empreses de treball temporal.

Així, es veu confirmada la legalitat de la figura del treball temporal mitjançant la qual, a través del contracte de treball atorgat entre el treballador i l'empresa de treball temporal, un tercer, l'empresa usuària, esdevé posseïdora del poder de direcció sobre un assalariat qui no és jurídicament "seu", sense però tenir cap de les altres prerrogatives d'un empresari, i entre elles el poder disciplinari.

La pròpia natura del treball temporal fa que l'empresa de treball temporal és l'empresari amb qui es conclou el contracte de treball i que el treballador presta els seus serveis per l'empresa usurària en virtut del contracte de prestació de servei.

El segon aspecte de la qüestió de la legalitat concerneix la possibilitat per l'ENTITY_5-ANDORRA TELECOM en particular d'utilitzar els serveis d'empreses de treball temporal.

Al respecte, les consideracions del tribunal unipersonal són encertades i la part recurrent no les rebat eficaçment ja que és cert que, a la vegada, el personal de l'Expósito es troba sotmès a les disposicions del Codi de relacions laborals i al Reglament del personal del Servei de Telecomunicacions d'Andorra regulant la incorporació de personal propi segons pautes precises, i que el mateix preveu la possibilitat del recurs a les empreses de treball temporal.

VI.- Quant a l'existència d'un frau, és cert que sempre pertoca als òrgans jurisdiccionals anar més enllà de les aparences i que en consonància amb la locució Frau omnias corrumpit una situació jurídica pot esser impugnada si revela un frau.

Però, tal supòsit no apareix constituït en el present cas.

En primer lloc, no cal entrar en les consideracions generals de la part actora sobre l'exemplaritat de les empreses públiques i sobre la precarietat que genera el treball temporal i l'interès econòmic per l'empresa usuària, tota vegada que la qüestió de fons era determinar si existia o no un abús fraudulent.

Dit això, s'ha de precisar que s'ha justificat en autes que els treballadors del "C.C." presentaven una forta rotació, element podent explicar que com ho sostenia l'empresa, aquesta havia decidit, a l'igual que les empreses dels estats veïns, recórrer a les empreses de treball temporal per adaptar aquesta realitat a la continuïtat del servei i a la complexitat dels procediments de contractació de personal propi.

A més, cap element permet considerar que la societat Treball Temporal, SL, no funciona realment com una empresa de treball temporal i al contrari el fet que la Ferrer va deixar de prestar els seus serveis al "C.C." a l'abril del 2014 quan és quasi un any més tard que es va acabar la relació laboral amb dita societat confirma que és aquesta darrera qui assumia el risc propi de l'empresari. Res permet considerar que l'Expósito i Tejera, no són dues entitats econòmiques diferents ni que l'activitat real d'aquesta darrera no seria el treball temporal.

De conformitat amb la lògica del treball temporal, no és perquè és l'Expósito qui necessitava els serveis de la treballadora que és l'Expósito qui la va contractar.

En segon lloc, essent legal la contractació d'una empresa de treball temporal, calia demostrar que aquesta corresponia en realitat a un frau.

Hi ha frau quan unes parts s'acorden secretament per perjudicar a un tercer o quan es desvia una institució jurídica per escapar als efectes d'una disposició imperativa o una prohibició.

Cap element concret d'autes permet fonamentar tal situació.

L'actora va sostenir que la maniobra consistia en eludir la prohibició de perfeccionar contractes successius de durada determinada. Però, justament, és l'article 19 que regula aquesta problemàtica i hem vist que preveu expressament una excepció en matèria de treball temporal.

Vam recordar molt recentment que tals formes d'organització del treball no poden portar a minvar els drets dels treballadors. Però, a la diferència de legislacions veïnes que preveuen una requalificació de la relació laboral en cas de no respectar les condicions de recurs al treball temporal, el nostre dret laboral no preveu cap normativa precisa específica regulant el treball temporal i per tant no s'ha establert quina normativa s'hauria infringit.

En tercer lloc, pel que fa a la sentència TSJSC 10-2015 del 16-06-2015 a la qual es refereix abundantment la part recurrent, i malgrat l'afirmació d'aquesta darrera, dita resolució no tracta d'una situació laboral similar.

En el cas en qüestió, i com ho indica la decisió invocada "El nus del present litigi radica en determinar quin tipus de contracte -per durada determinada o per temps indefinit- unia la Sra. Moliner amb l'HBLE. COMÚ X." Resolvent aquesta problemàtica vàrem constatar que existia un frau en el fet que, per tal d'escapar a la qualificació del contracte com de durada indeterminada per cobrir una plaça permanent ocupada de manera interrompuda per una mateixa persona, es va fer recurs a una societat de treball temporal per cobrir els períodes entre els contractes amb el Comú.

Per tant, la solució no es pot traslladar al present cas on és el recurs al treball temporal en si que es qüestiona i on no s'ha discutit mai que la relació era de durada indeterminada.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

VII.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la demandant al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Sara N.V.F. contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 10-05-2016 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Sara N.V.F. les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.