Arrendaments urbans resolució anticipada del contracte mesures excepcionals (2000147-2013)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000327/2016 ORIGEN: 2000147/2013 - 00

NIG: 5300542120150000846

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de gener del 2013 la representació processal de la societat Sarabia formulà demanda en judici verbal civil de reclamació de quantitat i indemnització per danys i perjudicis contra els Srs. Querol i Álvarez i, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que se seguís el present procediment pels seus tràmits i en el seu dia es dictés sentència condemnant als esmentats al pagament de la quantitat de 1.931,66.- euros amb els interessos legals meritats des del corresponent venciment fins que dita quantitat fos íntegrament satisfeta, al pagament de la quantitat de 1.577,04.- euros en concepte d'aigua, neteja d'escala, pàrquing, vestíbul i calefacció, amb les interessos legals meritats des de la formulació de la demanda, fins que dita quantitat fos íntegrament satisfeta, al pagament d'un recàrrec a raó d'una trentena part del rebut per cada dia de retard, tant del preu del lloguer a comptar de retorn dels lloguers, com de la factura de despeses a comptar a partir de la data de contesta i/o declaració de rebel·lia en el seu cas, al pagament de la suma de 4.575.- euros en concepte de preavís, prevista a l'art. 19 de la Llei Qualificada d'Arrendaments de Finques Urbanes, al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, tenint en compte que de la quantitat resultant caldria deduir l'import lliurat pels demandats en concepte de fiança de 3.100.- euros.

II.- La representació processal dels Srs. Querol i Álvarez va contestar a la demanda en data 4 de juny del 2013 oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es dictés sentència desestimant-la, retornant a aquesta part els 3.100.- euros dipositats en el seu dia en concepte de dipòsit en garantia, i sense fer imposició de les costes processals a aquesta part, ni dels honoraris d'advocat i procurador.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 27 d'abril del 2016 va decidir:

"Primer:- Que estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal de la societat Sarabia contra els Srs. Querol i Álvarez he de condemnar aquests darrers a pagar a l'agent la quantitat de 406,66.- euros corresponent als 8 dies d'impagament del lloguer del mes de gener del 2013 juntament amb els interessos legals devengats des de la data de venciment de dita quantitat, i a les sumes de 28,35.- euros en concepte de despeses pendents al mes de desembre del 2012 i de 997,87.- euros del mes de gener del 2013 amb els interessos legals devengats des de la contesta a la demanda, a saber el dia 4 de juny del 2013.

Que aquests imports han d'ésser descomptats de la quantitat de 3.100.- euros que els defenents van dipositar en concepte de fiança, havent-se de retornar la diferència.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Sarabia i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'atorgui a la seva mandant el dret a ser indemnitzada per la defenent en l'import de 4.575 euros per raó de la manca de preavís de la voluntat dels arrendataris de deixar l'habitatge que tenien arrendat dins dels terminis fixats legalment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 1 de novembre del 2011 la societat "Sarabia" va arrendar als Srs. Querol i Álvarez un pis situat a l'XXXX per un preu de 1.525 euros mensuals i per un termini de cinc anys a comptar del dia 1 de novembre del 2011, ni tampoc que els arrendataris van marxar del citat habitatge en data 8 de gener del 2013, deixant d'abonar l'import del lloguer i de les despeses corresponent als mesos de desembre de l'any 2012 i vuit dies del mes de gener del 2013 i el mes de desembre i la part proporcional del mes de gener pel que fa als consums de l'habitatge, ni, finalment, que els citats arrendataris van enviar a la propietat un e-mail avisant que volien deixar el pis llogat un mes i tretze dies abans d'abandonar l'espai llogat. Per aquests motius, la representació processal de la societat propietària de l'habitatge va presentar la demanda que dóna origen al present procediment contra els Srs. B. sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant la quantitat de 1.931,66 euros per l'impagament del lloguer, la de 1.577,04 euros en concepte d'aigua, neteja d'escala, pàrquing, vestíbul i calefacció, més un recàrrec per cada dia de retard a partir del retorn dels lloguers i de la factura de despeses a comptar de la data de la contesta i/o declaració de rebel·lia, més la suma de 4.575 euros en concepte de manca de preavís en els terminis fixats legalment, més les costes del procediment, malgrat del total reclamat admetia que caldria deduir l'import de 3.100 euros lliurat en el seu dia pels demandats.

La Sentència objecte del present recurs estima parcialment la demanda pel que fa als 8 dies d'impagament del lloguer del mes de gener del 2013, estima també la reclamació pel que es refereix a les despeses pendents al mes de desembre del 2012 i gener del 2013 amb els interessos corresponents, descomptant els imports resultants de l'import de 3.100 euros que l'agent ha de retornar a la defenent. Pel contrari, considera que no procedeix estimar la reclamació efectuada en relació a la indemnització per manca de preavís en el termini fixat legalment, entenent que aquesta havia estat suprimida per l'article 17.2 de la Llei 31/2008 del 18 de desembre de mesures de reactivació econòmica, de tal manera que no era aplicable l'article 19 de la Llei d'arrendaments de finques urbanes de data 30 de juny del 1999 i és contra aquesta darrera decisió que s'alça la representació processal de la societat "Sarabia" sol·licitant que s'indemnitzi a la seva mandant amb la suma de 4.575 euros per raó d'aquest incompliment.

II.- Per tal de fonamentar el seu recurs, argumenta la recurrent que l'article 17.2 de la Llei 31/2008 del 18 de desembre de mesures de reactivació econòmica té un caràcter excepcional, de tal manera que la disposició en virtut de la qual es redueix el termini de preavís, en tot cas, a un mes i es suprimeix la indemnització fixada per aquests casos per l'article 19.2 de la Llei del 1999 sols era aplicable fins al final de l'any 2009 i no es pot entendre que tingui una durada indefinida, com de fet considera la Sentència d'instància.

En efecte, la Llei de 18 de desembre del 2008 es va publicar amb caràcter excepcional per tal de reactivar l'economia del Principat en un moment especialment difícil, encara que algunes de les normes que contenia tenien un caràcter més durador i estable, com destaca la seva exposició de motius.

Els arguments que impedeixen que triomfi el recurs de la part agent, adreçats a mantenir que l'article 17.2 de la Llei 31/2008 del 18 de desembre té un caire excepcional, són els següents.

En primer terme, la pròpia Exposició de Motius de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, estableix que conté mesures excepcionals per a ser aplicades durant l'exercici pressupostari 2009, alhora que conté també preceptes amb una vocació més duradora i estable que modifiquen la regulació actual.

En aquest sentit, es modifica la Llei d'arrendaments de finques urbanes de 30 de juny de 1999 i mentre l'apartat primer de l'article 17 determina que, fins al final de l'exercici 2009, resta en suspens l'actualització o la revisió de la renda de tots els pactes de contractes d'arrendaments de finques urbanes, en el seu apartat segon, sense fer menció expressa, com en el primer, a que la limitació actua només per l'exercici 2009, es suprimeix la indemnització a càrrec de l'arrendatari per a la resolució anticipada del contracte i es redueix el termini de preavís, en tots els casos, a un mes.

En segon terme, la Llei 93/2010, del 16 de desembre, que cerca com a finalitat propiciar la reactivació econòmica, en el seu article 11 suspèn l'actualització i revisió de rendes durant l'exercici 2011 per tots els contractes d'arrendaments de finques urbanes, tant habitatges com locals. En canvi, a l'article 12 suprimeix la indemnització a càrrec de l'arrendatari per a la resolució anticipada dels contractes d'arrendament de locals comercials i redueix el termini de preavís a un mes en tots els casos.

La interpretació dels preceptes esmentats podia significar o bé que es volia suprimir la indemnització només pels locals comercials pels exercicis indicats o bé que la supressió de la indemnització pels habitatges s'efectuava amb un caire d'estabilitat i no limitat a l'exercici de l'any 2009. Aquesta Sala ha de convenir amb la solució de la vigència de la eradicació de la indemnització, no solament perquè la supressió de les indemnitzacions no es concreta a un període anual establert, sinó perquè (malgrat l'article 19 de la llei d'arrendaments de finques urbanes de 1999 no hagi estat derogat i el mateix precepte es contingui en el text refós de la regulació arrendatícia de l'any 2014) interposada la demanda el gener de l'any 2013, es pot observar com va ser necessari una derogació expressa de l'article 17.2 de la Llei 31/2008 i de l'article 12 de la Llei 93/2010 per la disposició addicional vuitena de la Llei 3/2014 del pressupost per a l'exercici del 2014 i de la disposició derogatòria de la Llei 7/2015 del pressupost per l'any 2015. Això evidencia que la seva vigència no restava limitada excepcionalment als exercicis de l'any 2009 i 2011, sinó que es van mantenir en vigor fins el 2014, essent necessària la seva derogació expressa.

III.- La desestimació del recurs no ha de comportar la imposició de les costes processals, atesa l'existència de dubtes jurídics en relació a la interpretació i abast temporal del dret aplicable, de manera que segons el que disposa la Novel·la 82, cap. X. no correspon efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Sarabia contra la sentència, de data 27-04-2016, que confirmem íntegrament. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-