Laboral-desistiment justificat-havers laborals (3000177/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000320/2016 ORIGEN: 3000177/2015 - 00

NIG: 5300542120150004884

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit del 11-05-2015, la Sra. Morell va presentar demanda laboral contra la societat Hoyos, i el Sr. Ferrer demanant llur condemna solidària a satisfer-li la suma de 41.565,15.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat i la suma total de 9.320,22.-euros (rebaixat a la suma de 5.651,99.-euros en l'escrit de conclusions) en concepte d'havers laborals quedant per pagar, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS (sobre 50.885,37.-euros), així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Mitjançant escrit del 10-06-2015, la representació processal de la societat Hoyos, i del Sr. Ferrer es va oposar totalment a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, de data 01-06-2016, resolvent: "DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda principal interposada per la Sra. Morell contra la societat mercantil andorrana per participacions "Hoyos i així com contra el Sr. Ferrer, ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a satisfer a la primera la suma global de mil cent setanta-set euros amb quaranta-un cèntims (1.177,41. - EUROS), això és pels conceptes reclamats i als quals s'ha donat lloc segons allò raonat en la fonamentació jurídica de la present resolució, amb aplicació en ordre a aquests dels interessos legals més amunt referits, obligant al patró a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social dit import. Tot això amb imposició als defenents de la totalitat de les costes judicials ocasionades en aquesta instància a la demandant, això és en l'amplitud prevista en el IV.- Considerant."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Morell demanant la seva revocació, dictant- se una nova acordant:

1.- Considerar provat el fet de l'impagament de les comissions acordades en l'addenda del contracte del 21 de novembre de 2010 per import de 2.740,31.-euros i en conseqüència acordar la modificació del salari brut diari als efectes del còmput de vacances en l'import de 171,05.-euros.

2.- Fixar la quantitat endeutada en concepte de vacances de l'any 2015 en l'import de 1.467,61.-euros.

3.- Donar lloc a la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals considerant acreditat el desistiment justificat.

4.- Condemnar l'adversa al pagament de les costes processals, incloent els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta instància.

La representació processal de la societat Hoyos, i del Sr. Ferrer demana la confirmació de la sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments revocatoris són en essència que: 1) no és podia considerar que la Sra. Morell era coneixedora des de l'inici de la relació laboral que no se li pagaven els 68,70.-euros ni es cotitzaven les comissions puix és només a partir del 2014, al moment en que es va iniciar l'absència del gerent, que ella va començar a realitzar els pagaments i cotitzacions a la CASS; 2) ho va fer d'acord amb el que feia el gerent i que creia correcte; 3) l'empresa no li lliurava els butlletins de salari i és només quan es va assessorar que va descobrir les irregularitats; 4) no podia el tribunal invocar la manca de prova de les primes quan la prima s'havia pactat en l'addenda del 2010 i que ella ha provat que aquestes primes li eren satisfetes en efectiu, extrem que la sentència ni menciona; 5) no ha cobrat les primes des del gener del 2014 malgrat les hagi reclamat al Sr. Ferrer, 6) el tribunal no ha tingut en consideració el retard en el pagament dels salaris que per si sol justificaria el desistiment i 7) s'havia d'integrar les comissions en el càlcul del salari diari brut i l'import en concepte de vacances ha de ser de 1.467,61.-euros.

II.- Queda acreditat en les actuacions que des del mes de novembre del 2009, la Sra. Morell treballava en la botiga de la societat Hoyos, i de la qual el Sr. Ferrer és administrador.

Apareix de la còpia no firmada del contracte de treball inicial aportat en autes, el qual estranyament és de data 09-03-2009 quan tot apunta que la relació es va iniciar el 16-11-2009, que la Sra. Morell fou contractada com a venedora pel salari net de 1.000.-euros.

També la part agent ha aportat en autes un document anomenat "addendum" del 21-11-2010 firmat pel Sr. Mercader (el soci francès del Sr. ENTITY_6) en qualitat de "gerent-responsable de la societat Hoyos", i en mèrits del qual va passar a efectuar la tasca de responsable de la botiga, i el salari mensual pactat va passar aleshores a 1.660.-euros bruts més una prima "mensualitzada" corresponent al "5% de la xifra generada directament per el treballador"(sic) en el límit de 1.000.-euros.

És aquesta quantitat bruta de 1.660.-euros que es va cotitzar però s'ha de remarcar, una altra vegada de manera estranya i en tot en cas inexplicada en autes, que no és a partir del mes de novembre del 2010, com havia de ser, sinó a partir del mes d'abril del 2010 que dita quantitat es va cotitzar. A més, es veu que entre el mes desembre del 2009 i el mes de març del 2010 es van declarar salaris bruts sensiblement més elevats que els que havien de resultar del salari suposadament pactat de 1.000.-euros, puix es va declarar un salari mitja de 1.704.-euros.

S'ha de precisar, i l'empresa ho reconeix, que el negoci va conèixer una gran davallada del volum d'activitat i que va trobar-se sense direcció durant uns mesos ja que el Sr. Mercader se'n va tornar a França i no es va preocupar més de la gestió, deixant a la Sra. Morell sola per fer front al dia-dia.

Així, l'empleada aporta la còpia d'un correu sense destinatari identificat del 12-11-2014 en el qual va voler deixar constància de que el Sr. Mercader i el Sr. Ferrer l'havien deixat sola en la botiga i que es trobava sotmesa a unes condicions de treball perjudicials.

En data 01-04-2015 va començar a treballar en la botiga el Sr. Quesada contractat pel Sr. Ferrer com a director per a gestionar la botiga.

El mateix dia 01-04-2015, la Sra. Morell es va presentar davant del servei d'inspecció del treball per denunciar que segons ella l'empresa volia obligar-la a desistir voluntàriament i que la seva advocada s'havia donat compte que el salari no s'havia pagat correctament des del mes de novembre del 2010 puix se li pagava 1.500.-euros nets quan li corresponien 1.568.-euros nets.

També va denunciar que no se li pagaven les comissions des dels començaments de l'any 2014 i que havia descobert que les comissions s'havien de cotitzar.

La relació es va acabar el dia 14-04-2015 com a conseqüència del desistiment justificat de l'empleada mitjançant carta invocant:

. l'article 97 c) (la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari), d'una banda, pel fet d'haver-li pagat en concepte de salari des del mes de novembre del 2010 l'import mensual net de 1.500.-euros enlloc del degut de 1.568,70.-euros, i d'altra banda, pel fet de no haver-li pagat la part variable del salari pactada en l'addenda i corresponent a l'any 2014 i al primer trimestre 2015.

. l'article 97 d) (la manca de afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents) pel fet de no haver-li cotitzat la part variable del salari des del mes de novembre del 2010.

. l'article 97 e) (l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa.) pels fets anteriors i pel fet de mantenir la botiga sense material per a la venda.

. I finalment l'article 97 f) (el perjudici dolós o per imprudència greu oca- sionat per l'empresa o els seus representants a la persona treballadora) pel fet de no tenir cap responsable de l'empresa preocupant-se del negoci i pagant els subministres, de no permetre a la treballadora desenvolupar la seva feina i de deixar-la treballar sense calefacció, provocant-li un estat d'angoixa i obli- gant-la a cercar solucions.

III.- Pel que fa a la qüestió de l'impagament parcial del salari, l'empleada ha insistit en el seu escrit de conclusions en primera instància que era encarregada, i de fet, és ella mateixa qui va redactar el document destinat al banc (foli 156) per tal que es faci la transferència en concepte de la seva nòmina per import de 1.500.-euros nets i no 1.568,70.-euros.

Encara que digui que ho va fer per continuar el que s'havia fet fins aquí i ignorant que aquest import de 1.500.-euros no era correcte, s'ha de constatar que feia anys que el cobrava, i resulta increïble que no se'n hagi donat compte d'un impagament fins i tot mínim, tractant-se a mes d'un extrem que no requereix cap càlcul complicat puix només es tracta d'aplicar el 5,5% sobre l'import brut.

Al respecte, cal recordar el criteri d'immediatesa relativa en virtut del qual el desistiment del treballador ha de basar-se en fets que es van produir poc temps abans. Si bé, en el present cas, l'impagament parcial va durar fins a l'últim moment de la relació, apareix nogensmenys que la treballadora no el podia ignorar des de fa molt de temps.

Per tant, s'ha de confirmar la conclusió del tribunal que la treballadora havia tolerat aquesta diferència i que no podia fonamentar el desistiment sinó només donar lloc al pagament dels imports no prescrits.

IV.- Pel que fa la part variable del salari, l'empleada va sostenir, d'una banda, que l'empresa li havia deixat de satisfer les comissions a partir del gener del 2014 i, d'altra banda, que és quan es va assessorar que va descobrir que les comissions s'havien de cotitzar.

Pertanyia a la demandant corroborar per uns elements concrets i verificables la seva afirmació segons la qual havia de percebre i havia percebut comissions (veg. en aquest sentit STSJC 138/09 del 15-10-2009).

En el present cas, és clar que es podria considerar que existeix un pacte al respecte puix s'ha aportat amb l'escrit de demanda l'addendum firmat per la Sra. Morell i el Sr. Mercader.

Nogensmenys, existeixen en autes unes circumstàncies particulars que permeten dubtar :

ja vam comentar les contradiccions i incoherències relatives als imports declarats prop de la CASS i els hiatus entre aquests i els documents contractuals aportats,

per acreditar aquesta existència mitjançant la prova del seu pagament anterior, la Sra. Morell va invocar l'existència d'ingressos en efectiu. En efecte, la demandant va aportar uns extractes de compte, només pel període del XXXX al 18-06-2015 i cap pel període anterior, i dels quals una sèrie d'ingressos en efectiu sense cap més precisió sobre el seu origen.

Però, els mateixos no tenen cap lògica ni coherència, i a títol il·lustratiu es poden constatar 5 ingressos per un total de 700.-euros durant el mateix mes de desembre del 2012, fets a pocs dies d'intervals, i que no guarden cap lògica amb el pagament d'una comissió suposadament pagada sobre el resultat de les vendes del mes anterior. A més, es pot constatar que existeixen ingressos en efectiu després del mes de gener del 2014, quan suposadament s'havien deixat de satisfer, i fins i tot després del final de la relació laboral.

Si bé s'ha aportat un missatge whatsapp en el qual la Sra. Morell reclama el pagament de l'import de 3.610.-euros en concepte de les comissions del 2014, dit missatge és del 26-03-2015, val a dir després de 15 mesos del suposat impagament i només uns dies abans d'anar al servei d'inspecció de treball i de dimitir, però no apareix cap reclamació anterior;

en aquest ordre d'idees, cal constatar amb el tribunal que cap referència es va fer a l'impagament de comissions ni a l'impagament parcial del salari en la carta del 12-11-2014 que la treballadora va establir per deixar constància de les dificultats que experimentava;

es pot constatar que va sostenir davant de l'inspector de treball que les comissions s'havien pactat des de l'inici de la relació en novembre del 2009 però que no recordava en quin percentatge, quan res permet acreditar aquest extrem i que va sostenir després que és en novembre del 2010 que havia nascut el seu dret a comissions.

Per tant, s'ha de confirmar la decisió de no donar lloc a les pretensions relatives a les comissions.

VI.- Quant al greuge relatiu al fet que el tribunal no hauria tingut en consideració el retard en el pagament dels salaris quan tal fet justifica el desistiment, no es pot estimar.

En efecte, apareix que en el seu escrit de conclusions, l'empleada va invocar un nou argument relatiu a l'incompliment en 3 ocasions del pagament del salari en el termini de tres dies previst per l'article 84.1 del Codi de relacions laborals. Però es tracta d'un extrem totalment nou (que a més fonamenta sobre la documentació aportada amb el seu escrit de demanda i que ho hauria pogut fer en aquest moment), i no l'havia invocat en la carta per justificar el seu desistiment.

Al respecte, la recurrent no pot invocar l'aforisme "da mihi factum, tibi dabo ius" perquè el mateix es refereix a la possibilitat del jutge de qualificar correctament els fets enjudiciats però ni li permet alterar la causa petendi, ni per tant justificar un desistiment amb un motiu no invocat fins al tràmit de conclusions.

VI.- Quant a les circumstàncies que justificarien el desistiment en base als articles 97 e) i f) (l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa i el perjudici dolós) i relatives a les condicions de treball, encara que l'empresa hagi reconegut que havia existit un període amb una certa desorganització, és clar que no han quedat suficientment acreditades les condicions de treball que denuncia.

Finalment, els motius per fonamentar el desistiment i pretendre a la indemnització corresponent no són justificats.

Per tot l'exposat cap dels greuges es pot estimar i s'ha de confirmar la sentència d'instància.

VII.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Sra. Morell contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 01-06-2016 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Sra. Morell les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.