Llegats esperar (3100616/2009)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000205/2016 ORIGEN: 3100616/2009 - 00

NIG: 5300542120150004330

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Yuste i Porras va interposar demanda, de data 14-04-2010, envers els Srs. Galan, Badía, Sanç i Alvarado R.A.P.i.G., S.A., en virtut de la qual sol·licita la nul·litat absoluta de les escriptures de renúncia als llegats, de data 7-04-2000, i la condemna, individual o solidària, segons procedeixi dels defenents, a retornar els llegats establerts per la causant Sra. Arcos segons document vàlid amb caràcter de memòria testamentària hològrafa que la darrera establí el 21 de juliol de 1997, juntament amb els fruits, rendes i interessos des del 22-09-1997 i amb imposició de les costes processals.

En data 12-05-2010, la representació processal dels Srs. Galan i Badía R.A. es van oposar a la demanda i van articular, en primer terme, excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva, litisconsorci passiu necessari i de caducitat de l’acció.

En data 12-05-2010, la representació processal dels Srs. Sanç i Alvarado Esteban van oposar-se a la demanda.

En la mateixa data de 12-05-2010, la representació processal de la mercantil Izquierdo ,S.A., es va oposar, tot entenent la seva manca de legitimació respecte de la finca B. i quant a la finca d’E. és propietària des de l’any 1984 i, per tant, no pot afectar la decisió que es prengui.

II.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 8-04-2015, amb la següent part decisòria: “D E C I D E I X: que estimant majoritàriament la demanda principal formulada pels germans Srs. Yuste i Porras contra els germans Srs. Galan, Badía, Sanç i Alvarado Esteban, així com contra la societat mercantil andorrana per accions “Izquierdo S.A.” –la qual es trobava aleshores sota l’administració judicial dels lletrats Srs. J.M.R.L. i J.M.B., ha de declarar i declara la nul·litat radical i absoluta de les escriptures públiques de renúncies als llegats atorgades en data 7 d’abril del 2000 sota els números 2.591 i 2.592 del protocol del Notari de les Alvarados Sr. X; i ha de condemnar i condemna als Srs. Galan, Badía, Sanç i Alvarado Esteban a retornar als germans Srs. Yuste i Porras els llegats deixats a llur favor per la causant Sra. Arcos segons document vàlid amb caràcter de memòria testamentària hològrafa que la darrera establí el 21 de juliol de 1997, juntament amb els fruïts i rendes produïts d’ençà el dia 22 de setembre de 1997 –data d’ocurrència de la defunció de la Sra. Arcos, i aquells interessos legals descrits, això és en els termes del IV.- Considerant, amb imposició de les costes processals ocasionades en aquesta instància exclusivament al Sr. Badía Esteban segons preveu el darrer Considerant.

D’altra part procedeix condemnar al Sr. Badía R.A.P a pagar als seus fills Yuste i Porras, això és en concepte de danys morals, la quantitat de trenta-sis mil euros (36.000.- EUROS) a cadascun d’ells.

Absolent-se a la societat mercantil andorrana per accions “Izquierdo S.A.” de tots els pediments efectuats en aquesta instància”.

III.- La representació processal dels Srs. Yuste i Porras, dels Srs. Sanç i Alvarado Esteban, del Sr. Badía Esteban, N.Esteban, van interposar recurs contra la sentència d’instància.

Així, consta a les actuacions que, respectivament, van articular escrits de conclusions, de dates 18-06, 19-06 i 18-06-2015, segons els quals, demanaven la revocació de la resolució dictada a la instància.

La representació processal de la Sra. Morales es va oposar als recursos presentats de contrari, per escrit de 20-07-2016, alhora que s’adheria al recurs formulat pels Srs. Yuste i Porras. En dates de 20-07-2016 i 21-07-2016 les parts recurrents es van oposar, mitjançant els pertinents escrits de contesta a les conclusions, als recursos formulats d’advers.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El deure de congruència i de motivació de les resolucions judicials, com a garantia del justiciable, junt amb la necessària claredat expositiva, requereix l’estudi per separat dels diferents recursos interposats contra la sentència dictada a la instància.

El recurs dels Srs. Badía i Galan Esteban s’estructura en els següents motius. De manera prèvia, exposa la situació existent en que el lletrat dels agents és el mateix que el de la Sra. Morales, de manera que pot existir un conflicte d’interessos. En primer terme, quant a l’excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. Galan, refusada per la sentència, considera que la Sra. Galan va acceptar l’herència en data 31-05-2000, quant els llegats foren renunciats en data 7-04-2000, per la qual cosa no havia d’informar de res als seus nebots ni tampoc lliurar-los-hi res. Afegeix que tampoc ostenten legitimació els Srs. Sanç i Alvarado R. ja que no són hereus de la Sra. Arcos.

En segon terme, respecte de l’obligació o no d’autorització judicial, sustenta que l’exigència d’autorització judicial no es preveia l’any 2000 a les Alvarados d’Andorra perquè la Llei Qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996, no ho contempla i la Llei 15/2004, de 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, no estava vigent i no regula el dret transitori. Afirma que segons Varesc. (Derecho civil vigente en Cataluña, IV, pàg. 62 i V, pàg. 506) no esdevé necessària l’autorització judicial, com així ho va entendre el notari que autoritzà les escriptures públiques. Subsidiàriament, entén que si s’entengués que es requereix autorització judicial, no estem front a un supòsit de nul·litat absoluta sinó d’anul·labilitat, sotmesa al termini de caducitat de quatre anys.

En tercer terme, entén que, atès el contingut possible de la memòria testamentària (cfr. D. 35,1,38), els llegats que no siguin de diners i, malgrat la seva absència de regulació, es pot pensar que el seu àmbit objectiu ha de ser similar al dret català. Per això, entén que no es poden efectuar llegats de béns immobles per via de memòria testamentària i això afecta a la finca B. i al ranxo d’E., i aquest darrer al no ser propietat de la difunta la sentència no el contempla, però no ho menciona expressament a la part dispositiva. Quant a les monedes d’or, la prova corresponia a la part agent i no s’ha realitzat, però caldrà precisar a la part dispositiva que no s’ha pogut determinar ni el nombre ni el valor. I, finalment, quant al dany moral, afirma que no existeix cap prova en autes de la seva existència ni del seu quantum. A la vegada, impugna la imposició de les costes processals, atès que encara que es condemna als demandats, s’imposen solament al Sr. Badía R.

La representació processal de la Sra. Galan Esteban justifica el seu recurs en els següents greuges. En primer terme, sosté que l’excepció de manca de legitimació passiva ha de triomfar, ja que no fou part de les escriptures de renúncia als llegats, de manera que quan accepta l’herència el 31-05-2000 la renúncia ja s’havia produït (7-04-2000) i res havia de lliurar als nebots.

En segon terme, combat la declaració de nul·litat radical de les escriptures de renúncia. Afirma que l’acte reunia tots els elements essencials de consentiment, objecte, causa i forma i que si l’autorització judicial es considerés un element constitutiu l’acte seria anul·lable per vici del consentiment. L’any 2000 no existia a Andorra cap norma imperativa que exigís l’autorització judicial i el jutge a quo aplica per analogia els arts. 42. b i 43 de la Llei 15/2004, de 3 de novembre, però no existia la norma en el moment de l’atorgament de la renúncia i estava prevista pels que no tenien plena capacitat d’autogovern. Així mateix, manté que la norma de la llei qualifica de l’adopció (art. 27) cerca la salvaguarda dels interessos dels menors en situació de desprotecció, mentre que aquí la renúncia dels pares s’efectuava en el major interès dels fills, de forma que tots els legataris, excepte un, van renunciar per a solventar els conflictes entre els quatre germans.

En tercer terme, manifesta que el llegat d’un immoble ordenat en una memòria testamentària és ineficaç. Afegeix que la interpretació del jutge a quo que es volia afavorir amb la finca B. a la família del Sr. Badía R. no es pot compartir perquè la causant volia afavorir al Sr. Badía R. deixant-li aquesta finca.

I, en darrer terme, sosté que no va percebre cap import del producte de la venda de la finca B. i per tant no ha de retornar res als seus nebots.

La representació processal dels Srs. Yuste i Porras R.V. fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. En primer terme, manifesta que no pot haver dubte sobre l’existència de les monedes d’or, atès que la memòria s’efectua dos mesos abans de la mort i amb una situació econòmica estable. Considera que existeix una clara responsabilitat de l’hereva, ja que situa als nebots de la causant en indefensió i inverteix la càrrega de la prova. Assenyala que s’havia sentit dir que existien unes 700 monedes d’or i que només l’hereva i el Sr. Badía R. neguen la seva existència o nombre. Entén que, a manca de prova, s’haurà de presumir l’existència de les monedes d’or, en el nombre indicat, i condemnar al retorn de les mateixes o del seu valor. En altre cas, s’haurà de condemnar a indemnitzar als germans Yuste i Porras amb una quantia no inferior a 60.000 euros per cadascun d’ells.

En segon terme, respecte dels terrenys annexes a B., la sentència ho limita a l’edificació mentre que del document 8 aportat amb la demanda ja s’observa que consisteix en una propietat rural i si es va vendre per separat fou per aconseguir unes millors condicions econòmiques. També, de nou, s’inverteix la càrrega de la prova.

El recurs dels Srs. Sanç i Alvarado Esteban impugna, en primer terme, la condemna solidària de la sentència d’instància, tota vegada que entén que no es van oposar a les pretensions dels agents sempre que fossin legítimes, però mai van vulnerar cap dret dels nebots quan eren menors, ja que no van intervenir en les renúncies dels llegats.

En segon terme, respecte de l’objecte dels llegats, indica que s’ha de corregir la incongruència entre el IV Considerant que exclou la finca de C. i la part decisòria que no conté aquesta menció. Pel que fa a les monedes d’or, sosté que no han entrat a la casa de la causant des de fa més de deu anys i que, malgrat el que va dir la Sra. Galan R. en la seva confessió, no saben on són les monedes. I, en relació a la finca B., no van percebre res, sinó que el preu va anar a la mercantil Izquierdo SA. i, subsidiàriament, si haguessin de pagar quelcom, seria sense solidaritat i 23.820,16 euros a cadascú dels agents i pagadora per part de la mercantil Izquierdo SA. sense que els defenents hagin d’abonar cap fruit ni interès, atès que no van efectuar cap acte contrari a dret.

Finalment, quant a les costes processals, sol·licita la no imposició de les costes d’aquesta alçada.

II.- Esdevé necessari examinar com a qüestió prèvia la viabilitat de l’excepció de manca de legitimació passiva que esgrimeix la representació processal del Sr. Badía R. i de la Sra. Galan R. Quant al primer, s’ha de posar en relleu que aquest greuge o motiu no pot ésser al·legat per la direcció lletrada del Sr. Badía R., tota vegada que amb ell la desestimació d’aquesta excepció no li és lesiva, de forma que solament la Sra. Galan R. ostenta legitimació per a combatre la desestimació de l’excepció.

Establerta l’anterior consideració, la sentència d’instància ha de ser confirmada pel que fa a la desestimació de l’excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. Galan R.

Consta a les actuacions que l’acceptació de l’herència per part de la Sra. Galan R. es va produir el dia 31-05-2000 mentre que la renúncia als llegats va tenir lloc en data 7-04-2000. Si s’analitzen les pretensions exercitades a la demanda es pot concloure que els agents (Yuste i ENTITY_5) exerciten no solament una acció adreçada a obtenir la declaració de nul·litat de les escriptures de llegats, sinó també sol·liciten la condemna dels defenents (Galan, Badía, Sanç i Alvarado R. i la mercantil ENTITY_11) a retornar els llegats amb els fruits, rendes i interessos. I des d’aquesta òptica, renunciats els llegats, el seu objecte es va integrar a l’herència, de manera que quan aquesta fou acceptada per la Sra. Galan R. incloïa l’objecte dels llegats, el qual després fou objecte de transmissió gratuïta a la mercantil Izquierdo segons escriptura de 31-05-2000.

Per tant, resta clar que si l’acció de nul·litat de les escriptures de renúncia als llegats triomfa, l’hereva que ha disposat de l’objecte dels llegats i la mercantil destinatària, a títol gratuït, dels béns del cabal relicte, a excepció de les accions de G, excloses de la transmissió, es troben legitimades per a ser destinatàries de la pretensió exercitada en la seva contra, adreçada a la restitució de l’objecte dels llegats amb els fruits, rendes i interessos.

Consegüentment, aquest primer motiu o greuge ha de ser desestimat.

III.- Establerta l’anterior consideració, resulta adequat examinar ara si la renúncia als llegats d’uns fills menors d’edat, efectuada pels seus pares, l’any 2000, en concret el dia 7 d’abril, requeria que hagués obtingut l’autorització judicial com a pressupòsit de la seva eficàcia segons el dret vigent a les Alvarados d’Andorra en aquella data.

Resta clar que l’examen dels recursos de la part agent i dels Srs. Sanç i Alvarado R. només haurà de ser estudiat si aquesta Sala conclou, a l’igual que el tribunal d’instància, que les escriptures de renúncia esdevenien nul·les, de manera radical o absoluta, per manca d’autorització judicial, mentre que si aquest Tribunal considera que l’autorització judicial no era exigible l’any 2000, les escriptures són vàlides i la demanda de la part agent hauria de ser desestimada i quedaria sense objecte l’estudi dels recursos tant dels agents com dels Srs. Sanç i Alvarado R.

El panorama normatiu que s’ha de prendre en consideració és el següent. La Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor (21-03-1996), vigent en el moment de les renúncies als llegats, reconeix el caire fragmentari i incomplert de la normativa en matèria de protecció de menors (En aquest sentit, l’Exposició de motius afirma: “En matèria de protecció de menors, la normativa actual és incompleta i fragmentada; disposem de diferents protocols administratius d’actuació, aprovats pel Govern en matèria d’adopció, acolliment familiar, comissió d’infància i centre d’acolliment per a infants. És necessària una regulació unificadora de totes les mesures de protecció de menors per evitar dubtes, en quant al procediment a seguir pels professionals en cada cas. La present Llei pretén adaptar el seu contingut a la realitat social actual, per reforçar les garanties i els controls judicials i administratius de la defensa de l’infant. L’eix director de la present Llei es basa en dos principis fonamentals: 1. Actuar com a instrument d’integració a la família i a la societat que s’ofereixi a qui més el necessita i, 2. El benefici de l’infant, per sobre de qualsevol altre, per legítim que sigui. Es vol donar un contingut jurídic, de caràcter essencialment personal, a la relació que s’estableix entre el menor i les persones o les institucions a que es confia. En aquest sentit s’ha atorgat una gran importància al seguiment, per part dels serveis socials del Govern, d’aquells menors sota control judicial a fi d’assegurar el seu benefici òptim”).

Per la seva part, l’article 27 conceptua de la següent forma la pàtria potestat: “La pàtria potestat pertany al pare i a la mare per protegir la seguretat, la salut i la moralitat de l’infant. Els pares tenen dret i deure de guarda, de vigilància, de manteniment i d’educació. Ostenten la representació legal dels seus fills menors i administren els seus béns. La pàtria potestat s’adquireix per generació, per legitimació i per adopció. Es perd per mort o declaració de mort dels pares o del fill, per adopció del fill i per emancipació voluntària o legal a l’arribar a l’edat de 18 anys”.

Amb posterioritat a la producció de les renúncies als llegats, de data 7- 04-2000, per part dels pares dels menors agents (Yuste i ENTITY_5) la Llei 15/2004, de 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars exposa:

“Article 42 Autorització judicial 1. El tutor necessita autorització judicial per: a) Disposar dels béns de la persona sotmesa a tutela, excepte els fruits i els béns mobles que no puguin conservar-se. b) Repudiar herències deferides al tutelat, acceptar-les sense benefici d’inventari i acceptar liberalitats que comportin gravamen o condició. c) Prendre diner en préstec en nom del tutelat. d) Sotmetre a arbitratge o promoure accions judicials, excepte en aquest darrer cas quan es tracti d’un assumpte urgent, de reclamació de prestacions periòdiques o de pretensions de quantia inferior a l’equivalent de vint vegades el salari mínim mensual. e) Atorgar contractes d’arrendament. f) Continuar l’explotació d’un establiment comercial o industrial que el tutelat ha rebut per herència o donació i per constituir o adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat personal dels seus socis.

2. Abans d’atorgar l’autorització, el batlle ha d’escoltar el parer del Ministeri Fiscal i, si ho creu convenient, del tutelat i ha de demanar els informes que cregui oportuns”.

I l’article 43 sanciona amb la nul·litat radical l’absència d’autorització judicial quan aquesta esdevé precisa: “Manca d’autorització Els actes realitzats pel tutor sense obtenir el requisit de l’autorització judicial prèvia o sense haver-la obtingut amb posterioritat a la realització de qualsevol dels actes que enumera l’article anterior són radicalment nuls”.

Recentment, la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, en vigor des de l’1-01-2016, ha exigit per a la repudiació, per part dels pares o tutors, de les herències deferides als fills menors d’edat o sotmesos a tutela l’autorització judicial.

“Article 23 Capacitat per acceptar i repudiar

L’acceptació i la repudiació d’herència requereixen plena capacitat d’obrar.

Els pares o tutors necessiten autorització judicial per a repudiar les herències deferides als seus fills menors d’edat o a les persones sotmeses a tutela”.

La sentència d’instància fonamenta la nul·litat de les escriptures de renúncia als llegats de 7-04-2000 en els següents arguments. En primer terme, refereix l’opinió doctrinal continguda en els fonaments de dret privat andorrà, en la que es defineix la repudiació com un acte personalíssim que correspon al titular del ius delationis i que es caracteritza per ésser unilateral i no receptícia. Excepcionalment, es possibilita que la repudiació pugui ésser realitzada pels representants legals del titular del ius delationis.

La vigència de la llei 15/2014, de 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars determina en el seu article 42 que la repudiació d’herències deferides al tutelat o l’acceptació sense benefici d’inventari exigeix autorització judicial, tramitat per un procediment de jurisdicció voluntària. La conseqüència de portar a terme algun dels actes sense autorització judicial és la nul·litat. I aquesta mateixa solució, vigent la llei 15/2014, és la que s’estén a la pàtria potestat.

En segon terme, argumenta que no existeix cap motiu que pugui justificar una major protecció del menor subjecte a tutela que el menor subjecte a pàtria potestat, de manera que l’autorització judicial també s’hauria d’exigir respecte de la repudiació (sic) de llegats que afectaven a menors.

En tercer terme, sustenta aquesta posició en l’exigència derivada del dret romà i interpretada per Varesc pel cas de la venda de béns del menor per part del pare. Així, l’autorització judicial hagués permès valorar la utilitat o necessitat de la renúncia.

IV.- Aquesta Sala no comparteix els raonaments de la sentència d’instància sinó que considera, en atenció als següents arguments, que l’autorització judicial no era exigible en el moment en el qual es va produir la renúncia per part del dret andorrà vigent en aquell moment.

En primer lloc, l’argument analògic amb la Llei 15/2004, de 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, es podria emprar, en línia d’hipòtesi, des de la vigència d’aquesta norma, per a justificar la mateixa protecció als subjectes a tutela i als que es troben sota la pàtria potestat, sense perjudici que aquesta interpretació s’hauria de fonamentar en l’existència d’una llacuna en el dret andorrà que possibilitaria l’extensió de l’autorització judicial establerta pels tutors als titulars de la pàtria potestat. Sense necessitat d’analitzar ara i aquí si existia una llacuna en el dret andorrà o bé el legislador andorrà de l’any 2004 només va voler fer extensiva l’exigència de control judicial als subjectes a tutela i no ho va estendre als menors sota potestat (conjunt buit front a llacuna), el cert és que quan es produeix la renúncia als llegats, l’any 2000, la norma que preveia l’autorització judicial per als subjectes a tutela no es trobava en vigor ni disposava de cap disposició transitòria al respecte que contemplés el dret intertemporal.

I, en segon lloc, segons el sistema de fonts del dret privat andorrà, al qual ja ens vam referir a la nostra sentència de 18-11-2004, en defecte de norma pròpia andorrana i de costum aplicables i abans de l’aplicació dels drets canònics i romans com a supletoris, resulta d’aplicació el dret català anterior al decret de Nova Planta de 1716. En aquest sentit, les opinions dels autors catalans dels segles XIX i XX són de gran rellevància perquè permeten copsar quin era aquest dret català i quines diferències presentava amb el dret contingut en el Codi civil espanyol.

Des d’aquesta òptica, Varesc (Derecho civil vigente en Catalunya, IV, pàg. 62) exposa explícitament que no es precisava en el dret català autorització judicial per a renunciar a drets deferits als fills de família. I de la mateixa opinió, és la manifestada per Ribes (Revista jurídica de Catalunya, XXVI, 229) així com per Talavera (Revista jurídica de Catalunya, XXVI, i 361), que considera innecessària l’autorització judicial en el dret català de principis del segle XX.

Consegüentment, els arguments anteriors porten a entendre que en el moment d’atorgament de les escriptures públiques de renúncia als llegats atribuïts als fills menors d’edat, l’ordenament jurídic andorrà no exigia l’autorització judicial per tal que els pares poguessin renunciar als drets dels fills sotmesos a potestat, de manera que la demanda interposada per la part agent ha de ser desestimada i absolts els defenents dels pediments instats en la seva contra, tota vegada que les pretensions exercides són la nul·litat de les escriptures de renúncia als llegats, la condemna al retorn de l’objecte dels llegats i la condemna als danys morals.

V.- L’èxit dels motius de recurs del Sr. Badía R., així com de la Sra. Galan R., que comporten la revocació de la sentència d’instància i l’absolució dels defenents, fa innecessari l’estudi dels altres recursos interposats, que resten sense objecte.

Quant a les costes processals de primera instància, malgrat la desestimació de la demanda, els dubtes de dret sobre el dret aplicable a la present controvèrsia, en relació a la seva complexitat, justifiquen, en consonància amb la Novel·la 82, cap. X, que no procedeixi efectuar imposició de les costes processals d’instància.

Pel que fa a les costes de segona instància, l’èxit parcial dels recursos dels Srs. Badía R. i Galan R., i la manca d’estudi dels demés per restar sense objecte, determina també que no s’efectuï imposició de les costes d’aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMEM EN PART els recursos interposats per la representació processal dels Srs. Badía Esteban i Galan Esteban contra la sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles, de data 6-04-2016, sense que per l’èxit d’aquells es pugui entrar a l’estudi dels recursos interposats per la representació processal dels Srs. Yuste i Porras R.V. i Sanç i Alvarado Esteban i revoquem la seva part decisòria en el sentit de DESESTIMAR la demanda interposada pels Srs. Yuste i Porras R.V. contra els Srs. Galan, Badía, Sanç i Alvarado Esteban, Izquierdo SA. i Morales i absolem a aquests darrers dels pediments instats en la seva contra. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.