Valor principi pro operari (285/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-285/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0304-3/2012, instades per la Sra. Daza contra la societat "Moliner", en data 17 d'octubre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que desestimant íntegrament la demanda principal interposada per la Sra. Daza contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Moliner", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments continguts en el "Suplico" de l'escrit de demanda. Tot això amb imposició a la demandant de la totalitat de les costes judicials ocasionades en aquesta instància a la societat defenent, això és en l'amplitud prevista en el II.- Considerant".

II.- La Sra. Daza ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: no era creïble resoldre el contracte de treball i donar l'opció a la persona treballadora de triar el darrer dia de feina; les testimonis Sres. Arcos i Coll eren parcials; la mare de l'apel·lant havia lliurat la baixa mèdica a l'empresa el dia 9 d'agost de 2011; s'havia lesionat el dia 7 d'agost de 2011, traient la safata del rentaplats; els dubtes havien d'anar en favor seu.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte laboral entre la Sra. Daza i la societat "Moliner", conclòs el dia 8 o 15 de juliol de 2011, com tampoc l'establiment d'un període de prova d'un mes entre les parts. La treballadora considera que l'empresa va donar- la de baixa a la CASS el dia 10 d'agost de 2011 (amb efectes des del dia 7 d'agost de 2011, foli 21), malgrat el contracte de treball es trobava suspès per raó d'una baixa mèdica reconeguda mèdicament el 8 d'agost de 2011.

La sentència de primera instància ha desestimat la demanda de l'empleada -que persegueix l'obtenció d'una indemnització per compensar el refús de la CASS d'assumir les despeses derivades del seu atur de treball- perquè estima provat que l'empresa havia comunicat, en data 3 d'agost de 2011, la no superació del període de prova, quedant el contracte extingit a comptar del 7 d'agost de 2011.

La Sra. Daza s'alça contra aquesta solució, en particular degut a la manca de parcialitat dels testimonis de "Moliner" i perquè la seva mare havia posat en coneixement de l'apel·lada la baixa mèdica el 9 d'agost de 2011.

Cal confirmar la sentència apel·lada. En efecte, les Sres. Arcos i Coll van confirmar que es va notificar verbalment a la Sra. Daza que el contracte laboral quedaria resolt el dia 7 d'agost de 2011 (respostes 8 i 10, foli 87 i respostes 7 i 9, foli 89). La idoneïtat per testificar de les esmentades persones no va ser objecte de cap tatxa en el moment processal oportú, és a dir el dia de la pràctica de la prova o abans de l'emissió de l'escrit de conclusions de l'apel·lant, de manera que l'al·legació esdevé extemporània. A més, la Sra. Coll no treballa més per la societat "Moliner" i, per tant, no es veu en quina mesura té interès en l'objecte del litigi present. És veritat que la treballadora Sra. Coll va explicar que, el dia 9 d'agost de 2011, havia rebut una trucada telefònica de la recurrent, en la qual se li demanava de recordar si la Sra. Daza s'havia fet mal a l'esquena treballant el 7 d'agost anterior (resposta 10, foli 89). Aquest extrem no altera la conclusió de l'Hble. Batlle car, d'una banda, la Sra. Coll no es pot considerar com una delegada de la societat "Moliner" i, d'altra banda, el contracte de treball ja estava resolt en atendre la trucada.

També resulta inadmissible el nou argument que introdueix l'apel·lant en aquesta alçada sobre la comunicació de la baixa mèdica per part de la seva mare. No només aquesta circumstància no va ser discutida prèviament, sinó que, a més a més, no queda mínimament acreditada.

Com bé diu l'Hble. Batlle, sobta molt que la treballadora no es presentés al treball el dia 8 d'agost de 2011, llevat que tingués clar que la relació laboral havia finalitzat el 7 d'agost de 2011 com sosté la part apel·lada.

Per finalitzar, la recurrent no pot seriosament sostenir que els dubtes tenen que beneficiar-la. En efecte, és cert que l'article 4 del Codi de relacions laborals estableix que "En cas de dubte, la interpretació i l'aplicació s'ha de fer d'acord amb el principi in dubio pro operario", però aquest principi s'aplica, per regla general, als "manaments del Codi" de caràcter tuïtius i no per l'acreditació dels fets constitutius del dret reclamat, com succeeix aquí.

III.- La desestimació el recurs s'imposa, sense nogensmenys fer especial imposició de les costes judicials de segona instància, en raó del caràcter laboral de la matèria i de la situació d'insolvència de la Sra. Daza.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 17 d'octubre de 2012; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.