Laboral - Impugnació de sanció laboral (2000344/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000223/2017 ORIGEN: 2000344/2016 - 00

NIG: 5300542120160002339

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit del 27-07-2016, el Sr. Pera va presentar demanda laboral contra la societat Roda, en impugnació de les sancions disciplinàries imposades per l'empresa el 20-06-2016 i el 23-06-2016, demanant llur anul·lació i la condemna de l'empresa a retornar-li els dies de sou i feina retinguts, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat.

II.- Mitjançant escrit de l'11-10-2016, la representació processal de la Societat Roda, es va oposar totalment a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 28-06-2016, decidint "Que es desestima la impugnació de la falta lleu notificada el 20.06.2016, i estima mínimament la impugnació de la falta greu noticiada el 23.06.2016, no el sentit d'absoldre el treballador, sinó en el sentit de qualificar aquella falta com una falta lleu de l'article 102.13 del CRL, imposant-se les costes a la part demandada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador."

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació processal de la societat Roda, demana la revocació parcial de la sentència de primera instància en el sentit de declarar ben i tipificada com a falta greu d'acord amb l'article 103.53 de la Llei laboral la falta imposada el 23-06-2016 en el sentit d'imposar les costes de primera instància a la part agent, així com la imposició de les d'aquesta segona instància.

El Sr. Pera sol·licita la seva revocació i que es dicti una nova anul·lant les sancions disciplinàries de data 20 i 23 de juny del 2016 i imposant a la part defenent el pagament dels dies de sou i feina retinguts així com el pagament de la totalitat de les costes del judici tant de primera instància com de segona.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix en les actuacions la relació laboral de durada indeterminada existent des del 2002 entre la societat Roda i el Sr. Pera.

En data 20-06-2016, l'empresa va comunicar a l'empleat una carta notificant-li una amonestació per haver comés la falta lleu de l'article 102.13 del Codi de relacions laborals (no complir les instruccions de l'empresa en matèria de servei, manera d'efectuar-lo o, si escau, no fer els informes de treball) pel fet de no haver "signat el document de confirmació de lectura del calendari de guàrdies, publicat el dia 6 de juny de 2016, exposat en el tauler d'anuncis, fins al dia 13 de juny de 2016, que confirmava a l'empresa la dita lectura per al seu coneixement i compliment".

El treballador es va oposar per escrit a aquesta sanció demanant el seu arxiu argüint que desconeixia que tenia l'obligació de signar el document en qüestió i que en cap moment havia tingut la voluntat d'incomplir les normes de l'empresa.

Tres dies més tard, sia en data 23-06-2016, l'empresa li va comunicar una nova carta notificant una sanció de suspensió de feina i sou de 2 dies per haver comés la falta greu de l'article 103.5 del Codi de relacions laborals (incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives) pel fet d'haver constatat l'empresa el dia 21-06-2016 "que vostè esta en possessió del set analitzador Testo 330-2LL, des del dia 10 de maig d'enguany, tal com queda reflectit al registre d'eines del magatzem, sense que hagi procedit a retornar-lo des d'aquell dia." I això en violació del reglament intern ("Els equips i eines s'hauran de retornar al magatzem un cop s'ha fet l'ús necessari de les mateixes. S'haurà d'anotar en el registre la data del retorn del material amb el vistiplau del responsable (..)." ).

El tribunal va jutjar d'una part que la falta lleu quedava constituïda i d'altra part que la falta greu de l'article 103.5 s'havia de qualificar com a falta lleu de l'article 102.13.

II.- Per a una millor claredat expositiva analitzarem els dos recursos examinant en primer lloc els greuges del treballador sobre la falta lleu, després els greuges d'ambdues parts en relació a la falta greu i per acabar els greuges de la part empresarial relatius a les costes.

LA FALTA LLEU

III.- Els greuges del Sr. Pera concerneixen en primer lloc la qüestió de la falta lleu tota vegada que considera que la sentència d'instància ha valorat de manera equivocada els fets i els testimonis. Argumenta en essència que sempre va firmar els documents que li van exhibir però no va veure el document que li reprotxen no haver firmat el qual va quedar penjat pocs dies al taulell ; que no és de forma voluntària que no va firmar el full de notificació sinó perquè no era conscient que el document de les guàrdies estava penjat i que no es tracta d'una inexecució de les ordres de treball sinó d'una mala o incompleta execució que no pot donar lloc a una sanció disciplinària.

Però, el tribunal ha fet una correcta apreciació dels elements del fet i de la falta, i no es poden estimar els arguments de l'assalariat.

En efecte, no pot seriosament aquest darrer sostenir com ho ha fet durant el plet, que desconeixia l'obligació de firmar el full de notificació dels documents penjats al taulell d'anuncis de l'empresa.

Tots els elements obrant en autes, i en particular els testimonis i també les actes de les reunions esmentades pel primer jutjador, confirmen que tots els empleats inclòs el Sr. Pera sabien que era obligatori, per tal de confirmar la deguda lectura, signar el full de confirmació corresponent. Es tracta d'una obligació general que tots coneixien sense que cada nota o cada document hagi de comportar una menció específica per recordar l'obligació de signar.

De fet, constatem que si el Sr. Pera afirma en la seva carta d'oposició del 23-06-2016 que desconeixia que tenia aquesta obligació perquè el llistat en qüestió no disposava de cap notificació annexa, en altres ocasions ja havia firmat.

El fet que el llistat del mes de juny correspon a un canvi del llistat inicial no canvia res, sobre tot quan pocs dies abans el mateix treballador va firmar la notificació de la nota que anunciava el referit canvi i que el nou llistat quedaria penjat a partir del 06-06-2016.

A més, és significatiu constatar que un testimoni cridat pel propi agent, el Sr. Pera, que va treballar com a operari de l'empresa, a la pregunta de dir com fins al 07-06-2017 mai s'havia procedit a firmar les guàrdies, va contestar que "no és cert, sempre signàvem els calendaris".

Pel que fa al calendari de les guàrdies que es reprotxa al Sr. Pera de no haver firmat el document de confirmació de lectura es veu que tots els treballadors, salvat un (justament l'únic empleat que contràriament a tots els altres va manifestar que fins ara no es firmaven les notificacions), van firmar el document litigiós. Pretén que el mateix no va quedar penjat prou temps, però un lapse de quasi una setmana apareix suficient i aquesta circumstància no pot explicar perquè no va firmar i l'assalariat no aporta cap altra explicació al respecte.

Tal actuació constitueix sens dubte un incompliment de les instruccions de l'empresa en matèria de servei tal com previst per l'article 102.13 del Codi de relacions laborals.

Aquest aspecte del recurs del Sr. Pera ha de fracassar.

LA FALTA GREU

IV.- L'assalariat s'alça també contra la decisió del tribunal de considerar l'existència d'una falta lleu en lloc d'anul·lar la falta greu sancionada el 23-06- 2016 donat que sosté que el tribunal no ha valorat correctament els fets acreditats ni en treu totes les conseqüències.

Fa valer que : 1) la sentència reconeix que l'empresa tenia certa permissivitat envers els treballadors en relació a l'obligació de retornar les eines al magatzem ; 2) la decisió de sancionar només el Sr. Pera correspon a una voluntat d'intimidació de l'empresa ; 3) era l'únic empleat que utilitzava l'aparell analitzador i el va fer servir de manera quasi ininterrompuda entre el 01-06-2016 i el 22-06-2016, just abans de marxar de vacances 4) no va cometre cap infracció ; 5) l'empresa no ha sofert cap mena de perjudici i 6) l'única conclusió a la qual el tribunal podia arribar no era una nova qualificació de la sanció sinó que no mereixia cap sanció.

V.- Del seu costat l'empresa també critica la qualificació com a lleu de la falta sancionada com a greu el 23-06-2016, donat que continua sostenint en aquesta alçada que aquesta falta s'ha de qualificar com a greu. Argumenta en resumit que malgrat haver-se negat a signar la recepció del reglament intern, el Sr. Pera coneixia perfectament la normativa de l'empresa de retornar diàriament les eines al magatzem un cop s'ha fet l'ús necessari i que es tracta d'una instrucció específica que no concerneix l'essència de la tasca del Sr. Pera.

VI.- De manera general en relació a la falta de l'article 103.5 del Codi de relacions laborals, és cert que, com ho ha invocat el tribunal unipersonal, existeix una jurisprudència assentada d'aquesta Sala a l'hora d'interpretar aquest motiu de sanció disciplinària.

El criteri essencial és que aquesta falta s'ha de relacionar amb unes instruccions específiques donades al treballador ja que no es tracta d'estatuir sobre el valor professional sinó de sancionar l'empleat que s'oposa o no respecta les directives que li comunica l'empresari en l'exercici del seu poder de direcció. Es sanciona el fet de desobeir a unes directives determinades donades específicament al treballador en un cas precís, i no les obligacions genèriques derivades de la tasca pactada. Dit d'una altra manera, es sanciona la desobediència.

Al respecte, volem posar de relleu la motivació de la sentència del 24- 03-2011 (TSJC 353/10) i que permet aclarir com s'ha de distingir una directiva determinada en un cas precís d'una obligació inherent a la tasca professional ja que s'indicava : "Per incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa o del personal delegat, s'ha d'entendre directives determinades donades específicament al treballador en un cas precís, i no les obligacions genèriques derivades del compliment normal de la feina convinguda en el contracte de treball, ja que la referida norma legal precisa que es tracta d'ordres i instruccions donades per l'empresa o el seu delegat en l'exercici regular de les seves facultats directives, el que suposa ordres i instruccions comunicades directament, personalment i específicament al treballador, i, per tant, no aquelles resultant de les obligacions normals i habituals de la feina que no s'han de comunicar ni oralment ni per escrit, ja que constitueixen l'essència del contracte de treball." (el subratllat és nostre).

Així les coses, no podem en el present compartir el criteri de la instància que no es tractaria d'un incompliment de les ordres sinó d'una mala execució de les seves obligacions normals de conducta general per part del treballador.

En efecte, si bé té relació amb la seva tasca professional, ens trobem en front d'una obligació específica que l'empresa (per tal de lluitar contra la desaparició de les seves eines), i fent ús de les seves facultats directives, va instituir mitjançant el reglament intern que indica: "Els equips i eines s'hauran de retornar al magatzem un cop s'ha fet l'ús necessari de les mateixes. S'haurà d'anotar en el registre la data del retorn del material amb el vistiplau del responsable. En cas contrari, si l'equip no es retorna serà responsabilitat de la persona que hagi registrat la sortida de l'equip i li serà descomptat l'import corresponent."

Aquesta instrucció específica i escrita es va comunicar als treballadors de l'empresa, sigui quina sigui la seva tasca, per tal que en tinguin el degut coneixement i que la respectin.

Per conseqüent, el comportament reprotxat al treballador de no haver retornat el set analitzador Testo 330-2LL en violació del reglament intern podia encabir en la falta de l'article 103.5.

VII.- Altra cosa és determinar si en el present cas la falta reprotxada queda constituïda.

No cal perdre de vista que segons l'article 101 del Codi de relacions la- borals tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents i que les sancions im- posades són impugnables en via judicial.

En el present cas, no es pot negar que el Sr. Pera coneixia l'obligació establerta mitjançant el reglament intern de tornar al magatzem, després del seu ús, les eines propietat de l'empresa. També queda acreditat que entre les dates mencionades en la carta, sia entre el 10 de maig i el 21 de juny, no ho va fer, i que es tracta d'un període relativament llarg.

No obstant això, existeix en autes la prova d'unes circumstàncies que ens porten a considerar que la sanció de 2 dies de suspensió de feina i sou és desproporcionada.

En efecte, ha quedat acreditat que :

companys de feina del Sr. Pera han manifestat que era l'únic operari que sap realitzar les anàlisis de combustió i que per dur a terme aquesta tasca fa servir cada dia l'aparell analitzador.

que el coordinador li va donar com a instrucció tenir sempre l'aparell en qüestió per tal de poder efectuar manteniments de calderes.

a partir del 01-06-2016 va fer servir l'aparell de manera quasi ininterrompuda realitzant tasques de manteniment.

argüeix el Sr. Pera que el va deixar al vehicle de l'empresa aparcat al pàrquing de la mateixa, fet que, malgrat no queda provat directament, ens apareix versemblant. Per tant, no ha existit cap perjudici en relació a l'ús de l'aparell Teso 330-2LL.

el reglament institueix l'obligació de retornar-lo al magatzem un cop se n'ha fet l'ús necessari i no retornar-lo diàriament, el que donat les circumstàn- cies concurrents que acabem d'exposar ha de portar a una interpretació favo- rable a l'empleat.

com posat de relleu per l'Hble Batlle, existeix certa permissivitat per part de l'empresa a l'hora d'aplicar aquesta obligació del reglament intern, en parti- cular en relació a altres treballadors de l'empresa, però també respecte al Sr. Pera

no existeix cap prova que l'empresa, d'una manera o altra, hagi previn- gut al Sr. Pera en relació a aquest aparell analitzador sinó que se'l va san- cionar directament.

VIII.- Pel que fa a la decisió del Tribunal de modificar la qualificació de la falta, apareix que en el nostre cas, tot i considerant una actuació contrària al reglament per part de l'assalariat, l'Hble. Batlle, invocant l'aplicació del principi de proporcionalitat, ha decidit modular la qualificació de greu a lleu, canviant la qualificació escollida per l'empresa de falta greu de l'article 103.5 a falta lleu de l'article 102.13. No obstant això, no es va pronunciar sobre la sanció ni la petició de la part agent que se li retornessin els dies retinguts com a conseqüència d'haver-lo sancionat inicialment per falta greu quan, com ho indicarem més endavant, la falta lleu de l'article 102.13 no es pot sancionar amb una suspensió de sou i feina.

Però, no podem compartir aquest plantejament per tres tipus de raons.

En primer lloc, recordarem que la matèria disciplinària ve regida per dos principis essencials. Un és el principi de proporcionalitat expressat en el ja referit article 101 del Codi de relacions laborals.

L'altre és el principi de legalitat expressat en l'article 105 relatiu a les sancions disciplinàries que disposa que les sancions que es poden imposar en cada cas ho són en funció de la graduació de la falta comesa. Així, una falta lleu es pot sancionar amb una amonestació escrita però no amb una suspensió de feina i sou puix aquesta sanció només es pot imposar en cas de falta greu.

Una cosa és determinar si l'actuació reprotxada constitueix una falta disciplinària legalment tipificada i una altra valorar si la sanció aplicada és legal i proporcionada.

En segon lloc, com ho hem motivat abans, considerem que el comportament reprotxat correspon a la falta de l'article 130.15 però que la sanció pronunciada és desproporcionada.

En tercer lloc, perquè és a l'empresari que fa ús del seu poder disciplinari a qui pertoca qualificar correctament els fets que vol sancionar i imposar la sanció legal corresponent. El poder disciplinari pertany a l'empresari, i no al jutge. És l'empresari que, en el marc de la seva responsabilitat de gestió de l'empresa, aprecia la gravetat de les faltes de l'assalariat i l'oportunitat de sancionar-les de tal o tal manera. En cas d'impugnar-se la sanció pronunciada per part del treballador, l'òrgan jurisdiccional, a més de comprovar que els fets denunciats queden establerts, que encabeixen en el motiu de sanció invocat i que la sanció respecta els criteris de forma, ha de verificar si la qualificació de la falta i la sanció aplicada per part de l'empresari respecten els criteris esmentats per l'article 101 del Codi de relacions laborals (importància, transcendència, intencionalitat i circumstàncies concurrents). Si la qualificació no és correcta o si la sanció no correspon a la falta reprotxada o no és proporcionada, la mateixa no es pot considerar com a legalment imposada i pertoca al jutge anul·lar-la però no es pot substituir a l'empresari.

Per tant, considerem que el tribunal no podia procedir a la requalificació efectuada sinó que havia d'anul·lar la sanció.

Conseqüentment, el recurs de l'empleat s'ha d'estimar sobre aquest punt quan el de l'empresa s'ha de desestimar.

Per via de conseqüència revocarem la sentència en el sentit d'anul·lar la sanció i de donar lloc a la petició de retorn dels dos dies de suspensió.

LES COSTES

IX.- El segon aspecte del recurs de l'empresa és relatiu a les costes donat que considera que en aplicació del principi del venciment objectiu i en absència de qualsevol circumstància particular, l'estimació mínima de les pretensions i l'actuació temerària de la part agent havien de portar a imposar les costes a aquesta darrera.

És jurisprudència reiterada de les jurisdiccions andorranes i en particular d'aquesta Sala Civil que, fins i tot en cas d'estimació parcial, les costes s'han d'imposar a l'empresari. La solució es fonamenta essencialment en el fet que l'assalariat, el qual es troba en una situació de dependència econòmica enfront de l'empresa, es va veure obligat a instar una acció judicial per obtenir la satisfacció dels seus drets laborals quan és una obligació essencial de l'empresari complir amb les seves obligacions al respecte, especialment les obligacions retributives.

És cert també que aquesta regla no és absoluta (vg. STSJC del 23-10- 2003 n°2032 "Encara que sigui cert que en matèria laboral és costum de deixar les costes processals a càrrec de l'empresari, quan s'estima la demanda del treballador, fins i tot parcialment, aquest criteri no és un principi absolut constituint una norma d'aplicació obligatòria, sinó un axioma general indicatiu; per tant, el jutge sempre pot decidir altrament en funció de les circumstàncies del litigi i de l'equitat.").

Però, no existia al nostre parer en autes cap circumstància especial per descartar la regla i per tant, no tenia el tribunal que decidir diferentment.

De totes maneres, donat l'exposat abans, l'estimació de les pretensions de l'agent no és ara mínima sinó que es confirma la desestimació de la impugnació de la falta notificada el 20-06-2016 però s'estima la impugnació de la falta notificada el 23-06-2016 i la petició de retorn dels dies de suspensió.

Per tant, s'imposa la imposició de les costes de primera instància a la part empresarial.

X.- L'estimació parcial del recurs de l'assalariat i els principis que acabem d'exposar determinen imposar a l'empresa les costes en relació al recurs del Sr. Pera

En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació total del recurs de l'empresa ha de portar a la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada en relació al mateix.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat D.I.

SL.

ESTIMAR parcialment el recurs del Sr. Pera contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 28-06-2016 que revoquem parcialment en el sentit d'anul·lar la sanció imposada al Sr. Pera el dia 23- 06-2016 i de condemnar a la societat ORG_0, a pagar-li l'import corresponent als dos dies de suspensió retinguts ;

IMPOSAR a la societat ORG_0, les costes judicials d'aquesta alçada en relació a ambdós recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.