Llegats (3100616/2009)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJENTITY_21- 0000205/2016 ORIGEN: 3100616/2009 - 00

NIG: 5300542120150004330

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel ABRIL CAMPOY i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent ANIÈRE i M.I. Sra. Eulàlia AMAT LLARI, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Olmo i Ricart va interposar demanda, de data 14-04-2010, envers els Srs. Porras, Alvarado, Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. i "A",S.Alvarado, en virtut de la qual sol·licita la nul·litat absoluta de les escriptures de renúncia als llegats, de data 7-04-2000, i la condemna, individual o solidària, segons procedeixi dels defenents, a retornar els llegats establerts per la causant Sra. M.R.ENTITY_7P., amb més els fruits, rendes i interessos des del 22-09- 1997 i amb imposició de les costes processals.

En data 12-05-2010, la representació processal dels Srs. Porras i ENTITY_7R.ENTITY_7P. es van oposar a la demanda i van articular, en primer terme, excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva, litisconsorci passiu necessari i de caducitat de l'acció.

En data 12-05-2010, la representació processal dels Srs. Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. van oposar-se a la demanda.

En la mateixa data de 12-05-2010, la representació processal de la mercantil "A", S.Alvarado, es va oposar, tot entenent la seva manca de legitimació respecte de la finca "B" i quant a la finca d'Salamanca és propietària des de l'any 1984 i, per tant, no pot afectar la decisió que es prengui.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 8-04-2015, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X: que estimant majoritàriament la demanda principal formulada pels germans Srs. Olmo i Ricart contra els germans Srs. Porras, Alvarado, Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P., així com contra la societat mercantil andorrana per accions "Alvarado, S.Alvarado" -la qual es trobava aleshores sota l'administració judicial dels lletrats Srs.

ENTITY_4M.R.L. i ENTITY_4M.B.-, ha de declarar i declara la nul·litat radical i absoluta de les escriptures públiques de renúncies als llegats atorgades en data 7 d'abril del 2000 sota els números 2.591 i 2.592 del protocol del Notari de les Carneros Sr. ENTITY_13; i ha de condemnar i condemna als Srs. Porras, Alvarado, Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. a retornar als germans Srs. Olmo I

Ricart els llegats deixats a llur favor per la causant Sra. M.R.ENTITY_7P. segons document vàlid amb caràcter de memòria testamentària hològrafa que la darrera establí el 21 de juliol de 1997, juntament amb els fruïts i rendes produïts d'ençà el dia 22 de setembre de 1997 -data d'ocurrència de la defunció de la Sra. M.R.ENTITY_7P, i aquells interessos legals descrits, això és en els termes del IV.- Considerant, amb imposició de les costes processals ocasionades en aquesta instància exclusivament al Sr.

ENTITY_7R.ENTITY_7P segons preveu el darrer Considerant.

D'altra part procedeix condemnar al Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P a pagar als seus fills Olmo i Ricart, això és en concepte de danys morals, la quantitat de trenta-sis mil euros (36.000.- EUROS) a cadascun d'ells.

Absolent-se a la societat mercantil andorrana per accions ""A", S.Alvarado" de tots els pediments efectuats en aquesta instància".

III.- La representació processal dels Srs. Alvarado i ENTITY_6R.ENTITY_7P., dels Srs. Vall i Salamanca

R.ENTITY_7P. i dels Srs. Olmo i Ricart han interposat recurs contra la sentència d'instància.

Així, consta a les actuacions que, respectivament, van articular escrits de conclusions, de dates 18-06, 19-06 i 18-06-2015, segons els quals, i en mèrits dels arguments adduïts sol·licitaven la revocació de la resolució dictada a la instància.

A la vegada, es pot constatar amb la lectura de les actuacions processals, com en dates respectives de 23-07, 24-07 i 23-07-2015 es van efectuar per les parts contesta a les conclusions, en virtut de les quals demanaven la desestimació dels recursos interposats de contrari.

En data 29-07-2015, la representació processal de la mercantil "A",

S.Alvarado va presentar escrit de contesta a les conclusions, en virtut del qual es ratificava en els escrits d'al·legacions fonamentals introduïts en la present causa.

IV.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 26-01-2016, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX ESTIMAR l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, articulada per la representació processal dels Srs. Alvarado i i ENTITY_6R.ENTITY_7P. contra la sentència, de data 8-04-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i, sense entrar a l'examen dels altres motius de recurs ni dels altres recursos interposat contra la sentència, procedeix declarar la nul·litat de la sentència i de les actuacions amb retroacció al moment de la interposició de la demanda, per tal que la mateixa li sigui adreçada a la Sra. Morell i se li atorgui el termini per a contestar-la. Per tant si es vol aplanar podrà efectuar aquesta manifestació en seu jurisdiccional, amb la conservació de totes aquelles actuacions processals que no resten afectats per la present declaració de nul·litat, de manera que, a la major brevetat, es pugui tornar a dictar sentència. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada".

V.- Les representacions processals dels Srs. Olmo i Ricart, dels Srs. Vall i ENTITY_8R.ENTITY_7P., del Sr. ENTITY_7R.P., ENTITY_6R.ENTITY_7P., van interposar recurs contra la sentència d'instància i, en dates respectives de registre 20-06-2016, 20-06-2016, 21- 06-2016 i 21-06-2016 van articular escrits de conclusions, en mèrits del quals, demanaven la revocació de la resolució d'instància.

La representació processal de la Sra. Morell es va oposar als recursos presentats de contrari, per escrit de 20-07-2016, alhora que s'adheria al recurs formulat pels Srs. Olmo i Ricart En dates de 20-07-2016 i 21-07-2016 les parts recurrents es van oposar, mitjançant els pertinents escrits de contesta a les conclusions, als recursos formulats d'advers.

VI.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 29-11-2016, amb la següent part decisòria: "ESTIMEM EN PART els recursos interposats per la representació processal dels Srs. ENTITY_7R.ENTITY_7P. i ENTITY_6R.ENTITY_7P. contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 6-04-2016, sense que per l'èxit d'aquells es pugui entrar a l'estudi dels recursos interposats per la representació processal dels Srs. Olmo i Ricart i Vall i ENTITY_8R.ENTITY_7P. i revoquem la seva part decisòria en el sentit de DESESTIMAR la demanda interposada pels Srs. Olmo i Martin R.V. contra els Srs. Porras, Alvarado, Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P., "Alvarado", S.Alvarado i Morell i absolem a aquests darrers dels pediments instats en la seva contra. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies".

VII.- La representació processal dels Srs. Olmo i Ricart va promoure, en data de registre 14-12-2016, incident de nul·litat contra la sentència d'aquesta Sala, el qual fou refusat per Aute de 13-02-2017.

VIII.- Interposat recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional per la part promotora de l'incident, el Tribunal Constitucional va dictar sentència que, acollint el recurs, declarava la vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i del dret a un procediment de durada raonable, previst a l'article 10 CA, anul·lava la sentència de 29-11-2016 i l'Aute de 13-02-2017 d'aquesta Sala i retrotreia les actuacions per tal que es decidís el retorn, si s'escau dels llegats als recurrents, així com en relació amb la indemnització que els correspongui per danys morals i per la durada excessiva del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel ABRIL CAMPOY.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.- El deure de congruència i de motivació de les resolucions judicials, com a garantia del justiciable, junt amb la necessària claredat expositiva, requereix l'estudi per separat dels diferents recursos interposats contra la sentència dictada a la instància.

El recurs dels Srs. ENTITY_7R.ENTITY_7P. s'estructura en els següents motius. De manera prèvia, exposa la situació existent en que el lletrat dels agents és el mateix que el de la Sra. Morell, de manera que pot existir un conflicte d'interessos. En primer terme, quant a l'excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P., refusada per la sentència, considera que la Sra.

ENTITY_6R.ENTITY_7P. va acceptar l'herència en data 31-05-2000, quant els llegats foren renunciats en data 7-04-2000, per la qual cosa no havia d'informar de res als seus nebots ni tampoc lliurar-los-hi res. Afegeix que tampoc ostenten legitimació els Srs. Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. ja que no són hereus de la Sra. M.R.

En segon terme, respecte de l'obligació o no d'autorització judicial, sustenta que l'exigència d'autorització judicial no es preveia l'any 2000 a les Carneros d'Andorra perquè la Llei Qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996, no ho contempla i la Llei 15/2004, de 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars, no estava vigent i no regula el dret transitori. Afirma que segons B. I S. (Derecho civil vigente en Cataluña, IV, pàg. 62 i V, pàg. 506) no esdevé necessària l'autorització judicial, com així ho va entendre el notari que autoritzà les escriptures públiques. Subsidiàriament, entén que si s'entengués que es requereix autorització judicial, no estem front a un supòsit de nul·litat absoluta sinó d'anul·labilitat, sotmesa al termini de caducitat de quatre anys.

En tercer terme, entén que, atès el contingut possible de la memòria testamentària (cfr. D. 35,1,38), els llegats que no siguin de diners i, malgrat la seva absència de regulació, es pot pensar que el seu àmbit objectiu ha de ser similar al dret català. Per això, entén que no es poden efectuar llegats de béns immobles per via de memòria testamentària i això afecta a la finca "B" i al ranxo d'Salamanca, i aquest darrer al no ser propietat de la difunta la sentència no el contempla, però no ho menciona expressament a la part dispositiva. Quant a les monedes d'or, la prova corresponia a la part agent i no s'ha realitzat, però caldrà precisar a la part dispositiva que no s'ha pogut determinar ni el nombre ni el valor. I, finalment, quant al dany moral, afirma que no existeix cap prova en autes de la seva existència ni del seu quantum. A la vegada, impugna la imposició de les costes processals, atès que encara que es condemna als demandats, s'imposen solament al Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P.

La representació processal de la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P. justifica el seu recurs en els següents greuges. En primer terme, sosté que l'excepció de manca de legitimació passiva ha de triomfar, ja que no fou part de les escriptures de renúncia als llegats, de manera que quan accepta l'herència el 31-05-2000 la renúncia ja s'havia produït (7-04-2000) i res havia de lliurar als nebots.

En segon terme, combat la declaració de nul·litat radical de les escriptures de renúncia. Afirma que l'acte reunia tots els elements essencials de consentiment, objecte, causa i forma i que si l'autorització judicial es considerés un element constitutiu l'acte seria anul·lable per vici del consentiment. L'any 2000 no existia a Andorra cap norma imperativa que exigís l'autorització judicial i el jutge a quo aplica per analogia els arts. 42. b i 43 de la Llei 15/2004, de 3 de novembre, però no existia la norma en el moment de l'atorgament de la renúncia i estava prevista pels que no tenien plena capacitat d'autogovern. Així mateix, manté que la norma de la llei qualificada de l'adopció (art. 27) cerca la salvaguarda dels interessos dels menors en situació de desprotecció, mentre que aquí la renúncia dels pares s'efectuava en el major interès dels fills, de forma que tots els legataris, excepte un, van renunciar per a solventar els conflictes entre els quatre germans.

En tercer terme, manifesta que el llegat d'un immoble ordenat en una memòria testamentària és ineficaç. Afegeix que la interpretació del jutge a quo que es volia afavorir amb la finca "B" a la família del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. no es pot compartir perquè la causant volia afavorir al Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. deixant-li aquesta finca.

I, en darrer terme, sosté que no va percebre cap import del producte de la venda de la finca "B" i per tant no ha de retornar res als seus nebots.

La representació processal dels Srs. Olmo i Ricart fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. En primer terme, manifesta que no pot haver dubte sobre l'existència de les monedes d'or, atès que la memòria s'efectuà dos mesos abans de la mort i amb una situació econòmica estable. Considera que existeix una clara responsabilitat de l'hereva, ja que situa als nebots de la causant en indefensió i inverteix la càrrega de la prova. Assenyala que s'havia sentit dir que existien unes 700 monedes d'or i que només l'hereva i el Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. neguen la seva existència o nombre. Entén que, a manca de prova, s'haurà de presumir l'existència de les monedes d'or, en el nombre indicat, i condemnar al retorn de les mateixes o del seu valor. En altre cas, s'haurà de condemnar a indemnitzar als germans Olmo i

Ricart amb una quantia no inferior a 60.000 euros per cadascun d'ells.

En segon terme, respecte dels terrenys annexes a "B", la sentència ho limita a l'edificació mentre que del document 8 aportat amb la demanda ja s'observa que consisteix en una propietat rural i si es va vendre per separat fou per aconseguir unes millors condicions econòmiques. També, de nou, s'inverteix la càrrega de la prova.

El recurs dels Srs. Vall i ENTITY_8R.ENTITY_7P. impugna, en primer terme, la condemna solidària de la sentència d'instància, tota vegada que entén que no es van oposar a les pretensions dels agents sempre que fossin legítimes, però mai van vulnerar cap dret dels nebots quan eren menors, ja que no van intervenir en les renúncies dels llegats.

En segon terme, respecte de l'objecte dels llegats, indica que s'ha de corregir la incongruència entre el IV Considerant que exclou la finca de Salamanca i la part decisòria que no conté aquesta menció. Pel que fa a les monedes d'or, sosté que no han entrat a la casa de la causant des de fa més de deu anys i que, malgrat el que va dir la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P. en la seva confessió, no saben on són les monedes. I, en relació a la finca "B", no van percebre res, sinó que el preu va anar a la mercantil "Alvarado" SA i, subsidiàriament, si haguessin de pagar quelcom, seria sense solidaritat i 23.820,16 euros a cadascú dels agents i pagadora per part de la mercantil "Alvarado", SA sense que els defenents hagin d'abonar cap fruit ni interès, atès que no van efectuar cap acte contrari a dret. Finalment, quant a les costes processals, sol·licita la no imposició de les costes d'aquesta alçada.

II.- Esdevé necessari examinar com a qüestió prèvia la viabilitat de l'excepció de manca de legitimació passiva que esgrimeix la representació processal del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. i de la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P. Quant al primer, s'ha de posar en relleu que aquest greuge o motiu no pot ésser al·legat per la direcció lletrada del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P., tota vegada que amb ell la desestimació d'aquesta excepció no li és lesiva, de forma que solament la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P. ostenta legitimació per a combatre la desestimació de l'excepció.

Establerta l'anterior consideració, la sentència d'instància ha de ser confirmada pel que fa a la desestimació de l'excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P.

Consta a les actuacions que l'acceptació de l'herència per part de la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P. es va produir el dia 31-05-2000 mentre que la renúncia als llegats va tenir lloc en data 7-04-2000. Si s'analitzen les pretensions exercitades a la demanda es pot concloure que els agents (Olmo i ENTITY_5) exerciten no solament una acció adreçada a obtenir la declaració de nul·litat de les escriptures de llegats, sinó també sol·liciten la condemna dels defenents (Porras, Alvarado, Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. i la mercantil "Alvarado") a retornar els llegats amb els fruits, rendes i interessos. I des d'aquesta òptica, renunciats els llegats, el seu objecte es va integrar a l'herència, de manera que quan aquesta fou acceptada per la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P. incloïa l'objecte dels llegats, el qual després fou objecte de transmissió gratuïta a la mercantil "Alvarado" segons escriptura de 31-05-2000.

Per tant, resta clar que si l'acció de nul·litat de les escriptures de renúncia als llegats triomfa, l'hereva que ha disposat de l'objecte dels llegats i la mercantil destinatària, a títol gratuït, dels béns del cabal relicte, a excepció de les accions de "Alvarado", excloses de la transmissió, es troben legitimades per a ser destinatàries de la pretensió exercitada en la seva contra, adreçada a la restitució de l'objecte dels llegats amb els fruits, rendes i interessos.

Consegüentment, aquest primer motiu o greuge ha de ser desestimat.

III.- Establerta l'anterior consideració, el panorama normatiu que s'ha de prendre en consideració és el següent. La Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor (21-03-1996), vigent en el moment de les renúncies als llegats, reconeix el caire fragmentari i incomplert de la normativa en matèria de protecció de menors (En aquest sentit, l'Exposició de motius afirma: "En matèria de protecció de menors, la normativa actual és incompleta i fragmentada; disposem de diferents protocols administratius d'actuació, aprovats pel Govern en matèria d'adopció, acolliment familiar, comissió d'infància i centre d'acolliment per a infants. És necessària una regulació unificadora de totes les mesures de protecció de menors per evitar dubtes, en quant al procediment a seguir pels professionals en cada cas. La present Llei pretén adaptar el seu contingut a la realitat social actual, per reforçar les garanties i els controls judicials i administratius de la defensa de l'infant. L'eix director de la present Llei es basa en dos principis fonamentals: 1. Actuar com a instrument d'integració a la família i a la societat que s'ofereixi a qui més el necessita i, 2. El benefici de l'infant, per sobre de qualsevol altre, per legítim que sigui. Es vol donar un contingut jurídic, de caràcter essencialment personal, a la relació que s'estableix entre el menor i les persones o les institucions a que es confia. En aquest sentit s'ha atorgat una gran importància al seguiment, per part dels serveis socials del Govern, d'aquells menors sota control judicial a fi d'assegurar el seu benefici òptim").

Per la seva part, l'article 27 conceptua de la següent forma la pàtria potestat: "La pàtria potestat pertany al pare i a la mare per protegir la seguretat, la salut i la moralitat de l'infant. Els pares tenen dret i deure de guarda, de vigilància, de manteniment i d'educació. Ostenten la representació legal dels seus fills menors i administren els seus béns. La pàtria potestat s'adquireix per generació, per legitimació i per adopció. Es perd per mort o declaració de mort dels pares o del fill, per adopció del fill i per emancipació voluntària o legal a l'arribar a l'edat de 18 anys".

Amb posterioritat a la producció de les renúncies als llegats, de data 7-04-2000, per part dels pares dels menors agents (Olmo i ENTITY_5) la Llei 15/2004, de 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars exposa:

"Article 42 Autorització judicial 1. El tutor necessita autorització judicial per:

Disposar dels béns de la persona sotmesa a tutela, excepte els fruits i els béns mobles que no puguin conservar-se. b) Repudiar herències deferides al tutelat, acceptar-les sense benefici d'inventari i acceptar liberalitats que comportin gravamen o condició. c) Prendre diner en préstec en nom del tutelat. d) Sotmetre a arbitratge o promoure accions judicials, excepte en aquest darrer cas quan es tracti d'un assumpte urgent, de reclamació de prestacions periòdiques o de pretensions de quantia inferior a l'equivalent de vint vegades el salari mínim mensual. e) Atorgar contractes d'arrendament. f) Continuar l'explotació d'un establiment comercial o industrial que el tutelat ha rebut per herència o donació i per constituir o adquirir la condició de soci en societats que no limiten la responsabilitat personal dels seus socis. 2. Abans d'atorgar l'autorització, el batlle ha d'escoltar el parer del Ministeri Fiscal i, si ho creu convenient, del tutelat i ha de demanar els informes que cregui oportuns".

I l'article 43 sanciona amb la nul·litat radical l'absència d'autorització judicial quan aquesta esdevé precisa: "Manca d'autorització Els actes realitzats pel tutor sense obtenir el requisit de l'autorització judicial prèvia o sense haver-la obtingut amb posterioritat a la realització de qualsevol dels actes que enumera l'article anterior són radicalment nuls".

Recentment, la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, en vigor des de l'1-01-2016, ha exigit per a la repudiació, per part dels pares o tutors, de les herències deferides als fills menors d'edat o sotmesos a tutela l'autorització judicial.

"Article 23 Capacitat per acceptar i repudiar

L'acceptació i la repudiació d'herència requereixen plena capacitat d'obrar.

Els pares o tutors necessiten autorització judicial per a repudiar les herències deferides als seus fills menors d'edat o a les persones sotmeses a tutela".

La sentència d'instància fonamenta la nul·litat de les escriptures de renúncia als llegats de 7-04-2000 en els següents arguments. En primer terme, refereix l'opinió doctrinal continguda en els fonaments de dret privat andorrà, en la que es defineix la repudiació com un acte personalíssim que correspon al titular del ius delationis i que es caracteritza per ésser unilateral i no receptícia. Excepcionalment, es possibilita que la repudiació pugui ésser realitzada pels representants legals del titular del ius delationis.

La vigència de la llei 15/2004, de 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars determina en el seu article 42 que la repudiació d'herències deferides al tutelat o l'acceptació sense benefici d'inventari exigeix autorització judicial, tramitat per un procediment de jurisdicció voluntària. La conseqüència de portar a terme algun dels actes sense autorització judicial és la nul·litat. I aquesta mateixa solució, vigent la llei 15/2004, és la que s'estén a la pàtria potestat.

En segon terme, argumenta que no existeix cap motiu que pugui justificar una major protecció del menor subjecte a tutela que el menor subjecte a pàtria potestat, de manera que l'autorització judicial també s'hauria d'exigir respecte de la repudiació (sic) de llegats que afectaven a menors.

En tercer terme, sustenta aquesta posició en l'exigència derivada del dret romà i interpretada per Alvarado Borrell i Soler pel cas de la venda de béns del menor per part del pare. Així, l'autorització judicial hagués permès valorar la utilitat o necessitat de la renúncia.

IV.- Aquesta Sala no compartia els arguments de la sentència d'instància en virtut dels quals l'autorització judicial era exigible l'any 2000 per a la renúncia dels llegats per part dels titulars de la potestat en escriptura pública.

No obstant, la sentència del Tribunal Constitucional considera que la selecció del dret aplicable per part d'aquesta Sala ha estat il·lògica i irraonable, al apartar-se de manera evident de la communis opinió actual en profit de la communis opinió del segle XVIII i ignorar la nova realitat constitucional.

Sens perjudici que la Sala va prendre en consideració la doctrina dels autors catalans del segle XX, i no del XVIII, i que va justificar que l'article 12 de la Convenció exigia escoltar a l'infant en tot procediment administratiu o judicial, mentre que en el cas present es tractava d'una actuació notarial, correspon a aquest Tribunal acatar la resolució del Tribunal Constitucional i resoldre en funció de les coordenades establertes en la seva sentència.

Des d'aquesta òptica, els principis que informen els preceptes de la Constitució (arts. 13,14 i 27) en consonància amb la protecció que l'infant mereix a la Convenció sobre els drets de l'infant, ratificada el 22-11-1995, per part del Consell General, exigeix que el menor sigui protegit front als actes que els titulars de la potestat o els tutors puguin realitzar en perjudici del seu patrimoni. Així, per a poder repudiar una herència o renunciar a atribucions successòries al seu favor, caldrà que els titulars de la potestat o els tutors comptin amb la preceptiva autorització judicial.

Aquesta exigència prevista a la Llei 15/2004 pels menors subjectes a tutela s'ha d'estendre també pels menors subjectes a potestat, atès que els principis que informen la CA de 1993 i la Convenció sobre els drets de l'infant requereixen dotar a aquest de la protecció necessària tant per la seva persona com pel seu patrimoni. Per tant, ratificada per Andorra la Convenció sobre els drets de l'infant, en el moment en el qual es produeix la renúncia pels pares, l'any 2000, la necessària protecció dels interessos de l'infant exigia que s'hagués requerit la prèvia autorització judicial per autoritzar la renúncia als llegats deferits a favor de la part agent.

V.- Arribats a aquest extrem, s'ha d'analitzar quina és la conseqüència derivada de la manca d'autorització judicial, per a examinar si aquesta és la nul·litat radical o bé és la anul·labilitat, sotmesa al termini de prescripció de quatre anys.

El recurs del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P., i en menor mesura el de la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P., impugnen que procedeixi la declaració de nul·litat dels llegats per manca d'autorització judicial, sinó que defensen que el règim d'ineficàcia ha de ser el de l'anul·labilitat i que, per tant, les pretensions exercitades pels fills serien extemporànies a l'haver transcorregut el termini de 4 anys.

El primer dels recurrents exposa amb detall com els règims de l'entorn, francès, català i, a l'ordenament jurídic espanyol la jurisprudència del Tribunal Suprem, han adoptat el règim de l'anul·labilitat bé perquè la nul·litat s'adreça a la protecció d'interessos públics i aquí són de caire privat, o bé perquè es tracta del règim que millor beneficia al menor, atès que manté la validesa de l'acte, sens perjudici de la seva impugnació per aquest si el considera perjudicial.

En concret, i pel que fa al règim català, s'esmenta l'article 154 del Codi de Família, de 15-07-1998, que establia que "Manca d'autorització. Els actes determinats per l'article 151.1 (entre els que es troben la renúnica a herències, donacions i llegats) són anul.lables si s'han fet sense l'autorització judicial o sense els requisits exigits per l'article 153. L'acció per a impugnar- los caduca als quatre anys d'haver accedit els fills a la majoritat".

En canvi, l'ordenament jurídic andorrà, l'any 2004, amb la Llei 15/2004, de 3 de novembre, en el seu article 43 sanciona, específicament, amb la nul·litat radical, els actes efectuats sense l'autorització judicial. I la posterior i vigent Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, en vigor des de l'1-01-2016, ha exigit per a la repudiació, per part dels pares o tutors, de les herències deferides als fills menors d'edat o sotmesos a tutela l'autorització judicial. No obstant, si bé la llei estableix el règim de 4 anys de caducitat per a impugnar l'acceptació realitzada sense capacitat o amb concurrència d'un vici del consentiment (art. 24), res es diu respecte d'aquells actes efectuats sense la preceptiva autorització judicial.

I això ens porta a concloure que la solució que el legislador andorrà l'any 2004 adopta pels actes efectuats pels tutors, com a representants legals dels menors, sense autorització judicials, que és la nul·litat radical, ha de ser adoptada també en relació als actes on els titulars de la potestat han de recavar l'autorització judicial, tota vegada que es tracta d'actes que segons el legislador requereixen un control judicial per a la protecció del menor i aquesta situació es produeix tant si el menor es troba subjecte a tutela com si ho està sota la potestat del pare i de la mare.

Aleshores, procedeix també confirmar la sentència en aquest extrem i mantenir el règim de la nul·litat absoluta en relació a la renúncia als llegats efectuada pels pares sense haver comptat amb la preceptiva autorització judicial.

V.- El següent motiu de recurs que articulen tant la representació processal del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. com de la ENTITY_6R.ENTITY_7P. és el referent a la ineficàcia de la memòria testamentària per tal de poder contenir llegats de béns immobles, tant pel que fa a la Borda "B" com al Ranxo de Salamanca

Consta a les actuacions, un document manuscrit, de data 21 de juliol de 1997, en la que la causant, M.R., estableix un seguit de disposicions a favor dels seus parents. Aquesta disposició de darrera voluntat, respecte de la qual caldrà abordar la seva natura i el seu àmbit objectiu, conté dues disposicions a favor dels germans Olmo i Ricart, nebots de la causant, i que consisteixen en "Voldria que "B" ho deixis al Villegas i família" i que "la part del ranxo de Salamanca repartit amb el Olmo, Martin, Quesada i Vall, i també les meves monedes d'or que tinc a la Caixa".

No hi ha dubte que de la lectura del document s'extreu que conté un negoci per relationem, atès que es refereix al testament atorgat a favor de la Sra. ENTITY_6R., i en el que s'imposen a càrrec de l'hereva una sèrie de llegats ("reparticions" les anomena la causant). La natura del referit document ha de ser qualificat com a memòria testamentària. Es tracta d'un escrit en el que s'efectuen disposicions de darrera voluntat que amplien o complementen aquelles contingudes en un testament anterior.

Les memòries testamentàries foren pràcticament desconegudes en el dret romà i no fou fins el ius commune que es reconeix aquesta institució (Schedulae testamentariae). Fou Bártolo A Saxoferrato, un dels principals postglossadors o comentaristes del segle XIV, qui va, en funció del que disposava el digest 35,1,38 ("nam et apud veteres legata talia fuere quantum ei per epistolam scripsero, quantum ex illa actione detraxero, heres dato") els hi va donar carta de naturalesa. Inicialment, la raó de ser de les memòries consistia en revelar el nom de l'hereu, reservat en testament (funció que més tard desenvoluparien les herències de confiança en el dret català). Però un altre dels postglossadors, i deixeble del primer, Baldo Degli Ubaldi es qüestiona si les memòries poden actuar com a acte de disposició i contenir llegats imposats a l'hereu.

Aquest contingut dispositiu fou admès pels canonistes i la memòria testamentària així denominada no fou objecte de controvèrsies pel dret català, ja que aquesta no va rebre aquesta denominació fins els projectes d'apèndix, l'avantprojecte de Compilació i el projecte de Compilació (Amb detall, vegeu ROCA TRIAS, ENCARNA Comentarios al Código civil y compilaciones forales, XXVIII, I, Madrid, 1982, pàg. 154 i ss).

Esdevé enormement rellevant pel que ara és objecte del recurs, prendre en consideració que la memòria testamentària a l'article 107 de la Compilació de 1960 ja limitava el contingut d'aquesta a diners, joies i al parament domèstic, mentre que en el projecte de compilació el contingut quasi no es trobava limitat.

D'acord amb el sistema de fonts del dret andorrà, i tota vegada que no resulta aplicable per raó de l'obertura de la successió, la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, i com vam referir a la nostra sentència de 18-11-2004, en defecte de norma pròpia andorrana i de costum aplicables i abans de l'aplicació dels drets canònics i romans com a supletoris, resulta d'aplicació el dret català anterior al decret de Nova Águilanta de 1716.

I aquest dret català, recollia la institució de la memòria testamentària a l'igual que el dret comú, com a negoci per relationem i acte de disposició, però sense que puguem imposar les limitacions del seu contingut pròpies de la Compilació de 1960, el Codi de Successions de 1991 i el llibre quart del Codi civil de Catalunya, perquè no constituïen el dret català aplicable abans del Decret de Nova planta, sinó que són novetats recollides pel dret català i pel vigent dret successori andorrà des de l'ú de gener de 2016, però no en el moment de l'atorgament de les memòries ni tampoc en el de l'obertura de la successió.

Per tant, el fet que a la pràctica les memòries testamentàries s'emprin per a disposicions de poca transcendència o entitat, no significa que, en absència de disposició legal, es pugui constrènyer el seu contingut solament als llegats de diners i no de béns immobles o mobles, atès que el dret seleccionat com a aplicable no ho impedia i, aleshores, el motiu ha de finir.

VI.- Establerta la validesa de les memòries testamentàries que contenien els llegats a favor dels germans Olmo i Ricart, correspon analitzar conjuntament els greuges que aquests efectuen contra la sentència d'instància i els que efectuen els altres recurrents i que afecten al llegat de les monedes d'or, del ranxo de Salamanca i de la Borda "B".

En el primer extrem, relatiu a les monedes d'or objecte del llegat, la sentència d'instància ha de ser revocada. Així, la sentència determina que les proves practicades no han permès determinar ni el nombre ni el valor de les monedes d'or, per la qual cosa no procedeix el seu retorn. Aquest extrem no pot ésser compartit. En efecte, correspon a l'hereva el lliurament dels llegats establerts per la causant a favor dels agents i, en aquest cas, en relació a les monedes d'or que té a la Caixa.

Des d'aquesta òptica, que en el procés declaratiu no s'obtingui la determinació del nombre o del valor de l'objecte del llegat no pot impedir que es condemni a l'hereva al lliurament del llegat establert i que, en seu d'execució s'hagi de portar a terme l'eficàcia d'aquesta condemna. I, en aquella fase d'execució, correspondrà a l'hereva acreditar l'extinció del llegat abans de la delació, per la inexistència dels béns llegat o concretar el nombre de les monedes objecte d'aquest. Per tant, aquest extrem ha de ser revocat i declarar la procedència del llegat de les monedes d'or a favor dels agents.

Quant a la finca "B", sustenten els recurrent que han d'incloure no solament l'edificació sinó també els terrenys annexos. La sentència d'instància entén, encertadament, que el llegat a favor del "Villegas i família" significa l'atribució del llegat a la família i, per tant, una quarta part a cadascun dels agents. En aquest sentit, s'ha de refusar la interpretació que només corresponia el llegat al fill Alvarado, tota vegada que no s'adiu amb la lletra de la memòria testamentària que reflecteix la voluntat de la causant.

Quant a l'extensió del llegat s'ha de partir de nou de la interpretació de la voluntat de la causant plasmada en la seva memòria testamentària de 1997.

En aquesta, es llegeix que "B" es deixi a Villegas i família. La resolució d'instància es fonamenta en l'instrument públic de compravenda de 16-05- 2002, en el que es ven una edificació i parcel·les de terra annexes. En canvi, existeix un document aportat pels agent, segons els qual, l'any 1999 el Sr. Quesada manifestava la seva voluntat d'adquirir uns terrenys agrícoles de "B" i que a l'acta de 15-04-1999 els germans R. li volien oferir per 1.200.000 FF.

En aquest sentit, s'ha d'estar una vegada més a la voluntat de la causant plasmada a la seva memòria testamentària. La literalitat de l'instrument deixa clara la voluntat de la causant. Volia que l'hereva deixés "B" al Sr. ENTITY_7R. i família. I la interpretació que ressurt no és altra que per "B" s'havia d'entendre el conjunt d'edificacions i terrenys que s'integressin sota aquest nom.

Per tant, també aquest motiu ha de prosperar en el sentit que no es pot limitar l'abast del llegat a la venda efectuada el 16-05-2002, sinó que el llegat inclou qualsevol altra terreny de la causant que s'inclogui sota la denominació "B", de manera que a la fase d'execució de sentència l'hereva haurà d'acreditar l'estat físic de "B" en el moment de la delació, per tal de donar compliment in natura o per equivalent al llegat establert a favor dels agents.

Quant al recurs dels Srs. Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P., que té a veure amb el llegat del ranxo de Salamanca, s'ha de convenir amb la recurrent i, així ho ha admès la pròpia agent i recurrent, que es va desistir d'aquesta pretensió al constatar que el ranxo no formava part del patrimoni de la causant i per tant, aquesta concreció s'ha de traslladar a la part decisòria, malgrat ja s'entengui en funció de la remissió que efectua la sentència al considerant en el què resolt aquest extrem.

En segon terme, argumenten que ells no van rebre res del preu de la venda de "B" i que, per tant, res haurien d'abonar, alhora que, subsidiàriament, sense solidaritat i fer-se efectiva per la mercantil "Alvarado" SAlvarado

I aquest motiu del recurs ha de ser estimat. Declarada la nul·litat de la renúncia als llegats per manca d'autorització judicial i la validesa i eficàcia de les memòries testamentàries efectuades per la testadora Sra. M.R., el lliurament dels llegats, consistents en les monedes d'or de la causant i en la finca "B", correspon al gravat amb aquests que, en el present cas, és l'hereva Sra. ENTITY_6R. En conseqüència, per molt que els germans Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. haguessin participat en la venda de la finca "B", el lliurament de l'objecte del llegat o, en el seu cas, del valor de la part proporcional que els hi correspon als legataris, esdevé una obligació de l'hereva. Així, i sense perjudici de les eventuals accions que l'hereva pugui exercitar per a anivellar la seva situació patrimonial, serà ella qui haurà de fer front al lliurament del llegat així com als fruits i rendes que s'haguessin pogut percebre des de la data de defunció de la causant, atesa la natura real del llegat i amb els interessos legals des de la venda de la finca "B" el 16-05-2012.

Afegir que per raons de congruència, si bé, a criteri d'aquesta Sala, només l'hereva esdevé la responsable del lliurament dels llegats als agents, al no haver recorregut la seva condemna solidària el Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P., aquesta s'ha de mantenir.

VII.- Resta, en darrer terme, per analitzar la impugnació que efectua el recurs del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. en relació a la indemnització concedida per dany moral.

La sentència d'instància argumenta que el dany moral es pot presentar tant a l'òrbita de la responsabilitat extracontractual com contractual. En aquest supòsit considera que la conducta obstruccionista del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. que no va intentar mai remeiar el problema i del qual es va veure afavorit, va suposar en els seus fills una situació d'intranquil·litat i patiment, a més de la incomoditat d'haver de demandar també als seus oncles i ties, per la qual cosa es xifra la indemnització per aquest dany en l'import de 36.000 euros per a cadascun d'ells.

El motiu del recurs no pot prosperar quant a l'existència i acreditació del dany moral. El concepte de dany moral ha patit una llarga evolució jurisprudencial, segons la qual l'àmbit objectiu dels supòsits que el poden generar no es pot tancar o taxar. Així, es pot sustenta que el dany moral susceptible de ser indemnitzat és aquell que derivat de determinades conductes o activitats ocasiona un patiment psíquic o espiritual o impotència, ansietat o angoixa que es projecta sobre l'esfera extrapatrimonial o els dret de la personalitat.

Des d'aquesta òptica, s'ha de concloure amb la sentència d'instància que el fet d'haver de demandar al pare i als oncles i les conseqüències que, a nivell familiar, genera un litigi entre parents, que, sense dubte, inclouen intranquil·litat, ansietat, angoixa i patiment, tota vegada que per molt satisfactori que pugui ésser el resultat les friccions i el desgast en el si familiar s'hauran produït ineluctablement, han de ser conceptuats com a dany moral, tenir per acreditada la seva existència i atribuir aquests a la conducta del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P., qui no va informar als seus fills menors de l'atribució del llegats a favor seu, va renunciar a aquests en perjudici dels seus fills, aleshores menors, havent tingut aquests coneixement dels llegats amb motiu de la separació dels seus pares.

No obstant, provat el dany moral derivat de l'absència de comunicació als fills d'uns llegats al seu favor, de la manca de solució del problema una vegada plantejada la controvèrsia i de la intranquil·litat i patiment per haver d'interposar la demanda que dóna lloc al present procediment, correspon al

Tribunal fixar la indemnització per aquest dany moral. En el cas present, atès que la resolució de la controvèrsia successòria judicialitzada ha durat ja més de 7 anys en el si de la família R. i essent l'actuació del pare perjudicial pels fills menors, aquesta Sala considera adequat establir la indemnització, tot revocant la resolució d'instància, en l'import de 25.000 euros per cadascun dels agents i estimar en part el motiu del recurs.

VIII.- Respecte de la durada excessiva del procediment, admesa per la sentència del Tribunal Constitucional, no correspon a aquesta Sala la determinació de les responsabilitats derivades del funcionament anormal de l'administració de Justícia. En efecte, d'acord amb allò que es disposa a l'Art.

10.3 LQJ, l'acció pel rescabalament d'aquest dany s'ha d'instar al Ple del Tribunal Superior.

IENTITY_8- Quant a les costes processals, l'estimació parcial dels recursos del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P., dels Srs. Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. i dels agents Olmo i Ricart, motivaria la no imposició de les costes d'aquesta alçada. No obstant, i malgrat la desestimació del recurs de la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P., s'ha de concloure en el present litigi que tant per la primera instància com per aquesta alçada, els dubtes de dret sobre el dret aplicable a la present controvèrsia, en relació a la seva complexitat, justifiquen, en consonància amb la Novel·la 82, cap. X, que no procedeixi efectuar imposició de les costes processals d'instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs de la representació processal dels Srs. Olmo i Ricart, així com ESTIMAR el recurs dels Srs. Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. i parcialment el recurs del Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P., alhora que DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. ENTITY_6R.ENTITY_7P. contra la sentència, de data 6- 04-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles que revoquem en part i establim que procedeix estimar substancialment la demanda interposada pels Srs. Olmo i Ricart contra el Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. i Morell i declarem la nul·litat de les escriptures públiques de renúncia als llegats de 7-04-2000, amb números 2591 i 2592 del protocol del notari de les Carneros Sr. I.B.R., i CONDEMNEM al Srs. Alvarado i ENTITY_6R.ENTITY_7P., en els termes exposats en el fonament de dret VI al lliurament dels llegats o del seu equivalent, junt amb els fruits i interessos, i ABSOLEM als Srs. Salamanca i ENTITY_21R.ENTITY_7P. de les pretensions instades en la seva contra.

Així mateix condemnem al Sr. ENTITY_7R.ENTITY_7P. a abonar als agents, en concepte de dany moral, l'import de 25.000 euros a cadascun d'ells.

No procedeix efectuar imposició del es costes de cap de les instàncies, segons es raona en el fonament de dret IX de la present resolució.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-