Laboral - Desistiment i comiat no causal - Determinació causa resolució relació - Cartes creuades - Import de la indemnitza. (7000497/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000315/2021 ORIGEN: 7000497/2017 - 00

NIG: 5300542120170002958

PARTS:

Apel·lant: Almansa

Representant: Sra. Morell

Advocat: Sra. Sanç

Apel·lat: Sr. Vendrell

Advocat: Sr. Cañellas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Laboral - Desistiment i comiat no causal - Determinació causa resolució relació - Cartes creuades - Import de la indemnitza.

SENTÈNCIA 217-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En els Autes laborals 7000497/2017 instats pel Sr. Vendrell el 10-10- 2017 en reclamació d'indemnització per desistiment justificat i en reclamació de plus de nocturnitat, d'hores extraordinàries i de pla de jubilació, el Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, va decidir per Sentència de data 12-08-2021:

"Estimar la demanda formulada pel Sr. Vendrell contra la societat Almansa, i condemnar aquesta darrera a:

Primer.- Pagar la suma bruta de 10.691,60 EUR, en concepte d'indemnització per desistiment justificat del treballador, que meritarà interessos legals des de la data de la fermesa de la present resolució judicial.

Segon.- Abonar els imports bruts de 727,20 EUR -en concepte de dies festius treballats i no remunerats- i de 325,02 EUR -en concepte de plus de nocturnitat-, el que fa un total de 1.052,22 EUR, més els interessos legals comptadors des del dia 12 de gener del 2018 i fins a total liquidació del deute;

Tercer.- A declarar i cotitzar les quantitats resultant d'aquesta Sentència prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre, de la seguretat social), havent de comunicar d'ofici la present resolució a la referida entitat publica, en mèrits del que disposa l'article 290.4 CPC.

Quart.- A sufragar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

Segon.- En contra d'aquesta resolució d'estimació parcial forma recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Almansa, demanant la seva íntegra revocació i la desestimació total de la demanda, amb imposició a l'adversa de les costes processals de primera i de segona instància.

La part empresarial s'alça en contra de la conclusió de la instància que la resolució del contracte laboral intervé amb la presentació del desistiment justificat de treballador, tota vegada que torna a sostenir en aquesta alçada que el que va posar fi a la relació és el comiat no causal tramès per ella el 19-09-2017 i que va prendre efecte en tenir el treballador coneixement del mateix el 10-10-2017, quan el desistiment del treballador no pot tenir efecte ja que en cap moment es va comunicar formalment a l'empresa i que només correspon a un intent per frustrar el comiat no causal.

Afegeix que de conformitat amb la jurisprudència d'aquesta Sala s'ha de tenir en compte quina part va ser la primera en exterioritzar la seva voluntat de posar fi a la relació laboral ; que el fet que el treballador estigués de vacances no és un impediment per que l'empresa tramités el seu comiat, doncs aquest no és efectiu fins que el treballador pren coneixement del mateix, i que no pot acceptar els comentaris de la sentència respecte a la "manca de professionalitat" del Director de l'empresa.

A títol subsidiari, demana la revocació parcial de la sentència en el sentit que es descomptin de la indemnització per desistiment justificat fixada per la sentència les sumes percebudes pel treballador en concepte de compensació econòmica i preavís, sumes acceptades i cobrades pel treballador en concepte d' acompte, el tot sense fer especial imposició de les costes de segona instància.

Argumenta al respecte que en virtut del principi "non bis in idem" un mateix fet no pot ser sancionat dues vegades i que la resolució del contracte laboral del treballador no pot donar lloc a la vegada a les indemnitzacions corresponents per comiat no causal i a les indemnitzacions corresponents per desistiment justificat.

Tercer.- El Sr. Vendrell s'oposa al recurs remetent-se a la motivació de la sentència i afirma que l'apel·lant interpreta de manera tendenciosa la jurisprudència d'aquesta Sala relativa als supòsits de cartes creuades d'extinció de la relació laboral entre el treballador i l'empresa ; que l'empresa va enviar la carta el dia 19-09-2017 quan era perfectament coneixedora que l'assalariat estava de vacances i fora del seu domicili quan, al tractar-se d'una reestructuració organitzada, podia fer-ho perfectament a la tornada de les vacances ; que l'empresa no va actuar amb bona fe sinó de manera maliciosa ; que la carta d'acomiadament de l'empresa es va trametre de forma irregular i no va produir cap efecte amb anterioritat a la carta de desistiment i que en tot cas és l'assalariat qui el primer va exterioritzar la seva voluntat de posar fi a la relació laboral.

No formula cap observació al punt subsidiari de l'escrit d'apel·lació en relació a la qüestió del descompte de les sumes ja cobrades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Sr. Vendrell treballava com a xofer d'autobusos per la societat demandada des de l'any 2013.

La relació laboral es va extingir al 2017 en unes condicions que són l'objecte essencial del present judici en segona instància.

El tribunal ha jutjat que el desistiment de l'assalariat era justificat, donant lloc a la corresponent indemnització (10.691,60.-euros), tota vegada que quedava demostrat que l'empresari havia incomplert de forma reiterada el descans mínim de 12 hores entre dos jornades de treball consecutives i que no havia pogut gaudir de forma reiterada del seu preceptiu dia de descans setmanal.

Ensems va donar lloc a les reclamacions d'havers laborals en concepte de dies festius treballats i de plus de nocturnitat.

Tots aquests punts no són recorreguts per l'empresa, que centra el debat en aquesta alçada en la qüestió del motiu del comiat tota vegada que tornar a sostenir que és el comiat no causal practicat per ella per raons internes de reestructuració que va posar fi a la relació laboral i no pas el desistiment justificat de l'empleat, plantejament que li feia considerar en primera instància que no es podia examinar la demanda laboral interposada.

L'assalariat sosté que va desistir per carta del 03-10-2017 quan l'empresa sosté que ja l'havia acomiadat de manera no causal per carta del 19-09- 2017, i escau analitzar en detall les condicions en que es van practicar el comiat i el desistiment.

EL DESISTIMENT

La carta de desistiment porta data del 02-10-2017.

Es tracta d'una carta certificada i amb avis de recepció establerta el 03- 10-2017, i fou enviada a la societat Almansa via burofax urgent admès per Correos el 04-10-2017 ; el certificat d'entrega es va retornar el 05-10-2017 amb la menció "no entregado, dejado aviso" i amb dues mencions manuscrites : "13'26 4/10/17 Intento nadie se hace cargo" i "10'36 5/10/17 Intento nadie se hace cargo".

El dia 06-10-2017, es va fer un altre intent per repartir la carta, en va, i es va deixar avís a la bústia però el correu no va ser recollit en la oficina de Correos per la societat.

El mateix dia 05-10-2017 de ser avisat del fet que ningú havia volgut rebre la carta, l'empleat va enviar-la al Sr. Arnau, el director de l'empresa, a l'adreça electrònica XXXX@XXXX, adreça reconeguda pel destinatari com la seva adreça professional.

Al respecte hem de dir que és clar que mai l'empleat ha volgut notificar el seu desistiment via correu electrònic, sinó que és en constatar l'anòmala situació d'una empresa que no vol rebre una carta certificada que va intentar assegurar el seu envio.

No és de bona fe sostenir que l'empleat hauria pogut enviar la seva carta per un altre mitjà quan apareix clarament que la va enviar segons un mètode conforme a les exigències legals i que permet en principi establir de manera fefaent la data de l'enviament i la de l'entrega, i que és el refús de fer-se càrrec de la referida carta que va impedir la seva efectiva remesa.

La societat apel·lant insisteix en el fet que és un gran empresa del país, i de fet, no s'entén ni es justifica com es pot donar que en unes dues ocasions ningú dels seus empleats o representants s'hagi volgut fer càrrec d'una carta certificada tramesa per Correos, impedint la remesa de la mateixa.

A això cal afegir que ha quedat acreditat que abans d'aquest desistiment del treballador, dos altres assalariats ja havien desistit per les mateixes raons i seguint el mateix mètode, el que permet entendre que l'empresa tenia totes les raons per pensar que la carta certificada que se li volia remetre per part del Sr. Vendrell era una tercera carta de desistiment.

Així les coses i en aquestes circumstàncies, s'ha de considerar que és en data 03-10-2017 que l'empleat va comunicar el seu desistiment a l'empresa i que aquesta no pot treure argument del fet que no la va rebre mai.

COMIAT NO CAUSAL

D'altra banda, és cert que la carta de comiat no causal és anterior i porta data del 19-09-2017.

Es tracta d'una carta certificada i amb avís de recepció establerta el 19- 09-2017, i fou enviada al Sr. Vendrell via burofax admès per Correos el mateix dia.

No existeix cap element per dir que aquesta carta es va remetre al Sr. Vendrell abans del 03-10-2017 ni que va passar durant aquest període de temps, i al contrari ressurt de l'avís de recepció que és en data 05-10- 2017 a les 10:36 (és a dir quan la carta de desistiment ja s'havia refusat dues vegades) que, al no poder remetre'l la carta per fet de ser absent, es va deixar un avís en la seva bústia, i és en data 10-10-2017 que la va anar a recollir a la oficina de Correos.

Quant al fet afirmat pel Sr. Arnau que l'empresa hauria intentat lliurar la carta d'acomiadament via notari, no queda provat.

Ara bé, aquests elements s'han de posar en perspectiva amb el fet que apareix del certificat emès per la societat Almansa (foli 1014) que al moment d'enviar aquesta carta el 19-09-2017, el Sr. Vendrell es trobava de vacances des de 4 dies per un període de 22 dies, havent de reincorporar-se el dia 06 d'octubre.

El fet que el Sr. Vendrell es trobava al país en aquest moment ( i que per tant seria de manera voluntària que hauria esperat per recollir la carta) no queda demostrat doncs és només el dia dimarts 03 d'octubre que va enviar la seva carta de desistiment, no havent-se reincorporat a la feina després del període de vacances.

A més, compartim l'argument de l'apel·lat que al tractar-se d'un comiat no causal per raons internes de reestructuració, és a dir preparat, no s'entén gaire perquè l'empresa va pretendre practica'l iniciat des de 4 dies durant el període de vacances anuals de l'assalariat i no abans o just després.

SEGON.- Quant a les manifestacions del Sr. Arnau, el director de la societat, ambdues parts van sol·licitar la seva compareixença, i no podem més que constatar amb la Sra. Batlle com dit senyor va pretendre no recordar o no saber que el Sr. Vendrell era de vacances entre el 14-09 i el 06-10-2017, que ningú de l'empresa havia volgut rebre la carta del Sr. Vendrell, que el mateix li havia enviat un correu electrònic amb la carta adjunta, quan va poder contestar "és cert" a 29 de les 30 preguntes que li va fer la part defenent malgrat necessitar aquestes uns coneixements i uns records que el temps no sembla haver alterat, a la diferència de les respostes que va fer les preguntes de la part agent.

TERCER.- L'empresa recurrent invoca la jurisprudència d'aquesta Sala en matèria de cartes creuades enviades per l'assalariat i per l'empresari amb l'objectiu de resoldre la relació laboral.

I és veritat que el criteri essencial que hem pogut establir és el de determinar quina de les dues parts ha exterioritzat primera la seva voluntat de posar fi a la relació laboral.

Així motivàvem en la sentència del 27-10-2015 (rotlle 235/2015) que :

Ara bé, en tal situació on existeixen dues manifestacions de voluntat per a resoldre el contracte, és a dir un comiat per part de la part empresarial i un desistiment per part de l'assalariat, aquesta Sala ja ha pogut precisar recentment que el criteri que s'ha de prendre en compte és el moment en el qual queda establerta de manera fefaent l'exteriorització de la voluntat de posar fi a la relació laboral (vg. TSJC 403-14 del 09-04-2015 i 195-15 del 03-09-2015), essent ben entès que un cop extingida la relació laboral per una part al contracte, sigui l'empleat o l'empresari, l'altra part no pot útilment pretendre també posar fi a una relació que no existeix més."

També hem pogut precisar que era de la responsabilitat de l'assalariat el fet de no anar recollir una carta enviada a la seva correcta adreça (TSJC 31/14 del 27-05-2014) i això val evidentment quan és l'empleat que envia la carta i que l'empresa no la recull o la rebutja.

Així, no hi ha prou amb emetre una carta de resolució sinó que, com exigeix la bona fe i en particular la que ha de presidir les relacions laborals, cal enviar-la de manera a que l'altra part la rebi.

Si s'envia a una adreça que se sap errònia i en unes condicions que se sap que no permetran que el destinatari en tingui l'oportú coneixement, no es pot considerar que la part ha exterioritzat de manera fefaent i eficient la seva voluntat de resoldre la relació laboral, i aquesta voluntat no es pot oposar a l'altra part.

En conclusió, i aplicant els principis que acabem de recordar, no es pot admetre l'afirmació de la societat Almansa que el desistiment del Sr. Vendrell no se li hauria comunicat formalment i que només correspondria a un intent per frustrar el comiat no causal.

Al contrari, el que queda acreditat és que la carta de comiat no causal enviada per l'empresa no ha pogut desplegar els seus efectes perquè es va enviar en unes condicions fent que l'assalariat no en ha pogut tenir coneixement que posteriorment a l'enviament de la seva pròpia carta de desistiment, mentre que aquesta darrera carta sí que ha pogut desenvolupar els seus efectes ja que es va enviar de manera fefaent i que el refús de l'empresa a rebre-la no ha pogut privar-la d'efecte.

Per consegüent, hem de confirmar la conclusió de la sentència d'instància al respecte i aquest primer aspecte del recurs s'ha de desestimar.

QUART.- Donada aquesta desestimació del primer motiu de revocació, hem de resoldre el segon aspecte del recurs presentat de manera subsidiària i en relació a la qüestió de descomptar de la indemnització per desistiment justificat les sumes percebudes pel treballador en concepte de compensació econòmica i preavís.

Ja en el seu escrit de contesta la part empresarial sol·licitava a títol subsidiari, pel negat cas que es consideri que els incompliments denunciats pel treballador quedin constituïts, que s'havia de deduir les sumes ja abonades en la quitança.

El tribunal no ha contestat a aquesta petició i apareix que ha calculat l'import degut en concepte d'indemnització per desistiment justificat aplicant les regles fixades pels articles 98 i 82.3 del Codi de relacions laborals (FONAMENT ONZÈ) sense però indicar res en relació als imports satisfets en la quitança quan apareix que en data 13-10-2017, l'empresa va dipositar judicialment l'import total de 13.854,69.-euros, dels quals l'import de 3.899,95.-euros en concepte de preavís i l'import de 8.053,36.- euros en concepte de compensació econòmica, és a dir els conceptes deguts per l'empresa pel comiat no causal practicat en aplicació de l'article 90 del Codi de relacions laborals.

A partir del moment on queda jutjat que aquest comiat no causal no ha pogut tenir efecte però sí el desistiment justificat, s'ha de descomptar la suma pagada per raó del comiat no causal, i que el Sr. Vendrell no nega haver cobrat a títol d'acompte, doncs la mateixa ha perdut el seu fonament i que de contrari es provocaria un enriquiment sense causa.

Per consegüent, aquest aspecte del recurs s'ha d'estimar.

Cinquè.- Per tot l'exposat, escau revocar parcialment la sentència. Aquesta estimació parcial del recurs comporta la no imposició de les costes de segona instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment el recurs de la representació processal de la societat Almansa en contra de la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, de data 12-08-2021, que revoquem parcialment en el sentit de dir que s'ha de descomptar de l'import fixat en concepte de la indemnització per desistiment justificat les sumes percebudes pel Sr. Vendrell en concepte de comiat no causal, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments.

Segon.- No efectuar cap imposició de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.